JA EM VEIG HAVENT DE DEFENSAR RAJOY

MIQUEL MANUBENS ………cain_and_abel

Oh! quina sorpresa, els partits es finançaven irregularment. Oh! quin escàndol, els polítics cobren diners que no declaren! Però en quin estat es pensa que hi són la gent? «Esto es España, coño!». I així ha estat sempre.

Hi ha qui pensa que aquesta corrupció es herència del franquisme, quan per tot s’havia de pagar comissions si volies aconseguir contractes. Per exemple, al Baix Llobregat els concessionaris de les escombraries van passar de pagar comissions als blaus a pagar-les als vermells, amb total naturalitat. Els del ram de les Arts Gràfiques que hem fet campanyes electorals, coneixem com es paguen les campanyes: si cobres en blanc ho paga una empresa aliena al partit, però el negre es el color favorit de la majoria de les formacions.

Qualsevol persona, aliena al negoci, que vulgui edificar un solar per a vendre pisos, sap que el permís corresponent no surt de l’oficina burocràtica municipal fins que no s’ha dipositat un impost revolucionari en algun despatx d’advocats que lubrifica la solució de l’expedient. Uns el tindran a Barcelona, d’altres a Manresa, però sempre hi ha un despatx especialista en desembussar les aigüeres administratives oficials que siguin menester.

No es precís recordar aquell conseller que et recomanava comprar un quadre de la seva senyora, si t’havia adjudicat un contracte públic i a la baixa, naturalment, que les formes són importants. O aquell altre que, a canvi d’aconseguir la contractació (que guanyaves per preu, qualitat i servei), et demanava abans de signar la comanda un percentatge en espècie per al seu fill, que estava començant a muntar una editorial. Ni  tampoc l’important «xiringuito» muntat a Cornellà en una gestoria disfressada de patronal per Doña Manolita. [vegueu http://benplantat.blogspot.com/2006/10/les-empreses-de-montilla.html]

És normal tot això? Doncs sí, miri, a Espanya això ha estat normal sempre, va amb la mentalitat. I aquesta mentalitat dissortadament fou assumida pels nostres polítics post franquistes.

Per què ho van assumir? Doncs miri, perquè si els partits catalans no haguessin entrat en la dinàmica corrupta espanyola, simplement ja no existirien. Haguessin estat esborrats electoralment pel fet de comptar amb menys recursos econòmics destinats a propaganda. Així de simple i així de trist.

Altra cosa hagués estat que, en comptes de voler arranjar i modernitzar Espanya, els nostres polítics haguessin tingut realment una mentalitat catalana, on Catalunya i els catalans haguessin estat el més important, l’únic important. Però d’aquests, dissortadament, en molts anys només en tinguérem un amb càrrec públic, el president Barrera, i així ens ha anat com ens ha anat i estem on estem.

Canviarà Espanya? Doncs miri, no. És impossible, perquè no es pas cosa del franquisme, sinó de molt més enllà. Son històricament i mentalment diferents.

Històricament la corrupció espanyola no neix en el franquisme, ni tampoc en Felip IV, malgrat ell sí va ser qui ens va transmetre als catalans la malaltia via Decret de Nova Planta, en ampliar notablement el nombre de regidors que havien de tenir el municipis. La corrupció espanyola neix en l’acord entre els visigots i l’església catòlica als concilis de Toledo. D’aleshores fins fa pràcticament poc, els nobles i l’església han conformat i beneït tots els polítics que han liderat el govern espanyol, com avui en dia, en Rouco Varela de la Conferència Episcopal Espanyola dóna suport al president del PP.

La mentalitat també es diferent perquè som pobles oposats, com diu el company Vallfosca, som Caïm i Abel, Caïm l’agricultor i Abel el ramader. Caïm el que treballa la terra fent terrasses a les muntanyes per a cultivar el millor vi del món, o Abel, el ramader que jeu sota l’ombra de l’arbre fent la «siesta» mentre els gossos vigilen les ovelles, ja siguin xurres o merines. Aquesta mentalitat, que era en origen racial (ibers i celtes ens prefiguren) va esdevenir —com ja deia un rei visigot— genius loci  (l’esperit del lloc), l’esperit de la terra.

Difícilment, qui sap el que és treballar, accedirà a cap tipus de pagament estrany. En canvi qui tingui un treball de jeure no només no s’hi oposarà, sinó que fins i tot hi trobarà cert punt de valor en qui es guanyi la vida sense treballar. Potser ho criticarà si no en participa del benefici, però  ràpidament demanarà quina part li toca a ell.

Per això la corrupció a Catalunya és un signe més d’espanyolització, però hem d’estar esperançats, perquè com ja diu el llibre sagrat dels cristians, Caïm va acabar triomfant sobre Abel, i mil cinc-cents milions de persones al món no poden estar equivocades.

I mentre esperem, posem una espelma a sant Pancraç i preguem perquè aquest Cop d’estat intern del PP no l’acabi guanyant el trio Aznar-Esperanza-Gallardon, que curiosament no apareixen en els paperets del senyor Bárcenas, perquè aquests tres són capaços de postular per a nou president del govern espanyol algú molt pitjor que l’actual, com per exemple l’Alejo. I no cal descartar tampoc, en vista dels que treuen pit, que aquest nou 23-F l’hagin provocat els neofatxes per a evitar la possibilitat d’acord entre Rajoy i Mas. Fins i tot és possible que el director d’aquesta funció sigui el mateix que en aquella ocasió.

I finalment remarcar que, malgrat l’enrenou, tot aquest merder del PP representen de 15 a 22 milions d’euros de res, i mentre tots parlem d’aquests diners regalats per empreses privades ens oblidem que els bancs han rebut 146.000 M€ (24.292.356.000.000 pta) i aquests diners si que els pagarem tots nosaltres.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *