9-10-1238 El rei Jaume I entra a València

Commemorarem l’ entrada de Jaume I a la ciutat de València el nou d’octubre de 1238.

 

El Nou d’octubre de 1238 lo rei en Jaume entra a València i comença a escriure en lletres d’or i personalitat pròpia la història d’aquest nou regne català. La conquesta en si mereix la nostra atenció, és l’èxit que es forja fent les coses ben fetes i en col·laboració, així la host incloïa Catalans, Aragonesos, Ordres Militars, Occitans i d’altres combatents, i adquirí rang de croada, d’operació conjunta internacional. S’utilitzaren tècniques de combat noves: si a Mallorca lo rei en Jaume ja havia emprat pólvora per enrunar la muralla i prendre la ciutat, a València es feren servir coets , que es llançaren darrera la muralla, que si be no causaven gaire destrucció ( que desprès s’hauria de reconstruir) sí que el soroll i la llum espantaven la població i minaven la moral i la voluntat de defensa, un estil de guerra psicològica no destructiva. No és d’estranyar la afició dels valencians a petards i lluminàries, estant en el seu inici com a part i membres de ple dret de la Nació Catalana, i amb la seva afició expressen aquest orgull i personalitat.

Èxit militar indiscutible, i encara molt més gran l’èxit polític i de la visió d’un rei i un poble en la forja d’una Nació. No es van estendre els senyorius dels vencedors en terres valencianes, com pretenien els nobles aragonesos. Es crea un regne de bell nou, amb criteris nous, amb lleis noves. Un regne en xarxa, un regne on les ciutats prenen importància i es configuren com a motors de desenvolupament i de creixement econòmic i cultural, la burgesia de les ciutats pren el seu paper i el regne es mostra com un exemple d’organització i progrés, un estat “federal”.

Per als Jurats de València escriu en Francesc Eiximènis el seu “Regiment de la Cosa Pública” obra cabdal del pensament polític català i inici del pensament republicà modern. Eclosió del municipalisme, Corts pròpies per al regne i govern autònom que configuren una Catalunya en xarxa, on cada territori, cada regne que la forma, té el seu dinamisme i personalitat. Un estat que es desenvolupà i va ser capdavanter en cultura, en coneixement, en literatura, en arts, en indústria, en tot. D’aquesta València sorgeixen les regles modernes del joc d’escacs, el primer tractat modern d’esgrima, el naixement de la guitarra (mal anomenada espanyola) la generalització de l’us del paper i el naixement de la seva indústria. La Cort del Rei en Jaume fou la primera en utilitzar-lo oficialment i de manera exhaustiva. Tantes coses que és impossible nomenar-les totes. Es configura un estat renaixentista, avançant-se al Renaixement, sent-ne la avantguarda. Els catalans, com sempre, obrint camí.

Se’ns vol vendre antagonisme en la competència de València i Catalunya, se’ns vol vendre realitats antagòniques i enfrontades, i no ho són, són complementàries, enriquidores. La Nació Catalana no es fonamenta en la unitat i la uniformitat, com d’altres que no vull ni anomenar. No és una estat creat només per justificar una dominació. És una nació natural que es crea i es defineix a si mateixa, una nació d’homes i dones lliures amb criteri propi que amb la seva diversitat enriqueixen la Nació amb matisos i personalitats complementàries. Una nació fonamentada en la llibertat, la iniciativa particular, l’emprenedoria, el respecte, una diversitat que genera complicitats i esdevé imparable.

Avui recordem tot això i molt més, estrenyem els llaços amb els nostres compatriotes valencians, amb els nostres germans de més enllà de l’Ebre i de mar enllà. Perquè som això, germans. I com a germans som diferents, podem discutir, però sempre ens trobarem i no dubtarem ni un segon en defensar-nos mútuament ni en donar-nos la mà quant faci falta per caminar junts com al 1714. Som germans, i si hi ha coses que ens diferencien, més n’hi ha que ens uneixen, més n’hi ha que ens fan anar junts i que ens vertebren, més n’hi ha per ajudar-nos i no oblidar-nos.

Cada diumenge, i avui també, som aquí per reclamar al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació, a Tota la Nació, d’aquesta manera, com a germans, declarem la nostra ferma voluntat d’ajuda i de solidaritat amb el País Valencià, part indestriable de la Pàtria Catalana, de la “Catalunya tota” que deia Ramon Muntaner a la seva Crònica

Visca València i Visca Catalunya . Visca la Nació Catalana

 

Salvador Bonada

Deixa-hi una resposta

*

captcha *