SOBRE LA PSICOHISTÈRIA

Quan vaig llegir l’entrevista-trailer publicada al Sapiens http://data.inh.cat/files/files/190306200830209.pdf i després de veure com Rufian (12-08-2019), feia servir l’expressió “pseudohistòria”, ja em vaig veure venir per on anava la pel·lícula i vaig publicar aquest article http://unilateral.cat/2019/08/28/colom-no-es-de-bilbeny/ com dient “feu el que vulgueu, però deixeu al Colom català en pau”.

Tan aviat com vaig llegir el llibre els vaig felicitar públicament
https://twitter.com/M_Manubens/status/1230548155906703360 i a continuació entrava en detall de l’únic apartat que m’interessava, el d’en Colom, aclarint algunes coses:

Per demostrar que Colom no era Joan Colom Bertran no calen 100 pàgines, amb biologia de P3 és suficient=
1) Joan Colom Bertran va nàixer sobre el 1414. Cristòfor Colom va nàixer sobre 1436 (segons forenses Botella i C.W.Goff)
2) Joan Colom Bertran es va casar amb Caterina Alòs Cristòfor Colom es va casar amb Felipa Moniz (1455-1484) Si Cristòfor Colom s’hagués casat amb Caterina Alós (com diu JB), i tingut a Diego Colom el 1480, JCB tenia seixanta-sis anys
3) Si Colom s’hagués casat amb Felipa de Coïmbra (qui al seu testament no esmenta cap fill ni marit), la Felipa de Coïmbra (1435-1497) hagués tingut al néixer Fernando (1488-1539) cinquanta-tres anys, i Joan Colom Bertran setanta-quatre anys.
4) En canvi, tenint a Diego de la Felipa Moniz, en Cristòfor en tindria 44 i la Felipa 25 anys. I tenint a Fernando de la Beatriu Enriquez, en tindria 52 i la Beatriu 25.
5) Per tant, amagant les dates de les persones o dels fets s’indueix a la gent a creure’s que la Felipa (soltera i monja segons testament) podia quedar embarassada amb 53 anys sense inseminació assistida o que en Colom podia fer-se la Beatriz amb 74 anys i sense viagra.
6) Però hi ha més, els descendents: Cristòfor Colom té un fill que es diu Diego, i Joan Colom Bertran té un fill que es diu Jaume. Segons JB Diego és Jaume, però……….. i els seus descendents?
7) Jaume Colom Alòs és un personatge documentat a Barcelona mentre el Diego Colom Moniz corre amb el seu pare per Amèrica. Jaume Colom Alòs, mor el 1536, i té dos fills de Iolanda Soler: Guillem-Antoni i Pere-Antoni Colom Soler,
8) Diego Colom Moniz es casa amb Maria Toledo, mor el 1526, i té 4 filles i 3 fills documentats, dos dels quals van ser virreis, com ell.

Els autors afirmen que en les 100 pàgines del llibre només desmunten la teoria bilbenyana que en Colom era en Joan Colom Bertran, i res més. Ells diuen que no neguen la tesi de la catalanitat d’en Colom, Cert. Però per acció u omissió ho indueixen. A la contraportada barregen Colom amb altres absurditats del INH: Cervantes, el Cid, etc.

I com més ho fan? Doncs per exemple citant com a única referència fiable un llibre titulat “Segur que Colom era Català,….” de Xavier Deulonder, repetidament. No desmentint quan la premsa pública que el llibre tomba la catalanitat de Colom, o fins i tot fent publicitat al seu compte de twitter a articles infames, serveixin aquests dos a tall d’exemple:

https://www.eldiario.es/catalunya/politica/Colon-Catalunya-aragones-desmonta-pseudohistoria_0_1002999863.html Ni Colón era catalán…..

https://sobiranies.cat/entre-la-historia-i-el-deliri/ Al principio creí que la idea de que Cristóbal Colón era catalán era un gag de Polònia. …..

Fins i tot en una entrevista a Vilaweb, Stefano N. Cingolani, suposat coautor de l’apartat sobre Colom del llibre afirma ( https://www.vilaweb.cat/noticies/cingolani-institut-nova-historia-castellanitza-historia/ ): “La feina de Bilbeny comença amb una feina anterior ja feta, amb el Centre d’Estudis Colombins (CEC). Aquesta gent havien anat als arxius a mirar documents i en van fer resums. Nosaltres hem tornat als arxius a veure els documents que ells van fer servir. Els hem transcrit i hem vist que les seves transcripcions eren plenes d’errors i incomprensions brutals. No sabien llegir un document del segle XV.”

Fixeu-vos que diu: afirma que el pobre Bilbeny s’equivoca perquè la gent del CEC no sabíem fer resums. O sigui, com dir que el notari Caius Parellada, que tenia els ous pelats de veure documents antics, no entenia quan es tractava d’en Colom.

Els documents van ser publicats i transliterats íntegrament al butlletí del CEC, no resumits. I amb aquesta afirmació el que demostra el professor, és que no te idea del que parla, i per tant ell no ha investigat ni escrit res del que hi ha publicat al llibre i només ha aportat la seva signatura com a element de prestigi.
A quina mena d’ens marcià se li pot ocórrer que un italià intervingui en un apartat sobre el Colom català?

Per què no la valoren la catalanitat de Colom al llibre, per què aquesta covardia? Fan com el nen covard que tira la pedra i amaga la mà.

Tinc un gran respecte per la feina de Baydal, Velasco i Casals, però no conec als altres excepte en Alcoberro. L’apartat del llibre d’en Velasco sobre Sixena no mereix estar en aquest llibre, al contrari, mereixeria un llibre monogràfic, amb totes les imatges en color de les obres, i amb tots els documents que tenen relació amb l’assumpte, i pagat per la Conselleria de Cultura, evidentment.

Casals em va acceptar davant testimonis que la responsabilitat de què el Centre d’Estudis Colombins hagi desaparegut és gràcies als historiadors professionals que PÚBLICAMENT no van prendre partit enfront l’INH. Per ser just he de dir que també va ser degut al fet que Òmnium va tallar en sec la migrada i congelada subvenció (igual com van fer amb el Memorial 1714) i a la curtesa de mires de la Junta que va succeir a la que jo presidia que van preferir el suïcidi a ser independents d’Òmnium.

Alcoberro no només és molt proper a ERC i un dels seus ideòlegs, sinó que té uns criteris històrics diguem-ne especials per no dir-ho més fort, com ho demostra que a llibres escolars escrits per ell s’exhibeixi a pàgina sencera un quadre de Carles III, el rei que va prohibir el català, o rucades com exposar un bust de Franco al MHC, perquè segons ell també és història. Història Sapiens republicana espanyola deu ser.

A més, el sr. Alcoberro és nascut a Pals d’Empordà. Al mateix Pals d’Empordà on els de Bilbeny afirmen que va salpar en Colom. Algú ha vist en tots aquests anys algun article del sr. Alcoberro destruint aital teoria fins a l’article-entrevista del Sapiens? O potser no vaig tan mal encaminat si malpenso creient que l’INH era una guingueta d’ERC i per això el sr. Alcoberro callava fins ara?

Per contra, el professor Àngel Casals ja es mullava el 2014 en un article a El País (La quimera substituint la Història | Cultura | EL PAÍS Catalunya (elpais.com) . Però l’historiador més contundent contra el INH, si no tenim en compte la gent del CEC, ha estat sempre l’amic Francesc Xavier Hernández Cardona.

I veien el que han fet amb posterioritat a la publicació del llibre respecte a en Colom, recordant que el primer a parlar de pseudohistoria a twitter va ser Gabriel Rufian (12-08-2019), i que el president de l’editorial que ha publicat el llibre és un exdirector general del tripartit de Conselleria PSC, vaig pensar que no fóra estrany que tot això de voler destruir Bilbeny fos una operació de tancament de guinguetes d’ERC. És una impressió meva que fonamentada o no, faria entendre les moltes casualitats de la inspiració del llibre. Fins i tot és possible que els autors no s’hagin adonat i simplement hagin estat els “ximples útils” necessaris.

Evidentment no destruiran Bilbeny, perquè el INH és una associació, però el que si hauran aconseguit és tornar la tesi del Colom català cent anys enrere. Per tant, potser sense preveure-ho, potser sense voler-ho, els nois d’Alcoberro han afavorit la historiografia castellana que diuen combatre. (curiosament el mateix sistema que fa servir el seu partit en la política, omplir-se la boca aquí i agenollar-se allí)

I no és cert que la combaten, perquè clarament la primera part del llibre no aporta res de nou. En haver llegit “Corona D’Aragó, denominació Impròpia de L’Estat Català Medieval” de Caius Parellada I Cardellach ja faríeu. Només es preocupen de desmentir les bestieses dels nous pseudohistoriadors espanyolistes dels últims vint anys, però no aporten res de nou, i mira que hi ha llibres collonuts que si ho fan per a no estendrem us en recomano uns quants: Tots els d’en Pedro Voltes, La invención del pasado de Miguel-Anzo Murado, La nación inventada de Arsenio i Ignacio Escolar. És fàcil això de desmentir, el difícil seria crear un “corpus de la veritat” i això dissortadament no ho fan, ni en el cas de la història d’Espanya, ni específicament en el cas Colom, on hi renuncien covardament.

Respecte a Colom, desmentint Bilbeny només han desfet la baula més feble. Si volen trobar les innumerables catalanades d’en Colom millor llegir “Cristobal Colon, el libro de las falacias y cuatro verdades“, on en Nito Verdera les argumenta amb el Diccionari Etimologic i CLC de Coromines, el DòCVB d’Alcover i el Etimologico C e H de Corominas.
També tenen el llibre de la catedràtica Estelle Irizarry sobre la llengua de Colom, o l’estudi del professor Lluis de Yzaguirre que el fa afirmar “El mètode científic aplicat als escrits atribuïts a Colom fa pensar que el català podria ser la seva llengua materna”.

Per si això els sembla poc També tenen els següents peritatges científics:
El peritatge del paleògraf Gabriel Roura, que les cartes manuscrites de Colom són fetes en lletra gòtica cursiva catalana. I també tenim amb posterioritat al documental del Discovery Channel, els peritatges de paleografia dels catedràtics de Paleografia: Montserrat Santmartí (URV) i el Dr. Garrido (UdA) que han ratificat el peritatge del professor Roura.
El peritatge forense del Dr. Charles W. Goff de les restes de Colom de Santo Domingo que asseguren que Cristòfol tenia uns setanta anys en morir, per tant nascut el 1436 aproximadament, i no el 1451 com el genovès, ni 1414 com diu en Jordi Bilbeny.
Els resultats de les anàlisis d’ADN que certifiquen el parentesc entre Cristòfol, Diego i Hernando.
El resultat de l’anàlisi antropològic de Diego Colom que certifica que tenia 52/58 anys en morir i no 47 com tindria el germà genovès. Per tant la teoria genovesa a la paperera.

O sigui que el tema no és com diu el llibre que “la catalanitat de Colom té elements suggeridors i la teoria genovesa té alguna que altra incongruència“. Ni pa ti, ni pa mi, empat i ens quedem com estàvem. No senyors! La teoria genovesa va ser totalment tombada per les anàlisis forenses que demostren que Colom era nascut sobre 1436 i no 1451 com diuen els genovesos ni 1419 com diu Bilbeny. I que també demostren que el Diego Colom enterrat a Sevilla té deu anys més que el Giacomo Colombo genovès. I la teoria catalana la suporten les anàlisis forenses, lingüístiques i paleogràfiques.

Però vaja tot això no els ha importat gaire, perquè quan en la presentació del llibre a Barcelona, l’amic Francesc de Haro del CEC li va preguntar a l’autor de l’apartat dedicat a en Colom el perquè no havien aprofundit en la catalanitat d’en Colom amb les proves científiques que avui en dia tenim, la resposta del sr Cingolani va ser: “yo soy italiano“. Ei, i tan ample.

Per tant, no estan defensant la història, sinó com Bilbeny, la seva manera de veure-la. No fan pseudohistoria, és cert, però es queden curts, com sempre fa la revista Sapiens.

Colom era català segur. No podem demostrar encara qui era realment, existeixen vàries teories sobre la seva identitat més o menys afortunades, la de Bilbeny és la menys afortunada perquè és fàcilment desmuntable. I aquí és on estem i el que tenim.

El llibre per tant no és només un llibre inútil sinó que tan sols es preocupa de defensar el corporativisme: Els que tenen la carrera d’Història són els únics proclamadors de la veritat, quan tenim molts exemples d’inútils totals tant a Espanya com al món (Rivers of Gold, de Hugh Thomas és un bon exemple de crea fama i posat a jaure).

La majoria dels historiadors catalans es perden en investigacions prou interessants, però minoritàries i per tant no arriben, ni volen, al públic en general. Busquen més el propi prestigi individual corporatiu que aportar a la societat uns mínims coneixements dels fets realment importants. És tristíssim veure com fins i tot la nostra classe política desconeix les Constitucions Catalanes, o com funcionava l’exèrcit català, o coses tan elementals com va ser el pacte amb l’Aragó, o com funcionava la justícia, el Senat del Principat o l’Audiència Reial de la Corona d’Aragó, no fos cosa que els donès alguna idea practica política.

Volen aconseguir convertir la historiografia catalana en un tancat només per a escollits, i per tant en un desert, com demostra el fet que al llibre no s’aporta res de nou, ni tampoc en devien tenir gaires ganes no fos cosa que l’amo espanyol s’empipés i s’enderroqués el monument al vicensvivisme esclau.

I a sobre, tenen els sants pebrots, de voler boicotejar que Bilbeny faci jornades a Montblanc o on sigui. A veure senyors de la Inquisició, si voleu combatre Bilbeny, feu-ho amb arguments, fomenteu taules de discussió, o fins i tot programes culturals de televisió, o com va succeir recentment a unes jornades a Sant Jeroni de la Murtra, participeu en aquests actes, i contradigueu punt per punt les seves afirmacions errònies.

Ajudeu als afeccionats que si investiguen en comptes d’atacar-los no aportant res de nou. He estat testimoni de com el professor Casals si ho fa amb l’amic Daniel Ibanyez (bon investigador de Carles I). Corregiu, ajudeu, però no cal destrossar-ho tot des de la torre de plata corporativista, perquè això no aporta res a la societat, al contrari. Que en Daniel Ibanyes no te el diploma d’historiador penjat a la paret, potser és perquè no li ha donat la gana, perquè si hagués volgut el tindria sense gaire esforç, però això no el faria afirmar coses diferents. La carrera acabada, dissortadament no és cap garantia de res.

Miquel Manubens
Autor d'”Històries de distracció massiva” www.devolucio.cat/hdm

Deixa-hi una resposta

*

captcha *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada