NO SEREM INDEPENDENTS

MIQUEL MANUBENS ………..

Odissea

Fa ja disset mesos de la gran manifestació del 11-09-2012 i cinc de la Via Catalana per la independència de 11-09-2013,  i estem esperant nou mesos mes la data d’una consulta que tothom sap que no es farà.  Consultar, es consulta als nens. Les manifestacions de 2012 i 2013 ja van ser consultes, i l’independentistme guanyà per aclamació, que es una manera com un altra de prendre decisions.  A que ve aleshores tant esperar?.

En democràcia els ciutadans tenen dret a decidir, per tant a ser consultats en referèndum vinculant per qui els convoca, al contrari de la manera espanyola de fer-los que, desprès d’aprovats pels ciutadans, les lleis poden ser ribotades per un Parlament aliè i retallades per un Tribunal de naftalina franquista.

Es vergonyós que els 135 mandrosos del Parlament del Zoo perdin el temps en tot allò que toquen: tres anys per a fer un Estatut infumable. Quants anys porten intentant fer una llei electoral?.  Molta gent s’ha manifestat perquè les circumscripcions electorals siguin per districtes electorals, en el nostre cas d’ 1 diputat per cada 50.000 habitants, corregint la representativitat que fora menester per a garantir com a mínim un diputat per comarca. Però els del Zoo, en la seva ponència, encara avui parlen de circumscripcions electorals provincials.

Estan tant allunyats de la realitat que ens tracten als ciutadans com a nens petits, anomenant “dret a decidir” al dret d’autodeterminació, parlant de ser un “nou estat” quan Catalunya era un dels estats mes vells d’Europa, i parlant de “estat propi” com si existissin a algun lloc estats impropis.  En canvi, alhora, pretenem que polítics europeus prenguin partit per la nostra causa. Nosaltres fem servir adjectius poc definits, i en canvi volem que els de fora es defineixin. Es pot tenir una actitud política mes covard?.

No entenc perquè els polítics catalans deliberadament o per ignorància obliden que Catalunya va ser un estat Constitucional de 1283 a 1714, perquè obliden que les Constitucions Catalanes eren, i per tant son, inderogables, i fan servir eufemismes per amagar la legitima reivindicació de la Nació Catalana a la recuperació del seu Estat de 1714, i a sobre tenen la manca de valentia de prometre cooficialitats idiomàtiques a suposats immigrants que fa anys que no ho son.  Defensar el bilingüisme del futur “nou estat propi” es una forma de menysteniment dels que eren “nous catalans” quan Candel, però que ara, 50 anys mes tard, son tant o mes catalans que molts dels catalans de naixença.

I mentre veiem que a altres llocs del mon els fets es precipiten ràpidament, a casa nostra tot va a passa de cargol, i per a omplir els diaris, veiem que constantment, com els nens de parvulari, es barallen per tonteries fent servir la premsa, en comptes de fer-ho en privat i publicitant una imatge d’unitat. On voleu que ens porti aquesta colla?. Es possible que fins i tot aquesta lentitud se’ns generi en contra i que altres conflictes de “dret a decidir” obliguin a pronunciaments europeus de preeminència de les Constitucions dels estats actuals, i aleshores ja haurem fet salat.

Fixeu-vos fins al punt son poc seriosos que he escoltat dir a un polític important que desprès de la “possible” independència, haurem de seguir tenint les lleis espanyoles, per a que no es produís un buit legal. A veure, que no portem 35 anys fent propostes d’esmena a Madrid a les lleis espanyoles com per a que els nostres exdiputats a Madrid poguessin fer, ara ja, el corpus legal del dia D+1 . En dos anys no haureu tingut temps de mirar els vostres arxius?  No fotem!

Ens parlen d’estructures d’estat, i les poques que son ben visibles es la provincialista i sempre parcial televisió pública, i els radars de trànsit, que ara, a sobre, multaran fotogràficament al pobre desgraciat que no hagi pogut pagar la ITV.

També des de la “societat civil” sovint es veuen coses que indiquen que hi ha gent que no hi es tota. Si no vols donar la ma al príncep no et posis a la cua, i ja està.  Demanar-li res es acceptar que te una autoritat ( que no pot tenir per a un català si abans no ha jurat les Constitucions Catalanes).  Ni pots ser republicà i demanar públicament l’arbitratge real. On tenim la coherència en la nostra visió política?.

I el pitjor de tot es que hi ha gent que creu que el moviment es popular perquè ho organitzen assemblees, quan tots sabem que les direccions d’aquests moviments sempre han estat, i estan, fortament infiltrats de gent de partit. Es un auto engany que no ens beneficia de cara a fora, es com si no confiéssim en els partits que votem, partits i dirigents que son qui tenen l’obligació de complir la voluntat política dels manifestants.

Amb això, per exemple, hem convertit una entitat seriosa com Òmnium, ara dirigida per antics membres de les joventuts de partits, en una empresa de comercialització de samarretes, mentre alhora, deixaven caure Delegacions Funcionals com el Centre d’Estudis Colombins o el Memorial 1714.

I els pitjors son els menjaflors, els que encerclen la Caixa en comptes de encerclar Endesa. A la Caixa no te compte qui no la vol tenir, en canvi ser client d’Endesa es una obligació, perquè a molts llocs no hi te competència, al ser un monopoli privat. Endesa ens roba, ens roba molt, i roba mes proporcionalment a qui menys te.

I mentre els nostres diputats i els nostres endollats digitals a la Diputació i als Consells Comarcals viuen la mar de be amb els seus bons sous, les seves dietes, i els seus dinars de treball, al carrer cada cop mes hi ha gent sense feina i sense prestacions, cada cop mes hi ha gent que cobra menys per la seva feina, i cada cop hi ha mes problemes econòmics de la majoria de la gent.  Quants mesos mes penseu que podem aguantar aquesta situació econòmica? Penseu en els que ja no tenen prestacions? Penseu en els autònoms que, contràriament al que passa a tota Europa, han de pagar impostos fins i tot quan no cobren?

Fins quan penseu abusar de la nostra paciència?.

Per totes aquestes bestieses, i moltes altres que em callo per no donar pistes a l’enemic, afirmo rotundament que no serem independents, i serà per culpa dels nostres. Tenim tants tontos al nostre bàndol que l’enemic no necessitarà moure un dit per a guanyar-nos.

Just per això, perquè no hi confio gens en ells, perquè la experiència m’ho ha demostrat, es que fa anys que demano que el Parlament faci la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes de 1701-1706 a la Nació, i per a estalviar-los feina, que agafin la Declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, a la que nomes hauran de canviar tres paraules, i suposo que en això no trigaran gaires setmanes.

De moment nomes confio en el President Artur Mas, i en el seu equip, i espero i confio que sàpiga portar-nos a bon port, però se m’està fent mes llarg que la Odissea d’en Ulisses, i també com a ell, m’obliguen a veure massa monstres, i tot es massa fràgil.

 

Deixa-hi una resposta

*

captcha *