LA DESTRUCCIÓ DE LA CLASSE MITJANA i l’EXTREM CENTRE

El mon camina cap a un sistema polític copiat del nazi on els governs no tindran importància i nomes s’imposaran els criteris de les grans corporacions. Actualment hi han tres sistemes: el xinès on l’estat ho controla tot i permet l’existència de grans empreses fèrriament controlades. El rus, on el control sobre uns anomenats oligarques existeix igualment però disfressat d’empreses privades però que o segueixen les instruccions del Kremlin o desapareixen sobtadament, i l’americà que es aquell somni que tothom comença una empresa des d’un garatge, o pot mantenir en pèrdues molts anys un negoci o be fins i tot pot ser una marca blanca de la NASA, però el cert es que sense finançament de les agencies del govern, i les facilitats legals per destruir o copiar la competència,  tots aquests somnis americans no existirien. El sistema industrial nazi va agrupar les empreses de cada sector en grans corporacions. Els treballadors alemanys serien la classe mitjana dirigent del mon, i la producció es faria en altres països a maquila o ja directament amb esclavatge.  D’aquell sistema perviuen la majoria de les empreses alemanyes: Basf, VW.Audi, Siemens, Krupp, etc Las grandes compañías que colaboraron con la Alemania nazi de Hitler (gizmodo.com) En el sistema polític actual la extrema dreta i l’extrema esquerra van agafades de la ma en l’objectiu de destruir la classe mitjana.  Per la extrema dreta, la corrupció es molt mes senzilla si les empreses son mes grans. Aquell desgavell per cobrar les comissions per exemple de la recollida d’escombraries del Baix Llobregat, on a cada poble hi havia un autònom que tenia la concessió era molt perillós. El PSC va heretar aquest sistema del regim anterior, però aviat ho va centralitzar amb empreses de Madrid, per així evitar possibles problemes. El falangista PSOE aviat va estendre el sistema a tota la corrupció política catalana, i els altres partits s’incorporaren al repartiment dels pastissos quan van esdevenir necessaris per governar els ajuntaments, de manera que actualment tenim una casta corrupta catalana que es reparteix pagues i menjadores. Gos no mossega gos. L’extrema esquerra segueix un patró diferent per aconseguir l’eliminació de la classe mitjana. En primer lloc la individualització, o sigui tothom es diferent, fins i tot a nivell sexual estan inventant unes martingales que fa feredat. I tothom es insolidari, i nomes es solidaritat alló que ells volen, que normalment coincideix amb els seus objectius d’anorrear la classe mitjana, com per exemple quants mes pobres importem, millor. Aquest pobres, que segons ells ens havien de pagar les nostres jubilacions i que majoritàriament viuen de prestacions, alimenten un gran negoci dels anomenats “serveis socials”, on casualment molts polítics tenen foscos i rendibles interessos.  O sigui, els calers dels teus impostos mantenen una xarxa econòmica soterrada que finança els partits mal anomenats d’esquerres. I això els fa creure que aquesta pobra gent en el futur seran votants seus. Ni volen nuclears ni volen plaques solars. Ni volen cotxes ni milloren el transport públic, volen que plantis flors als escocells però ells tenen herbes d’un metre d’alçada a tot arreu. No volen que entris amb el teu Panda a BCN però permeten els creuers mes grans del mon que contaminen com 100 milions de cotxes. Les “diversitats” individualitzen, separen, arraconen i estaborneixen la ciutadania. La fa mansa, i tolerant amb totes les putades dels POLÍTICS Tot això que pot semblar ideologia pel decreixement en el fons son nomes focs artificials per distreure la gent mentre van robant de la bossa del comú de 14.999,99 en 14.999,99€ perquè les grans comissions ja estan controlades pel falangista PSOE, i sobretot i igual que l’extrema dreta, volen que tots sigueu igual DE POBRES, sense classes mitjanes que son les que mouen les Nacions. En alguna cosa estan d’acord les dues extremes, i es que en quanta mes delinqüència tinguem millor. La delinqüència espanta el turisme, punt per l’esquerra, i augmenta les necessitats policials, punt per la dreta. I tot aquest llarg preàmbul era per posar-vos en antecedents de qui realment us volia parlar, l’EXTREM CENTRE. L’extrem centre son uns senyors que diuen que tenen mentalitat empresarial, però que no han estat mai empresaris. Son aquests idiotes que veuen be fer unes olimpíades al Pirineu, o toquen la campana quan una empresa forastera munta una fabrica de components a Catalunya. Que us expliquen que Catalunya exporta més cada any, però us amaga que el 47% de les nostres exportacions les fan empreses de capital foraster, empreses que treuen el seu benefici del país fent martingales comptables com fer passar per la central forastera totes les factures de compres de components, i després facturar a la nostra fabrica amb el preu augmentat. Nomes així s’entén que quan el “grup” entra en pèrdues, aquestes sempre puguin ser atribuïdes a la fabrica de casa nostra, quan segurament es la mes rendible i productiva del grup. Que son tan ases que no s’adonen que la funció del govern CATALÀ es fomentar que la pròpia agricultura i ramaderia es guanyi la vida, i sobretot que LES EMPRESES industrials i tecnològiques DE CAPITAL CATALÀ, aquelles que tira endavant la CLASE MITJANA, creixin i millorin. S’estan donant a empreses forasteres les facilitats per portar a Catalunya empreses industrials, que serveixen per crear molts llocs de feina de baix nivell, i exportar els beneficis.  Mentre les empreses catalanes son obstaculitzades per les buRRocràcies de totes les administracions. El dia que algún economista intel·ligent calculi el que suposa la exportació de BENEFICIS de les empreses forasteres de Catalunya incloent les de l’IBEX, el dèficit fiscal us semblarà xavalla. Us podria posar l’exemple del sector industrial que vulgueu, com per exemple el de la moto, on Catalunya era una potencia internacional. però on els polítics catalans no van saber fer política industrial, fomentar sinergies i cedissin tecnologia entre elles, perquè per la classe política catalana només existeix el curt termini, els llocs de treball, i els mes fàcils de crear son sempre els de mes baixa qualificació amb inversions forasteres. Aquesta visió curtplacista de la industria catalana, fa que cada cop mes, tots els sectors estiguin colonitzats o per empreses estrangeres, o molt pitjor per empreses madrilenyes. Una empresa madrilenya no te cap problema per muntar res a Catalunya, el telèfon vermell funciona perfectament perquè ells son els amos reals dels partits polítics espanyols. La finestra única de l’època Hortalà a Industria ha desaparegut i el desgovern català impedeix créixer en instal·lacions energètiques, per així dependre en un futur energèticament d’Aragó. I el pitjor mal es que aquest EXTREM CENTRE no te ideologia, cosa la qual vol dir que ni te objectius ni sap on va. Aquest extrem-centre  compra sense critica les tesis estupides d’això que anomenem extrema esquerra però que no ho és, perquè aquí el que importa es mantenir la MENJADORA i si els calen els vots de CUP o Comuns, es mengen els gripaus que calguin: destrossar l’idioma amb desdoblaments, passar-se per l’engonal les pròpies lleis de català a l’escola, comerç o TV3, afavorir immigració subvencionada, lluites compartides amb l’enemic, enaltiment de traficants de persones, Ferrovials, tramvia, Copa Amèrica, o el que calgui per tal de mantenir la pagueta encara que sigui amb una estafadora tant gran com Atila Colau. L’extrem centre a casa nostra esta configurat per JxC-ERC-PSC que en el fons funciona com un PRI a la mexicana multimarca, i per ells les eleccions només son una guia de com repartir-se les moltes menjadores que han anat creant els últims anys. En el fons JxC+ERc+PSC+Cup+Comuns son un sistema totalitari intel·ligent amb la seva pròpia dissidència controlada, on fins i tot hi ha periodistes incisius fent preguntes compromeses als polítics de qui depenen. La companyonia  entre els polítics i els periodistes a Catalunya fa fredat.  Que existeixi una dissidència aparenta un possible redreçament. Mentre fan tot això, la sanitat, la seguretat i l’ensenyament català se’n resenteixen, però a ells, a la casta dirigent tot això no els afecta, tenen xofers i escortes, fan servir la sanitat privada i els seus fills van a escoles privades. I ja hem arribat al fons del problema, a Catalunya no hi ha empresaris, perquè han venut el país.  Els empresaris sorgeixen de la classe mitjana, quan un bon dia aquell comandament intermedi s’arrisca i crea. Aquests nous empresaris son els que, amb els beneficis, creen renaixences culturals, i desprès de la renaixença cultural ve la renaixença política, i aleshores aquests NOUS empresaris, que han començat des de baix, son enemics de la corrupció, perquè coneixen l’esforç que els ha costat. Sense nous empresaris, i amb la corrupció actual a tots els nivells molt mes alta que la espanyola, amb mes de 20.000 individus vivint de sous públics, la independència SERÀ IMPOSIBLE. I si assolíssim la independència amb l’actual classe política, el resultat seria estar molt pitjor que actualment, i per això nomes cal que mireu les repúbliques que abans han estat colònies espanyoles, com les seves castes dirigents han seguit mantenint el sistema corrupte espanyol. Cal fer fora tots els polítics actuals, especialment els que s’autoanomenen falsament com independentistes, perquè desprès del 1-O i del 52% i 74 diputats del 14-F cap d’ells es digne del sou que cobra, CAP.