MENTALITATS PROVINCIALS

provincials

Be, estem tots molt contents, la tercera manifestació massiva ha estat un èxit, felicitem-nos. Ho hem fet perfecte. Tres anys, tres manifestacions collonudes.

 

Apa, ara que ja hem estat positivistes, anem a explicar-ho. A la Via Catalana tots ens vàrem sentir una mica partícips, una mica una baula indispensable de la cadena. L’organització va tenir cura de que sortíssim en una foto, i també de posar altaveus per poder escoltar els discursos. Va ser brutal la Via. Dijous passat, en canvi, érem simples peces, grogues o vermelles, d’una maquinaria de marqueting, ni vàrem escoltar res, ni érem part important de res, érem massa.

 

Amb això vull dir que un cop aconseguit això, val mes que deixem ja els espectacles de carrer, i deixem fer al nostre Parlament i Govern, la seva feina, que per això els paguem, que sinó això ja esta esdevenint un dia de la marmota, que es repeteix any a any, sense avançar una sola passa.

Que per favor Òmnium i la ANC ho deixin córrer o be que es dediquin a altres coses, i no a aquest nou invent de crear parelles de testimonis de Jehovà que vagin per les cases explicant la bona nova als encara agnòstics, o les brigades bolivarianes de l’Hugo Chavez a Veneçuela, acollonint els veïns de l’escala i fent-los-hi xantatge…

Hi han moltes coses per fer, moltes coses a preparar per a ser un país normal de debò. Els objectius d’Òmnium LLENGUA, CULTURA, PAIS, son prou importants i van ser establers quan no teníem Govern ni Parlament que es cuides del PAIS.

Per tant potser que es dediquin a tot això de la LLENGUA I CULTURA que encara esta en precari per arribar a ser UN PAIS NORMAL, que comencin a preparar el dia desprès, parlant amb els directius de les televisions i ràdios espanyoles per tal de fer-los veure en quina llengua pensen emetre en el país normal, que parlin amb els directius de revistes de quiosc, almenys amb les cinc de mes venda a Catalunya, per tal d’esbrinar el poc cost de publicar-les EN EL PAIS NORMAL en la llengua del país normal, i que parlin també amb els dobladors del pel·lícules, amb TV3 i amb les distribuïdores de cinema, de la gran estupidesa que suposa doblar les pel·lícules quan les emet TV3 i no quan s’estrenen si el cost es el mateix.

Ens hem de preparar tots per al PAIS NORMAL, tots. Fins i tot els companys de sumate, que haurien de permetre sumar-se a tots els que no son espanyols, perquè es la millor manera de que tots sumem per a un PAIS NORMAL, si es això el que volem es clar. Si l’objectiu es crear un posterior Ulster, o afavorir una sola força política en les properes eleccions, ja van ben encaminats, però clar, fa lleig dir-ho, oi?

I molta gent necessita NORMALITZAR-SE a nivell mental i deixar de pensar en provincial, i pensar com pensaven els catalans de 1714.

Es una barbaritat parlar de que estem plantejant una secessió, si penses com a català. Parlar de secessió nomes ho fa una persona amb mentalitat espanyola. Catalunya no ha de negociar cap secessió. No som espanyols emprenyats. Catalunya ha de RECUPERAR LA SEVA LLIBERTAT NACIONAL

A cap català de 1714 se li hagués ocorregut, per exemple, vestir el vèrtex de la V amb 947 urnes representant el nombre d’Ajuntaments catalans, perquè aquesta xifra nomes correspon als de la Comunidad Autonoma Espanyola de Catalunya, que es una part del Principat de Catalunya, majoritària, però no tota.

 

Es una altra barbaritat afirmar que la Unió Europea farà fora Espanya si no ens deixa votar el 9-N. Si amb països amb morts la UE es una tortuga, aquí que tots som xupiguais, quina pressa o interès voleu que tinguin?

Si us plau noies, Carme i Muriel, dediqueu-vos a una altra cosa, i deixeu la política pel President, si us plau.

També he llegit alguna noia que pel cas que ens prohibissin votar el 9-N hauríem d’optar per la desobediència. Provocar la desobediència ciutadana a Espanya seria la millor manera de deixar en orsai al nostre govern. Si algun polític català planteja desobediència està plantejant trencar la majoria social, i per tant, afavorir Espanya . Es això el que vols Teresa? Doncs tu no vas desobeir quan et van manar marxar a Alemanya. Millor dedicat a les farmacèutiques que ho fas molt be.

Tots sabem, i per qui no ho sàpiga ho explico, que lo de la consulta es un catxa( “farol”). Tots sabem fa temps que el TC no ens deixarà fer-la, i que la alternativa d’urnes de cartró posades al carrer amb voluntaris a les taules no es una votació homologable, apart que el resultat de participació podria ser desastrós en una votació no oficial, com ho va ser en molts llocs quan les “consultes”. Es això el que volem? Fer el ridícul i ser la riota del mon?

 

Com molt be diu en Xavier Sala Martin, nomes podrem fer el pas un cop. Un de sol. I o ho fem be, o la cagarem.

 

I el pas no ha de ser ni voler negociar amb Espanya, ni pretendre que Europa ens faci de cosí de Zumosol i ens solucioni el problema, el pas ha de ser clar i ferm.

I mes important que fer el pas es el COM. Com fem el pas serà determinant per aconseguir el posterior reconeixement internacional.

Fa temps que afirmo que Espanya vol que marxem. I qualsevol que es miri l’assumpte objectivament i amb la raó s’adonarà que es així. Perquè ens insulten i menyspreen tant sinó?. No son tontos, tenen molta gent molt llesta al darrere, no siguem babaus. Doncs si ho fan de la manera que ho fan no és per qüestió de caràcter, sinó per a que marxem del pis i continuem pagant la seva hipoteca. Curt i ras, Espanya vol que marxem depressa i malament perquè es l’única manera que algú pagarà alguna cosa del seu immens deute.

I si per això es precís tenir infiltrats en les nostres files, que van d’independentistes, però que a la que preguntes et diuen que hem de pagar “la nostra part” del deute, ho fan. Quan algú us digui que hem de pagar part del deute espanyol, malfieu, perquè aquest deute no l’hem creat nosaltres, al contrari, hem tingut un dèficit fiscal immens, i per tant per a nosaltres aquest deute s’ha de considerar Deute odiós, i per tant, segons les lleis internacionals, sense cap obligació d’assumir cap part.

 

I finalment anem al COM. El “com” no pot ser una Secessió per la senzilla raó que nosaltres no ens vàrem unir lliurement com els escocesos. Nosaltres som una nació que va ser esquarterada i repartida en el Tractat d’Utrecht, i es aquí on hem d’anar, a exigir l’anulació d’aquell Tractat, i a recuperar la NACIÓ que teníem, perquè nomes així defensarem el dret posterior de la resta de la NACIÓ Catalana a venir amb nosaltres quan ells ho decideixin, perquè nomes així podrem reclamar indemnitzacions pels 300 anys d’esclavatge a Espanya i 355 de França, i nomes així tornem a SER no nomes no devent res a ningú, sinó amb deutes envers nosaltres per part dels nostres veïns, que ens poden facilitar molt la negociació del dia desprès amb ells.

Quin país del mon es conformaria en ser un “nou estat propi” podent recuperar tot el que tenia i el que li han robat en 300 anys?

 

Nomes fent que el Parlament faci la DEVOLUCIO de les Constitucions Catalanes a la Nació tornarem a ser on érem el 11-09-1714, i no creant un “nou estat propi” que hagi d’anar pel mon pregant als demes ser reconegut.

El TC constitucional espanyol pot decidir sobre totes les lleis espanyoles, però no podria fer res si traiem les CONSTITUCIONS CATALANES, com deia l’altre dia el bisbe de Solsona “els nostres drets son anteriors a la Constitució Espanyola”. Si internacionalment es important no saltar-nos la legalitat espanyola, la millor manera es explicar que aquesta es salta les CONSTITUCIONS CATALANES, Constitucions inderogables unilateralment. Fixeu-vos que en això està fins i tot d’acord el president del tribunal Suprem espanyol que l’altre dia, afirmà que:”…. el respecte al Estat de dret impedeix el canvi unilateral …” just com va fer Felip IV.

 

Com deia John Adams: ” “No podem esperar que ens reconeguin si no ens reconeixem nosaltres mateixos”, i ja va sent hora que ens adonem que el que ÉREM, SOM I SEREM està escrit a les Constitucions Catalanes de 1702 i 1706.

MiquelManubens.cat

  1. Martí Respon

    Mira! Tens tota la raó del món en el que exposes, però no expliques com fer-ho o com podria fer-se. Crec que després de 300 anys no tenim una altra manera de fer-ho. No hi ha una altra manera de recuperar el perdut. Cap fórmula, que algú parli d’ella. Per aquesta regla de tres, els indis americans podrien reclamar tot el que els van robar, només amb la força de la raó. Ni tan sols les nostres constitucions tenen prou pes, perquè després de 300 anys i múltiples i enredades trames hagin ofegat la nostra realitat. Quin tribunal reconeixeria això? Qui obligaria a Españññña a deixar-nos en pau i retornar l’espoliat i el saquejat? Crec que els teus arguments haurien d’anar en aquesta direcció fins i tot la forma d’aplicar-ho. Si no, convèncer a algú expert en lleis, per poder iniciar el procés. Però mira per on… ningú ho ha fet!
    Et dediques a assenyalar el que és evident, en relació al que és nostre, com si haguessis descobert el “sant grial”. Menysprees tot el que es fa des de baix i ens qualifiques de beneits. Els teus escrits revelen profunditat de pensament. Com el científic que descriu a la perfecció el virus que té davant dels seus ulls sota el microscopi però no té ni punyetera idea ni els mitjans per desenvolupar una vacuna eficaç. El que proposes es perd en l’espai-temps. Cinquanta anys després de la nostra pèrdua hauria estat, potser, el temps idoni per batallar en aquesta direcció.
    Quan es restauri la nostra independència, serà el temps de restaurar la nostra memòria i deixar en el lloc que correspon la “grandeza de catillla”.
    Estem en un error? Si us plau, il·lustrans!, però amb relació a la vacuna. Deixa de descriure al maleït virus. La seva descripció a estat molt interessant i és d’agrair però passa ha escriure el segon capítol o deixa de titllar als altres de ximples.

  2. Ramon Torramilans Roca Respon

    Puc dir que penso que els dos teniu raó i que jo penso, en part, com els dos.
    Mai he confiat en els polítics i partits actuals, però crec, també, que la solució l’han de dar partits, i no plataformes i per això volia engegar, primer el de ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL i no havent trobat dos acompanyants, vaig passar al PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, que havia de servir tan sols fins una DUI i tot seguit es dissolia, i tampoc he trobat dos acompanyants ni per fer-ho. Tots volem utilitzat els demés però pocs estem disposats en enraonar.
    Podeu saber més del que penso a http://torramilansroca.blogspot.com a on podeu trobar també altres connexions.

  3. Andreu Marfull Respon

    Miquel, haig de dir que has estat capaç d’exposar amb claredat i raons de pes la complexitat de la situació i la incertesa de l’esdevenidor. Certament, Òmnium i l’ANC, així com la Teresa Forcades i els de Súmate representen en certa manera l’allunyament polític i social de les estructures de l’Estat, per dir-ho d’alguna manera.
    Et recolzo amb l’esperit crític, i amb el fons històric de la qüestió, que, altrament, fa mesos que miro de ressaltar mentre veig no s’en fa prou pedagogia. És sorprenent que es deixi la presió al Rei al marge, i que ens oblidem de fer l’equivalent amb les monarquies o ex-estats monàrquics europeus. En canvi ens dediquem a parlar del 1714 com una guerra entre estils de poder i no pas com un pols diplomàtic internacional entre diferents concepcions de llibertat i dignitat humanes, mentre altres historiadors voluntariosos van fent pinya al voltant de la mutilació de la història de Catalunya, però amb molts pocs recursos i poca atenció mediàtica i política. Existeix el coneixement, però el missatge no apunta més enllà. De la mateixa manera, sembla que ens hem oblidat de la qüestió religiosa, quan, es miri com es miri, al darrere hi havia una concepció del món sobre un perfil cristià alternatiu al patriotisme catòlic inquisitorial que persisteix encara avui en dia en el fons dogmàtic de la Conferència Episcopal Espanyola.
    La Monarquia i l’Església, els grans murs de la llibertat de Catalunya, si bé val a dir que és d’agrair les gestions i declaracions de l’Abat de Montserrat i del Bisbe de Solsona. Els felicito, han estat valents des de les seves respectives responsabilitats, posant la seva projecció personal al servei de la veritat i la justícia.
    La Carme Forcadell també fa la seva aportació, però ella sola difícilment ho aconseguirà. El gran absent d’aquest pols és la política catalana, fins ara clarament a remolc dels aconteixements, excessivament prudenta i poruga. És hora d’actituds compromeses, al preu que sigui.
    És temps de revolució, el futur està en joc, la llibertat en perill, la cohesió cultural està menystinguda. El poder concedit s’està convertint en el poder imposat. La tirania dels estats, entre els estats i pels estats, al servei del capital, és un fet que ningú gosa tocar, per por o ignorància. Per aquest motiu el Tractat d’Utrecht és una peça clau que cal tòrcer, i posar al centre d’escena.
    Salutacions, Andreu

  4. Santi Respon

    No estem al 1714. Encara que compartim llengua, territori i cultura amb els nostres predecessors, és evident que les nostres vides i circumstàncies no són les mateixes. No és pot esperar que, després de 300 anys de tirania, repressió, alienació i esborrament sistemàtic de la memòria per part de l’Estat Espanyol, els catalans d’avui tinguem o siguem capaços de tenir la mateixa visió de la nació i del territori. Ells van néixer en llibertat i lluitaven per a conservar una manera de fer i de viure del més gran valor per a ells. Nosaltres hem nascut dins de la presó i estem molt acomodats en la nostra mentalitat d’esclaus. Crec que és massa demanar (encara que estigui d’acord amb tu) que a la massa independentista (i ja no parlem dels nouvinguts a la causa) adopti el concepte de devolució i ho lluiti des d’aquesta perspectiva. Això només es podrà fer des de aquesta “secessió” que tant poc t’agrada, ja que aquest és el significant que està instal·lat dins del discurs general i no crec que a aquestes alçades fora possible canviar-lo. Una gran massa de gent s’ha desconnectat de l’Estat Espanyol i van despertant a una altra realitat. No la realitat de la que parles tu, si no a la realitat de les quatre províncies autonòmiques, que encara que no sigui la nació completa, es el que tenim ara mateix a les nostres mans. Ja prou feina costarà d’alliberar aquesta porció del territori i aquesta part de la nació.

    El que han aconseguit l’ANC i Omnium en aquest darrers anys, no ho haurien aconseguit els partits polítics, ni totes les agrupacions independentistes juntes en dos-cents anys. A mi tampoc m’agrada aquesta nova campanya, però tampoc em va agradar (al principi) la idea de la cadena humana i em vaig equivocar de ple. Així que pel que a mi respecta, que l’ANC segueixi fent la seva gran tasca implicant i unint a la gent, internacionalitzant la causa catalana i empenyent al Govern i al Parlament en la direcció correcta.

    • Martí Respon

      Tens tota la raó.

  5. Gerard Roger Respon

    En aquest moment històric penso que no sobra cap froça que ajudi a la mobilització. El paper d’Omnium i de l’ANC ha estat fonamental per aconseguir un cert moviment dels polítics de la transció. ERc, inclosa. Recordem el seu paper galdós durant le septeni malaguanyat. És ben però que si això comença a fer figa des del punt de vista de la unitat és perquè el discurs polític, en general, és poc contunden. Fora incocevible que hagim fet aquesta moguda i creat tantes espectatives a partir de la decissió de 10 persones (TC) per arribar al mateix punt. No entenc com no parem de repetir que el problema no és jurídic sino polític i estem seguin la seva corda jurídica per escapolirnos de la llei. Tampoc no acabo d’entendre a aquelles persones que tenen fe amb les plebiscitàries per saltarnos la llei, quan la determinació dels nostres veïns es molt clara i inequívoca. Si es persenta una candiatura per inclogui la paraula independència o que la proclami la tombaran i llestos.El Pais Basc ho van fer i es van quedar tan tranquils. Europa també, per cert…execpte les resolucions dels tribunals (sis anys després) en el cas de la premsa censurada.. Aquest Estat és el Titànic….si ara no plantem cara …quan ho farem? És el moment dels polítics, però potser si que fa falta que elaborin un discurs internacional clar i inequívoc d’exigència del retorn de la nostra legalitat suprimida a conseqüència de la guerra de 1714. Tens tota la raó, Miquel..

Deixa-hi una resposta

*

captcha *