23 d’abril SANT JORDI

santjordi

És la nostra festa, de l’amor i el coneixement. Lluny d’estridències i fatxenderies, joies, regals cars i núvols de cotó ensucrat amb missatges d’amor enganxosos, els catalans expressem els nostres sentiments amb dues coses íntimes i personals: una rosa, exemple de bellesa efímera i passional, i un llibre, reflexió i durabilitat. Potser una altra manifestació del seny i la rauxa, en tot cas una festa per gaudir i fer gaudir.

Hi ha però un altre Sant Jordi, el mite medieval, exemple de guerrer i de cavaller personalitza el valor i l’honor en batalla. Ideals i formes de fer, que la història de les confrontacions humanes s’ha encarregat de fer saltar pels aires. Aquest Sant Jordi és el que va esdevenir patró de les armes catalanes i del nostre petit però gran país. El seu símbol, la Creu de Sant Jordi, bandera dels nostres exèrcits, que esdevingué la bandera de la Diputació del General, i per contraposició a la senyera (era l’ensenya de la casa comtal) es convertí en la bandera del poble, dels catalans. Onejà orgullosa portada pels nostres soldats que li donaren més glòria si això és possible, i es guanyà com ensenya nostra el respecte dels nostres veïns i del món sencer.

Com molt be diu el mosaic de la casa de les Punxes:

SANT PATRÓ DE CATALUNYA,

TORNEU-NOS LA LLIBERTAT

img_4028

La Bandera de Sant Jordi es la bandera de la Diputació del General.[1]

En tots els edificis pagats per la Generalitat de l’edat mitjana, com per exemple el mateix Palau o la Coronela, hi es representat l’escut de Sant Jordi.

La bandera de la Creu de Sant Jordi va esdevenir la de bandera l’exèrcit català, i la Gran Companyia Catalana ja l’usava.[2]

Més tard, Pere el Cerimoniós, en carta al seu germà Ferran, del 6 de febrer de 1359 indica que “…havam ordenat que totes les companyies de cavall tinguen, el dia de batalla, sobresenyals a senyal de Sent Jordi, E axí, manam-vos e us pregam que façats fer per vos matex e semblantment féts fer a cascú dels vostres dits los sobresenyals, que sien blancs de tot ab la Creu vermella”

Mides i proporcions

Les mides i proporcions de les banderes de la Generalitat eren: Bandera quadrada de 2 x 2 m. aproximadament. El pal de la creu equivaent a 1/9 de la llargada.[3]

 

 

======================================================================

Arxiu: ACTE DEL 2012

Qui honora aquest Sant Jordi?

Aquest diumenge, al Castell de Montjuïc, escenari de la nostra història, se li ret homenatge. Ho fan unes associacions molt particulars i desconegudes, que no permetrem que ho segueixin sent més temps. Elles ens porten la memòria d’un món, d’uns fets, d’un passat, d’una realitat que ens han volgut fer oblidar però que segueix present i se’n farà més.

Són les Associacions de Recreació Històrica de la Coronela de Barcelona i diferents Regiments de Miquelets. Ells, amb els uniformes d’època, les armes històriques d’avantcàrrega, les banderes i la ferma voluntat de despertar el record i l’orgull en tots nosaltres.

Aquestes unitats militars, específicament catalanes, són un llegat genuí exemple del nostre caràcter. Els miquelets, o fusellers de muntanya, foren unes unitats innovadores en el seu temps. Els combats eren, com hem vist en tantes pel·lícules, en camp obert, les tropes en línia, disparant-se els uns als altres per torns, el soldat era carn de canó, les baixes nombroses, el valor d’un soldat, menor que el de la seva arma. En aquest context aquestes unitats de fusellers lluitaven diferent. Tenien molta mobilitat, coneixien el terreny, atacaven en audaços cops de mà, i desapareixien al bosc, a les muntanyes, fins que tornaven a aparèixer en un altre punt molt distant i per sorpresa, causant moltes baixes, destrucció i desconcert a l’enemic. Foren el germen d’una nova forma de lluitar, van canviar la forma de fer la guerra, aquestes tècniques foren portades pels oficials francesos que les patiren en un altre continent, i foren cabdals en les maneres de fer la guerra dels nord-americans que lluitaren per la seva independència.

El seu armament fou també innovador el Pany Miquelet fou un nou mecanisme iniciador de descàrrega per als fusells de l’època, que els dotà d’una molt més gran capacitat de foc, i una major efectivitat, ja que permetia una millor punteria. Unes unitats noves , els seus descendents els coneixem molt bé: boines verdes, paracaigudistes, Navy Seals, els cossos d’elit, les forces d’operacions especials. Un exemple de com fem les coses, no ens conformem tal com son, les hem de millorar.

La Coronela de Barcelona fou una unitat mixta, civil i militar, encarregada de la defensa de Barcelona . Hereva de la Host medieval, és una mostra de com enteníem la defensa del país, era cosa de tots, era una obligació de tots els catalans agafar les armes per defensar la Pàtria quant aquesta era amenaçada. No lluitàvem per un Rei, lluitàvem amb el nostre príncep per defensar la terra, que era nostra, tots la formàvem i tots la defensàvem. Aquesta actitud està reflexada en l’antic Usatge de Barcelona “Princeps Namque”. No érem vassalls, érem membres d’una comunitat amb drets, privilegis i obligacions. I no les defugíem. Cada gremi formava la seva companyia, alternaven la feina amb les tasques de defensa i vigilància. Però no ens equivoquem, els oficials eren professionals, preparats i formats a la Escola Militar de Barcelona, la primera dels territoris hispànics. No eren una colla de botiguers i menestrals amb pals i forques, eren una tropa perfectament equipada, uniformada i armada.

Inicialment s’encarregaven de tasques de vigilància i guàrdia, però el seu comportament en combat fou heroic i exemplar en moltes batalles, la última l’onze de setembre de 1714, en la defensa dels baluards, com el de Santa Clara, o a la muralla, al terraplè de Jonqueres, seguint el penó de Santa Eulàlia, on impediren la entrada de les forces atacants, impedint la caiguda de Barcelona. Barcelona no fou vençuda, Barcelona no es rendí, Barcelona Capitulà de manera honrosa, l’exèrcit enemic no la pogué vèncer. I no s’atreví a lluitar carrer a carrer. Es pactaren unes capitulacions, que després trairen. Per covardia i traïció prengueren el que no pogueren en combat.

SB

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.