identificat el COLOM català: Joan Cristòfor Colom Cavalleria. (abril 2018)

Amb el títol “Era el clergue gironí Joan Colom el descobridor?”, l’amic Francesc Albardaner publicava dins el núm. 1008 del setmanari Presència de 29-05-1991 un interessantíssim article que no ha tingut continuïtat. En ell ens plantejava la hipòtesi que en Joan Colom, fill del canonge Francesc Colom, qui va ser president de la Generalitat el període 1462-1472, fos Cristòfor Colom descobridor d’Amèrica.

En la seva investigació, Albardaner, trobà a Girona un document on es concedia una dispensa per part del cardenal penitencier de Roma a Joan Colom, per tal que aquest pogués ser promogut als ordes eclesiàstics i rebre beneficis malgrat el seu defecte de naixement. Aquesta dispensa porta data de 16 de març de 1455. A la transcripció de la dispensa feta pel bisbe de Girona, Bernat de Pau, amb data 16 de març de 1456, diu “Joan Colom, oriünd de la diòcesi de Girona, dispensat totalment del seu defecte de naixement que pateix, per ser fill de prevere i soltera”.

Mes tard, el 19 de juny de 1451 es produeix la cerimònia de tonsura del jove Joan Colom, testimonis: honorable Joan Margarit, militar, domiciliat a la parròquia de Sant Gregori, i el distingit Antoni de Cavalleria, prevere, i Gaspar Rovirola, escriptor, presents a Girona. Malgrat la presència de tants importants personatges, en cap dels dos documents es fa esment del nom de la mare del jove, dada que sens dubte deu constar en el document amb la petició enviada a Roma, però aquesta no ha estat encara localitzada als arxius del Vaticà, perquè possiblement es trobi dins els de la Inquisició junt amb tota la documentació recopilada l’any 1873 en l’intent de beatificar Colom.

ERA MARIA DE CAVALLERIA LA MARE D’EN CRISTÒFOR COLOM?
El company Daniel Ibànyez en el seu article publicat a Histocat “Els Colom, els Bertran i els de Cavalleria (jueus conversos). Les Taules de Canvi de Barcelona, València i Gènova” es pregunta si pot ser que Joan Cristòfol Colom fos criat i educat a Catalunya però nascut a Gènova. I ens anota: Com tots sabem, tenim un ventall de personatges que diferents autors relacionen amb el “Cristobal Colón hijo de un lanero genovés”. De tots ells, em sembla el més versemblant, Joan Cristòfol Colom i de Cavalleria. D’aquest personatge ja ens en parlava Miquel Manubens al seu web “Xpoferens” fa més de quinze anys. La hipòtesi de Miquel Manubens ha estat reforçada per una nova troballa, al llibre de Francisco Morales Roca, Prelados, abades, mitrados y caballeros de las ordenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las cortes de Cataluña. Dinastías de Tratamara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599), a les pàgines 156 i 157, on podem llegir: Francesc Joan Colom i Bertrán (+1472). Barcelona. Canonge de Barcelona, ardiaca del Vallès (1460-1472). Diputat del Braç Eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya (1464), i vicari General del Bisbat de Barcelona. canonge de Girona i ardiaca de la Selva (1460-1472). conseller Apostòlic i assistent al Soli Pontifici, refrendari del Papa Calixte III. Procurador de Bernat de Pau, bisbe de Girona (1454).Corts de 1454 i 1460.

Va tenir relacions amb Maria de Cavalleria, neboda d’Antoni de Cavalleria, prevere de Girona, i de Bernat de la Cavalleria, abat de Sant Pere de Galligans, de qui va tenir un fill bastard, Joan Cristòfol Colom, donzell de Barcelona, domèstic del rei Pere IV, conestable de Portugal i gran Mestre de l’Orde d’Avís, durant el seu govern intrús, havent prestat serveis com corsari al rei Renat I d’Anjou igualment durant el seu govern intrús.

Era fill de Jaume Joan Colom i Marimón, ciutadà Honrat i conseller Segon de Barcelona, mostassaf i guardià de Monedes, procurador de Barcelona i síndic de Corts habilitat pel Braç Reial en 1436, 1438, 1439 i 1440, elevat a la dignitat de cavaller de “l’esperó daurat” sent investit com a tal en la solemne cerimònia de la coronació del rei Martí I l’Humà en l’altar major de la Seu de Saragossa el 13-IV-1399, i de Catalina Bertran, filla dels barons de Gèlida; nét de Guillem Ramon Colom i Saplana, ciutadà Honrat de Barcelona, cònsol de la Llotja de Mar, Administrador de la Taula de Canvi, i de Catalina Marimon, filla dels senyors de Sant Marçal, i besnét de Guillem Colom, ciutadà, canvista i patró de galeres de Barcelona, Jurat del consell de Cent, oriünd pel que sembla, de la Senyoria de Gènova, i de Maria Saplana.

Bernat de la Cavalleria. Girona. abat de Sant Pere de Galligants (1441-1454). Corts de 1449. Era fill de Joan de Cavalleria “àlies Aben Jehudà”, síndic de Corts de Girona, habilitat pel Braç Reial en 1449 i Oïdor de Comptes del Braç Real de la Generalitat de Catalunya, pertanyent a una rica i influent família jueva, descendent de Jehuda de Cavalleria, doctor en Tots dos Drets, conseller del rei En Jaume I d’Aragó, batlle de Saragossa i de València.

Segons la historiografia oficial, el 20 de gener de l’any 1401 es va fundar la primera Taula de Canvi, el primer banc públic del món. L’any 1407, durant el regnat de Martí l’Humà, es va fundar la Taula de Canvi de València; l’any 1409 es va fundar el Banc de Sant Jordi, Taula de Canvi de Gènova. El primer administrador de la Taula de Canvi de Barcelona va ser Guillem Colom i Saplana.

Hem de fer notar que aquestes Taules de Canvi no tenien només un ús local, sinó que garantien als viatgers els diners al final del destí documentalment. A la Mediterrània el ducat era una moneda acceptada arreu, existint ducats catalans, pisans, venecians i genovesos. El Banc de Sant Jordi de Gènova era un banc tan potent que l’any 1463 administrava amplis territoris a Còrsega i Crimea, i donava crèdits a reis europeus, entre ells als Reis Catòlics o Carles I.

Però també tenim documentada la relació entre els Colom-Bertran i la Taula de Gènova. Manuel Güell exposa en el seu llibre “Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna”: Berenguer Bertran, banquer (f. 1375) El genearca del llinatge fou Berenguer Bertran, tot un personatge que sorgí, com qui diu, del no res, i passà a detenir una de les majors fortunes del país i a ocupar un lloc destacat dins de l’oligarquia barcelonina. Aquests Bertran eren a Barcelona l’any 1317 quan signaven una obligació de pagament de tretze lliures a Montpeller, a favor de Berenguer Ros, qui a Barcelona les hi proporcionava. En aquesta capital, posseïen una acreditada taula de canvi a través de la qual l’abril de 1349 es restituïen diverses comandes que feien Bernat Cuc i Guillem de Moià a favor de Guillem de Cabanelles. Funcionava encara a finals de marc de 1365 quan, a través d’aquesta taula de canvi propietat de Berenguer Bertran (i de Bernat Bertran) el prior de Santa Eulàlia cobrava 180 lliures dels consellers barcelonins com a preu de venda d’un edifici.

A més de canvistes, també se’ls vincula amb la marineria, ja que el 28 d’agost de 1351 Pere III d’Empúries va confirmar a Bernat Bertran, ciutadà de Barcelona, l’armament de dues galeres per a l’estol reial que passava a Grècia en la guerra contra Gènova. L’any 1367 Berenguer Bertran per 12 mil florins d’or compra el Castell de Gelida.”

Per tant, segons aquest autor, en Berenguer Bertran ja tenia una taula de canvi operativa l’any 1317. Arribats a aquest punt, tornem a la figura del descobridor d’Amèrica: Francesc Colom i Bertran, Canonge de Barcelona, deixa embarassada Maria de la Cavalleria, neboda d’Antoni de la Cavalleria, prevere de Girona i de Bernat de la Cavalleria, abat de Sant Pere de Galligans, jueus conversos. No coneixem si la tal Maria era conversa. El cas és que ens trobem amb un embolic familiar.

HIPOTESI: Com a conseqüència de l’embolic que relaciona diversos membres de l’església, i vist que els Colom Bertran tenien negocis a Gènova, penso que van enviar la prenyada Maria a parir en algun lloc de Gènova on potser tenien alguna casa o propietat, lluny del xafardeig veïnal.

Penso també que el nostre personatge va poder néixer a Gènova i potser, fins i tot, va passar la seva infantesa en aquella ciutat. Uns autors diuen que Colom era genovès, altres que era d’una noble família catalana i altres que era d’una família de jueus conversos. Doncs bé: Joan Cristòfol Colom Cavalleria, el nostre personatge, compleix les tres característiques. Nascut a Gènova a la casa dels Bertran, de la noble família catalana dels Colom-Bertran i de la rica família jueva conversa de la Cavalleria.

Fins aquí el que afirma el company Daniel, que ve a ser el mateix que jo afirmava fa anys, però no amb prou proves per a ser publicat en la primera edició del meu llibre “Histories de distracció massiva”.

Dels germans de la Cavalleria, originàriament família Aben Leví, coneixem als eclesiàstics, Antoni i Bernat, abans esmentats, i també Ferran de la Cavalleria “Isaac”, conseller Reial i tresorer del Rei Alfons; Pere de la Cavalleria “Bonafós”, jurat en Cap de Saragossa, conseller Reial de Ferran I i Mestre Racional del regne d’ Aragó; Felip de la Cavalleria “Acab”, conseller Real, conservador General de la Corona d’Aragó; Francesc de la Cavalleria “Abraham”; Pere Pau de la Cavalleria “Segemó”, conseller Real i tresorer de Rendes del regne d’Aragó; i Lluís de la Cavalleria, anomenat “el jove”, conseller Real de Joan II i tresorer Major del regne de Navarra i del regne d’Aragó.

El fill d’en Pere (Bonafós) és n’Alfons de la Cavalleria que aconsellà a Ferran II, junt amb Lluís de Santàngel, que acceptés el projecte d’en Colom. I segons això n’Alfons seria oncle d’en Cristòfor. Dissortadament les dones de la família Cavalleria estan poc documentades. Però si la mare de Cristòfor era una Aben Leví és natural que en Cristòfor tingués creences judaiques, perquè com ja sabeu, en aquells temps, el judaisme el transmetía la mare.

Per altra part existeix la coincidència que l’Antoni de Cavalleria prevere, que apadrina el fill del president Francesc Colom en el document de Girona, és alhora l’oncle de Maria de Cavalleria, citat al llibre d’en Francisco Morales Roca.

ON VA ESTUDIAR COLOM?
Hernando Colón, a “Historia del Almirante” escriu: “… i estudià a Pavía el suficient per a entendre els cosmògrafs, a la lectura dels quals era molt afeccionat. D’aquí passà a l’astrologia i a la geometria, ciències tan relacionades i que no poden existir l’una sense l’altra”.
L’amic Pere Bonnín en el seu llibre “Sangre Judía 2” escriu: La brillant petjada dels jueus expulsats: “També van estar treballant a Jerusalem (…) Joseph Colom (1420-1480), que va fundar una Ieixivà a Pavia, i el seu nét Joseph ben Pérez Colom, que es va convertir en un dels acadèmics més notables de la segona meitat del segle XV a Itàlia”.
Aquests Colom procedien dels jueus catalans emigrats a conseqüència a les matances de 1391. Aquest Colom anomenat a Itàlia com Traboto i en hebreu com MahariK són considerats a la Jewish Enciclopedia uns notables Talmudistes i autors d’importants escrits religiosos.

POSSIBLE CRONOLOGIA DE COLOM
Com hem dit abans, per escrits d’historiadors i per les anàlisis forenses tant del professor Miguel C. Botella com del doctor Charles W. Goff, Colom va néixer sobre 1436.

El seu fill Ferran, al seu llibre Historia del Almirante…, afirma que el seu pare va començar a navegar als 14 anys, per tant aproximadament l’any 1450. Segons demostra en Nito Verdera al seu llibre sobre els topònims colombins d’origen eivissenc, i el peritatge de la doctora Irizarry, Colom va estar educat de jove per professors jueus que li van ensenyar a escriure i als 14 anys hauria anat a Eivissa a aprendre navegació.

Després, del 1464 fins el 1466, va fer de corsari al servei de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i de Rodes, a les ordres del gran mestre català Pere Ramon Sacosta, enemic de Joan II de Catalunya-Aragó.

Al morir el rei Pere IV de Catalunya i fins 1472, va estar al servei de Reiner d’Anjou, rei de Catalunya i Provença, sota les ordres de Casanova-Colom el vell. En una carta al rei Ferran datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: “Em succeí que el rei Reiner, que Déu té, m’envià a Tunis per a apressar la galeaça Ferrandina, i estant jo per l’illa de Sant Pere a Sardenya, m’enduguí la dita galeaça, dos naus i una carraca…”.

En aquell moment Catalunya estava en guerra civil entre Joan II i la Generalitat, la qual havia destituït Joan II i havia nomenat rei Reiner de Provença. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II. Aquest episodi va succeir el 6 de setembre de 1472 i com veiem en Colom ja comandava una flota. El Cristoforo Colombo genovès nascut el 1451, tenia aleshores 21 anys, i era boter o llaner d’ofici.

La Generalitat capitulà el 16 d’octubre de 1472, i aleshores Colom passà a navegar per l’Atlàntic amb la flota de Casanova-Colom el jove, vicealmirall de França, que recolzava Portugal en la guerra de successió castellana contra Ferran i Isabel. L’any 1476 Colom participà en l’expedició luso-danesa del rei Khristian
de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal a Islàndia i Grenlàndia que cercava una ruta a Àsia pel nord. Salpà de Westward dirigida per Joao Vaz Corte-Real, Didrik Pining i Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rei Ferran anys després de descobrir Amèrica: “Jo he navegat en el mes de febrer de 1476 fins cent llegues més enllà de l’illa de Thule”.

L’existència d’aquesta expedició elimina la teoria del pre-nauta i justifica el que hi diu a les Capitulacions: “Vostres Alteses donen i atorguen a don Cristòfor Colom en alguna satisfacció del que ha descobert en les Mars Oceanes i del viatge que ara, amb l’ajut de Déu ha de fer per elles en servei de Vostres Alteses, són les que se segueixen…”. En aquesta carta, diu una altra cosa molt interessant: “…més enllà de l’illa de Thule cent llegues, de la qual la part austral dista de l’equinoccial setantatres graus i no seixanta-tres com alguns diuen, i no és dins de la línia que inclou l’Occident (meridià de l’Illa de Ferro) com diu Ptolomeu, sinó molt més occidental… “. Això vol dir que Colom, l’any 1476 ja havia arribat a Amèrica i coneixia amb precisió la situació d’Islàndia i Grenlàndia.

El 13 d’agost de 1476 resultà nàufrag després d’una batalla entre mercants de cautxú genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el vell, i es va salvar nedant i assolint les costes de l’Algarve portuguès. Els genovesos tenen els rols de les seves naus i no consta cap Cristoforo Colombo, per tant, els historiadors creuen que Colom era a les naus corsàries.

S’estableix a Portugal treballant per compte de la firma del genovès Centurione. Viatja al Nord fins a Irlanda i al Sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa el seu germà, Bartomeu Colom, treballa de cartògraf. L’any 1479 es casà a Lisboa amb Filipa Monis, germana del governador de Porto Santo. S’estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego.

L’any 1484 presentà el seu pla de viatjar cap a Occident a Joan II de Portugal, però el pla és rebutjat per una comissió d’experts (Junta dels Matemàtics, formada pel cartògraf Jose Vizinho, el bisbe de Sebta, Diego Ortiz de Vilhegas i per l’astrònom Maestre Rodrigo). Però a continuació enviaren una caravel·la rumb Oest des de Cap Verd, la qual va tornar al cap de molts dies sense cap novetat.

A Lisboa, Bartomeu i Cristòfor Colom, tenen fàcil accés a la Cort portuguesa. Un cop la comissió d’experts portuguesos rebutjà el seu projecte, decidí oferir-lo als reis Catòlics i marxà de Portugal l’any 1485, coincidint amb un intent de conspiració de la noblesa portuguesa contra el rei. I també marxaren el seu germà Bartomeu, que marxà a Anglaterra, i Isaac Abravanel, cap de la comunitat jueva ibèrica, que anà a entrevistarse amb Ferran el Catòlic.

LES ENTREVISTES AMB ELS REIS CATÒLICS
El Consell reial es comença a reunir a la Universitat de Salamanca l’hivern de 1486, i l’agost de 1487 va dictaminar que la distància que hi havia a les veritables Índies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable, i que si els reis accedien a les exigències de Colom la seva autoritat es veuria minvada.

Colom decidí aleshores tornar a Portugal, on arribà l’octubre de 1488. Allí va saber que Pere de Covilhan havia arribat a Calicut, a l’India, a bord d’una nau de peregrins musulmans des del Mar Roig, i que el rei Joan II de Portugal havia enviat una expedició a l’Oest dirigida pel flamenc Fernao d’Ulmo a la recerca de l’Illa de les Set Ciutats (Antilla), i que també n’havia enviat una altra al sud d’Àfrica dirigida per Bartomeu Dias amb el fi de trobar un camí a l’Índia. El fracàs de la primera i l’èxit de la segona van fer desistir el rei Joan de Portugal del projecte de Colom.

Aquest tornà a Andalusia, s’entrevistà amb el duc de Medina-Sidonia i posteriorment, un altre cop, amb la reina Isabel al castell de Jaén. Després de la rendició de Granada es reuní un altre cop la comissió, que novament va rebutjar el projecte, i quan Colom ja començava el viatge per proposar el seu projecte al rei de França, intervingué Santàngel, convencent als reis que el cost de l’operació era poc en comparació al que es podia aconseguir. I aleshores un altre Consell Reial “primoriorum hominum” format per Lluís de Santàngel (escrivà de Ració del rei Ferran), Giraldini (germà del nunci papal), Gabriel Sanxis (tresorer del rei) i Alfons de Cavalleria (vicecanceller del regne d’Aragó) aconsellaren als reis donar suport al projecte, i els reis manaren cercar Colom i començaren les negociacions.

Text extret del llibre “Històries de distracció massiva”, 3ª edició.