PER L’ANY VINENT JO VULL LA DEVOLUCIÓ.

Fa pocs dies s’ha cel.lebrat a Barcelona la conferencia “Building a new state”, Les conclusions dels experts convidats no poden ser mes decebedores. Segons ells precisem d’uns vint-i-cinc anys per assolir la independència, amb els nostres parlamentaris corrent pel mon cercant suports com si d’organitzar una olimpíada es tractés.Una altra de les conclusions es que, segons ells, el dret internacional, prescriu als vint anys. Vol dir que una nació passat aquest temps no pot reivindicar antics tractats o drets.
Be, això es el que ells van dir, però no n’estic d’acord en aquestes conclusions. Coneixent com conec l’experiència històrica, penso que qualsevol sistema d’assolir la independència que fos tant lent acabaria en fracàs.
I no estic d’acord perquè possiblement tots aquests condicionants valguin per a nous estats que mai hagin existit, però no valen per a casos tant clars com el català, i exposaré a continuació varis exemples:
El primer exemple es que al acabar la II Guerra Mundial Alemanya queda dividida, i al caure el mur de Berlín, l’estat d’Alemanya Federal se l’annexiona sense fer cap referèndum, i havien passat quaranta-cinc anys. Per tant, queda clar per a tots els estats europeus, que el sol fet de ser nacionalment iguals ja justifica l’annexió.
El segon exemple es Escòcia, on no estan reclamant cap secessió d’Anglaterra, sinó que pretén accedir a la independència simplement anul·lant l’Acta de la Unió de 1707.
I anem al tercer, que no per ser d’un territori mes petit es menys interessant. L’any 1967 el govern espanyol, d’acord amb els principis proclamats per la carta de Nacions Unides, presenta a l’ONU la denuncia del Tractat d’Utrech, però referint-se solament al text de l’article 10, en virtut del qual Espanya feia donació a perpetuïtat de Gibraltar a la Gran Bretanya. Els organismes internacionals van acceptar la reivindicació espanyola, per tant era vàlida dret a llei, i tant el Comitè de Seguretat com el Comitè de Descolonització de l’ONU instaren els dos governs a iniciar negociacions per tal d’arribar a un acord i resoldre aquest problema.
En el plenari de l’ONU la resposta de l’ambaixador britànic no va poder ser mes clara “Gibraltar es el preu d’una traïció… i Anglaterra tornaria Gibraltar a Espanya el dia que Espanya retornés a Catalunya les Llibertats que li havia pres”.
Com podeu veure, per alemanys i britànics, això dels vint anys no te cap validesa.
I ara que escolto parlar a molta gent de “repúbliques de casa seva” i de referèndums d’independència, m’ha vingut al cap aquest últim episodi històric, i entenc que si a partir del dia 20 de novembre la reivindicació d’un pacte fiscal o un concert econòmic, o com li vulguin dir, fracassa, els catalans tenim un camí molt mes senzill, que el nostre Parlament posi en vigor NOMES les Constitucions Catalanes de 1705, reclami a tots els altres estats europeus el compliment i respecte de tots els tractats internacionals signats abans d’aquella data pel nostre vell estat i que afecten tant a les nostres fronteres (Corbeil, Monteagudo) com a la nostra defensa (Pacte de Gènova), i per tant anul·lin qualsevol altre tractat que hagués contradit aquets o les nostres Constitucions (Pirineus, Utrech).
I per això no es precís ni referèndums ni res, es negocia amb el govern de Madrid la independència fiscal tant aviat com surti escollit en nou govern espanyol, i si no s’arriba a acord, el 31 de desembre el Parlament Català invalida l’estatut i posa en vigor de nou les Constitucions Catalanes a partir de l’1 de gener de 2012 a tot el territori de l’antic Principat de Catalunya, incloent la franja i la Catalunya del nord i les Balears.
Deixem-nos de “republiquetes ikea” que es un camí molt lent, perquè ho has de carregar tu, i t’ho has d’anar muntant tot a casa teva seguint el manual d’instruccions, i si us plau anem a barraca d’una punyetera vegada. El primer pas per a tot això es tenir un grup potent a Madrid que reivindiqui la independència fiscal amb fermesa, ajudi els companys de CiU en la negociació de la sobirania fiscal, però que quan aquesta fracassi, tinguin un pla B net i clar de per on hem d’anar sense perdre més el temps, ni en manifestacions, ni en referèndums, i l’únic camí així es el de la RECUPERACIÓ DE LES CONSTITUCIONS CATALANES.

I si es volgués tenir un suport molt majoritari a aquesta declaració, es tant senzill com acollir-se a la disposició addicional primera de la Constitució Espanyola que declara “emparar i respectar els drets històrics dels territoris Forals”.  Perquè el problema de les “republiquetes ikea” es que tothom les pot comprar i muntar, i ens trobaríem al dia següent de muntar la nostra amb disset “republiquetes” iguals que la nostra, passant així del “cafè per a tothom” a la “xicòria per a tothom”. En canvi les Constitucions de 1705 no les tenia ningú mes que els catalans.

I mentre ells parlen i parlen si ho porten o no al TC, i si ho porten, mentre esperen sentència, com no existeix el recurs previ, nosaltres anar-hi anant.

  1. EMILIA SEGARRA ROMAN Respon

    MARXEM DE ESPANYA, SOLS HENS VOLEN PER ROBARNOS ELS NOSTRES ESTALVIS, PER POGUER VIURE ELLS SENSE FER RES,QUI SON ELS QUE TREVALLAN A MADRID. NINGU, SOLS VIUEN DEL IMPOSTOS DE TOTS , EN VERS DE REPARTIRLOS PER POGUER VIURE MILLO TOTOM.INDEPENDENCIA IA.

  2. Eloy Limbos Respon

    El que dius sona molt bonic, però ineficaç. Creus que “annexionar” així per les bones balears (zona PP), la franja de l’Aragó (zona SuperPP) i la Catalunya Nord (França, millor no provocar-los) ens beneficiaria? Jo diria que no, nosaltres treballem per a nosaltres, si després ells volen venir… que s’ho curren. No anem a fer-li’s nosaltres la feina bruta i a sobre, quan això perjudicaria els interessos generals de les nostres reivindicacions.

  3. Jose Luis Respon

    Eloy d’on treus que la franja de Ponen es super PP…. jo tinc famila i diuen que si catalunya s’independitza ells volen estar amb catalunya que zaragossa sols s’enrecorda a l’hora de cobra impostos

  4. cARLES Respon

    Miquel, pots linkar la font del comentari de l’ambaixador britànic? Ho estic buscant i no hi ha manera. Gràcies!

  5. Miquel Manubens Respon

    Eloi, ningú parla d’annexionar per les bones res. El que diem es que o a la proclamació es deixa clar que recuperem l’estatus polític de 10-9-1714, i això vol dir no renunciar a res del que diuen les Constitucions Catalanes, o desprès qualsevol reclamació territorial pot ser considerada un acte de guerra. Nosaltres no podem annexionar res, però tampoc tenim cap dret a tancar la porta a la resta de la Nació Catalana.
    Carles, la font no hi es a internet. He posat el text integre a http://devolucio.cat/diumenge-11-dagost-gibraltar-encara/ i continuaré cercant el diari de sessions de l’ONU fins trobar el text complert de la intervenció de l’ambaixador britànic.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *