“EL MÓN SERÀ CATALÀ O TALIBÀ”

(Afganistan i la pseudoesquerra descolocada)

Amb motiu de la retirada de l’exèrcit dels estats units d’Afganistan estem assistint a l’espectacle deplorable del silenci dels mal anomenats partits d’esquerra.
Saben que expressar alegria per la retirada del “maligne etern” seria donar suport a aquesta colla de malparits, misògins i violents dels talibans, i alhora criticar aquests suposaria haver d’enfrontar a gent que viu a aquest país nostre amb exactament els mateixos ideals, a qui consideren clients de les seves idees polítiques.

Abans de la Guerra Civil Espanyola, les esquerres estaven especialment preocupades en culturitzar el proletariat, perquè sabien que només uns treballadors culturitzats tenen capacitat de triar. Abundaven a casa nostra els casals i biblioteques populars. Per contra les esquerres actuals prefereixen un proletariat el més adotzenat possible, per poder manipular-los millor, i així mantenir tot el seu tinglado d’espoliadors de la bossa del comú amb sous públics, subvencions a guinguetes de partit o altres menjadores.

Consideren els immigrants musulmans com a possibles votants seus gràcies al fet que el control del sistema de prestacions els proporciona un vot captiu. Greu error, perquè a la que una comunitat musulmana radical, vegi possibilitat de treure regidors en un poble, veurem l’aparició de partits “demòcrata-musulmans”, que un cop tinguin regidors sempre apostaran per les posicions més dretanes.

Existeix en l’àmbit mundial una estranya aliança entre el gran capital mundialista, el comunisme, i l’islamisme radical i en contra de la culturització de la ciutadania i dels esperits nacionals. És possible que estiguem assistint als inicis d’una tercera guerra mundial, potser sense exèrcits al camp de batalla, i que no cerca el control territorial sinó el control de les ments de tota la ciutadania mundial. Els primers passos d’aquesta guerra podrien ser la covid, el blocatge del canal de Suez per part d’un vaixell xinès, les guerres o sabotatges informàtics a infraestructures de serveis, l’encariment desmesurat dels productes industrials auxiliars fabricats a la Xina, o la batalla per l’opi i minerals d’Afganistan.

En tot aquest context, veiem com els EUA ha iniciat fa temps un replegament industrial i militar, fins i tot en el cas d’Afganistan fet a correcuita deixant material militar en mans dels talibans aliats ara de la Xina. Europa no s’assabenta de res, i en compte de prendre precaucions i traslladar les seves fàbriques de baix valor afegit a llocs amb un gran percentatge d’atur com Andalusia o el Magrib, està mantenint una dependència cega i suïcida de les fàbriques xineses.

A casa nostra, el papanatisme de les mal anomenades esquerres, que no són més que una colla de vividors a costa de l’erari públic és molt més greu, perquè s’afegeix no només la tolerància amb gent que pensa exactament el mateix que els talibans i causa infinitat de problemes amb les dones, amb el col·lectiu LGTBI o ja directament casos de robatoris amb violència extrema, i tot això, a sobre, vivint a costa de les prestacions del sistema públic assistencial.

  
És fonamental que les empreses catalanes amb fàbriques a la Xina les traslladin amb urgència a llocs amb menys distància i per tant molt més baix cost de transport, i si en això serveix per a què immigrants que viuen al nostre país de les prestacions puguin retornar al seu país, amb un lloc de feina garantit, millor. I si serveix per a què els nostres joves amb estudis, però a l’atur en un 40%, configurin els comandaments d’aquestes empreses subalternes, també.

    
A Catalunya no es poden permetre per més temps actituds talibanes: els imams salafistes han de ser expulsats urgentment, els delinqüents han de ser castigats, fins i tot si cal, fent que els mossos facin servir els trucs que tan bé fan servir contra independentistes de testificar falses agressions, i un cop complerta la condemna han de ser expulsats al seu país d’origen, i s’han de protegir a tot preu, les dones, la gent gran i el col·lectiu LGTBI.

Com va dir Bill Clinton “el món serà català o talibà”. Siguem catalans, i no permetem MAI MÉS actituds talibanes a la nostra terra.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada