La ofensiva contra la llengua

Per què a Mallorca el català ja no és necessari?  Per què el govern balear ja no ha d’entendre els seus ciutadans en la seva llengua materna, en la seva llengua pròpia?

Per què aquesta ofensiva ja no dissimulada contra el català a València, a Mallorques, a la franja, i finalment al principat? Per què aquest “estat de dret” no defensa els drets individuals dels catalaonoparlants ni de la comunitat lingüistica catalana, de la nació catalana?

La resposta ens sembla evident: perquè és l’estat d’una nació estrangera. I com a tal defensa la seva llengua i la seva identitat, i només la seva.

Peró mirem enrere, mirem cap el temps en que aquest estat d’una nació estrangera va arribar a Catalunya per quedar-s’hi, al menys fins ara. Ja en fa tres cents anys.

El primer que va fer ,un cop ocupada Catalunya per las armes, va ser eliminar, destrossar, un estat de dret, el més avançat del seu temps, i que en paraules de personatges contemporanis a aquest estat, i que el coneixien bé era quasi una república, i de fet ho va ser, però només una any del 16 de gener de 1641 fins al 30 de desembre de 1641, i com a president Pau Claris, que va morir enverinat, assassinat.

Un cop eliminat aquest estat, derogades les seves lleis i constitucions, abolides les seves institucions, empresonats i morts els seus defensors, i bandejats tots aquells que podien conservar-ne la memòria, va començar l’ operació per anorrear un poble, el català. I quins eren els eixos d’aquest anorreament, un cop ja era destruït el seu autogovern.

Repassem aquests eixos, a part de la repressió violenta.

Varen carregar de taxes a tots els ciutadans de Catalunya, taxes per tot, fins al punt que molta gent va haver de abandonar les seves cases en no poder pagar els tributs. ESPOLI FISCAL.

Varen eliminar la llengua catalana de la administració de justícia i de l’ensenyament

Actualment, a la justícia només entre el deu i el dotze per cent dels procediments es fan en català. I en quant a l’ensenyament, després d’uns anys en que ens han deixat fer, encara no sé ben bé perquè, ara han de recuperar el terreny perdut. I actualment l’espoli fiscal és en boca de tot-hom, res no ha canviat.

Com resulta evident, no és un procés nou, amb alts i baixos ara ja quasi fa tres cents anys que dura.

I no és d’estranyar, perquè ens governa l’estat d’una nació estrangera, Un estat que s’ha construït una història i una identitat sense cap mirament, Una identitat que no permet la existència de cap altre i que sempre ha atacat fins anorrear tota aquella identitat que no fos la seva,

Perquè tota identitat nacional creada i no nascuda és feble i la simple existència d’altres prèvies la qüestiona i l’amenaça.

Parem una mica d’atenció en aquest procés de creació d’una nació, d’una identitat, d’una història. No han estalviat procediments, Volen fer creure que la existència d’aquesta nació es remunta a l’inici dels temps, i per això han de esborrar tant com sigui possible els fets i la existència de les  veritables nacions. Han d’esborrar de las ments de la gent d’aquestes nacions conquerides tota memòria del seu passat, per tal que puguin acceptar aquesta identitat nacional nova sense qüestionar-la.

És per això que pràcticament no tenim record dels fets dels nostres avantpassats. Han destruït documentació, alterat fets , canviat la identitat i la nacionalitat del seus autors, creat i magnificat llegendes i mites, eliminant tots aquells que no serveixen als seus fins.

Perquè Espanya és “ una grande libre, unidad de destino en lo universal”

Hem de recuperar la memòria, hem de saber qui som i què hem fet.

Hem de recordar un estat, que en plena edat mitjana lluitava i gaudia de drets i llibertats .

Un estat on el poble a través de les seves institucions governava i legislava al costat del sobirà. Un estat on el sobirà estava per sota de les lleis, com el seu poble. Un estat que es va expandir per tota la mediterrània.

No amb una expansió de conquesta i assimilació de territoris, una expansió que respectava lleis i sobiranies una expansió feta per la seva marina a la recerca de mercats, una expansió comercial. Una expansió que va crear un espai de comerç, de creixement, de riquesa, d’intercanvi cultural. Un espai on persones, mercaderies, llibres, cultura , idees…. circulaven més lliurement, amb els condicionants de l’època, evidentment.

És en aquest espai d’intercanvi on Europa va sortir de la foscor de l’ edat mitja, va renéixer la cultura, es va produir un RENAIXEMENT. I tot això gràcies, entre d’altres coses, a aquest espai de lliure circulació, a aquest MERCAT COMÚ.

Han passat segles fins que a Europa s’ha pogut tornar a parlar d’aquests conceptes. Lliure circulació de mercaderies, persones, idees, espai d’intercanvi, mercat comú. Legislació comú .

I és aquest un camí prioritari. La recuperació de la memòria, de la identitat.

LA DEVOLUCIÓ DE LES CONSTITUCIONS DE CATALUNYA

Tots els estats nació han donat gran importància al discurs historiogràfic. Saben que és fonamental per la construcció nacional. Les tècniques que hem esmentat i que ha utilitzat aquest estat d’una nació estrangera que ens governa no son pas exclusives d’ell, tots han construït un discurs sobre bases més o menys qüestionables. Sempre es lloen i magnifiquen els èxits propis, eliminant els aspectes menys “nobles” i es menysté les accions dels demés imputant als altres tots els defectes, atrocitats i conductes execrables .

I és que ja se sap, la història l’expliquen els guanyadors.

Com tant bé va expresar George Orwell a la seva novel.la 1984 :

I si tothom acceptava la mentida imposada pel partit, si tots els arxius expliquen el mateix conte, aleshores la mentida passava a la història i esdevenia veritat. [[ Qui controla el passat ]], deia l’eslògan del partit [[ controla el futur; qui controla el present, controla el passat]]

Tots els estats nació han construït aquest discurs , han escrit paraules que expliquen fets , paraules que expliquen mites, paraules que expliquen les virtuts de la nació, paraules que lloen la nació, paraules que menystenen l’enemic, paraules que fan de la nació pròpia calze de totes les virtuts i a les demés exemples de tots els defectes.

Ens prenem aquest objectiu de recuperar la nostra història, no només com un acte de cultura, un acte de coneixement.

Considerem que ho hem de fer com un acte de sobirania.

Aquest Estat d’una nació estrangera no ens farà conèixer el nostre passat, això depèn de nosaltres i només de nosaltres.

I com a catalans gaudim d’una gran sort, no hem de construir una història, l’hem de recordar.

El nostre passat està ple a vessar de fets . Fets que son història, i no paraules. Fets d’uns reis, fets d’uns nobles, però també d’un poble , d’una nació .

Els hi devem als qui ens han precedit i a aquells que vindran. Recordant i aprenent del passat entendrem el present i podrem construir un futur lliures.

  1. alatrista Respon

    Un deu pel teu article, Salvador. I, aportant el meu granet de sorra, voldria dir que per ajudar a conéixer el nostre passat i perque potser en tenim l’obligació, una de les coses seria fer el possible per retornar la dignitat al nostre Rei, Pere IV. Esbrinem el que hi ha després de la crema de la seva tomba a Santa Mª del Mar i retornem al nostre poble l’orgull de dignificar una part de la seva història

  2. ramontorramilansroca Respon

    Us acabo de trobar. Tant de temps sanant pels mateixos camins i sense trobar-nos. Ara us seguiré.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *