Retallades i regeneració

MIQUEL MANUBENS……

Diu el president Mas que, per ajustar-se a les exigències europees i a l’interessat repartiment que fa el govern espanyol de la reducció del dèficit, haurem de retallar uns 4.000 milions el proper any 2013.

Normalment, a la política espanyola, si algú volgués aconseguir un govern de coalició no explicaria aquestes coses abans de començar a negociar un pacte, doncs aquesta xifra nomes pot espantar els possibles aliats. Però el president Mas es caracteritza, i en això em recorda el president Barrera, en parlar clar sempre i en complir els seus compromisos.

Bé, hi ha moltes maneres d’aconseguir 4.000 milions d’euros però s’hauria de trobar la fórmula que l’esforç no l’haguessin de suportar les classes populars.

Hi ha la manera espanyola, com la feta servir en el «medicamentazo» del PP, amb uns topalls de 8, 16 i 60 € mensuals per a rendes de fins a 18.000 €/anyals, de 18.000 €/anyals a 100.000, i de més de 100.000 €/anyals. Com podeu veure la progressió de la taxa és pràcticament inexistent, i als senyors que cobren mes de 100.000 € els deu fer fins i tot gràcia.

Hi ha la manera europea, que alliberaria de qualsevol pagament a les rendes mes baixes.

Hi ha la manera americana, penso és la més adequada de començar a aplicar en el nostre cas, consistent en què les tres-centes famílies més riques del país cobrissin la totalitat de la retallada en proporció al seu patrimoni. Se’ls convida a un sopar benèfic, pagant ells és clar, i a afluixar la cartera toca.

No pot ser de cap manera que les rendes més baixes paguin tot l’esforç de salvar uns comptes dels quals no n’han tret cap benefici. M’expliqui algun liberal perquè nosaltres hem de pagar tres billons (amb «b» de burro) de les antigues pessetes per a salvar un banc madrileny-valencià d’on han xuclat tots els polítics espanyols tant de partits com de sindicats. Per què no tanquen Bankia i els foten a tots a la presó?

Abans de les darreres eleccions es reclamava un Pacte fiscal, això és, es reclamava el control dels grans impostos; fa anys, però, penso que sense el control de la recaptació de la Seguretat Social mai no podrem afrontar una crisi com l’actual.

És per mitjà de les bonificacions en la Seguretat Social com es recupera realment l’ocupació. El Pacte fiscal serviria per a evitar les retallades i fer polítiques econòmiques de país modern. Amb tot, si realment es vol recuperar l’índex d’ocupació, especialment entre els joves i els majors de 50 anys, només s’aconseguirà rebaixant força les cotitzacions a la SS dels treballadors dins d’aquestes franges d’edat. Ara mateix aquesta decisió només depèn de Madrid, i mai no tenen pressa a Madrid, ni tampoc cap interès, en les empreses petites i mitjanes. A Madrid sols els importa les grans empreses, vertaderes financeres dels partits i diaris d’allà, l’IBEX 35, el «palco» al Bernabeu i poca cosa més.

A Espanya li cal molta retallada, molta: Senat, províncies, ministeris teòricament sense competències, armament que no faran servir mai i, sobretot una gran retallada de pocavergonyes. És una autèntica porcada l’augment, només, del dos per cent als jubilats. Si no volen que la partida de les pensions s’apugi, és ben senzill: augmentin un deu per cent les jubilacions de menys de 600 € mensuals, apugin l’IPC al tram de 600 fins a 1.500 €, i retallin als que cobren més, progressivament. Però ai las! així no retallarien les jubilacions dels treballadors, sinó les dels privilegiats: ex polítics, militars, i tota aquesta colla que fa que les jubilacions de la província de Madrid doblin les de tota Catalunya.

Enteneu ara per què deien que si ens independitzem posem en perill les pensions? I tant que estarien en perill les pensions, les seves!

I a Catalunya també és precís retallar força en pocavergonyes. S’ha de retallar les dietes i tiberis dels polítics, els consells comarcals, les diputacions, etc. Em direu que tot això es la xocolata del lloro, però no és un problema de quantificar l’estalvi, és una qüestió de donar exemple des de dalt.

A casa nostra el més necessari és sortir de la dinàmica política espanyola de partits monolítics i corruptes, i tendir clarament i ferma per una nova Llei electoral, on cada diputat representi un districte de 50.000 electors. Si voleu esmenin desprès a la manera alemanya la proporcionalitat dels partits o premiïn al partit que hagi tret més vots. Sols així sortiríem d’aquesta dinàmica entranya on arreu hom és obligat a votar allò que diu el portaveu quan aixeca el dit. Amb el sistema actual, anant només set parlamentaris al Parlament amb el vot delegat, ja faríem la mateixa feina i ens estalviaríem un munt de diners en sous i dietes. A un diputat escollit per districte electoral no li podrien imposar la disciplina de partit, li podrien donar suport amb les sigles, però el diputat es deuria al seus electors i no l’aparell que el va col·locar en una llista, com ara succeeix.

El diputat de districte, amb oficina pròpia, hauria de donar la cara i atendre als ciutadans, a la manera americana, perquè actualment només saluda la gent els dies de campanya, i oblida massa aviat qui l’ha posat on és.

Les urnes han parlat, i la voluntat del poble és menys liberalisme, més socialdemocràcia, menys retallades a les classes populars i més proporcionals als ingressos i, sobretot, per a poder aplicar tota mena de retallada, molta més seriositat en la nostra classe política i molt més donar exemple.

El primer pas cap a la independència es la regeneració democràtica total, de dalt a baix, de tot el sistema polític català. Si no ho fem així, la independència no només no arribarà, sinó que en cas que arribés, seriem una república de taronger.

Desprès ja parlarem de com fer la independència, de si hem de fer un plebiscit per a perdre’l o hem de reclamar al Parlament català faci una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) donant per bones —fent la Devolució de— les Constitucions Catalanes i aleshores sí, fent el plebiscit al final del procés, quan tinguem clar qui vol i qui no vol el passaport català.

Miquel Manubens

autor de “Històries de distracció massiva

Deixa-hi una resposta

*

captcha *