Cada nació escull la seva pròpia llei

MONTSERRAT TUDELA ……….

unaquaequegens

Tinc l’esperança ferma que Catalunya esdevindrà un estat independent en un futur. I em pregunto per què. Pot semblar una pregunta ofensiva per a les persones que estan al capdavant d’aquest procés democràtic i pacífic, que és la fita política més difícil d’assolir en un món on la guerra ha estat l’eina més habitual per a delimitar les fronteres territorials. Res més lluny de la meva intenció de posar en dubte cap lideratge ni de menysvalorar els centenars de milers de ciutadans que fan el que poden per avançar cap a la independència. La meva reflexió és una simple mirada de per què hem arribat fins aquí, atès que per a mi la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de juny de 2010,
l’assetjament legislatiu, jurídic i financer que patim els catalans per part de l’Estat espanyol des de fa dècades, segles, no és una explicació completa, sinó conjuntural.
Per què el poble de Catalunya vol ser lliure després de tres segles de viure espanyolitzat? Hi ha una justa correspondència entre un poble que aspira a tenir un estat que l’aixoplugui i una cultura
forta i poderosa? Què és el que identifica un poble, una nació que es manté cohesionada al llarg de segles, tot i les mil i una vicissituds històriques que li ha tocat sofrir en estats de guerra, de pau, de règims totalitaris i de democràcies? Una unitat política es pot mantenir sense unitat cultural? En el món, és una anomalia la identitat cultural, o tal vegada és l’única raó de ser d’un poble? Què és el que ens fa prendre consciència col·lectiva com a poble en aquests temps que ens ha tocat viure enmig d’un projecte polític inacabat? La cultura pot cohesionar el poble i pot fer oblidar les diferències socials? Què és el que omple les generacions passades, les presents “Cada nació escull la seva pròpia llei” i les futures? És encara actual allò que està escrit fa nou segles en l’Usatge “Unaquaeque gens”, Cada nació escull la seva pròpia llei?
Aquí les respostes no es poden sintetitzar totes en un Sí+Sí, però és evident que totes ens condueixen a respondre un contundent Sí+Sí en el referèndum del dia 9 de novembre, dia que ja està escrit en la història del nostre poble sense cap mena de dubte.
Cada una d’aquestes preguntes necessitaria com a mínim un article per respondre-les, i tanmateix, tot i demanar excuses al lector per la simplicitat del que escric, no puc renunciar a respondre-les: Volem ser lliures perquè és l’única manera de mantenir la nostra dignitat ciutadana. Sí que hi ha correspondència entre una cultura forta i poderosa i de llarg recorregut històric i l’aspiració de tenir un estat que ens aixoplugui, atès que disposem de tots els instruments mentals i organitzatius en forma d’organització política per ser un estat. Ens identifica i ens cohesiona una cultura que té el pern de la llengua, amb les quals tenim la capacitat de reflexionar sobre nosaltres mateixos i amb la qual participem de la diversitat mundial i hi aportem riquesa. El conflicte permanent és el que manté una unitat sense unitat cultural. L’única raó de ser d’un poble és la seva identitat i, per tant, la seva cultura, que és la riquesa col·lectiva que aporten al món. La consciència que formem un poble que vol ser lliure la generen segles de generacions que no han renunciat a mantenir la dignitat individual i col·lectiva d’una manera d’entendre el món, una manera integradora, irrenunciablement justa i oberta al món. La cultura cohesiona els pobles aquí i a les antípodes.

El que omple les generacions passades, presents i futures és la cultura. I sí, encara és actual allò que els nostres avantpassats van deixar escrit en forma de llei, el que van deixar escrit els nostres avantpassats en els Usatges: “Cada nació escull la seva pròpia llei”.

Sí, Sí: escollirem la nostra pròpia llei el dia 9 de novembre.

Montserrat Tudela

publicat a La Veu 34 – març 2014 – Reagrupament.cat

  1. Enric Giné Respon

    Estic amb tu
    Visca Catalunya lliure

Deixa-hi una resposta

*

captcha *