ÉS POSIBLE LA INDEPENDÈNCIA RESPECTANT LES LLEIS COM DEMANA MERKEL?

MIQUEL MANUBENS ………

El 3 d’octubre del 2017, l’expert independent de l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU Alfred de Zayas, va fer un tuït on recordava que cal “revisar el tractat d’Utrecht de 1713 que garanteix els drets històrics de Catalunya, perquè les desigualtats històriques poques vegades s’obliden fins que es corregeixen”.

Dissortadament cap polític català es va apuntar a la idea, que per una part suposaria no crear un “nou estat” dintre d’Europa, sinó recuperar un estat CONSTITUCIONAL ja existent, i que justament es va perdre per ajudar Alemanya-Àustria i Anglaterra-EUA en una guerra mundial contra els Borbons.

 

Que diu el Tractat d’Utrecht:

Article XIII: “Vist que la reina de la Gran Bretanya no cessa d’instar amb summa eficàcia per a què tots els habitants del Principat de Catalunya, de qualsevol estat i condició que siguin, aconsegueixin, no tant sols sencer i perpetu oblit de tot l’executat durant aquesta guerra i gaudeixin de l’íntegra possessió de totes les seves hisendes i honres, sinó també que conservin il·lesos i intactes els seus antics privilegis, el rei catòlic, per atenció a sa Majestat britànica concedeix i confirma per la present a qualsevulla habitadors de Catalunya, no sols l’amnistia desitjada juntament amb la plena possessió de tots els seus béns i honres, sinó que els dóna i concedeix també tots aquells privilegis que posseeixen i gaudeixen, i en endavant puguin posseir i gaudir els habitants de les dues Castelles, que de tots els pobles d’Espanya són els més amats del rei catòlic.”

 

EL DECRET DE NOVA PLANTA, FILL BORD D’UTRECHT

L’article 56 del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment:

“En tot el que no estigui en els capítols precedents d’aquest decret, s’observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l’individual manat per ell.”  De fet el DNP el que fa es reorganitzar l’Audiència i regula el nombre de regidors per municipi, i tots els articles ja han estat sobrepassats. Excepte el de respectar les Constitucions i preservar el Consolat de Mar.

 

QUE EREN LES CONSTITUCIONS CATALANES:

Pere II el Gran institucionalitzà les corts reials de Catalunya l’any 1283, establint que: “Si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l’aprovació i consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers i dels ciutadans…”.

La Cort general de Catalunya o Corts catalanes fou l’òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Han estat considerades des d’antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval.

Les Corts les componien el rei i els anomenats tres braços de corts: l’eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les corts amb un discurs o “proposició reial”.

Les legislacions que es promulgaven a partir de l’acord entre el rei i els braços (dret paccionat) s’anomenaven “Constitucions generals de Catalunya”, qualificatiu que agrupava les constitucions, els capítols de cort i els actes de cort.

A les Corts celebrades a Montsó l’any 1289 es va crear una “Diputació del General”, comissió temporal per recaptar el “servei” o tribut que els “braços” concedien al rei a petició seva.

A les Corts generals de Catalunya de 1358-1359, closes a Cervera, es pactà el 19 de novembre la designació de 12 diputats a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya, com a representació dels tres braços.

A les Corts de Barcelona de gener de 1413, el rei Ferran I acceptà una reforma que concedeix autonomia a la Generalitat, regula la durada dels mandats, el procés electoral i les substitucions dels diputats. Aquest fet suposa el canvi de vell a nou règim 300 anys abans que Europa.

El Senat de Catalunya o Audiència: El rei ostentava la màxima representació del poder judicial. El rei Ferran II reorganitzà l’administració de l’Audiència el 1493 creant les Sales segons els tipus de delictes. Posteriorment amb un rei sempre absent, l’Audiència funcionava de manera autònoma dependent del virrei.

 

Cap causa civil ni criminal podia ser jutjada fora les fronteres del Principat, per la qual cosa els pronunciaments del Reial Senat de Catalunya tenien rang de decret reial i eren inapel·lables i això implicava plena sobirania judicial del Principat de Catalunya.

 

En les Corts de 1701 es creà el Tribunal de Contrafaccions, deslligant així de l’Audiència els plets de caràcter constitucional, format amb representació paritària del rei i els braços.

 

Les Constitucions Catalanes per tant no eren unes Constitució com ho entenem avui en dia, perquè incloïen el Codi Penal, el Codi Civil i les (actuals) Constitucions, però no tenien el caràcter de “sagrat” com ara sembla tenir la Constitució Espanyola, sinó que es podien fer modificacions en es Corts de cada tres anys, i en totes prevalia el costum.

 

LES CONSTITUCIONS CATALANES VIGENTS EL 11-09-1714

Les constitucions catalanes vigents l’11 de setembre de 1714 eren la compilació impresa el 1702 que incloïa des dels Usatges fins a les constitucions aprovades en corts de 1701 amb Felip IV, més les noves constitucions aprovades en les corts de

Carles III celebrades el 1705 i publicades el 1706.

 

LES FRONTERES DE CATALUNYA A LES CONSTITUCIONS CATALANES

Frontera amb Aragó: Les Constitucions catalanes definien clarament el territori del Principat de Catalunya de Salses al Cinca.

Frontera amb França: No existeix cap tractat posterior que hagi modificat el tractat internacional fronterer de Corbeil (signat l’11 de maig del 1258 entre el rei de França i Jaume I). El Tractat dels Pirineus és il·legal al no haver-lo aprovat les Corts Catalanes.

Frontera entre València i Castella: va ser acordada al tractat d”Almizra el 26 de març del 1244, i corregida el 1305 al tractat d’Elx que atorgava a València la part de l’antic Regne de Múrcia al nord del riu Segura.

 

LA NACIONALITAT CATALANA

Pere III, el 1365, atorgà el Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365) en virtut del qual s’atorgava als habitants del Regne de Mallorques la condició de catalans, el gaudi dels oficis i dels beneficis del Principat de Catalunya, el dret a participar en les Corts catalanes, i a tenir com a pròpies les Constitucions catalanes.

També, segons les Constitucions catalanes, fins al 1714 qualsevol valència es podia acollir a la nacionalitat catalana. S’aplicava tant el ius soli com el ius sanguinis. (o sigui, són ciutadans catalans per residir o per tenir avantpassats catalans).

 

 

LA DEFENSA

Si els catalans recuperéssim les Constitucions Catalanes estaria en vigor el Tractat de Gènova amb Anglaterra de defensa de les Constitucions a perpetuïtat, malgrat es perdés la guerra. http://www.devolucio.cat/arhlc/pxd1705genova.pdf (apartat 6e del Tractat)

 

UNA NOVA CONSTITUCIÓ “MODERNA”

Si preferiu una constitució a la moderna, no es precís crear cap nou equip de redactors que facin una constitució amb mentalitat espanyola però arreglada, ja fa temps que és feta. Sota el títol Los Fueros de Cataluña els juristes Josep Coroleu i Josep Pella i Forgas van escriure un assaig que recopilava les Constitucions catalanes de 1283 a 1705 ordenades com una constitució nova per capítols temàtics. (http://devolucio.cat/pxd1878furscat.pdf). A més en cada apartat apuntaven, no només en quina Cort s’havia aprovat, sinó que també s’esplaiaven explicant en quins usos o en quina jurisprudència basaven la redacció de cada capítol, i en cada apartat es fa esment, al peu de pàgina, de quina constitució original emana.

Evidentment algunes coses s’haurien de modernitzar, però la base han de ser les Constitucions catalanes. Potser seria bo aprofitar el treball de qui ens han precedit en comptes de sempre voler fer foc nou, especialment si aquests predecessors tenien molt més talent i havien emprat tota la seva vida en estudiar les nostres Lleis i Constitucions.

 

MERKEL ENS DEMANA UNA SOLUCIÓ AL CONFLICTE DINTRE DE LA LLEI

Segons Miguel Herrero Rodriguez de Miñon, un dels redactors d’aquella Constitució que ara ens emmanilla, en el seu treball Los derechos históricos y el principio pacticio, afirma que els Drets Històrics són plenament constitucionals, i que, com Navarra, totes les actuals Comunitats autònomes que foren estats independents tenen dret a negociar directament amb l’Estat les seves competències en base als seus Drets Històrics. De fet ve a dir que el topall competencial de cada Comunitat Autónoma son els seus drets històrics.

 

El Tribunal Constitucional espanyol pot decidir sobre totes les lleis espanyoles, però a partir d’aquest moment no podria fer res, perquè com deia fa pocs dies el bisbe de Solsona “els nostres drets són anteriors a la Constitució espanyola”.

 

Si internacionalment és important no saltar-nos la legalitat espanyola, la millor manera és explicar que aquesta ignora les Constitucions catalanes, inderogables unilateralment. Fixeu-vos que en això està fins i tot d’acord el president del tribunal suprem espanyol que fa pocs dies afirmà que:”…. el respecte a l’Estat de dret impedeix el canvi unilateral …”. Just l’estat de dret que no va respectar Felip IV i qui el va canviar unilateralment i il·legal, per tant és perfectament legal retornar a l’origen

 

PODEM RECLAMAR UNS DRETS DE FA 303 ANYS?

Recentment, el Tribunal constitucional espanyol afirmà en una sentència (STC082/2016) que “el decret de Nova Planta promulgat el 29 de juny de 1707 va suposar la definitiva abolició i derogació dels furs de València”, i així justifica, en la seva sentencia, l’eliminació del dret civil valencià. Els que afirmen que no podem reclamar unes Constitucions de fa 304 anys s’haurien d’adonar que el Tribunal Constitucional espanyol s’acaba d’acollir a un Decret de Nova Planta de fa 309. Per tant, afirmar que el decret de Nova Planta de València és vigent significa també que el decret de Nova Planta del Principat és il·legal i sense cap valor, ja que les Constitucions catalanes eren, i per tant són, inderogables.

 

No oblidem tampoc que Juan Carlos va derogar al BOE el Decret de Granada de 20-03-1492 d’expulsió dels jueus i el març del 2014 el govern espanyol modificà el codi civil atorgant la nacionalitat espanyola a tots els descendents dels expulsats el 1492.

I també que els escocesos reclamen la seva independència basant-se en el seu dret per a anular el Tractat de la Unió, aprovat pel Parlament escocès el 16 de gener de 1707.

 

La devolució de les Constitucions catalanes seria una manera molt sibil·lina d’aconseguir la independència de facto que el TC no podria impugnar, i que ens permetria desplegar una nova legalitat al ritme que volguéssim, sense necessitat de plebiscits, tant sols amb una proclamació del Parlament declarant la seva vigència al ser inderogables.

 

Qui es pot negar que se’ns respectin els drets històrics com es fa amb Navarra? Quin demòcrata es pot negar a què se’ns retorni el que se’ns va prendre gràcies a les armes franceses aprofitant el desarmament català posterior? Quin defensor de la memòria històrica es pot negar a què recuperem la nostra? Quin constitucionalista es pot oposar a què reclamem que el decret de Nova Planta era anticonstitucional perquè les Constitucions catalanes eren inderogables unilateralment?

 

El Parlament pot fer la devolució de les Constitucions catalanes, restituint així la dignitat sobirana. La declaració del Parlament que inicií el camí a la independència s’ha de basar en la continuïtat del subjecte polític, en dir que som aquell estat que ens van robar l’onze de setembre de 1714 i que per tant no som un “nou estat propi” sinó que som la continuïtat d’aquell estat. Això ho entendrà tothom al món i ens reobre totes les portes. Un cop fet això les Constitucions vigents són les que ho eren l’onze de setembre de 1714, i per tant s’hauran d’aprovar lleis d’esmena, com van fer els americans, sobre les coses a esmenar d’aquelles Constitucions: nova llei electoral, llei d’impostos (adaptant-los als actuals), etc. I publicar-ne un extracte resumit i entenedor.

 

LA CLAÙSULA “REBUS SIC STANTIBUS”

Legalment som ostatges d’Espanya perquè una majoria dels catalans van votar una constitució espanyola que no reconeixia la sobirania del Principat de Catalunya.

Els espanyols sempre parlen de la seva Constitució com d’un pacte, i aquest pacte ells l’han trencat als desenvolupar-lo perversament. No hem estat nosaltres, sinó ells qui a força de noves lleis han variat el pacte. I si el cert és que aquella constitució ells l’han pervertida, cal denunciar-la. I això es fa per la clàusula “Rebus sic stantibus” inherent a tot pacte, que permet denunciar un pacte perquè l’altra part l’ha pervertit.

 

EL DEUTE ODIÓS

El “deute odiós” és aquell deute que un poble, un cop aconseguida la independència no ha de pagar per res. Aplicat per primera vegada en 1898 per establir com a il·legítim el deute que Filipines tenia amb Espanya, una vegada que Espanya havia estat derrotada i perdut la seva colònia davant dels EUA.

 

Molta gent afirma que en cas d’independència ens haurem de repartir amb Espanya els actius i els passius. Analitzem-ho. Els actius en infraestructures seves no ens els podrem emportar. Els actius en empreses abans de l’estat, que malgrat que representa el 50 per cent del PIB espanyol només tenen un milió de treballadors, tampoc ens els podrem emportar, ja s’han preocupat de privatitzar-les i deixar la seva gestió als amics dels dos grans partits espanyols. Veiem doncs que l’import més gran a repartir que tenim amb Espanya és el dels seus dèficits. Potser que hi renunciem a aquesta herència.

 

 

QUIN BENEFICI OBTINDRÍA EUROPA AMB LA RESTITUCIÓ:

A Europa hi ha hagut molts casos en que la restitució s’ha aplicat, l’últim va ser l’annexió de la RDA per la RFA que es va fer sense cap referèndum, sinó per restitució de drets històrics.

La devolució és l’única manera que entén i convé a Europa. L’entén perquè és comprensible fàcilment. Li convé, perquè recuperar les Constitucions catalanes i per tant l’estat que érem, no serveix de precedent per a altres territoris de la Unió, perquè cap altra nació actualment sense estat no tenia constitucions el 1714, i aquesta és l’única preocupació que tenen a Europa envers nosaltres, que la qüestió catalana no sigui contagiosa a altres territoris, que no creem un precedent.

 

Com deia el President John Adams: “No podem esperar que ens reconeguin si primer no ens reconeixem nosaltres mateixos”.

20-06-2018

Deixa-hi una resposta

*

captcha *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada