EL PROCÉS DEL MOVIMENT PERPETU

estelada

Segons el diccionari del IEC un procés es una  “successió predeterminada de fases”  o be un conjunt de coses o fets per a un determinat fi. Tots els tertulians, blogs o tuits parlen de “el procés independentista” com si es tractés de qui puja una escala, i jo, sense ser pessimista, simplement objectiu, diria que encara estem pensant quin peu posar al primer esglaó.

I venim d’un problema que sent històric no deixa de ser crònic, i es la d’absoluta manca d’objectivitat, i de carregar sempre les culpes dels nostres mals als veïns de l’oest, quan els nostres mals, tot i ser portats pels vents de l’oest, nomes tenen uns culpables, nosaltres mateixos.  La manca d’autocrítica ens fa no adonar-nos que la immensa pífia del Compromís de Casp va ser dels nostres, que la immensa pífia de defensar el Princep de Viana també va ser nostra, que la immensa pífia de 1714 de voler enfrontar-nos tot sols a l’exèrcit francès també va ser dels nostres, i que des d’aleshores posar-nos al costat d’un bàndol espanyol, cada cop que les dues Espanyes s’han enfrontat, també ens ho podríem haver estalviat.

Ara, en comptes d’adonar-nos dels nostres errors històrics hi ha qui ens explica que tot es culpa dels veïns que ens han robat història, llibres i personatges, i amb tants il·luminats pseudohistoricistes corrent pel país, encara se’ns farà mes difícil adonar-nos de la realitat.

Per altra part venim d’una cosa anomenada catalanisme, que porta setanta anys venent-nos idees també falsàries de suposada defensa del país, quan l’única cosa que han fet es preocupar-se dels pronoms febles i les sardanes. Ens van vendre un fals país pacífic, que no ha existit mai, coincidint en això amb els il.luminats que ara pretenen ajudar-nos a sortir d’aquest món fictici per a fer-nos entrar en el seu.

La realitat ni es una ni es l’altra, la realitat es que som un poble desarmat, que no sap aprofitar les ocasions, i que per culpa de tenir opinió de tot, recolzem causes alienes.

Si fóssim objectius ens adonaríem que des de la Via Catalana no s’ha fet res, i que Òmnium, veritable cervell de la organització de la Via Catalana la única cosa que ha fet d’aleshores es explotar el seu marxandatge en forma de DVD’s o calendaris, i foragitar el Centre d’Estudis Colombins de la seva seu, de la qual era Delegació Funcional. Felicitats als il·luminats!

L’altra cosa constatable d’això que ara anomenen estructures d’estat, a nivell ja de govern, es la creació de la Grossa de Loto Catalunya, una loteria que fa 25 anys que ja hauria d’existir, perquè fot pena veure, fins i tot aquest any, que partits que diuen estar per la independència venen participacions de la Loteria de Madrid.

I mentre ens tenen entretinguts amb que si Duran puja o baixa, amb com ha de ser la pregunteta inclusiva o exclusiva els dies van passant, i els compromisos van vencent.  La realitat es que el poble va veure l’11 de setembre la possibilitat d’independència com una eina de millora econòmica i recuperació del benestar social, però com no espavilem en això de la independència, la gent acabarà optant per altres vies que puguin resoldre la precarietat actual.  I la sensació que te la gent, l’ex-autònom ara sense prestació d’atur al que una empresa li oferí fa anys feina a canvi de que es compres una furgoneta, i que ara la lletra de la furgoneta li posa en perill fins i tot conservar el seu pis, a aquest autònom que és l’autònom tipus de Catalunya, li dona la sensació que els 135 gamerussos del Zoo viuen molt be cobrant 6000 € x 14 pagues a l’any, i que no tenen cap presa en que es solucioni res.

I com ens perd l’estètica, els nostres politics usen indegudament les paraules, com dir-li “consulta” a un referèndum, fet que rebaixa la importància de la independència a pregunteta a infants als que se’ls consulta, però no decideixen. Apliquen també indegudament l’eufemisme “dret a decidir” quan la paraula universal es “autodeterminació”. Apliquen l’adjectiu “nou” a l’estat català, quan en el nostre cas som el mes vell estat de Europa. O apliquen la paraula “estat” no com a adjectiu sinó com a substantiu obviant que Baviera o Califòrnia son estats, i no es això el que volem. O si?

Jo com mes que pessimista soc desconfiat, em veig venir una pregunteta que inclogui les maleïdes paraules abans anomenades, i em surt aquesta bestiesa :”Vol vostè que Catalunya tingui dret a decidir ser un nou estat propi europeu (amb el permís d’Espanya, naturalment)”. Frase que inclou una nova trampa ja que la definició de Catalunya també es variable. Catalunya, actual comunitat autònoma espanyola tetraprovincial? . El Principat de Catalunya íntegre i històric abans que ens prenguessin catnord i la franja? O com deia en moltes paperetes de la “consulta decideix” Nació Catalana com a símil de Països Catalans? De quina Catalunya parlem?

I continuo pensant que la manera que millor entendrien a Europa seria la de la DEVOLUTION, o sigui tornar a l’estatus legal del 10 de setembre de 1714, exactament aquell. No nomes seria el que millor entenguessin a Europa sinó que crearíem un conflicte constitucional a Espanya realment difícil de resoldre.

Segons la Constitució Espanyola s’han de respectar els Drets històrics. Segons un dels redactors d’aquella Constitució. Miguel Herrero y Rodriguez de Miñon, els Drets històrics son el topall competencial.  Navarra, per exemple no te Estatut d’Autonomia,  sinó un pacte amb Espanya.

Per tant, la manera legal d’aconseguir tenir un Estat seria fer un acte de sobirania al Parlament català declarant la vigència de les Constitucions Catalanes, redactant alhora varies lleis d’esmena, al sistema americà, sobre les coses a esmenar d’aquelles Constitucions: nova llei electoral, llei d’impostos (adaptant-los als actuals), i llei de cessió a Espanya de les competències que els volguéssim cedir, al sistema escocès, com per exemple: exèrcit, moneda i cap d’estat, per un temps limitat.  I posar-ho a referèndum.

Evidentment i prèvia, hauríem de denunciar la Constitució Espanyola, per la clàusula “Rebus sic stantibus”. Els espanyols sempre parlen de la Constitució com d’un Pacte, i aquest pacte ells l’han trencat als desenvolupar-lo perversament. No hem estat nosaltres, sinó ells qui a força de noves lleis han variat el pacte.

I també hem de qualificar el deute espanyol com a “deute odiós”, negant-nos a pagar un sol cèntim, ja que no s’ha creat aquest per despeses invertides al nostre territori. Molt al contrari, l’han creat malgrat robar-nos 18.500M€ anyals.

Aquesta manera de fer, la Devolució seria compresa perfectament per tots els països occidentals, que no s’hi poden negar a acceptar-lo. De com posteriorment fos la relació amb Espanya dependria de les negociacions posteriors, de quines contraprestacions ens ofereixen a canvi de les competències que estiguéssim disposats a cedir temporalment.   I si no, no. No serem nosaltres els separatistes aleshores.

Vull recordar, pels que no ho sàpiguen, que les Constitucions Catalanes defineixen el territori del Principat de Catalunya de Salses al Cinca, i inclouen Balears i Pitiüses. I que tot valencià, per “ius sanguini” o “ius solis” (ser descendent de catalans o viure a Catalunya) tenen dret a les Constitucions Catalanes, i per tant, a pagar els seus impostos a Catalunya.

Perquè, i tornant a l’objectivitat, esteu segurs que aquells 135 senyors que van trigar tres anys en redactar un Estatut poden fer la independència? De debò us ho creieu? Jo no. I per tant es tracta de donar-los les coses mastegadetes, i per a fer via no tinc cap inconvenient en que copiïn la declaració d’Independència dels EUA canviant nomes tres paraules : Anglaterra per Espanya, Amèrica per Catalunya i colònies per províncies. Es perfectament vàlida.

De la mateixa manera que tothom que les ha llegit o estudiat sap que les Constitucions de 1706 eren les Constitucions d’un Estat modern (imitades mes tard al Imperi Austríac i als EUA), a les que nomes cal esmenar els canvis produïts a la societat els últims 300 anys: el sufragi universal i els noms dels impostos.

I per als republicans, recordar-los que aquelles Constitucions permeteren Pau Claris proclamar la República. A mi la veritat el cap d’Estat es el que menys em preocupa, em preocupa molt mes salvaguardar la integritat territorial de la Nació Catalana, o com deia un assaig sobre les nostres constitucions publicat el 1878 :

ARTICLE I.” La Nació catalana es la reunió dels pobles que parlen català; El seu territori compren Catalunya amb els Comtats del Rosselló i la Cerdanya, el regne de València i el Regne de Mallorca.

Si la resultant de 2.000.000 de persones mobilitzades per la independència a la Via Catalana i els 5.000 mobilitzats el dia 6 per la “Constitución” ha d’esser una pregunta per mantenir el vincle amb Espanya com ha declarat el president Artur Mas el dia 5, aquesta nomes pot ser la Devolució de les Constitucions Catalanes de 1706, amb les seves contrapartides territorials, econòmiques, i d’indemnització per l’esclavatge patit aquests 300 anys.

I jo nomes demano que comencem a caminar, perquè ja tinc la sensació del ratolí que corre dins la roda sense anar enlloc, el moviment perpetu, i a sobre em prenen el pel dient-me que corri pel procés.

MiquelManubens.cat

  1. Enric Giné Respon

    Molt be, però som pocs, que pensem així,
    Endavant a fer catecisme porta a porta
    la ignorància es el pitjor enemic

  2. Miquel Respon

    És clar que per algun objectiu no aparent (espero no sigui una altra estafa com l’Estatut) el nostre govern està demorant al infinit o indefinició el procès envers la recuperació de les nostres terres, drets i lleis. Gran article, molt asenyat, i real.

  3. Angel Garcia Respon

    Comparteixo totalment.
    Mala companyia portem per anar de viatge!!

  4. Enric Giné Respon

    De tota manera, no passa res de res, si els nostres polítics no entenen, el que el poble català vol, o són molt lents en el coco, tornarem una altra vegada i una altra i una altra perquè ho entenguin, tots al carrer.
    Normalment els polítics prediquen al poble la doctrina que ells creuen, però no és en aquest cas, molt poques vegades, en la història mundial de les nacions és al reves, aquí a casa nostre, és el poble que es revela i que diu als polítics el que el poble vol , i això és realment el que estem fent els catalans, de mostrar al món la quadratura del cercle, una nova visió una nova lliçó i una manera inèdita de fer política, no és el Sr Mas (com diuen a Madrid o els Unionistes) és el poble de Catalunya o una part d’e lla que expressa la seva identitat al món
    Visca Catalunya

Deixa-hi una resposta

*

captcha *