Pàtria

SALVADOR BONADA FONT

Els patriotes ens estimen i defensem la nostra Pàtria.

escut Constitucions 1706

És aquest un terme, Pàtria, que percebem força ambigu i freqüentment és menystingut per l’ús que se n’ha fet, especialment per l’us que n’han fet els nostres veïns i invasors (Espanya i França), que són els que desgraciadament més han influït en el desprestigi del terme i el concepte.

Ara bé, què és la Pàtria per un català?

En el nostre cas, i donat que som una nació natural, gestada al llarg de molts segles per la nostra vida en comú i per les relacions entre els diferents territoris i gents que la composem, el terme és molt més concret i concís del que ens han mostrat aquests veïns, ja que ells no són una nació natural, sinó una pretesa nació creada des del poder polític absolut i excloent d’uns reis i una oligarquia, que han trobat en aquest camí de definició i imposició de la seva pàtria una eina de sotmetiment de la població, de les nacions naturals ocupades i de justificació del seu domini sobre totes elles.

La Pàtria per un català són tres conceptes, tots ells molt concrets, que sumats fan un tot. Un tot que no defineix les seves parts, sinó que son les seves parts les que defineixen el tot, és a dir: La Pàtria no ens defineix, nosaltres definim la Pàtria, nosaltres, tots i cada un som la Pàtria, i al defensar-la ens estem defensant a nosaltres mateixos, com a individus i com a comunitat, com a Nació.

Aquestes tres parts son les següents:

El Territori. És l’espai natural en el que s’ha desenvolupat i viu la Nació. Aquest espai físic, amb les seves característiques i les seves vies naturals de comunicació és el que ha permès i influït la gestació d’aquesta nació natural mitjançant la interrelació de les seves diferents comunitats inicials i amb d’altres pobles que han passat o han arribat a aquest territori. D’aquesta manera ha estat i és un factor que defineix i eixampla les potencialitats de cada comunitat inicial i ha estat el marc físic on, per la seva interrelació, s’ha configurat una identitat comú, una cultura, una manera d’entendre i viure la comunitat i la individualitat.

La Nació. És el conjunt d’individus, que per la seva interacció i comunicació al llarg dels temps han configurat un grup coherent en les seves costums, tradicions, llengua i manera d’entendre la comunitat. No és un conjunt uniforme ni uniformitzador, sinó una munió de particularitats pròpies que tenen molt més en comú del que els diferencia. D’aquesta manera hi ha diferències entre les comunitats de muntanya, d’interior de costa o riberenques,per exemple, però totes elles tenen moltes més coses en comú, i aquests trets comuns són els que generen el sentiment i la voluntat d’esdevenir una nació natural. Han desenvolupat una llengua en comú per la seva interrelació i comunicació, i a cavall d’aquesta llengua i de la seva manera d’entendre el món esdevenen un tot coherent, tenen una identitat nacional.

Les Lleis. La manera de ser i de relacionar-se d’aquesta comunitat esdevé la base de la llei, que no és més que la verbalització de la manera de viure de la Nació en el territori. D’aquesta manera la llei catalana neix de l’usatge i del pacte, el tant nostrat pactisme català. Són lleis que han de permetre el desenvolupament i la protecció de la Nació i del territori. Aquestes lleis han de ser i són evolutives i s’adapten als canvis que es produeixen en l’esdevenir de la comunitat nacional que regulen, ja que d’altre manera es convertirien en una presó i no en una eina de desenvolupament i protecció. En l’evolució d’aquestes lleis hi podem seguir els canvis i modernitzacions de la vida de la comunitat. Aquestes lleis, al emanar de la sobirania de la Nació, fan d’aquesta subjecte de dret, és a dir Estat, que és la manera que té la Nació de participar i relacionar-se amb altres nacions, amb altres estats. Són d’aplicació sobre la Nació i el Territori.

Els tres factors junts constitueixen la Pàtria, i a la seva empara es desenvolupa i crea l’estat i totes les estructures i institucions que el vertebren i en són l’expressió física.

Un patriota estima i defensa la Pàtria.

Té cura del territori com a marc de vida de Nació, ha d’esforçar-se en mantenir l’equilibri tot protegint-lo i a la vegada permetent la vida i el desenvolupament de la comunitat, en la certesa que una explotació no responsable de la riquesa del territori acaba revertint en un perjudici per a la Nació, la comunitat que hi viu. Té cura de la Nació, respectant la diversitat i llibertat individual dels seus membres i defensant la seva integritat davant d’amenaces i ingerències externes. També però impedint desequilibris interns entre comunitats o entre sectors de la mateixa comunitat, és a dir mantenint l’equilibri de les parts, la seva interrelació i ajuda mútua. Respecta i defensa les lleis i institucions, perquè emanen de la sobirania de la Nació, per tant d’ell mateix com a part d’aquesta comunitat, però no les veu com a realitats inamovibles a les que retre obediència cega, sinó que ha d’estar amatent que compleixin la seva funció de protecció i regulació del territori, de la comunitat i dels individus, que evitin abusos i injustícies, en cas contrari o en el cas que per l’evolució de la Nació, ja sigui per ella mateixa o per la seva relació amb altres nacions en el marc internacional, aquestes lleis i institucions esdevinguin inútils o no compleixin el seu propòsit, adaptar-les o canviar-les d’acord amb la resta de la comunitat, de la Nació. Ja que només mitjançant la corresponsabilitat de tots els membres de la Nació es pot garantir una vida sana i plena de la mateixa. En resum és corresponsable en la creació, el govern i la defensa de la Pàtria.

En aquests moments, d’aquest tres factors que formen la Pàtria Catalana, en disposem de dos. El Primer és el territori natural i el segon és la Nació, aquests dos elements es defineixen a si mateixos, però ens manca el tercer, que és el que defineixen els dos primers i l’encarregat de la seva protecció i defensa: les Lleis i institucions pròpies. Aquestes han d’emanar de la sobirania de la Nació Catalana. No és el cas actual. El Nostre marc legal actual és un marc legal estranger i imposat, i encara que durant un temps hagi semblat, ho haguem volgut creure, que podia actuar com a propi, s’ha demostrat que no és així perquè actua com a element repressor i coaccionador i esquarterador dels dos factors existents, el territori i la Nació. Ens cal per tant, per poder tenir una Pàtria real, el nostre propi sistema legal i institucional que garanteixi la nostre sobirania.

Tenint en compte que aquesta Nació i aquest Territori ja havien disposat d’unes lleis pròpies nascudes de la seva sobirania i identitat nacional, i d’aplicació en el territori natural de la Nació, l’únic que hem de fer és recuperar-les per esdevenir un estat, per tenir una Pàtria.

Aquestes lleis estaven recollides en les Constitucions de Catalunya, que durant cinc segles van permetre i protegir el nostre desenvolupament. És per tant el deure d’un Patriota lluitar i treballar perquè aquelles lleis, aquelles Constitucions on està escrita la voluntat i la personalitat de la nostra nació mil·lenària tornin a ser el tercer factor que conformi de nou la Pàtria Catalana. Caldrà fer-les útils a les noves característiques i canvis que ha sofert la Nació des que no són aplicades, però aquest canvi i adaptació està imprès en la pròpia personalitat de les nostres antigues lleis, tan sols cal fer la feina i donar-les actualitat i utilitat, són només tres-cents anys d’adaptació a la nova realitat, però partint de la realitat consolidada de la Catalunya que fou, que tots portem a dins i que entre tots configurem.

La nostra lluita és la mateixa que la dels defensors de les Constitucions de Catalunya de 1714, som continuadors de la seva lluita , o ells iniciadors de la nostra. Perquè mai hi hem renunciat, i encara que per un temps ha semblat que se’ns podia reconèixer en aquesta abominable creació borbònica que han volgut anomenar Espanya, ha estat tan sols un miratge, ja que per ser-ne part hem de renunciar al que som i abraçar una mentida.

Ha de ser el nostre compromís com a catalans orgullosos, lliures i sobirans, posar l’interès de la Pàtria per sobre de qualsevol altre, ja sigui particular, corporatiu o ideològic. Només així podrem gaudir de plena llibertat i recuperar el nostre lloc al món en una Catalunya lliure i sobirana.

 

Ha de ser el nostre compromís explicar i mostrar als nostres compatriotes i representants aquestes raons, així com la realitat de la nostra història i els fets que han conformat la nostra personalitat, per tal que des del ple coneixement de la nostra realitat assolim l’orgull i el coratge necessari per afrontar el repte de la recuperació del nostre estat natural com a Nació lliure i sobirana, i vencent totes les amenaces i atacs recuperem l’ ESTAT CATALÀ al fer la DEVOLUCIÓ DE LES CONSTITUCIONS DE CATALUNYA A LA NACIÓ.

 

Jo assumeixo el compromís.

estelladaMM

 

 

 

 

http://salvadorbf.wordpress.com

Deixa-hi una resposta

*

captcha *