Ago
4
Dc
4-08-1704 – CONQUESTA DE GIBRALTAR
Ago 4 tot el dia

 

gibraltar

El 4 d’agost de 1704, una esquadra anglesa amb 350 soldats catalansva prendre Gibraltar. Els seus comandants George Rooke i Jordi de Hessen-Darmstadt van prendre possessió del Penyal en nom de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent al tron d’Espanya.

Entre els expedicionaris s’hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay.

Un dels protagonistes d’aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d’Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condició d’evitar, o en defecte d’això controlar, el contraban cap a Espanya

Ago
5
Dj
5-08-1391 Atac al Call de Barcelona
Ago 5 tot el dia

L’ASSALT AL CALL DE BARCELONA DE 5-08-1391

Els atacs als calls començaren a Sevilla impulsats per les arengues de l’ardiaca d’Écija. Un mes més tard, el 9 de juliol, es pot llegir al dietari del Consell de Barcelona:

“Se moch avalot e remor en la ciutat de València per lo poble d’aquella ciutat contra los juheus qui de fet foren tots robats e gran partida moriren e la maior partida se feren christians. E en la sinagoga major del dit call fo feta esgleya sota invocació de Sent Cristofer, que fo lo dit die de dicmenge la sua festa. E en lo dit call fo feta altre esgleya sots invocació de Sancta Maria de Gràcia. E lo gran clerga lur lo rau [rabí] se feu christià e pres lo àbit de Sent Domingo preycador”.                 

Vora dos setmanes després, els problemes arribaren a Barcelona, on començava a sentir-se “remor o avelot de poble contra los juheus”, per la qual cosa les autoritats decidiren fer una demostració de força per tal que “mal nos posqués seguir contra los dits juheus”. Però el dissabte 5 d’agost de 1391, ningú no pogué evitar “l’avelot contra los juheus de Barchinona realitzat a primera hora del matí -vers ora de despertada -, concloent amb tot lo call robat e morts diverses juheus.”

Els consellers municipals decidiren protegir de nou els jueus -que entre altres coses eren un dels béns més preuats del patrimoni reial- i ordenaren fer guaites durant tot el diumenge.

L’endemà convocaren la milícia ciutadana i empresonaren alguns dels castellans que havien arribat des d’Andalusia atiant l’odi contra els jueus, però vora la una del migdia “quasi ora de mig jorn passada I ora“ hi hagué un nou motí popular que alliberà els castellans i es dirigí a l’edifici reial on estaven arrecerats els jueus, combatent-los durant tota la vesprada: “Comoch-se avalot de mariners e pescadors e altres qui per lo carrer de la Mar vengueren ab armes e ballestes parades, e foren en la plaça del Blat dient “muyra tot hom e viva lo Rey e lo poble”, en tant que s’ensenyoriren de la cort del veguer y aquella obriren e·n tragueren los dits castellans preses y tots los altres preses, que no n·i romàs alcun, e -avalot fet- vengueren al Castell nou, hon se eren recullits los juheus e aquell combateren matent foch a les portes e per terrats tirant-hi ab ballestes, e durà tro ora del seny.”

A més, s’afegiren els pagesos de les afores, que aprofitaren el context de violència per fer una foguera a la plaça de Sant Jaume amb els arxius dels oficials reials que registraven els drets senyorials que havien de pagar: “vengueren pageses e sagramental [milícia] de fora, qui obriren la cort e scrivania del batle e prengueren los libres que·y trobaren, los quals cremaren en lo foch en la plaça de Sent Jacme”.

Al dia següent, dimarts 8 d’agost de 1391, el dietari del Consell de Barcelona narrava els resultats de tot plegat, uns 300 jueus assassinats i la resta obligats a convertir-se al cristianisme: “Tots los juheus qui eren en lo dit castell e la maior partida se faeren christians, sinó forsa CCC qui·n moriren. E per los dits pageses fo aprés fet fortívolment escorcoy del dit Castell nou”.

Molt s’ha escrit i discutit sobre si els catalans començaren a perdre les seves llibertats amb el Compromís de Casp o amb la unió de les corones dels Catòlics, però el fet de que castellans arribessin amb vaixells a Barcelona amb el fi d’atacar el Call, i permetre-ho, va ser un fet negatiu atribuïble als propis catalans que prefiguraren el futur.

(extret del llibre “Històries de distracció massiva”)

===================================================

 

Parlament d’en Salvador Bonada al Fossar

Ens trobem en aquest lloc, on tornaren a la terra que els donà la vida els defensors de les llibertats de la nostra Pàtria, aquells que oferiren la seva pròpia vida en defensa d’una Catalunya que tots tenim al cor i que ens omple d’orgull. És de justícia que recordem i honorem també a tants i tants catalans que ajudaren, com un sol poble a crear aquella Catalunya que fou defensada a ultrança pels que aquí foren enterrats. Una nació que destacà en coneixement, en valentia, en llibertat, en cultura, en arts i ciències, en oficis i millores polítiques en uns temps on no eren freqüents. Una nació que es forjà a si mateixa, que no es conformava i que estava sempre en millora constant. La punta de llança d’una Europa que es començava a despertar de temps foscos, d’una mediterrània que despertava al saber i que han configurat el mon que avui coneixem.

És per tant de justícia que recordem la tasca de molts jueus presents a Catalunya que en els primers segles del nostre recorregut com a nació lliure varen ajudar a configurar la nostra identitat. Eren una comunitat dintre la nostra, amb les seves especificitats, però no una comunitat tancada en si mateixa, com se’ns pot voler fer creure.

Participaven en molts espais de la societat catalana de l’època i com un més de nosaltres varen ajudar i vàrem avançar plegats. Destacaren en Medicina, Astronomia, filosofia, geografia, matemàtica, com a comerciants i com a banquers. Com a persones de confiança dels nostres Comtes van assumir papers destacats en la cancelleria i la diplomàcia. Podem nombrar a Xeixet Ben Itskaq Benveniste , metge poeta i filòsof, que fou ambaixador del nostre rei Pere davant el rei del Marroc, o Iosef Ben Meir Ibn Sabarra, escriptor del “Llibre dels entreteniments”, apuntat per diversos experts com a antecedent del “ Libro del buen amor “ del Arcipreste de Hita.O el Rabí Abraham Bar Hiyya Ha-Barceloni “Savasorda” Barceloní del segle XII, gran cosmògraf, que feu un compendi de la ciència del seu temps a la seva obra “ Forma de la Terra”, que quatre-cents anys després encara era text de referència per als estudiosos europeus.

I com ell altres cosmògrafs destacats, com Jacob ben David Yomtob, Sen Bonet, Levi ben Gerson de Banyuls, Llobet de Barcelona, i tants i tants d’altres .

I què no dir dels Cresques, cartògrafs de l’escola catalana de Mallorca amb els seus plànols, i amb els seus instruments, entre d’altres, la navegació i la marina catalana arribà a nivells que enlluernaren el món, i foren l’origen de les escoles cartogràfiques portuguesa i flamenca.

Ells eren part de la nostra realitat, i caminàvem junts. Les nostres Constitucions garantien la llibertat de culte ja al segle XIII. Sempre hem estat un poble que acull i respecta i que creix amb aportacions diverses, integrant-les i respectant-les.

Però no estem aquí per lloar ni glosar les aportacions dels jueus a la nostra història. Estem aquí per recordar un error que vàrem cometre permetent l’assalt al call de Barcelona l’any 1391. Molts jueus foren assassinats o obligats a convertir-se al cristianisme. Podríem refugiar-nos dient que el que fessin els responsables del govern d’aquell temps no defineix l’actitud de la nació, podríem argumentar que el context internacional condicionava, podríem dir moltes coses, però el cert és que fou un gran error permetre que uns estrangers incitessin a la violència contra uns catalans, de religió jueva, però catalans, i que els abandonéssim a la seva dissort. Aquest error ja no té remei, però és de justícia reconèixer-lo i recordar-lo per no tornar mai més a cometre’l. Ara com a catalans sotmesos a un jou estranger sabem el valor que té mantenir la pròpia identitat en un entorn hostil. Les reticències, desconfiances i odis que això implica. Com recentment va dir Abraham Yehoshua, escriptor i assagista israelià la pàtria d’un jueu ha estat abans que res interior, per això han conservat la seva identitat. Els catalans ho entenem molt bé això, la nostra consciència nacional és també molt íntima i intensa, per això conservem la nostra identitat en aquest entorn tremendament hostil.

Volem amb aquest acte oferir una mà amiga als nostres veïns d’aquí i als amics de l’altra riba de la mediterrània.

Una mediterrània tan nostra com seva, que ens separa, però que a la vegada ens connecta i ens comunica. Vàrem caminar junts en el passat amb encerts que ens enorgulleixen i errors que recordem, per poder desterrar per sempre. I volem tornar a caminar junts ben aviat ja com a Catalans lliures. Israel ha recuperat la terra dels seus avantpassats i s’alça. Catalunya està en el camí de fer-ho també, i lliscant sobre les aigües d’aquesta mar nostre els llaços de la nostra amistat es tornaran a estrényer.

Shalom Israel.

Ago
13
Dv
13-08-1714 BATALLA DE TALAMANCA
Ago 13 tot el dia
13-08-1843 – REVOLTA DE LA JAMANCIA
Ago 13 tot el dia
JAMANCIA
La Jamància (del romaní jamar, menjar) fou una revolta republicana i progressista que tingué lloc a Barcelona entre l’agost i el novembre de 1843, contra el general Espartero. El nom al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que probablement s’hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les Bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843.
La revolta va començar el 13 d’agost i anava adreçada contra Espartero. Després, però, es girà contra el govern de Madrid, i la Junta Revolucionària va fer una crida a convocar les Corts. Això provocaria una insurrecció centralista que acabà amb una intervenció militar que comportà el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc i des de la Ciutadella, dirigit pel general Prim i centrat contra les drassanes i les muralles, el qual obligà la Junta Revolucionària a capitular davant el nou capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.

La Jamància representà el primer aixecament nítidament popular contra l’estat liberal a Espanya. La rendició comportà la submissió definitiva de Barcelona al govern espanyol i la fi d’una oposició organitzada a la centralització endegada pel Partit Moderat.
Ago
26
Dj
26 D’AGOST – VIe ANIVERSARI DE LA MORT DEL PRESIDENT BARRERA
Ago 26 tot el dia
Ago
30
Dl
30-08-1957 – ASSASINAT DE JOSEP LLUÍS FACERIES @ Passeig Verdum / Urrutia Barcelona
Ago 30 tot el dia
30-08-1957 - ASSASINAT DE JOSEP LLUÍS FACERIES @ Passeig Verdum / Urrutia Barcelona

En record de Josep Lluís Facerias

Va néixer Josep Lluís Facerias  l’any 1920 en una llar anarco-sindicalista, d’una nació amant de la llibertat, no és d’estranyar que en una època de lluita obrera contra la opressió i per la llibertat i la dignitat, aquesta arrelés tan fort a casa nostra. L’anhel de justícia i llibertat ens ha acompanyat des dels nostres inicis.

Als setze anys ja era afiliat a la CNT i a les Joventuts Llibertàries, ho duia dintre. S’allistà ben jove per lluitar en aquella guerra contra Catalunya, a la Columna Ascaso. Feu tota la guerra al front d’Aragó, fins que seria pres l’any 1939, amb l’exèrcit republicà ja en retirada. Empresonat en varis dels “inexistents” camps de concentració franquistes, després, com la majoria dels presoners republicans de la seva edat, hagué de fer el servei militar obligatori en aquell exèrcit contra el que havia lluitat tres anys.  Tornà a ser un home lliure l’any 1945

Amb 25 anys, havia fet una guerra, sofert el captiveri dels vencedors, i la humiliació de servir a aquells que havia combatut. Per si això no fos prou la seva companya, i la seva filla de mesos havien “desaparegut” en l’èxode de civils fugint de la ocupació de l’exèrcit feixista. A molts civils els feren “desaparèixer” en aquells temps, s’havien quedat sense pàtria, sense res, la seva existència es tornà incomoda. I el que molesta tendeix a desaparèixer, no falten ajudes per fer-ho.

Vint i cinc anys i tota una vida darrera. Evidentment tornà a la militància sindical i continuà la resistència des de la clandestinitat, a les Joventuts Llibertàries de Catalunya, tornant a publicar “Ruta”, el seu diari portaveu. Com podeu suposar acabà a la Model, i al sortir ja no veia altre camí que la lluita armada.

Va néixer la Partida de Maquis de Facerias. S’especialitzà en cops de mà per aconseguir diners per la causa, i per a les famílies  dels presos de la lluita. Hi va destacar, se li donava bé, primer la Hispano-Olivetti, l’any 47, amb un botí de tres milions i mig de pessetes de la època, que repartí entre els que les necessitaven.

Va arribar a col·locar un artefacte explosiu sota la tribuna d’autoritats durant la desfilada de la victòria de l’any 1950, els soldats ja desfilaven quant encara no l’havien acabat de desactivar. No és de estranyar que durant la vaga del 1951, la dels tramvies per entendre’ns, deia que no és d’estranyar que apareguessin octavetes que deien: “ Per solucionar lo dels tramvies, aviseu en Facerias”

Caigué abatut en una emboscada de la benemèrita, franc-tiradors als terrats, un dia de pluja, un trenta d’agost, va ploure plom sobre en Josep Lluís, va caure el món sobre en Facerias, a la confluència de Pi Molist, Urrutia i Verdúm , a un quart d’onze del matí, baixant d’un taxi, la mort. Una placa a terra el recorda, cada trenta d’agost s’hi veuen flors

Recordem un lluitador, un català que va lluitar per la llibertat, fill d’una nació que porta tant temps oprimida que qualsevol lluita per la llibertat i la dignitat la fa seva. I aquest és el perill, que lluites menudes ens fan abandonar la grossa. Fa tant temps que resistim que potser hem oblidat perquè lluitem i ens embranquem en lluites que no són la nostra. Bé, per ser exactes,  totes aquestes lluites, de classe, ideològiques, totes ! són incloses en la nostra lluita principal, la lluita per les nostres Llibertats i Constitucions, perquè en elles se’ns reconeix com a homes lliures, en elles ens definim com a nació sobirana, en elles declarem que no ens sotmetem a dominació estrangera, en elles ens comprometem en el govern de la nació, en elles som co-responsables en la defensa i creació de la Pàtria. En elles estan totes les llibertats , drets i responsabilitats que tant desitgem. I elles ens permetran crear aquesta societat justa que està en el destí de totes les lluites.

Volem la Devolució de les Constitucions de Catalunya.

Visca la Terra!!

Salvador Bonada

Set
10
Dv
10-09-1229 – INICI DE LA CONQUESTA DE MALLORCA
Set 10 tot el dia
  • 10 de setembre 1229 – Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Ponça11 de setembre 878, Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.12 de setembre   1213 – Muret (el Llenguadoc, Occitània): s’hi esdevé la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapçalades per Pere I Mauclerc i els croats francesos comandats per Simó de Montfort.12 de setembre 1229 – Calvià (Mallorca): les tropes catalanes derroten els moros al coll de sa Batalla: és l’inici de la conquesta de l’illa (Conquesta de Mallorca. Batalla de Portopí emmarcada a la Conquesta de Mallorca d’en Jaume I.
Set
11
Ds
11-09 -104 ANYS DE CONCENTRACIONS AL FOSSAR
Set 11 tot el dia

 

910729

el 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Nets dels Almogàvers“, va col·locar una placa a l’indret amb els primers versos de la poesia de Pitarra i van decidir celebrar allí actes en conmemoració del 11 de Setembre creient que la poesia feia referencia a fets verídics i que allí hi havia una gran fosa amb tots els morts d’aquella guerra. La placa es torna a col·locar el 1977; poc després, el 1983, l’Ajuntament de Barcelona pretén remodelar l’indret, entrant en conflicte amb grups nacionalistes que ho consideren “terra sagrada“. Finalment l’any 1989 l’arquitecta Carme Fiol remodela la plaça amb totxana vermella, representant la sang dels soldats morts. Posteriorment s’hi afegeix un peveter amb una flama el 2001.

Set
18
Ds
18-09-1714 Capitulació de Cardona
Set 18 tot el dia

18 de setembre 1714, Catalunya: Una setmana més tard de la desfeta de Barcelona, cau Cardona en arribar la ordre de rendició, esdevenint Cardona el darrer baluard de la Catalunya continental.

Oct
5
Dt
5-10-1022 Abat Oliva i les Constitucions de Pau i Treva
Oct 5 tot el dia

L’Abat Oliba va viure a cavall dels segles X i XI, i era nét de Guifré el Pilós. La seva família ostentava diferents comtats, però ell va renunciar al que li pertocava, i va ingressar al monestir de Ripoll. Va ser escollit abat el 1008 i el 1009 abat de Sant Martí del Canigó. Va convertir els monestirs catalans en importants centres culturals, i va participar activament en la construcció de castells defensius i diferents esglésies i monestirs, entre ells el monestir de Montserrat. Però un dels aspectes més importants de la seva obra, en tant que van contribuir enormement a configurar un món més pacífic i lliure del que hi havia, van ser les assemblees de Pau i Treva. En un moment de màxima puixança del feudalisme, on els pagesos estaven cada cop més oprimits i sotmesos a les lleis arbitràries dels nobles, Oliba promogué la Pau i Treva de Déu. Aquesta Pau i Treva, limitava els dies on eren permeses les lluites bèl.liques, protegia els pagesos i els seus domicilis i oferia les esglésies i sagreres, com a llocs lliures de lluites. Tot això, va contribuir a pacificar Catalunya, i va oferir a la gent un marc de convivència que va permetre al país de prosperar. Amb això, volem recordar que els catalans ja des d’un inici hem estat gent pacificadora, i que hem lluitat per tenir un país lliure, cosa que avui encara continuem fent.

 

=================================================

El 5 d’octubre del 1022 a Sant Pere de Rodes establí –amb el bisbe Berenguer d’Elna– les Constitucions de Pau i Treva, referendades el 16 de maig del 1027 al Prat de Toluges, lloc on, passats 950 anys, el patriota Josep Maria Batista Roca les commemoraria cada any mentre visqué.

Significat:

La Institució de la Pau a fi de sostreure a la violència una determinada categoria de víctimes (clergues no armats, pagesos i llurs cases amb bestiar, conreus i eines, etc.), les quals serien respectades pels combatents

La Institució de la Treva a fi de suprimir la violència (s’entén la violència l’armada) en determinats períodes fixats amb tota precisió (de dijous a dilluns, les pasqües, advent i quaresma i les vigílies i festivitats de més de vint-i-cinc diades de l’any)

Les Constitucions de Pau i Treva foren admeses pel Sínode de Niça el 1041 i pel Concili de Narbona del 1054, i aviat s’imposarien al món d’aleshores com a institució de salvaguarda dels Drets humans.

informació  de Parlament . cat :

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Còdex dels Usatges, Arxiu de la Paeria, Lleida.)

Precedents del parlamentarisme català

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau de Déuera el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenatsagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals i d’establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l’aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). D’aquesta manera entroncaren l’una institució i l’altra. Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I, i s’incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l’època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.

La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

Les Assemblees de Pau i Treva per Gener Gonzalvo i Bou, Historiador, Arxiu Històric de Tarragona

LES CONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE CATALUNYA(SEGLES XI-XIII)  —T E X T O S JURÍDICS CATALANS—