REPENSAR CONVERGÈNCIA ABANS DE PENSAR EL PAÍS QUE VOLEM?

parlamentconstcat

REPENSAR CONVERGÈNCIA ABANS DE PENSAR EL PAIS QUE VOLEM?

CONGRÉS NOU PARTIT CONVERGENT

(versió ampliada 28-06-2016)

 

Recentment els convergents hem participat en la gran enquesta TORN OBERT per a definir com volem el partit del futur. En l’enquesta ens feien moltes preguntes. Triem entre dret a decidir o independentisme, i també preguntes que ens volen fer definir com a liberals o socialdemòcrates. Jo penso que l’enquesta com a tal està bé, però dubto que el fi que es persegueixi sigui altra que distribuir la direcció entre colors. Com si em comptes de preguntar-nos com volem que sigui el partit, m’estiguessin preguntant de quin color vull que siguin els meus dirigents. I arribo a aquesta conclusió perquè veig molt preocupats alguns “caps pensants” emetent opinions coincidents amb algunes de les preguntes plantejades a la militància. Quan es planteja una enquesta així, el que han de fer és callar, esperar, i acceptar el resultat. I si emetre opinió em sembla manca de respecte, em sembla intolerable qualsevol amenaça de marxar si no surt el que algun “cap pensant” voldria.

 

El primer que, per a definir vectorialment el color polític se’ns hauria de preguntar, potser no són els petits temes de debat: si volem exèrcit, si volem benestar social, etc.,  sinó quin país volem:

La primera pregunta que ens hauríem (o haurien) de fer és que és Catalunya. Les quatre províncies que el catalanisme polític modern reivindica des de l’errònia Constitució de la Habana, el primer projecte de constitució nova quatriprovincial?. Abandonarem així als nostres germans de la franja, Catalunya nord i les Balears. És aquesta la Catalunya de futur que realment volem. Jo no.

 

I la segona en importància, al meu mode de veure, és quins sistemes electorals volem. El proporcional provincial? Hem de definir una organització interna de futur d’un partit en l’organització electoral espanyola o l’hem de definir en funció dels sistemes electorals que vulguem per a un futur independent? Només preguntant quina organització territorial volem pel país i quins sistemes electorals volem pel futur és com sabrem com organitzar internament un partit de futur, perquè aquesta ha de ser conclusió de l’altra, i no a l’inrevés.

 

A partir d’aquí jo només puc apuntar que es el que a mi m’agradaria:  M’agradaria que el futur estat Principat de Catalunya tingues tot el seu territori històric, de Salses al Cinca. I m’agradaria també que les eleccions al Parlament es fessin per districtes electorals d’ 1 diputat per cada 50.000 habitants, escollits en sistema majoritari, i si és necessari, en segona volta dels dos primers, per així poder tenir representades totes les comarques. Al final afegiríem el nombre de diputats que compensessin la proporcionalitat total entre partits. El Parlament així escollit seria representatiu tant proporcionalment com territorialment.
Al contrari, en les eleccions municipals, sóc més partidari del sistema americà. Presentem un candidat, guanya un batlle, i la resta que tornin a casa. Aquest batlle entra amb el seu equip i el seu programa, i fins a la propera. Convertir cada Ajuntament en un mini parlament on aborden, condemnen o feliciten temes en els quals l’Ajuntament no te competències es una estafa al contribuent. Així aconsegueixen adormir la gent, fer plens interminables, i tractar els temes que realment afecten la gent del municipi a l’última hora, quan ja tothom el que vol és acabar i anar a dormir.

Si volem fer un partit modern, per força hem d’adaptar l’organització al país i als sistemes electorals que voldríem. Ja no val allò de dir que quan tinguem totes les Diputacions les desmuntarem. Ja les hem tingut i no ho hem fet. S’han acabat ja els jocs de mans. S’han acabats ja els trucs semàntics. O ho fem ben fet, o millor no fem res i no fem el ridícul.

En el nou estat hem d’eliminar totes les menjadores, tant les públiques com les internes. Per tant, al meu mode de veure, s’ha de començar a desenvolupar la implantació del partit a Catalunya nord, la franja i Balears, costi el que costi, sense camuflatges ni filials, sinó com a organització clara i neta. I alhora l’organització del partit ha de ser menys piramidal i més territorial. Sense “comitès”, ni “executius” ni “presidents”, sinó amb Coordinadores de districte.

 

Els CEL’s
Hem de canviar els noms a les coses, i alhora la seva funcionalitat. Les paraules “comité” i “executiu” indiquen poca participació i dirigisme, i la paraula “president” indica una persona estàtica. En canvi utilitzar les expressions “Coordinadora local”, o “coordinador local” indicaria que es fan (i s’han de fer) coses.

Ha d’existir una coordinadora local de districte per cada 50.000 habitants. Això vol dir que en uns casos haurem d’agrupar comarques, i en uns altres les haurem de dividir, i en el cas de Barcelona tindrem tantes Coordinadores Locals com districtes electorals nacionals.

Cada coordinadora de districte hauria de comptar amb membres amb tasques clarament definides: coordinador, tresorer, secretari, organització, afiliació, actes, etc., i l’organització Nacional ha de servir per ajudar on falli l’organització local, per ajudar, no per manar. Per a detectar carències, no per a imposar.

 

Així el diputat de Districte podrà atendre als seus votants en un despatx quan li ho demanin, com passa a Anglaterra. I si el nostre candidat a diputat no ha aconseguit l’escó, també, i cursar les possibles peticions o accions via grup parlamentari. L’abaratiment econòmic de passar de 900 seus a 175 es notable, i també es molt important que afavoriria la col.laboració entre militants dels varis municipis agrupats en cada districte.

 

Tots els càrrecs electes, tant si son municipals com si son diputats han d’explicar als seus votants, a la seu de districte electoral, que fan, que pensen fer, i atendre als votants que vulguin parlar amb ells almenys un dia fix a la setmana.   Els regidors, tant si son al govern municipal com si son a l’oposició han de rendir comptes de les propostes al ple i raonar les intencions de vot a les propostes d’altri. No pot ser que es tingui tant desinformada la militància, o que no es tingui en compte mai les seves opinions per a configurar la política local.

 

A nivell polític extern vàrem demanar a Madrid un pacte fiscal. En canvi a nivell intern les locals fan afiliats, cobra Còrsega, i no veus un duro fins que a les eleccions et diuen “pel teu poble tens un pressupost de campanya de 150€”, i tant amples. Vaja, que Montoro és mes generós que Còrsega.

 

De facto, cada coordinadora de districte ha de funcionar com una associació autònoma. coneixent via web, el seu compte d’explotació, on es reservaria un % de les quotes acordat per a l’organització nacional. Només així te motivació fer mes associats, i no el funcionament actual que és mes semblant a una organització religiosa.

 

COMARCALS, FEDERACIONS I SECTORIALS

Les comarcals actualment nomes serveixen per a quan arriben eleccions municipals fer canvis de cromos entre caps de llista de poblacions, o de magatzem intermedi en campanyes electorals. La seva tasca s’hauria de fonamentar en la cooperació per a temes comuns entre municipis i per a això no calen comitès.

 

S’han d’eliminar totes les plantes de la piràmide estructural. Estem a l’època de l’internet i la immediatesa, no necessitem centres redistribuidors de decisions ni filtradors de les iniciatives de la militància, ni necessitariem magatzems intermedis comarcals amb una organització per districtes electorals.

 

Les ara federacions, comarcals o sectorials s’han d’articular en fòrums privats dins del web, fomentant així la participació i la col·laboració, i no com ara que la pertinença a aquests comitès, i aguantar les seves reunions interminables, nomes serveix per a tenir punts per desprès anar a les llistes, per a “fer-se veure”.

 

EL CONSELL NACIONAL I EL COMITÉ EXECUTIU

El Consell Nacional ha de deixar de ser un “Senat”, el cementiri d’elefants que serveix de claca quan el President ha de sortir al TN.  Al Consell Nacional cada Coordinadora Local enviaria un delegat, no sempre ha de ser el mateix, sinó el més adequat per als temes a tractar en aquella sessió.

 

És el Consell Nacional qui ha de prendre les decisions polítiques. I el Comitè executiu ha de gestionar l’organització, com si fos una empresa. Comparant els ratis per districtes poden veure on alguna coordinadora necessita suport per a fer militants, per a fer actes, o per a formar als militants, a tots els militants. Formar nomes als quadres nomes serveix per a que es perpetuïn, amb l’excusa de que els hem format.

 

Així doncs amb una organització nomes amb coordinadores de districte, un Consell Nacional, i una executiva de gestió, es facilita mes la participació de la militància, i sobretot, que els joves estiguin interessats en participar en el projecte, sense crear organitzacions paral·leles de joventuts. Una organització participativa permet eliminar les Joventuts, i alhora significaria que mes joves s’afegissin al projecte de Convergents. Això es molt important, perquè actualment ja comencem a semblar un club de jubilats en algunes localitats.
En principi sóc contrari a les coalicions. I no es només per l’experiència amb UDC, sinó pel fet que “la central” decideixi una coalició pot espatllar la feina feta a escala municipal. Pot succeir (ha succeït) que al poble estem sempre discordant amb algun altre partit, i quan venen eleccions nacionals hem de fer bona cara a la guingueta al carrer, i al cap de 15 dies tornant-nos a dir el nom del gos als Plens Municipals? No fotem. No és seriós que la central pregui una decisió així sense valorar els danys col·laterals que ocasiona. Ni pel mateix necessitem cap organització comarcal que faci canvis de cromos de caps de llista municipal, no gràcies. O l’estructura del partit està per ajudar a les Coordinadores Locals, o això de democràtic te poc i de partit europeu gens. Alguns tipus de coalicions amaguen covardies, i si es fan amb forces molt més minoritàries o pràcticament residuals, el dany que es fa a la pròpia marca és immens.

 

ELS COLORS I LES FAMILIES

De la mateixa manera que repensar el partit sense tenir pensat el país és una errada, també ho es plantejar-se definir un color abans d’aconseguir la independència. El color ja el defineix prou be el camí traçat, i ara sense la hipoteca dels aliats sempre incomodes el color serà prou clar. Alguns es poden definir individualment com els plagui, com a liberals o com a socialdemòcrates, però són adjectius molt atrotinats en l’estat actual. Si ser liberal és pensar com Aznar, o ser socialdemòcrata és pensar com Felipe Gonzalez, millor no agafar aquestes etiquetes que no ens faran cap bé.

 

El catalanisme sempre ha estat llibertari, entenen que la defensa de la llibertat individual i la col·lectiva anaven lligades, i fins i tot abans de veure’s envaït per marxistes, l’altre partit polític independentista català deia ser-ho. De Barrera a Hortalà així es definien. Però no ho feien per ells mateixos, sinó perquè aquesta era la idea tronc del catalanisme.

 

Per tant que cadascú sigui el que vulgui, i no fa falta pintar Convergència de cap color, però si precisem fonamentar molt bé l’organització, perquè cap país ha aconseguit la independència amb partits polítics febles, ni de bon tros, cedint el lideratge polític a cap associació. Fins a aconseguir la independència CDC ha de ser el Partit Nacional Català i res més, el nostre caire progressista ja el defineix bé la mateixa història del partit, i tots sabem algunes grans pífies com donar suport a la reforma laboral del PP són impròpies de CDC.

 

El tercer vector: NOU PAÍS O RECUPERAR L’ESTAT HISTÒRIC. Els altres partits polítics reclamen pensaments nascuts a l’inici del segle XX. Tant Carrasco com Macià predicaven la sobirania de les quatre províncies i abandonaren la legítima defensa de tota la Nació Catalana.

 

És això el que volem, només fer dues passes fora de la presó o sortir definitivament de la presó amb tots els drets i tot el territori, i sobretot, amb els drets de Vell Estat de 10-09-1714?. Volem beneïr per omissió un Tractat de Pirineus no aprovat en Corts?. Assumim el robatori de la franja en la divisió provincial quan les Constitucions Catalanes definien el Principat de Salses al Cinca?. El Jurament de les Illes que feia inseparables Balears i Pitiüses del Principat també l’oblidarem?. Oblidarem el dret que a les Constitucions Catalanes tenien els valencians a ser considerats ciutadans catalans? Regalarem tot això quan marxem, i a més assumirem pagar un deute de l’estat espanyol pel fet de ser un “nou estat”, o podrem reclamar indemnitzacions des d’11-09-1714 perquè som un vell estat?

 

Com deia n’Agustí Coromines en el seu article , és qüestió de deixar-se d’ambigüitats, però aquestes tenen uns fonaments. Si no recuperem els fonaments les ambigüitats persistiran. Si tenim clar que és Catalunya, quins eren els seus drets històrics, i com volem les lleis electorals, sabrem quins són els objectius polítics i com ha de funcionar una organització moderna.

 

 

EL NOM : Recentment hem fet servir la marca Convergents que es prou adequada i renovada. Qualsevol operació de canvi de marca indicaria que ens volem amagar. Ha estat un error amagar les sigles pròpies darrere marques de coalicions. La Marca DiL per a una coalició amb dos partits menors ens fa mes petits que el previsible resultat negatiu.

Necessitem una Convergència forta, amb organització, comunicació i bona direcció. I per descomptat amb un canvi de nom mínim, o en cada bugada perdem un llençol.

Els milers de militants de CDC no tenim cap culpa de les suposades destrosses que hagin fet alguns elements, i canviar el nom totalment fora el mateix que assumir-ne tots les culpes, que no tenim els CONVERGENTS.

Miquel Manubens

 

PD: HE REBUT I HE LLEGIT EL DOCUMENT
http://www.tornobert.cat/wp-content/uploads/proposta-bases-organitzatives.pdf

I a la vista del que diu el document no assistiré al Congrés. Com no vull carregar-me’l de dalt a baix nomès exposaré nomès dos detalls cabdals:

  1. )  A l’apartat 16-4  consideren Principat les quatre províncies, i franja i Catnord com Paisos Catalans. No senyors, la Franja i Catnord NO SON Paisos Catalans, son PRINCIPAT DE CATALUNYA
  2. )  NOVA ORGANITZACIÓ és com l’antiga però amb mes coses:
    estructura nacional amb 5 nivells: Assemblea
    Nacional, Consell Nacional, Comitè Nacional, Direcció Executiva
    Nacional i Presidència.
    + Comarcals + Federacions territorials + Sectorials + CONSELL PER A LA QUALITAT DEMOCRÀTICA + COMISSIÓ PER A LA TRANSPARÈNCIA + LA COMISSIÓ ECONÒMICA + JOVENTUTS.
    Això no es un partit MODERN, és el catàleg de cadires de IKEA.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *