L’ESCORPÍ CEC

MIQUEL MANUBENS…… Una espècie que només existeix a Catalunya, l’escorpí cec:

Faria certa gràcia si no fos per la paradoxa que planteja. Fins al moment ens representava un ase, ep! català, això sí. I ara es torna a parlar d’aquesta espècie d’escorpí única a Europa i en perill d’extinció, la qual s’assemblaria més a l’esperit català.

De sempre tenia entès, segons els astròlegs, que Catalunya tenia de signe del Zodíac l’Escorpí. Espanya diuen que són de Sagitari. Cal notar és força improbable que cap astròleg sàpiga les dates reals de naixement d’ambdues nacions…

I nosaltres, com l’escorpí, quan el sagitari ens tira fletxes, de seguida traiem el fibló. Som molt previsibles. Tant que de vegades quedem com babaus. El sagitari ho intenta, filtra un esborrany de una nova Llei d’Educació, i ràpidament s’aixequen set milions de fiblons a punt d’organitzar manifestacions, que és la manera com entenem poder fer mal a l’enemic. I l’enemic se’n riu perquè l’únic que volia era comptar a quanta gent havia tocat els bessons i poca cosa més.

Potser que tinguéssim el cap més fred, i si el senyor Wert afirma que l’assignatura d’Història s’imparteix molt malament a casa nostra, ens ho rumiem, i li comuniquem immediatament que hem organitzat una Comissió d’avaluació de la mesura (hauria de ser obligatori per a tot polític català haver vist sencera aquella sèrie anglesa de culte Sí, ministre). Tal vegada, si en el cas comentat haguéssim fet això, i ho haguéssim encarregat a gent competent i no a polítics, sabríem ara ja que la majoria de llibres de text d’Història obligats d’estudiar els nostres escolars els editen empreses madrilenyes. I potser, si la Comissió d’historiadors analitzés a fons aquests texts, s’adonarien de les moltes mancances que hi ha en dits llibres, fins i tot hi trobarien bestieses de l’alçada d’un campanar. Per no anar gaire lluny, en gairebé tots els texts els ibers ni existeixen, perquè tota la historia que s’ensenya als nostres fills i néts segueix el guió marcat per Espanya, i el corpus obligatori que ara els periodistes ens anuncien, fa anys que existeix i es compleix, bé sigui per obligació, be sigui per vicensvivisme.

Si per cada tocada de bessons que ens fan els espanyols obréssim correctament, amb paciència, bo i esperant l’anàlisi de què hi ha realment, ens adonaríem, per exemple, que la TV3 en comptes de sis canals, fa anys que n’hauria de tenir almenys un en anglès que es pogués veure arreu, una «Ràdio Liberty» en TV que expliqués al món la realitat de la nostra situació. I també que una empresa pública amb una pila de treballadors no pot subcontractar tanta part de la seva producció a empreses externes, fins i tot a algunes propietat d’alguns dels «treballadors». Una televisió pública és la BBC. El que aquí tenim es una despesa de diners públics que alimenten «capelletes» particulars, o bé, en el cas dels propis redactors, a gent poc mereixedora d’estar a sou en una cadena pública, que ha d’ésser neutral per damunt de tot, és a dir, tot el contrari del que fan els corresponsals de TV3, mostrant-se descaradament pro palestins, fins al punt que quan els segresta Hamas en un hotel ens «informen» que «els d’Hamas han estat molt amables de concedir-nos l’entrevista».

Si fóssim menys ploramiques ens adonaríem que potser darrere d’alguna crítica dels espanyolistes alguna cosa hi ha, i malbaratem la magnífica ocasió per a aprofitar i fer net de tants anys de mediocritat. Ans al contrari, defensem l’ofès, ajudant així a mantenir menjadores particulars que no ens afavoreixen.

Te raó el senyor Wert, els llibres d’Història dels nostres escolars son mediocres, i si una Comissió d’historiadors notables ens ajudés a corregir-ho, solucionaríem dos problemes d’un sol tret.

Tenen raó els qui critiquen TV3, sempre parcial, sempre escombrant vés a saber cap a on. En qualsevol televisió pública d’un país normal mai de la vida dedicarien més temps a explicar-nos diàriament el què en pensen els periodistes sobre les normes de control de temps durant les campanyes electorals, que el temps que han dedicat a informar d’algunes de les formacions que es presentaven a les eleccions.

Ja ho deia Francesc Pujols: «l’esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors», però com l’escorpí és cec, així ens va i ens tornen a soterrar un cop i un altre; alguna cosa hi tindrem a veure també nosaltres, o no?

Imatges:
1.- http://www.naciodigital.cat/noticia/49645/escorpi/cec/unic/sense/ulls/europa/cent/cent/catala
2.- Pàg. 10 i 21 d’un llibre de 2n de Batxillerat, d’Editorial Teide.  A la pàg. 21 explica que Carles III prohibí el català. A la pàg. 10 honora el mateix rei amb una pàgina sencera!

publicat al DGS

Deixa-hi una resposta

*

captcha *