ZOKRATES, O ELS USATGES CONTRA ELS NEOCONSTITUCIONALISTES

VALLFOSCA ………….

Portrait Herm of

Quan els rucs es dediquen a fer rellotges no ens podem estranyar i sorprendre de que no anem a l’hora, així mateix quan els cretins ocupen càtedra gosen parlar d’en Plató sense anomenar a en Zokrates, i viceversa, com si l’un fos la “continuïtat natural” de l’altre, res més lluny de la realitat.

Plató significa la formulació d’una teoria de la realitat, i, també d’una teoria de l’Estat, com a ens soci-organitzatiu. Això du implícita la idea de que els ciutadans son éssers desvalguts que pul·lulen al mig de la foscor, desorientats, sense cap romanent d’experiència positiva, com a nadons sense cap referent. Això és la doctrina del “constitucionalisme com a matriu de l’ordre”.

Zokrates representa el model soci-organitzatiu iber, joni de pagès, dels usatges i els costums, esdevinguts els referents relacionals dels homes lliures, per què, no podem perdre de vista un fet cabdal, substantiu i inegligible, les dones i homes han estat lliures i sobirans abans de cap formulació soci-organitzativa, això havia estat així en aquell món iber, joni, de pagès, i això, amés, era així per que la gent podia, del seu propi esforç, fer-se un patrimoni, o potser hauríem de dir un matrimoni, i administrar-lo al seu interès sense estar feudatari de cap altre poder.

En aquest sentit podem dir que “l’estat” era la pròpia ciutadania, cadascú dels ciutadans individualment considerats.

 

Allò que en molts tractats internacionals es determina com a “rules of Law”, en anglès, en espanyol ho tradueixen per a “estado de derecho”, però hem d’entendre que son dues expressions que tenen, de fet, significats diametralment oposats.

“Rules of Law” significa alguna cosa així com “el mandat de la llei”, “el seguiment de la llera de la llei”…, la llei sorgida dels jutjats que judicaven segons els usatges i el costum, no pas una llei sorgida d’estaments que s’arroguen la gènesi pretèrita de qualsevol ordre soci-organitzatiu…. “Estado de derecho” significa que els ciutadans son mers subjectes passius, receptors i no generadors…, aquest “Estado de derecho” és “la pax romana” sorgida de “La Lex”, això és “la llei de l’Impèrium” i no, com ens volen encolomar, “l’imperi de la llei”.

 

La democràcia es fonamenta en el convenciment efectiu de que la gent és lliure. En les societats liberals en que la gent té un cap democràtic no va fer falta cap “Montesquiu” que s’inventés “la separació de poders” per tal de garantir uns mínims de prevenció en vers el poder absolut, i no va fer falta per que els poders judicials seguien el “rule of Law”.

Els furs, el dret foral, fiducitari, els usatges i el costum, son la prevenció natural de qualsevol democràcia que no vulgui caure sota el despotisme del poder absolut que mena aquella “assemblea nacional” que va esdevenir de substituir “el poder del monarca” pel “poder de l’Estat jacobí” que es va arrogar el poder absolut negligint, justament, els furs i el dret fiduciari.

És obvi, emperò, que per a posar en valor els furs fa falta haver estat “poble” i no “tribu”, per què és justament això que estem parlant el que diferencia “poble” de “tribu”…, i és per això que m’esglaio i m’indigno quan hom parla de “tribus ibers” per en comptes de de parlar de “pobles ibers”.

Salut i Llibertat.

Xavier Garcia Pujol, VALLFOSCA

 

Aquesta es una resposta per mail del meu amic Vallfosca, sobre una consulta que li he fet per al meu proper article, però m’ha semblat tant interessant que li he demanat permis per a compartir-lo amb vosaltres.

Miquel Manubens

  1. Andreu Marfull-Pujadas Respon

    Felicitats per aquest tant eloqüent acte de reflexió. Gràcies!

Deixa-hi una resposta

*

captcha *