SOBRE DEMOCRÀCIA, COLÒNIES, GENOCIDIS I DRETS D’AUTODETERMINACIÓ

 

…………. MIQUEL MANUBENS

L’altre dia com a resposta a un comentari que vaig fer a twitter sobre els meus dubtes que qui es considerés colon hagués de votar en un referèndum d’autodeterminació dels catalans, la caverneta espanyola va procedir a atacar-me, llençant els seus tabarnians sobre el meu compte de twitter. Cap problema, block i endavant. Però per a deixar clares les coses als catalanets del lliri, m’agradaria que llegissin aquestes ratlles i després traguessin conclusions per si mateixos.

En cap cas un colon es defineix per l’ADN ni pels cognoms, un colon es defineix ell mateix pels seus actes. De la mateixa manera que qui diu coses com els nazis, actua com els nazis, no és que estigui a la ribera sinó que possiblement es tracta d’un nazi, un colon és aquell qui actua i pensa com a tal, arrimant amb tot fins i tot sense ser-ne conscient.

No nego el dret a votar a ningú, cadascú ha de poder votar a la Pàtria que ell triï, però el que no es pot pretendre és que alguna gent pugui votar, com a la cançó de la Trinca “Corason loco” a dues pàtries alhora, perquè aleshores estaria conculcant els drets d’un dels dos col·lectius humans. Tot dret que s’exerceix trepitjant els drets d’un altre no és dret, és imposició i punt.

 

 

 

 

 

DEMOCRÀCIA ESPANYOLA

El que ens hauríem de preguntar és si ha existit mai la democràcia a Espanya? A la mort del dictador Franco, els seus hereus, aconsellats per la CIA van mutar els noms de les estructures per donar-los una aparença de democràcia, i poder aleshores participar dels beneficis d’integrar-se en la comunitat internacional.

 

En el cas català hem tingut una classe política que ens ha fet creure molts anys que teníem un quasi estat, però recentment hem vist que no teníem res, que tot era de cartró, i que Madrid, quan volgués i com volgués ens ho podia treure tot.

 

Com ETA ens ha tapat la visió real: Un exemple clar de com l’Estat aparent i l’estat real coexistien es justament la existència de l’organització basca ETA. Amb l’excusa d’ETA s’han fet registres il·legals, s’ha mantingut una població basca en un estat de setge constant, s’han practicat tortures i assassinats, i fins i tot l’estat va crear una força para policial terrorista, el GAL.

Però com deia el poema de Martin Niemöller: nosaltres com no érem bascos, no vàrem dir res.

 

Un cop desapareguda l’organització ETA, l’estat espanyol incompleix les seves pròpies lleis tenint als presoners condemnats de l’organització lluny de les cases dels seus familiars, castigant per tant a les famílies, i en canvi, el GAL, ha tingut condemnes menors o fins i tot es van indultar a alguns dels seus responsables.

 

Aquesta doble manera de mesurar del sistema judicial espanyol s’ha aplicat constantment des de 1975: es pot insultar o atacar bascos o catalans impunement, però si un nen envia un email a grans superfícies demanant etiquetin en català, se’l envia a detenir-lo a un comando dels SWAT

(https://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4 ). Per contra si un comando feixista (amb parentiu de ministres del govern espanyol) ataca violentament la seu del govern català a Madrid, Blanquerna,

https://www.youtube.com/watch?v=HqN2XbHPCXI, malgrat ser condemnats, la condemna es deixa en suspens, segons el Tribunal Constitucional espanyol, perquè tenen nens petits. Evidentment en el cas dels polítics catalans, aquest fet de tenir nens petits, no s’ha tingut en compte.

 

Pel que respecta a la corrupció política, es condemna al tresorer d’un partit català (quatre anys de presó i 3,8 M€ de multa, per haver cobrat 6,6 M€), amb l’única proba que l’acusat principal del cas havia escrit el seu nom “Daniel” en un paper. Però si la corrupció es de milers de milions perduts (3.400 M€) o repartits (cas PER 780 M€) al PSOE d’Andalusia no passa res. I si la corrupció, de milers de milions, es del Partit Popular, es possible que es “morin” jutges i fiscals, es cremin jutjats, es destrueixin ordinadors, i el judici s’allarga molts anys per a poder donar temps a que tot això succeeixi. La corrupció a Espanya esta calculada en uns 90.000 M€/any, i la major part d’ella evidentment va a parar al Partido Popular i al Partido Socialista

http://www.lasexta.com/noticias/nacional/corrupcion-cuesta-87000-millones-euros-ano-espanoles_201602205723c4df6584a81fd8820c76.html

 

S’acusa constantment de terrorisme a organitzacions pacifistes catalanes (CDR) però es permet la violència als carrers dels feixistes si es feta contra catalans.

 

A tot això hi ha que afegir que els medis de comunicació espanyols, tant públics com privats, ressalten les difamacions contra catalans o bascos i no publiquen les informacions que poden perjudicar als partits espanyols.

 

Es per tant un problema sistèmic. No existeix democràcia a Espanya, o almenys no existeix aquesta per als catalans.

 

Però es possible parlar de democràcia quan fins ara el gobierno espanyol subvenciona la Fundació amb el nom de Franco, i manté el seu mausoleu, mentre molta gent assassinada a la guerra civil continua enterrada a les voreres dels camins?

https://www.eldiario.es/sociedad/ONU-impunidad-desapariciones-franquismo-Espana_0_685582224.html

 

I la nostra esquerra atribueix totes aquestes accions a Franco, quan realment ve de molt mes lluny. Franco només va ser la repetició histriònica del que venia passant ja feia més de 200 anys adaptat a les modes polítiques europees del moment, de la mateixa manera que Ciudadanos és una adaptació a la moda europea actual.

La dictadura judicial espanyola no comença amb Franco. Comença amb el Decret de Nova Planta de Felip IV on modifica l’Audiència i permet jutges i fiscals castellans, i obliga a que els processos s’escriguin i es jutgin en castellà. Aquesta dictadura judicial es la que ha permès, després de cada guerra, revolució o batussa, apart de condemnar als catalans dissidents amb el seu sistema, embargar propietats de les famílies d’aquests. Com penseu sinó que es van crear totes les Reales Academias de Madrid, sinó robant obres d’art i llibres a catalans?

 

 

 

EL DEFICIT FISCAL

També s’està fent córrer per Europa la fal·làcia que Catalunya sobreviu gracies als préstecs que ens fa Espanya, i que sense Espanya, Catalunya cauria.

 

El ministre d’hisenda del govern espanyol ha reconegut recentment que Catalunya te un dèficit fiscal anual de 10.000 €. Realment segons els comptes del govern català és de 16.500 M€ (2014).

 

Es cert que l’estat espanyol deixa uns diners al govern català per a que es pugui finançar. Els catalans paguem 16.500.000.000 € de més i desprès l’estat espanyol en deixa una petita part al nostre govern, amb interessos. O sigui dels diners que ens prenen, ens cobren interessos.

 

I finalment, en el període 1986-2009 el dèficit fiscal acumulat va sumar un total de 1.289.724.000.000 € .

https://www.ara.cat/politica/deficit_fiscal-finances_catalanes_0_662933805.html

Compareu si us plau aquesta xifra amb les ajudes totals rebudes per Espanya de la Unió Europea de 88.000.000.000 € http://www.rtve.es/noticias/20100612/espana-recibido-europa-25-anos-mas-dinero-toda-europa-plan-marshall/335058.shtml

 

No s’ha de confondre el dèficit fiscal de ser una autonomia espanyola amb la recaptació que tindríem si fóssim un estat independent on totes les empreses haurien de tenir una seu i un NIF català, i per tant l’IVA, IRPF i ISS de totes les grans empreses espanyoles i les multinacionals amb seu fora de Catalunya haurien de pagar a la hisenda catalana els impostos del seu negoci aquí

 

Però si malgrat haver llegit això, algú segueix creient que sense Espanya, Catalunya cauria, cap problema, provem-ho, amb el compromís que no els demanarem un sol Euro si fracassem, però tingueu en compte la figura de dret internacional del “Odious Debt”, o sigui que cap nació quan s’allibera de la colonització forçada, ha de ser solidari dels deutes d’aquells.

 

Com podeu veure aquest espoli es el clàssic aplicat a les colònies.

 

 

 

ELS FETS DE CATALUNYA DEL 2017

El Parlament català tenia majoria independentista que s’havia presentat a les eleccions el 27 de setembre de 2015 amb un programa independentista que preveia proclamar la independència en 18 mesos. Cap jutjat ni organisme Electoral va posar cap impediment a aquest programa.

 

Malgrat això, van decidir, segons sembla per pressions europees, convocar un referèndum d’autodeterminació pel 1-octubre-2017.

 

Amb el fi de coartar la administració de la Generalitat, Madrid va imposar el control econòmic del govern català, per a evitar les despeses necessàries per a realitzar-lo.

 

El 17 d’agost va haver un atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona. La policia catalana va actuar ràpidament, i va eliminar tots els membres del comando. Desprès vàrem saber que prèviament havia esclatat una casa d’Alcanar on els terroristes preparaven bombes amb mes de 100 bombones de butà i que volien llogar un tràiler per a fer un gran atemptat. No es molt lògic pensar que uns terroristes que vivien a Ripoll, per a fer un atemptat a Barcelona, el preparessin a una casa d’Alcanar que es molt allunyat de Barcelona, però  a prop d’una instal·lació nuclear, quan segurament de Ripoll a Barcelona hi ha munts de cases ocupables per a aquest fi si l’atemptat es volgués fer a Barcelona. Desprès ens hem assabentat que el cap del comando estava a sou dels serveis secrets espanyols, però com el gobierno ho ha declarat secret d’estat no es coneix mes informació del personatge que va morir al esclatar la casa, segons algunes fonts explosió provocada pel Mossad per tal d’evitar mals majors.

 

La possibilitat d’un atemptat contra una instal·lació nuclear vigilada per la guàrdia civil podria haver servit d’excusa per a desplegar l’exercit o la policia militar espanyola a Catalunya.

 

Malgrat la bona actuació de la policia Catalana, el govern de Madrid, va decidir enviar fins a 15.000 policies espanyols, ja sense l’excusa del atemptat terrorista, i aquesta força no es va desplegar pel territori per a prevenció de res, sinó que els van tenir reclosos en uns vaixells turístics fins el dia de l’anunciat referèndum.

 

A les ordres d’aquesta força expedicionària hi ha posar al T. Coronel Perez de los Cobos, un senyor que te com a mèrit haver-se anat a oferir a Tejero, vestit de falangista, el dia del cop d’estat del 23-F del 1983.

Aquest home, desatenent les instruccions del jutge Mercedes Armas, que va ordenar impedir el referèndum remarcant “que el compliment de les seves resolucions no havien d’alterar la convivència ciutadana.”  Contravenint la instrucció de la jutgessa, va avisar el Conseller de Governació Forn que l’1-O el compliment de la llei estava “per sobre de la convivència ciutadana

 

El que succeí el dia 1-O ha estat vist a tot el mon, la policia espanyola va utilitzar una violència desproporcionada i no va poder aturar el referèndum que va ser defensat per la ciutadania.

 

Son absolutes falsedats les afirmacions que el referèndum estigues prohibit o fos anticonstitucional, perquè el Tribunal Constitucional el va declarar anticonstitucional el dia 18 d’octubre, disset dies desprès.

 

El Tribunal Constitucional havia prohibit al govern català la realització del referèndum el dia 7 de setembre, i aquell mateix dia es va frenar tota la propaganda institucional, i es van fer càrrec de l’organització del referèndum persones particulars.

 

El dia 20 de setembre la guarda civil espanyola va efectuar uns registres en quatre conselleries, per tal de buscar proves de l’organització del referèndum. Probes que no podien trobar perquè la organització ja no depenia del govern des del dia 7. La gent, espontàniament es va concentrar davant la conselleria d’Economia mentre durava el registre. La guàrdia civil no va avisar la policia catalana, que per tant no va poder muntar un cordó de seguretat, i van deixar tres cotxes oberts, amb armes dintre, a la porta de la conselleria, contravenint per tant els propis reglaments de la guàrdia civil, i no van voler deixar els cotxes al pàrquing com se’ls va oferir.

 

Ja de nit, van arribar a les portes de la Conselleria, Jordi Sánchez, president de la ANC, i Jordi Cuixart president d’Òmnium, i quan la policia catalana els va dir que el registre s’havia acabat els van demanar, que pujant dalt dels cotxes de la guàrdia civil, demanessin a la gent concentrada que es dissolgués, i això van fer i està gravat en vídeo.  El 16 d’octubre, la jutgessa de la Audiència Nacional (el jutjat especial per a terrorisme) els va fer ingressar a presó acusats de sedició i son des d’aleshores a una presó madrilenya.

 

Per sort, les urnes i la resta de material necessari pel referèndum no van poder ser localitzades per la policia espanyola, i el dia previst, a l’hora prevista estava tot distribuït i va començar la votació. El dubte que se’ns planteja es si cap policia pot requisar un material particular, per molt que es tracti d’una votació.

 

Des del dia 7 de setembre fins l’1 d’octubre van ser tancades moltes webs copies particulars del web electoral, sense cap ordre judicial moltes d’elles, i tot el dia 1 d’octubre els atacs informàtics a l’ordinador que controlava el procés van ser constants, i van obligar a usar un cens universal per a que els ciutadans poguessin votar en el col·legi electoral

 

El resultat del referèndum va ser:

Votants: 2.286.217

vots SI: 2.044.038

vots NO: 177.547

vots en blanc: 44.913

vots nuls: 19.719

 

Apart d’això la policia va retirar urnes que suposaven uns 770.000 vots. Els mossos van tancar pacíficament 500 col·legis electorals. La Policia Nacional i la Guardia civil en van tancar violentament 92.

http://www.lavanguardia.com/politica/20171006/431822521378/mossos-cerraron-colegios-1-o-policia-guardia-civil.html

 

 

El dia 1 d’octubre a la nit els membres del govern espanyol van declarar que el referèndum “no havia existit”. https://www.youtube.com/watch?v=VhYfG6MwHYw

 

El dia 3 d’octubre, el rei d’Espanya, que segons la Constitució te com a feina “arbitrar i moderar”, va fer un discurs gens moderat, i propi d’un àrbitre dels que ho fan al Real Madrid tant a Espanya com quan surt per Europa, totalment partidista.

 

Va afirmar entre altres coses les següents:

 

…determinadas autoridades de Cataluña, de una manera reiterada, consciente y deliberada, han venido incumpliendo la Constitución y su Estatuto de Autonomía,..

 

…han vulnerado de manera sistemática las normas aprobadas legal y legítimamente, …


Han quebrantado los principios democráticos de todo Estado de Derecho

 

Si això fos cert, les extradicions demanades ja s’haurien concedit. Però més enllà, si finalment es demostra judicialment que no son certes, que farà el rei?

 

El dia 10 d’Octubre, el President del govern català, seguint els acords del Parlament del 7 de setembre, va Declarar la independència però la va deixar en suspens, a petició de Donald Tusk.

 

Del dia 10 al 26 d’octubre, el cap de govern espanyol preguntava repetidament al del govern català si havia declarat o no la independència, sense obtenir cap resposta. https://www.youtube.com/watch?v=fwJd6yMHJhQ

 

El dia 27 d’octubre, el President volia convocar noves eleccions si s’arribava a un acord amb Madrid per a negociar, però va donar per Proclamada la república, perquè malgrat els esforços negociadors dels intermediaris, el govern espanyol no es va comprometre a no aplicar l’article 155 (suspensió de l’autonomia) de la Constitució espanyola si ho feia.

 

Fins aquest moment els catalans pensaven que estaven en un sistema democràtic on preval el diàleg i la negociació.

 

Si de l’1 al 26 el govern espanyol afirmava que no s’havia fet cap referèndum i no sabia si s’havia declarat la independència, no sabem encara a quin fet concret es refereix el text aprovat pel Senat, perquè curiosament, tota la instrucció dels jutges espanyols es basen en fets que van del setembre al 10 d’octubre. I fins a l’aprovació el dia 21 per part del govern espanyol de la llei del 155 cap jutge ni fiscal espanyol va observar cap fet delictiu previ, perquè si així hagués estat ho haurien judicialitzat. El fiscal Maza va iniciar la querella contra el govern català el 31 d’octubre.

 

Per tant, tota l’apertura de processos al govern català només es un acte de revenja a la incompetència del govern espanyol al no haver pogut trobar ni una sola urna abans del 1-O ni aturar el referèndum.

 

El dia 1 de novembre (festiu) tots els membres del govern van ser citats a anar a declarar a la Audiència Nacional de Madrid el dia 2.

Això contradiu la llei que afirma que els membres del govern i Parlament català només poden ser jutjats pel TSJdeCat, i ser citats amb 24 hores per un càrrec de rebel·lió contradiu tota la possibilitat d’organitzar una defensa legal per a uns càrrecs tant greus.

 

La finalitat de tot aquest procedir no és legal. El govern espanyol coneix que tot això serà declarat il·legal, però confien que mentre ens haurem oblidat de la independència gràcies a haver creat un estat de pànic.

 

Es una operació de terrorisme d’estat psíquic, només tracta d’imposar la por.

 

 

 

EL 155

 

La manera d’aplicar l’article 155 del govern espanyol va donar a entendre que els catalans teníem lleis atorgades per gracia del govern espanyol, i que tota negociació de lleis d’aquest últims 40 anys havia estat pura comèdia.

 

L’aplicació que ha fet el govern espanyol de l’article, coincideix amb el redactat que en el seu moment volia el seu partit però que no va ser aprovat, i que es una copia de la llei de Hitler de suspensió d’atribucions dels landers.

 

En cap llei espanyola està autoritzat el govern espanyol a cessar el català ni tampoc a convocar eleccions a Catalunya, ni tampoc a assumir el govern de la Generalitat directament. Ha estat un acte il·legal i anticonstitucional.

 

L’article 155 de la Constitució espanyola diu el següent:

Título VIII. De la Organización Territorial del Estado. Capítulo tercero. De las Comunidades Autónomas. Artículo 155

  1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
  2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

 

 

En cap cas diu que es suspendrà l’autonomia, sinó que es requerirà prèviament al govern català a corregir un fet concret, i després votarà el senat aquest fet concret si s’insisteix en la negació del compliment constitucional.

 

L’aplicació del 155 ha estat desigual segons Conselleries, gràcies a que els quadres de l’administració catalana no van voler dimitir per a no perjudicar la ciutadania. El gobierno espanyol s’ha centrat en pocs àmbits. Bàsicament ha escapçat els Mossos i ha tancat el Diplocat.

 

Per a escapçar els Mossos no hi havia cap motiu més que la enveja. Els mossos desprès de l’atemptat del 17-A van ser molt homenatjats per la ciutadania i el 1-O van tenir un comportament correcte.

 

El Diplocat eren les oficines exteriors, que compartien seus arreu del mon amb l’antic COPCA, o sia, les oficines per a les empreses que volien exportar. Tancant aquestes seus l’actual govern espanyol demostra ser encara pitjor per Catalunya que el Borbó Felip IV al seu Decret de Nova Planta on afirma, a l’apartat 57:” …el Consolat de Mar, que ha de romandre per a que floreixi el comerç i assoleixi major benefici el país”.

 

El cost concret del Diplocat era de 2,5 M€ /any. Espanya gastà en un any 6 M€ només en obres a l’ambaixada del Marroc. https://spanienkaputt.wordpress.com/2013/01/29/espana-y-el-brutal-coste-de-sus-embajadas/

 

Fora del tema “oficial” hi ha setges “oficiosos” que poden remoure les tripes a qualsevol demòcrata informat com el fet de qualificar els CDR de terroristes, quan la realitat es que son pacifistes, o tractar d’adoctrinadors als mestres per permetre debats a classe sobre els fets del 1-O . El setge mediàtic d’alguns membres de la Guardia Civil a una escola de Sant Andreu de la Barca recorda els temps de les depuracions de mestres de Franco. I per a solucionar-ho el Partit Popular a Catalunya ha proposat l’idea de poder fer denuncies anònimes contra els mestres. Si, tal qual.

 

Un cop recuperat el Govern, es precís interposar una denúncia per cada il·legalitat comesa a l’esguard d’aquest 155 il·legal i anticonstitucional. No hi ha prou amb que d’aquí uns mesos el TC ens doni la raó, s’han de denunciar totes i cada una de les il·legalitats comeses.

 

 

 

COLONIES

Segons la ONU resolución 1514 (XV)

  1. La sujeción de pueblos a una subyugación, dominación y explotación extranjeras constituye una denegación de los derechos humanos fundamentales, es contraria a la Carta de las Naciones Unidas y compromete la causa de la paz y de la cooperación mundiales.
  2. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación; en virtud de este derecho, determinan libremente su condición política y persiguen libremente su desarrollo económico, social y cultural.

 

Que Catalunya es un poble o nació, ningú al mon ho nega.

Els desconeixedors del sistema polític espanyol poden afirmar que Catalunya pot desenvolupar-se dintre d’Espanya perquè hi participa políticament, però fins i tot això es irreal:

 

La representació catalana de 7.500.000 (16,13%) catalans al Congreso de 46,5 M/hab és de 47 diputats de 350 (13,43%). Al Senat, que teòricament es una càmera de representació territorial el fet es encara més punyent: 24 (9%) senadors catalans per 266 totals. O sigui Catalunya està doblement infrarepresentada: perquè no es compleix la proporcionalitat de població, i perquè, a més, els partits estatals es presenten també a Catalunya al no reconèixer, com en el cas alemany, a partits equivalents. Per tant, mai els catalans podran aconseguir res políticament sinó es per gràcia i donació justament dels adversaris polítics. I a més, en comissions parlamentaries o en nomenaments de la cúpula judicial mai podran ni tant sols reclamar un percentatge de representació i sempre es farà el que els dos partits espanyols ( o les seves noves marques blanques) vulguin.

 

La lectura que fan els partits espanyols de la Constitució no reconeix els drets històrics dels catalans, entenent-ho així perquè la Constitució cita expressament el cas foral navarrès i no el cas històric constitucional català. Malgrat això, en Miquel Rodriguez i Herrero de Miñon, un dels redactors de la Constitució, i actual membre del Consell d’Estat espanyol afirma que el topall competencial de cada comunitat autònoma espanyola son els seus drets històrics, en el cas català les Constitucions Catalanes. Però ningú ha fet mai cas a Herrero, ni ell ho ha defensat en llocs oficials, només en escrits acadèmics.

 

També des de fora existeixen ignorants de la política espanyola, que ens aconsellen respectar la Constitució, afirmant que aquesta va ser un pacte entre tots, inclosos els catalans. Potser no coneixen que molts catalans no vàrem voler votar aquella Constitució perquè no reconeixia la dignitat sobirana del poble català, que la majoria dels catalans que van votar aquella constitució ja son morts, o que l’alternativa a votar-la era continuar en un regim franquista.

 

Però hi ha més, tot pacte,

https://es.wikipedia.org/wiki/Pacta_sunt_servanda (els pactes tenen que complir-se) inclou la clàusula Rebus sic stantibus (si es mantenen les coses), que significa que s’han de complir mentre l’altra part no l’hagi variat o desvirtuat, i l’altra part ho ha fet:

 

Ho ha fet constantment amb lleis que trepitjaven competències catalanes reconegudes per l’estatut.

 

Ho ha fet incomplint les seves pròpies lleis o l’Estatut: El 24-06-2016 el president Puigdemont va lliurar al president de govern espanyol una llista de 46 incompliments legals per part d’Espanya, que no era res mes que una actualització de la llista de 23 que el president Artur Mas li va lliurar el 31-07-2014.

 

De fet, a 7-02-2017 existien fins a trenta-quatre sentències del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya que l’estat espanyol incompleix

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-incompleix-fins-a-trenta-quatre-sentencies-del-tribunal-constitucional-i-del-tribunal-suprem/

 

Ho ha fet constantment enviant al Tribunal Constitucional (que ells controlen) lleis del Parlament que fins i tot havien estat votades pels seus partits al Parlament català.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_recursos_o_sentències_del_Tribunal_Constitucional_d%27Espanya_contra_lleis_del_Parlament_de_Catalunya

 

I ho ha fet especialment portant al Tribunal Constitucional un estatut d’autonomia de Catalunya, primer pactat dintre del Parlament català, pactat desprès entre Parlament i govern de Madrid, aprovat per majoria absoluta al Parlament català, aprovat amb retallades al Congreso espanyol, aprovat pels catalans en referèndum, i posteriorment retallat en els apartats d’autogovern més vitals pel propi Tribunal Constitucional, que fins i tot va corregir la redacció.

 

El Pacte Constitucional parteix de la base que un Estatut l’aprova el Parlament català, desprès el Congreso, i un cop referendat pel poble, es nova llei. El propi Tribunal Constitucional va destrossar el Pacte Constitucional corregint un Estatut ja referendat pel poble.

 

Arribats fins aquí hom pot arribar a la conclusió que no existeix ara una regressió de drets, sinó que ens van concedir una Autonomia perquè gestionem millor, i nosaltres amb menys calers podrem fer mes coses, i així ells poden malbaratar mes diners en obres megalòmanes inútils que alhora serveixen per a finançar la corrupció política dels seus partits. O com deia el primer ministre de Castella el Conde Duque de Olivares, el 1625:  ‘Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en luchar contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.

 

Catalunya és la “comunidad autònoma” on els seus habitants i empreses paguen mes impostos d’Espanya, a nivell individual, i també com a conjunt territorial.

 

 

Segons l’exministre Margallo la ONU : … defiende la defensa del principio de integridad territorial con tres excepciones: colonias, territorios ocupados militarmente o aquellos donde no se respeten los derechos humanos, según establecen Naciones Unidas (TV3 25/05/2016 )

 

Una colònia es un territori d’on s’extreuen rendes. L’ocupació militar l’apliquen quan volen, i sobre el respecte als drets humans la ONU ja està advertint el govern espanyol pel tracte que es dona als polítics catalans. No complim un requisit, els complim els tres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL GENOCIDI

El 8 de gener de 1918, el president dels EUA Woodrow Wilson, en un discurs al congrés exposà el seu programa dels catorze punts que basant-se en el dret d’autodeterminació de les nacions volia solucionar els problemes fronterers per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa. A principis de 1919, una delegació catalana va visitar el president Wilson per explicar-li la causa catalana. I quan aquest els va respondre que donaria suport a un referèndum d’autodeterminació, li van aclarir que amb una mica d’autonomia ja en tindrien prou. Aleshores, Wilson els va retirar el seu suport, ja que “una demanda autonomista era una qüestió interna de l’Estat espanyol, que aquest resoldria com considerés més oportú“. Altres fonts expliquen que el president americà va preguntar a la delegació quants morts havien sucumbit per la causa, a la qual cosa la delegació catalana respongué que cap, i aleshores Wilson els digué que quan portessin 10.000 morts que tornessin a veure’l.

 

Com veieu els nostres representants sempre han actuat com la paràbola de la granota bullida.

 

Tothom coneix que la “conquesta” de Catalunya el 1714 va ser gràcies a implicar-nos en una guerra europea, al costat d’alemanys i anglesos i en contra de l’absolutisme borbònic. Els aliats van abandonar Catalunya a la seva sort al Tractat d’Utrecht i Catalunya va quedar a mercè de l’exèrcit francès. Es espanyols només van aprofitar el desarmament posterior, per a desmuntar les institucions catalanes, que a la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716 ja no existien i estàvem “governats” pels militars castellans. Els acords de Capitulació que prometien amnisties generals van ser incomplerts, i tots els caps militars i civils catalans van ser empresonats o morts.

 

Des de aleshores els catalans sempre han reivindicat recuperar el seu autogovern, i també sempre han estat les víctimes de suposades guerres “civils” per a complir la profecia d’un cap del govern espanyol que afirmava que “Barcelona s’ha de bombardejar cada cinquanta anys”. Així ha estat, i si ara no ens poden bombardejar militarment, ho fan judicialment i amb els media.

 

Des de aleshores, les lleis sempre s’han fet contra els catalans i el seu idioma, prohibit. Primer es prohibeix als documents públics, desprès a l’església, desprès a l’ensenyament, i nosaltres com la granota bullida.  Existeix un llibre del senador Francesc Ferrer Gironès de 400 pagines on explica totes les lleis que s’han fet contra els catalans i l’idioma català en els últims 300 anys. CATALANOFOBIA (2000)

 

En les èpoques de suposada democràcia quan no es prohibeix el català, es fa via incentivar el castellà malgrat la Constitución obliga a cuidar del català també. Aprovar lleis amb normes que només protegeixen el castellà (52 normes només l’any 2017) es també un incompliment constitucional.

https://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/catala-espanya-plataforma_127569_102.html

 

I on no pot arribar l’oficialitat, hi arriben extraoficialment, finançant sota ma organitzacions anticatalanes com Societat Civil Catalana, o tota aquesta gent que ara arrenca llaços, o finançant els autocars per a que tota l’extrema dreta espanyola pugui fer manifestacions suposadament unionistes a Barcelona, però que sempre acaben amb símbols feixistes i amb actes violents.

 

Aquest genocidi lingüístic aplicat sobre Catalunya i Balears ha estat més greu encara en el cas de la franja de ponent i la Catalunya nord, on fins i tot han fet separar a nivell eclesiàstic la franja del bisbat de Lleida, per a que així el bisbat no pugui enviar capellans de parla catalana a aquelles poblacions.

 

 

També via fons reservats es munten operacions per enfonsar els polítics catalans.

 

Apart d’això també existeix un anticatalanisme d’alguns dels funcionaris estatals destinats a terres de parla catalana, que comporten tota una sèrie de microgenocidis: no deixar entrar o fins i tot pegar o multar per entrar una estelada en un camp de futbol, jutges que fan retirar una enganxina sobre els “presos polítics” a una núvia en un casament, o fins i tot llençar pilotes de goma (prohibides per llei del Parlament de Catalunya) en una manifestació. Això succeeix perquè els funcionaris estatals entenen que les lleis catalanes no els afecten, i ells només han de complir les lleis imperials. O com va dir un policia el 1-O en un bar :”en Barcelona yo soy la ley”.

https://www.elperiodico.com/es/politica/20171208/inspector-jefe-policia-pelea-bar-born-barcelona-6478467  Totes aquestes actituds no son mai sancionades.

Quan en una terra, els funcionaris de l’estat ocupant entenen que a ells no se’ls pot aplicar les lleis d’aquella terra, com es diu això colònia o reserva índia?. La resposta es colònia, perquè a les reserves índies el sheriff no pot entrar sense permís.

 

 

Però anem a la definició jurídica internacional feta pel TPI:
Delito de Genocidio

Se entenderá por “genocidio” cualquiera de los actos mencionados a continuación, perpetrados con la intención de destruir total o parcialmente a un grupo nacional, étnico, racial o religioso como tal:

 

  1. A) Matanza de miembros del grupo;
  2. B) Lesión grave a la integridad física o mental de los miembros del grupo;
  3. C) Sometimiento intencional del grupo a condiciones de existencia que hayan de acarrear su destrucción física, total o parcial;
  4. D) Medidas destinadas a impedir nacimientos en el seno del grupo;
  5. E) Traslado por la fuerza de niños del grupo a otro grupo.

 

 

Que a Catalunya hi ha hagut matances (cada 50 anys) es constatable històricament, malgrat als llibres d’història sempre s’atribueix aquestes a uns conflictes diferents. Que si 1714 era una guerra europea, que si les guerres carlines eren dinàstiques, que si la guerra civil era entre dretes i esquerres.  I els catalans, com la granota ens auto enganyem amb aquestes definicions. Per exemple:

 

1)   Si la guerra de 1714 era entre borbònics i austriacistes, perquè Felip IV deroga les Constitucions Catalanes?

2)   Si Franco era una guerra entre dretes i esquerres perquè l’exercit feixista es deia “de liberación” a Espanya i “de ocupación” a Catalunya?

 

 

Si l’exercit borbònic es va dedicar a cremar pobles sencers no va fer just el mateix Franco amb la població amb el seu disseny de la invasió des de l’Ebre, pensat per a exterminar els joves catalans contraris de la lleva del biberó, i alhora fer servir els catalans propis del Tercio de Montserrat com a força d’avançada?

 

I si el govern espanyol actual, pot fer amb el govern català el que li plagui, no es una continuació dels genocides Felip i Franco, i ho fan aprofitant-se de la seva obra genocida?

 

 

Franco va forçar el trasllat des de Espanya d’un fort contingent migratori. El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística”.

 

“La Sicherheitsdienst de la Gestapo, l’espionatge de la policia política d’Adolf Hitler, va muntar el 1937 l’operació coneguda com Papers de Salamanca, 200.000 quilos de documents robats als catalans i guardats a l’hospici de nens del carrer Gibraltar del quarter general de Francisco Franco. L’historiador del dictador Paul Preston ha destapat que el coronel de la SS Heinz Jost, condemnat a mort a Nuremberg, va dissenyar aquesta neteja racial d’Espanya.”

https://blocs.mesvilaweb.cat/mrocar/?p=127041

Ja en “democràcia”, 1983, Leopoldo Calvo Sotelo, president del govern espanyol afirmava: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta.

I ell mateix, més tard: “”La jugada maestra para nuestros intereses fue llenar Cataluña y Valencia de españoles”. (www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/956085-colonitzacio-involuntaria.html )

 

Segons la ONU aquests tipus de desplaçaments son qualificats de Genocidi, perquè el que es pretén amb ells es diluir un poble.

 

A la societat espanyola tenen normalitzat que es pugui exterminar al poble català com es demostra en un vídeo publicat en el diari “El mundo” on dos intel·lectuals tenen la següent conversa:

 

Pérez Reverte: – Como soy jacobino, ese tema lo habría solucionado en el siglo XVIII.

Aleshores, com tallant caps amb la ma, fa servir onomatopeies:

¡Chas, chas chas, chas!… Ahora ya no tiene solución… ahora ya es otra cosa.

Joaquín Sabina –Me adhiero –fa sorneguer, Sabina– a la propuesta de mi compañero…

Pérez Reverte: El problema es que ahora hay cosas –continúa l’acadèmic– que no se pueden solucionar con métodos… O sea, aquí hubo momentos, o sea, tu puedes pasar a cuchillo una población entera en el

siglo XI, comprendes? Pero no en el siglo XXI…. o ese tipo de cosas… Bromas aparte, la España del siglo XVIII perdió la ocasión…


vídeo a http://videos.elmundo.es/v/0_lk4qu7uk-el-dia-que-se-conocieron-joaquin-sabina-y-arturo-perez-reverte?count=0 minut 24.

 

En el genocidi català ha estat sempre el Vaticà el principat aliat contra Catalunya. Catalunya és la única nació cristiana del mon contra la que s’han fet tres creuades: La creuada dels càtars va ser l’excusa religiosa que tenia com objectiu que els francesos conquerissin el territori que ara es coneix com Occitània que era sota la protecció del comte de Barcelona, el rei Pere I (1207-1213). La segona creuada contra els catalans (1283-1285), en temps de Pere II pretenia conquerir Catalunya i regalar-la als francesos. La tercera (no dictada però mai negada) la de Franco (1936-1939), va comptar amb el suport incondicional de l’església espanyola que la qualificà com a tal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL CONSELL NACIONAL CATALÀ A L’EXILI

 

Catalunya és una Nació amb un estat creat el 10-03-988 per Borrell II, que es convertí en un estat Constitucional el 1283, amb govern permanent d’ençà de 1289, defensor del poble des de 1409, divisió dels tres poders des de 1413 i amb Tribunal Constitucional el 1701.

Les Constitucions vigents l’11-09-1714 eren la Compilació de 1702 i les Constitucions de Corts de 1705. Només ens cal recuperar aquell estat, les seves lleis, tot el seu territori, i amb els Tractats fronterers internacionals vigents aleshores.

 

Potser és una errada suportar el cas català només en els drets individuals dels polítics actuals o en un “dret a decidir” com si el país no tingués història, i hauríem de començar a pensar en demandar Espanya a la ONU per genocidi contra una colònia amb drets nacionals mil·lenaris.

 

I també reclamar als estats signants o successors dels signants del Tractat d’Utrecht de 1713 la restitució de l’estat català, la devolució de les Constitucions Catalanes i indemnitzacions pel robatori i repartiment entre ells de tot l’Imperi Català mediterrani: (Sicília (1327-1714), Sardenya (1353-1714) i Nàpols (1442-1714).

A Anglaterra i estats successors (EUA) el compliment del Tractat de Gènova de defensa.

A França la devolució de la Catalunya Nord per cessió il·legal i indemnitzacions pel genocidi lingüístic i els desplaçaments forçats de població,

A Espanya la devolució de la franja, Balears i València i les indemnitzacions per la ocupació dels 311 anys i el retorn de tot el dèficit fiscal de tota la Nació Catalana.

A Alemanya, Àustria i Anglaterra indemnitzacions per l’abandó de Catalunya el 1714.

I a Itàlia i Alemanya indemnitzacions per les guerres, de 1714 a 1939. Si Itàlia i Alemanya van cobrar a Franco el seu ajut militar, Catalunya també te dret a indemnització pels fets provocats per aquest ajut. Com és que les aviacions alemanya i italiana només van bombardejar el País Basc i Catalunya?

Penso que aquesta es la tasca més important a fer que te el nou Consell de la República del President Carles Puigdemont, defensar al mon els drets nacionals de la república del Principat de Catalunya, reclamant-ho a la ONU, al TPI, al TEDH i on sigui necessari.

 

Miquel Manubens

14-05-2018

Deixa-hi una resposta

*

captcha *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada