QUE SUPOSARIA LA INDEPENDÈNCIA, llibre col.lectiu “Per que volem un estat propi?

1 Com a professional dels camps de les arts gràfiques, la publicitat i el mon editorial, l’independència tindria un gran poder de revulsiu en un mercat on ara som  clarament subsidiaris. Pràcticament no queden editorials catalanes (o amb mentalitat catalana) potents quan no fa mes de 30 anys les nostres editorials tenien un potentíssim mercat a sudamèrica. L’independència faria necessari crear grups catalans potents amb capacitat d’edició no només en català i castellà, sinó també en anglès.
Pel que fa a la publicitat la majoria de grans agències segueixen les directius de la central madrilenya. El fet d’aconseguir l’independència obligaria a totes les grans empreses a tenir una seu social aquí Barcelona i a tenir una política comunicativa pròpia.
Estic convençut que l’independència provocaria un esclat de la creativitat, ara aixafada pels interessos madrilenys. Només cal anar a qualsevol gran superfície i mirar els percentatges de llibres, pel·lícules, musica, jocs o software en català que hi han als lineals per adonar-se que estem en una situació molt desesperada.
Pel que fa al associacionisme del país, els membres d’associacions culturals hem de lluitar contra massa adversaris. La notòria i encara vigent mediocritat —implantada pel franquisme en la nostra societat— és la primera pedra on ensopegar en la nostra desigual lluita: ens fa veure com a estranya tota iniciativa cultural, nascuda de les associacions, si no compta amb la benedicció apostòlica dels mandataris de torn. L’anomenada “protecció social” implantada a Europa occidental d’ençà del final de la Segona guerra mundial, a casa nostra ha tingut un efecte pervers en crear-se al seu redós, escudats rere la gestió de les prestacions socials i les subvencions, una casta d’incapaços.
Els EUA dediquen un 8,5 per cent del seu PIB a activitats culturals no lucratives, mentre que els pretesos cultes europeus no arriben ni a la meitat: França despèn el 4,2 per cent i Alemanya el 3,2 per cent. A Europa la cultura és titella de les  administracions públiques que subvencionen als amics i —negant- los-hi cap ajut— castiguen els adversaris, mentre que als EUA és en mans privades, i les empreses poden desgravar de l’impost de beneficis les donacions a entitats  culturals.
2 Es parla sovint que patim un dèficit fiscal de 22.000 M€ anyals i d’un altre de la Seguretat Social d’uns 3000 M€/any, però aquest no es el benefici de ser independents sinó el dèficit fiscal d’una CA espanyola. Quan s’esmenten aquestes xifres s’oblida que son antigues perquè no tenim encara les dades dels darrers anys, i que aquest no seria el benefici de ser independents, perquè aquest seria molt mes alt, doncs totes les empreses que abans eren públiques i representaven el 40% del PIB espanyol i ara son privades tenen la seva seu fiscal a Madrid, i per tant el IVA de les seves factures a Catalunya i el IRPF dels seus treballadors catalans no arriben a la cistella de la Generalitat. Sumem a tot això el IVA i el IRPF de totes les empreses amb seu forana i que amb una Catalunya independent tindrien, per força, un NIF català, des de El Corte Inglés fins a les empreses que recullen les  escombraries pels Ajuntaments, i n’obtindrem una xifra d’escàndol.
3 “Com s’hauria d’arribar a aquesta independència?”
El millor camí per a aconseguir l’independència no son ni les consultes populars ni les manifestacions, això crec que ja s’ha vist. L’única manera d’aconseguir-la es tenir una amplia base social i això només s’aconseguirà si es reclama la Devolució de les nostres Constitucions, i això es pot fer legalment a Estrasburg amb un bon equip de experts històrics i en dret internacional. D’arguments anem sobrats. Nosaltres no som Kosovo, i tenim molts mes arguments tant històrics com legals per a poder aconseguir l’independència. Però per a això cal un pla i una sèrie de denuncies ordenades als tribunals europeus, que començant per la recent denuncia contra la sentencia del TC, i continuant per temes variats, acabi amb la petició  directa de Devolució a Brussel·les, la Haia i Estrasburg.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *