El Pacte dels Vigatans és un document signat el 17 de maig de 1705 per diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a “Els Vigatans” i més oficialment com a Companyia d’Osona, que s’aplegaren a l’ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic).[1] Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d’Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar enfront Felip V de Castella, així com es comprometien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, el Tractat de Gènova.
Assistents a la reunió a Santa Eulàlia
- Llorenç Tomàs i Costa, de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, que fou qui convocà els patriotes.
- Antoni de Peguera i d’Aimeric i Josep Anton Martí, ambdós de Vic
- Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria, ambdós de Manlleu
- Francesc Macià Ambert, Bac de Roda, de Roda de Ter
- Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc de Perafita
- Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm
