Deulofeu 2029

Després d’aconseguir el 52% dels vots i 74 diputats i veient que som on érem fa deu anys, potser és hora de donar el conte per acabat i analitzar el que hem estat fent aquests últims anys. Si hi ha un responsable de tot aquest merder son justament els socialistes, Maragall i el tripartit van voler fer el “seu” Estafut i en Zapatero ho va reblar amb el “apoyaré”. Un Estatut és la manera del tripartit d’oferir glòries a Espanya, en comptes de buscar la llibertat real del poble català.Segurament sense ells, i continuant amb el peix al cove, com fan els bascos, ara tindríem ara molts més recursos econòmics i millors lleis. Els catalans cometem sempre l’errada de creure que tenir la raó val per tot, i en canvi els bascos demostren dia a dia, dominar molt més el tauler i l’estratègia de només ensenyar les cartes en el moment que en poden treure profit.

El fiasco de l’Estafut era previsible, com era previsible que Artur Mas també volgués la seva foto o que ERC l’acabés votant en contra. Gràcies a la incompetència de tots ells, arribem a la manifestació del 10 de juliol de 2010 on apareix Reagrupament, qui malgrat no treure diputats a les eleccions del novembre situa el concepte “independència” damunt la taula.

Artur Mas agafa una Generalitat en fallida, amb un deute brutal i amb crèdits que hipotequen el govern per molts anys. Fa una llista de temes pendents i va a veure en Rajoy a caixa o faixa. Evidentment surt caixa perquè com a pla B només planteja un embat independentista, creient que compta amb ERC i CUP pensant que LA VOLUNTAT DEL POBLE era compartida pels altres partits suposadament sobiranistes.

 

Forçat pel moviment de les Consultes acaba convocant la “consulta” del 9-N-2014, resultat que ja obligava políticament als partits catalans. Per als que no ho sabeu, per primer cop en anys aquell dia hi havia vaixells americans al port de Barcelona, equipats amb míssils teledirigits i la UBS tenia concedit el crèdit per si anàvem de debò per a que el govern pogués funcionar un any sense un € de Madrid.
Ha estat la millor ocasió en segles. Molt millor que l’1-O, on Madrid ja estava preparat perquè els hi havíem regalat el temps.

Aquí vull fer l’incís que MAI he cregut que s’haguessin de fer ni consultes ni referèndums, Catalunya te dret a la independència perquè és una NACIÓ HISTÒRICA que va esdevenir un estat LLIURE el 10 de març de 988 i va ser ocupat militarment per Castella el 1715 quan ja era un ESTAT CONSTITUCIONAL amb Constitucions inderogables unilateralment.

Però curiosament després de l’abraçada de Mas amb David Fernandes una ERC descol·locada no va voler llegir el missatge del poble. I és que MAI es podrà fer res si no es posen ells la medalla, així de trist. Finalment s’aconsegueix fer una candidatura conjunta, i en Mas va a la paperera de la història gràcies a un empat impossible a 1515, però penso que Artur Mas s’hi va llençar ben a gust a la paperera, perquè ell ja coneixia la fauna que després tots hem vist en acció.La resta de la pel·lícula ja la sabeu tots, primer que trigarem 18 mesos, després s’inventen un altre referèndum, després que si no som prous (A.Baños), després que cal una majoria d’escons, que si cal també una majoria de vots. I quan ho tenen tot, que si indults o amnistia, que si llebrers o conillers o que quin sexe tenen els àngels, però tots ben colocadets a les seves menjadores.

Ara resulta que l’1-O era una performance que havia de servir als nostres caps pensants per a negociar amb Madrid. S’ha d’estar molt sonat per fer tal afirmació quan en deu anys no s’ha negociat res, i a més, s’han votat investidures gratuïtament. Per mi que el “farol” real de l’1-O va ser el que va fer la policia espanyola, per tal de justificar així la pèrdua de 770.000 vots. Als afiliats dels partits, directament des del govern, se’ns va dir que els DNI registrats superaven els 3.000.000, xifrà que a la RDP d’aquella mateixa nit ja va desaparèixer. I si dic que l’actuació de la policia espanyola, malgrat que van haver ferits, va ser teatral, és perquè en cap moment es van plantejar tancar tots els col·legis electorals, com ja havien explorat aquella setmana, (cosa que el ara molt vilipendiat Trapero si haguès pogut fer si haguès volgut) sinó que van “atacar” els col·legis on preveien que votarien algunes figures polítiques. Potser que els caps dels comandos es van creure que anaven de debò animats pel “a por ellos” sense contestació per part dels seus caps i que acollonint els “líders” independentistes, aquests desconvocarien el referèndum al migdia, com repetidament ens insistien la gent d’ERC a totes les meses electorals.

I ara estem on estem gràcies a la incompetència de la nostra classe política que han convertit partits polítics en simples ETT’s de tertulians, i pel camí han arrasat amb tot, perquè en definitiva l’únic objectiu d’aquesta classe política és mantenir la seva menjadora. No hi ha hagut en tres-cents set anys un període d’autodestrucció tan gran de la cultura catalana com el del procés. Per incompetència continuen anant a Congreso, Senado o al Parlament, no a aconseguir cap millora pels ciutadans sinó a fer vídeos del bé que parlen, pensant que això és suficient per mantenir la seva menjadora. Els partits han aconseguit, infiltrant-se, destruir tota associació on foten les grapes, Òmnium és un bon exemple. Els del govern han aconseguit destruir la immersió i la televisió pública, estan incomplint les seves pròpies lleis de defensa del català. Han convertit una televisió catalana en una TV de teletubbies a qui només preocupen “lluites compartides” amb els espanyols. De tant ampliar la base han reduït l’alçada proporcionalment, negant la Nació. I el problema és que als polítics en campanya, quan es tornen a presentar, ningú els hi reclama que han aconseguit en el seu mandat. Al sr Campuzano li vaig preguntar en quaranta anys d’anar a Madrid a, segons ens deia defensar els autònoms, que havia aconseguit CiU pels autònoms? Em va respondre: “fer propostes”. A les empreses la gent que “fa propostes” que no es materialitzen van al carrer.

L’autodestrucció programada d’Espanya per l’any 2029 ens ha de fer veure que hem de tenir estratègies separades per a cada àmbit, per si arriba que ens agafi amb els deures fets i no amb els pixats al ventre. A Espanya, els diputats catalans han d’anar sempre junts, buscant aliances per a fer possible que les seves propostes es converteixin en realitat i intentar canviar tot allò que perjudica Catalunya i res més. De tot lo altre ja hi ha gent que se n’ocupa. No hem d’anar a arreglar Espanya, simplement a què Madrid no ens foti la punyeta. Com a exemples enumero alguns: desaparició Audiència Nacional i Tribunal de Cuentas, unificació cossos policials estatals amb criteris clars de policia de país democràtic, organigrames clars de promoció (o despromoció) de jutges i fiscals, que incloguin multes importants pels jutges amb sentències impresentables. Que les grans empreses amb molt pes econòmic a Catalunya tinguin seus fiscals territorialitzades, i tot allò que suposi tendir a què la Generalitat sigui administració única en tots els àmbits, etc.

En l’àmbit polític català s’ha de separar clarament la política oficial interior i la de l’exili.
La Generalitat s’ha de preparar per al futur, modernitzant tant com es puguin tots els àmbits, buidant i suprimint organismes “menjadora” com la CCMA o presidències d’entitats públiques, tots els càrrecs de designació directa, les subvencions a guinguetes i premsa, reduint els sous dels polítics a la meitat, suprimint els plusos per comissions i les dietes. Les comissions del Parlament, o les reunions dels Consells comarcals, han de ser grups de whasapp o reunions per zoom, res més. No han d’existir els plusos, les dietes, ni els xofers per tothom. Reorganitzar tota l’administració eliminant duplicitats i llocs innecessaris. Un cop feta aquesta important reducció de personal en tots els departaments, dedicar tots els recursos humans sobrers i tot l’estalvi de suprimir menjadores, als objectius dels reptes del futur: formar professionalment als joves, atendre la nostra gent gran i reciclar els aturats perquè trobin nova feina en el menor temps possible. I en reduir els impostos per a poder ajudar a les pimes, fins i tot subvencionant el cost de la seguretat social a la contractació de joves (de 16(100%) fins a 25 anys (10%) i sèniors (SS empresa 50 (10%) fins a 65 anys (100%)), i creant un pla potent de FP dotant als sèniors aturats amb ofici dels coneixements necessaris per a fer de mestres d’FP als IES que són buit a les tardes.

Cal crear una nova distribució territorial amb la creació d’una xarxa de comunicacions potent (tren, autopistes, etc ) que consideres tot el país com una ciutat, creant una malla de comunicacions moderna, facilitant així la distribució tant de les empreses com de la població per tot el territori, evitant tant l’excés demogràfic de la metròpoli com l’abandonament dels pobles de l’interior.

El Parlament, té dues tasques importantíssimes a fer:
Bastir una nova llei electoral territorial d’1 diputat per 55.000 habitants. Que després la Generalitat organitzi la seva administració en funció d’aquests 135 districtes: oficina del diputat, cap de policia, jutges, CAP, Benestar Social, Recaptació d’impostos, tot. Amb això no només s’aconseguirà una administració molt més propera sinó també més potent en serveis. També i paral·lelament, hauria de reclamar la vigència i inderogabilitat de Constitucions Catalanes, començant per editar-les en català actualitzat tal com van fer D. José Coroleu i D. Joseph Pella i Porgas al llibre LOS FUEROS DE CATALUNYA que podeu llegir aquí https://t.co/xBJaKizxOP?amp=1 per a després estudiar, una a una, quina està incorporada al Dret Català, quines s’han de derogar per obsoletes i que hi manca, i aleshores si poder redactar una Llei de Transitorietat jurídica des de les nostres Constitucions. Redactar una nova Constitució de manera popular, només és un truc per a mantenir viva la mobilització popular, però que traeix la història de la Nació.

Tampoc s’entén que tots els esforços legals s’hagin abocat exclusivament en la defensa de nou polítics (amb la corresponent estratègia d’espera com ens tenen acostumats) en comptes de denunciar totes les il·legalitats comeses per Madrid amb relació al 1-O contra tots els ciutadans catalans. No entenc per què l’ANC no ha denunciat als tribunals:
La sentència de l’Estatut del TC als tribunals europeus.
La mobilització policial del 20-S als vaixells piolins. (CP 561)
Els registres a les Conselleries del 20-S
L’intent de registre de la seu de la CUP del 20-S
L’actuació policial de l’1-O contravenint directrius de la jutgessa
El discurs anticonstitucional del rei (arbitrar i moderar) en comptes de fer performances de crema de fotografies que no serveixen per a res.
La retirada per organismes de Madrid de prop de 30.000 M€ de bancs catalans (guerra econòmica)
L’aplicació inconstitucional del 155
Destituir il·legalment el govern català (CP 472.4)
Convocar eleccions des de Madrid
Acusar de delictes inventats i fer escoltes i detencions arbitràries
La guerra informativa dels medis periodístics madrilenys.

No haver denunciat tot això i centrar-nos en discussions bizantines de si indults o amnisties, o en fer manifestacions per cremar fotos del rei, és propi de gent molt incompetent o de malparits manipuladors.> A més, no s’ha explicat a Europa que tenim un Estatut rebaixat i no tornat a votar, que els referèndums van ser despenalitzats el 2005, i que el TC va declarar anticonstitucional el referèndum setze dies després de fer-lo. El relat de la il·legalitat va impedir que Europa ens donès suport perquè no es va donar contrainformació que poguessin contrastar.

A Europa tenim una doble tasca. Per una part l’oficial, la de TOTS els diputats al Parlament Europeu que han de buscar maneres de preparar un estatus semblant a la independència. La independència arribarà, però potser serà tant gradual que ni ens adonarem:
1r: DNI UE
2n: unificació Justícia UE
3r: unificació exèrcits UE
4t: nova distribució territorial UE.
5e: normativa distribució impostos UE entre administracions.
I els catalans hem de tenir les idees clares per en cada pas treure’n benefici, o com a mínim no sortir perjudicats.

Per altra part, la no oficial, el que hauria de fer el Consell de la República i que no fa: buscar suports econòmics potents, reclamar als signants del Tractat d’Utrecht la seva revisió, impugnar el Tractat dels Pirineus per il·legal, Reclamar el compliment del Tractat de Gènova a Anglaterra. Pel seu caràcter revolucionari el Consell de la República ha d’estar integrat per gent de l’exili, o per delegats secrets de l’interior sense cap patrimoni a nom seu. Tenir delegats de partits de l’interior és un greu error, perquè aquests estan condicionats per les lleis espanyoles. Que aquests hi siguin, o fer servir un logo semblant al d’un supermercat ja ens hauria de fer veure que aquest monstre no arribarà enlloc. Hi han de ser TOTS els partits catalans extraparlamentaris, i han d’activar el Tsunami, quan sigui menester, però sense posar mai en perill la gent mobilitzada.

I finalment i no menys important, tots aquests empresaris que juguen a directors polítics, en comptes de preocupar-se del que fan o que no fan els partits, haurien de crear un Omnium-2 que crees una nova Renaixença de la cultura catalana. Sempre va abans a Renaixença que la victòria. Sense aquesta renaixença la independència només serviria per a crear una Espanyeta aprofitant-se del nostre territori. Cal un Omnium-2 que defensi la cultura catalana si cal als tribunals contra el mateix desgovern de la Gestorialitat, que permeti viure dignament als autors culturals catalans, que faci d’enllaç financer entre els capitals catalans tant interns com de l’exterior i els partits clarament independentistes i partidaris de la Restitució de l’estat català de 1714. També, si aconseguissin els recursos econòmics suficients, podrien plantejar-se fer privadament el corredor mediterrani creant consorcis de les empreses afectades (el pressupost de la part del corredor mediterrània català era de 17.000M€, i en la L9 del metro porten gastats 16.619M€), controlar paquets d’accions de la Caixa, Repsol, Telefònica o Endesa, per a posteriorment negociar la segregació la part catalana. Es poden fer moltes coses si es vol en comptes de perdre el temps parint lobbys d’amiguets. En definitiva, que deixin de donar consells i fotin els calers, que l’estratègia política ja hi ha gent que la sap fer, però no té el finançament necessari.El que defenso, per tant, és que cadascú es preocupi de lo seu, i deixi d’opinar de tot, el govern autonòmic que faci d’autonòmic com el basc, els diputats a Madrid que facin peix al cove a cada votació on els seus vots siguin necessaris, el Parlament que faci de Parlament preocupant-se de representar el territori i de les Constitucions Catalanes, i el Consell de la República, reformat i sense partits al govern, que faci de “poli dolent”. Només l’estratègia de poli bo i poli dolent funciona amb Madrid.
Fer un “tots som pops” ens porta al desastre actual, on els propis han destrossat tota la tasca anterior, fins i tot la cultura catalana.

Fem-nos a la idea que la independència trigarà, però que cal preparar estructures mentals a la ciutadania, perquè aquesta independència valgui la pena i no es converteixi en el que seria pel camí actual, una republiqueta espanyola sense Nació plena d’incompetents a l’administració funcionant com un sectari PRI mexicà. Perquè sense Nació perquè volem la independència.

I el poble el que hem de fer és PRESSIONAR per a que cada grup de polítics compleixi amb la seva tasca a Congreso, Parlament, Govern i Ajuntaments,  PARLAR SEMPRE EN CATALÀ a tothom i COMPRAR sempre els productes mes propers a casa. No importa de on sigui l’empresa original sinó on paga el IVA i el IRPF. Cal recuperar la MENTALITAT dels catalans de 988 fins a 1715, el seu esperit llibertari, els seus costums, i les seves LLEIS, perquè només això ens garantirà una victòria que valgui la pena el 2029 com deia Deulofeu, perquè caldran varies eleccions més per a que alguns passin a la irrellevància. Com deia el president John Adams: “com voleu que altres ens reconeguin si abans no ens reconeixem nosaltres mateixos?”.

Miquel Manubens
autor de devolució.cat/hdm

Deixa-hi una resposta

*

captcha *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada