11 de setembre, 301 anys lluitant per recuperar les CONSTITUCIONS CATALANES i la NACIÓ COMPLETA

IMG_0312
Actes de Vigília de l’Onze de Setembre
a Cardona i al Fossar de les Moreres de Barcelona
En honor dels defensors
de les Llibertats i Constitucions
de Catalunya
Dijous, 10 de setembre de 2015
Cardona i Barcelona
1715 – 2015
TRICENTENARI DE LA CAIGUDA DE MALLORCA I LES PITIÜSES
Tres segles de submissió? 300 anys de resistència!
Paraules del Conseller en Cap Rafael Casanova a finals de juny de 1714 en
resposta a l’almirall Ducasse –quan aquest desenganya a Casanova que espera
que el Tractat de Rastatt modifiqui el d’Utrecht– respecte als catalans i que
arribaran tropes d’ajut.
«Senyor, fent nostres els interessos de Sa Majestat
Imperial hem pres una decisió, bona o dolenta.
Si és bona, el Cel ens protegirà i la posteritat ens
lloarà i ens plorarà. Si és dolenta, tampoc n’hauríem
sortit més ben parats si ens haguéssim sotmès.
Ja és massa tard per fer-nos enrere, encara que
acabem enterrats sota les ruïnes de les nostres cases».
Extret del llibre d’Antoni Muñoz L’11 de setembre Poble a poble. Editat per La Campana

PROGRAMA
CARDONA – A la 1 del migdia
El Memorial 1714 rep de mans de l’alcalde i en presència de tot el consistori,
la Flama de la Resistència Catalana de Cardona, que es guarda permanentment encesa a l’Ajuntament, per dur-la al Fossar de les Moreres de Barcelona.
Al monument als màrtirs de 1714:
– Ofrena d’una corona de llorer i lectura del Manifest del Memorial 1714 d’enguany,
per part del president Sr. Jordi Miravet.
– Parlament de l’alcalde de Cardona Il·lm. Sr. Ferran Estruch.

Al Castell de Cardona:
– Acte de reconeixement als defensors de Cardona de 1714.
Sortida dels portadors de la Flama de la Resistència Catalana de Cardona,
devers Barcelona. BARCELONA – 9 de la nit
– Salutació i obertura dels actes de la Diada al Fossar de les Moreres.
Jordi Miravet, president del Memorial 1714: 30 anys del Memorial 1714.
– Renovació de la Flama de la Resistència Catalana, recollida a Cardona. Ofrena Floral.
Paraules d’Antoni Ayala, ex president de Tradicions i Costums, membre de la junta
del Memorial 1714. A UN PAS DE LA INDEPENDÈNCIA
Josep Guia, doctor per la Universitat de València en Ciències Matemàtiques
i en Llengua Catalana.
Jordi Miravet, manifest del Memorial 1714 d’enguany.
Daniela Grau, d’Elna, professora i activista cultural.
Fermí Rubiralta, historiador. Exerceix la docència a Bilbao. Expert en l’independentisme català: Efemèrides per la Independència d’ara fa cent anys.
Maria Dolors Làzaro i Palau. Forans i ciutadans, poema de Guillem d’Efak.
Biel Majoral, mestre de mestres i cantautor. Herois de Mallorca, herois catalans.
Sóc català, del mestre Pere Capellà i Roca.
Cant dels Segadors.
Conducció de l’acte: Joan Llacuna.

LA HISTÒRIA COM A LLIÇÓ DE PRESENT, PER DONAR UN PAS ENDAVANT
Enguany recordem els tres-cents anys del final de la Guerra de Successió
a les Corones d’Aragó i Castella; a Mallorca i les Pitiüses.
L’any passat vam fer el mateix al Principat. En un altre moment ho
farem en relació a Menorca que llavors iniciava un període de quasi
una centúria sota el suau domini d’Anglaterra, com aleshores en deien
les cròniques.
En aquells fets ara commemorats les van precedir València i Aragó.
I, es van avançar a totes elles els Comtats del Nord que patiren el terror
abans que les altres terres germanes.

***

El que hem dit fins ara, ens fa preguntar-nos. Quin sentit té fer
aquestes commemoracions? Per què mouen tantes il·lusions?
Potser la raó no és altra que la d’haver-nos reconegut en aquell
passat de cinc segles de parlamentarisme i en els seus precedents, que
amb llibertat i amb bon criteri, havíem fet i refet les lleis que ens regien
i que tenien la voluntat expressa de governar per a la majoria. Lleis
que, alhora, havien conformat també la nostra manera d’entendre la
societat i el nostre caràcter col·lectiu. I, que d’alguna manera hem
mantingut, malgrat la dependència i la dispersió a la qual hem estat i
estem sotmesos.

En definitiva en cada una d’aquestes commemoracions particulars
recordem el nostre ver i antic Estat que aplegava els diferents de la Nació
Catalana i l’Aragó. Recordem també que cadascun d’ells va defensar
aferrissadament les pròpies constitucions i la unitat de tot el Territori,
que comprenia els Comtats del Nord, mai oblidats.

És per aquest motiu i no d’altre que sense deixar de costat el que
comporta ser homes i dones del nostre temps que mirem també enrere
per consolidar avui el nostre pas endavant.

Avui gràcies a les dinàmiques que generen commemoracions com
les que ens referíem en un principi, així com gràcies als estudiosos de
la nostra història, rebem una lliçó de present per a tota la Nació Catalana.
Lliçó que ens ha permès reconèixer entre altres coses quin és i
quin ha estat l’espai geogràfic natural on aquesta història s’ha concretat
durant segles. I lluny de l’abstracció que representa parlar de la Península
Ibèrica, aquesta realitat geogràfica pròpia, sens fa més evident
articulada a l’entorn del terme actual d’Eix Mediterrani.

Gràcies a aquesta mirada que ens brinda la història i l’actualitat,
comprendrem com era d’impossible que acceptéssim l’Estat Francès
senyorejant la Catalunya Nord. En fi, que reconeguéssim com a propi
l’Estat Espanyol contemporani, nascut després de la invasió borbònica.
Perquè aquest Estat Espanyol ha basat la seva identitat a negar la
nostra i ha bastit la seva realitat geogràfica sobre una abstracció que
ens expulsa. Ha criminalitzat qualsevol opció que no fos la seva; s’ha
mantingut gràcies a la por que generava el terror i a la força que li ha
donat escampar arreu la ignorància. Ha propiciat la corrupció, que ha
utilitzat i manipulat a la seva conveniència com un efectiu sistema de
control de la societat.

I, en definitiva, ha tingut com a objectius estratègics des del primer
dia fins avui: condicionar la nostra economia a la seva i treure’n el
màxim profit a través de l’espoli fiscal així com acabar amb les nostres
senyes d’identitat i amb la nostra unitat territorial.

Unitat que es nega però no es desconeix quan l’actual Constitución
Española prohibeix la federació de distintes Comunitats Autònomes
sense especificar quines, però que tots els analistes estan d’acord en
expressar que aquest punt està pensat per a la realitat catalana.
Aquest punt, el de la lliure federació entre territoris de la Nació
Catalana, hauria de constar en qualsevol proposta de tercera via; si
mai es dóna el cas d’una proposta d’aquesta mena per part de l’Estat
Espanyol, per a votar en un referèndum en contraposició a la independència
del Principat.

Plaça del Fossar de les Moreres 2-4 baixos, 08003 Barcelona
@Memorial1714

A la plaça del Fossar de les Moreres, duran la nit del dia 10 i en el transcurs de tot el dia 11, com cada any hi haurà les ofrenes de flors al monument als defensors de les Llibertats i les Constitucions de Catalunya per part d’entitats i particulars.

***

El Museu del Memorial 1714, estarà obert el dia 10 de setembre fins a les dotze de la nit i el dia 11 des de les 9 del matí fins a 2/4 de 2 de migdia. Tancarem a la tarda per poder anar després, tots junts, a la manifestació de la Meridiana de Barcelona, seguint la convocatòria que ens fan l’ ANC i Òmnium Cultural.

Enguany inaugurarem el conjunt de tres diorames d’en Jaume Serra, que mostren la vida de Barcelona de principis del segle XVIII. Diorames que han estat fets basant-se en la informació que ens aporta el llibre Born 1714 Memòria de Barcelona de l’Angle Editorial i del que en són els seus autors: Josep R.Casals; F.Xavier Hernández Cardona i Guillem H. Ponsiluppi.
Serà també el primer onze de setembre que mostrarem la nova bandera de Santa Eulàlia del Memorial 1714.
Apreses aquestes lliçons què ens aporta avui la història i amb contrast
amb el present. Una part de nosaltres, el Principat, ha iniciat un
pas endavant cap a la independència. I, no pot fer altra cosa si és fidel a
si mateix que tenir la porta oberta als quatre vents perquè aquest nosaltres
tingui la seva plenitud i ens aplegui a tots.
Pas endavant que donarem gràcies al vot afirmatiu per la independència
de Catalunya.
Cardona i Barcelona, 11 de setembre de 2015

Deixa-hi una resposta

*

captcha *