13 de juliol de 1713 – ANIVERSARI DEL TRACTAT D’UTRECHT

MIQUEL MANUBENS……..

The_Treaty_of_Utrecht

301 ANIVERSARI TRACTAT D’UTRECHT

…13 de juliol de 1713…

 

Amb les Vespres Sicilianes, un aixecament popular a Sicília, que es produí el 30 de març de 1282, i on els sicilians oferiren al nostre rei Pere II el Gran la corona de Sicília, s’inicià l’Imperi Català.

Després de la revolta de les Vespres Sicilianes, Pere II emprengué la conquesta de Sicília als francesos. La força expedicionària catalana aconseguí conquerir Sicília i les tropes angevines s’hagueren de retirar.

Tres anys desprès, a finals de l’hivern de 1285 un exèrcit de prop de 200.000 homes, comandat pel mateix rei de França Felip III, es concentrà a Narbona per envair Catalunya. El germà de Pere II, Jaume II de Mallorca, facilità el pas als croats pel seu regne del Rosselló, mentre Sanç IV de Castella es distancià del conflicte, i el Regne d’Aragó no va moure ni un dit per defensar-lo.

Els francesos foren aniquilats a la batalla del Coll de Panissars. Per tant, aquella revolta dels sicilians fou l’inici de l’Imperi Català, imperi que perdurà fins el Tractat d’Utrecht.

Pere II el Gran, a l’institucionalitzar Les Corts reials de Catalunya en l’any 1283, establí que: «Si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l’aprovació i consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers i dels ciutadans…».

Així doncs aquest esforç de fixació Constitucional iniciat amb Pere II ens va fer arribar a l’any 1714 amb una Catalunya que disposava d’una estructura institucional d’estat, amb tots els atributs d’una entitat sobirana i de les funcions pròpies d’una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.

Cap altra nació europea disposava d’estructures institucionals similars. Cap.

És precisament la defensa d’aquestes Constitucions catalanes i de les institucions pròpies de govern, el que explica el patriotisme català durant els segles XVII i XVIII, i la resistència aferrissada que portà a l’Onze de setembre de 1714, en contra de les visions absolutistes i centralitzadores dels nostres veïns.

Al morir el rei Carles II sense descendència, les potències europees provocaren una guerra amb l’excusa de si el tro dels regnes de les Espanyes havia d’esser per a Felip IV d’Anjou o per a Carles III d’Austria.

El pacte de Genova força l’entrada dels catalans a la guerra per por a perdre les seves llibertats, i ho indica de la següent manera : «la Serma. reina d’Anglaterra a la ínclita i noble nació catalana, el dit Iltre. Mitford Crowe promet que sempre i quan, que Deu no ho permeti, succeïssin adversos i imprevisibles fets en les armes, assegura que els dits Iltres. Srs., les persones del seu seguici, demés naturals i habitants del dit  Principat que es declaressin i prenguessin les armes a favor del rei Carlos III i alts aliats per al fi d’espolsar-se l’horrorós jou de la França, quedaran amb tota seguretat, garantia i protecció de la Corona d’Anglaterra, sense que puguin patir la mes mínima alteració ni detriment en les seves persones, bens, lleis, ni privilegis, de mode que ara i en lo venider gaudeixi el Principat de Catalunya totes les gracies, privilegis, lleis i costums, tant en comú com en particular, del mode que dit Principat gaudia dits privilegis, lleis i gracies en el temps del difunt rei Carles II.»

Felip d’Anjou, mentre durava la guerra a casa nostra, negocià d’amagat amb els anglesos, i per tal de forçar la seva retirada els regalà (decret de 12 de març de 1713) el dret de vendre a les Amèriques espanyoles quatre mil vuit-cents esclaus negres per any, obligant als assentistes (compradors) a anticipar a la Corona 200.000 pesos escuts en quatre mesos, a començar a tornar al cap de vint anys fins els trenta. Ves per on, gracies als nostres aliats anglesos, en Felip de Borbó obté el finançament per a combatre’ns. Aquest acord amb els anglesos va ser signat el 26 de març de 1713, dies abans d’Utrecht.

Malgrat això, a la reina Anna d’Anglaterra la mala consciència li feia fer esment al Tractat d’Utrecht de garantir les nostres lleis:
Article XIII : Vist que la reina de la Gran Bretanya no cessa d’instar amb suma eficàcia per a que tots els habitants del Principat de Catalunya, de qualsevol estat i condició que siguin, aconsegueixin, no tant sols sencer i perpetu oblit de tot l’executat durant aquesta guerra i gaudeixin de la íntegra possessió de totes les seves hisendes i honres, sinó també que conservin il·lesos i intactes els seus antics privilegis, el rei catòlic, per atenció a sa Majestat britànica concedeix i confirma per la present a qualsevulla habitadors de Catalunya, no sols l’amnistia desitjada juntament amb la plena possessió de tots els seus bens i honres, sinó que els dona i concedeix també tots aquells privilegis que posseeixen i gaudeixen, i en endavant puguin posseir i gaudir els habitants de les dues Castelles, que de tots els pobles d’Espanya son els mes amats del rei catòlic”.

Espanya ha incomplert aquest Tractat permanentment, però ells només reclamen la seva anul.lació per a recuperar Gibraltar.

Just per aquesta clàusula del Tractat d’Utrecht, el DECRET DE NOVA PLANTA, FILL BORD D’UTRECHT al seu art 56, diu: «En tot el que no estigui en els capítols precedents d’aquest decret, s’observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l’individual manat per ell»

I en cap article del Decret no es parla de “dret de conquesta” malgrat ho hagueu escoltat i llegit un munt de vegades, no només perquè Barcelona i Cardona van Capitular, això és no van ser conquerides sinó que pactaren una rendició, encara que desprès fóra incomplerta per l’invasor, sinó perquè aquest Dret no tenia cap validesa en un territori constitucional.

Desprès de la guerra, a la ment dels catalans s’hi havia hostatjat ja la derrota, i just per això, Barcelona lluïa en una pintada aquest pessimista lema: «Tota Cathalonia presidii habitatio est», és a dir, Tot Catalunya és habitacle de presidi. que es just on continuem estant.

Però si als Tractats internacionals es garanteix el respecte a les nostres llibertats es que la presó només es a les nostres ments, i que reclamant al Parlament efectues la DEVOLUCIÓ DE LES CONSTITUCIONS CATALANES a tota la Nació ja les podríem recuperar, i aleshores tornaríem al status internacional que tenia Catalunya el 1714 i totes les lleis i tractats que no hagin comptat amb la aprovació de les Corts Catalanes no tindrien validesa al nostre VELL ESTAT.

I si això es així, no es precís ja seguir volent modernitzant Espanya, ni voler fer invents de “nous estats” ni de “estats propis”, es tant senzill com el que defensem tots els que ens trobem cada diumenge al Fossar,  demanar al nostre Parlament que proclami la validesa de les Constitucions Catalanes, lo qual fora el mateix que dir FER LA DEVOLUCIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA A LA NACIÓ.

Visca Catalunya Lliure.!

=======================================================================

LES POTÈNCIES EUROPEES ENS VAN ROBAR NÀPOLS, SARDENYA I SICÍLIA, ACCEPTANT LA CESSIÓ PER PART DE LA CORONA DE CASTELLA, QUAN NO EREN SEVES.

ÉS EUROPA QUI CREA EL NOU REGNE D’ESPANYA,TRINXANT L’IMPERI CATALÀ I REPARTINT-SE’L

 

El Tractat d’Utrecht, també conegut com Pau d’Utrecht o Tractats d’Utrecht i Rastadt, és una sèrie de tractats multilaterals firmats pels països bel•ligerants en la Guerra de Successió Espanyola entre els anys 1712 i 1714 en aquelles ciutats dels Països Baixos i Alemanya, respectivament. Se consideren el fi de la guerra, malgrat que simultàniament i posteriorment a la seva signatura continuaren les hostilitats. En aquest tractat, Europa va sofrir un canvi substancial en el seu mapa polític.

Després d’unes converses preparatòries a Londres entre França i la Gran Bretanya, el congrés s’obrí a la ciutat holandesa d’Utrecht el mes de gener de 1712. Els resultats foren els següents:

  1. Armistici de França i Espanya amb la Gran Bretanya (agost de 1712), seguit dels tractats de pau entre Gran Bretanya i França (abril de 1713) i entre Gran Bretanya i Espanya (juliol de 1713).
  2. Firma de tractats entre França i les Províncies Unides, Brandeburg, Portugal i el ducat de Savoia (juliol de 1713).
  3. Firma de tractats entre Espanya i el ducat de Savoia (juliol de 1713), les Províncies Unides (juliol de 1714) i Portugal (febrer de 1715).
  4. Firma de convenis comercials entre la Gran Bretanya i Espanya (març i desembre de 1714, desembre de 1715 i maig de 1716).

Com a balanç global, la sèrie de tractats suposà els següents acords:

  • La Casa de Savoia veu retornades Savoia i Niça (ocupades per França durant la guerra) i rep Sicília (cedida per Espanya). Amb la possessió de Sicília rep el títol de rei que, amb diverses denominacions, tindrà a partir d’aleshores la casa de Savoia (primer reis de Sicília, després reis de Sardenya i finalment reis d’Itàlia).
  • Les Províncies Unides reben la “barrera” flamenca (una sèrie de fortaleses en el nord dels Països Baixos espanyols que el Sacre Imperi Romà ajudà a finançar), cedida per Felip V d’Espanya.
  • Felip V (Felip d’Anjou) obté el reconeixement com a rei d’Espanya i de las Indies per part de tots els països signats, en tant que s’estableix una clàusula que prohibeix que el rei d’Espanya i el de França siguin una mateixa persona.

A més, les tropes austríaques es comprometen a evacuar Catalunya, fet que es du a terme a partir del 30 de juny de 1713. Fet davant el qual la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Reial o Popular) acorda la resistència. A partir d’aquest moment comença una guerra desigual, que es prolongà durant gaire be catorze mesos, concentrada en Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusellers dispersos pel país. El punt d’inflexió serà quan les tropes felipistes rompen el setge de Barcelona l’11 de setembre del 1714. Mallorca, Eivissa i Formentera van caure deu mesos més tard (11 de juliol de 1715).

No obstant això, la lluita encara seguí entre França i el Sacre Imperi Romà. El tractat de pau entre ambdós es signa a Rastatt el març de 1714. Les fronteres entre ambdós tornen a les posicions d’abans de la guerra, amb l’excepció de la ciutat de Landau in der Pfalz (en el Palatinat Renà), que queda en mans franceses. Aquest tractat se sòl incloure també dins la sèrie de tractats d’Utrecht.

El gran beneficiat d’aquest conjunt de tractats fou la Gran Bretanya que, a més dels seus guanys territorials, obtingué quantiosos avantatges econòmics que li permeteren rompre el monopoli comercial d’Espanya amb les seves colònies. Però per sobre de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de Lluís XIV, i França passà per greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L’equilibri de poder terrestre a Europa quedà, doncs, assegurat, mentre que en el mar, Gran Bretanya comença a amenaçar el control espanyol en el Mediterrani amb Menorca i Gibraltar.

Pels tractats d’Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d’Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d’Espanya.

font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_d%27Utrecht

Tractats

http://www.unitat.cat/nacio/utrecht.html

  1. Marga Respon

    Bona tarda,
    He estat llegint aquest article, i si no he entès malament, el decret de nova planta, no és el que Espanya ens ha venut sempre, i només amb que al nostre Parlament proclamés la validesa de les Constitucions Catalanes, tornaríem a ser lliures i independents?
    Això està corroborat per algun especialista en dret internacional?
    Com que des del Parlament de Catalunya mai s’ha mogut fitxa en aquest sentit?
    Bé, no dubto en absolut de les vostres tesis, només m’agradaria tenir informació documentada sobre aquest tema, que acabo de conèixer i m’ha deixat totalment sense paraules.
    VISCA CATALUNYA LLIURE.

  2. Montse Garcia Montalà Respon

    Fabulós article. Llàstima no s’en faci més difusió per TV3. Jo en faré pel meu cercle d’amics. Merci

Deixa-hi una resposta

*

captcha *