FERRER PROPOSA QUE CATALUNYA PUGUI VETAR LES LLEIS ESPANYOLES QUAN L’AFECTIN

Tradicionalment els catalans podiem acudir al Tribunal de Contrafaccions quan el rei governava
en qüestions que eren de la nostra exclusiva incumbència. Ara pels “drets històrics” no podem perdre aquesta facultat.

CONTRAFACCIONS
PER Francesc Ferrer i Gironès  30/08/2004

Fa pocs dies els socialistes varen proposar que a la reforma del proper Senat s’hi pugui incorporar el “dret de veto” a favor de les comunitats autònomes, contra les lleis i normes que siguin dictades pel poder central, i les quals siguin contrafacció dels drets i competències d’una comunitat autònoma determinada. Davant d’aquesta possibilitat els del PP ja hi han anat en contra i amb l’argumentació que si la “sobirania” espanyola dicta una llei o una norma, ningú no pot anar en contra, ni molt menys vetar-la, atès que això significaria que el poder central perd sobirania, a costa d’una comunitat autònoma.

Heus ací que altra volta ens tornem a trobar amb el contenciós històric dels borbònics contra els austracistes. Del centralistes contra els descentralitzadors. Dels absolutistes contra els pactistes. Dels cesaristes contra els demòcrates. Dels autoritaristes contra els liberals. Dels unicistes contra els federalistes. En definitiva dels que volen solventar els problemes amb el “rigor y la fuerza” i els que pensen que actualment les coses parlant la gent s’entén.

Ha anat bé aquesta qüestió de parlar-ne ara. No ho dic pas perquè s’hagi de fer l’estatut, o perquè al Senat de la República Federal Alemanya aquesta figura existeix, i queden solventats molts de problemes. No. Ho dic pels drets històrics. Em sembla que actualment els drets històrics no són coneguts pels polítics. O dit d’una altra manera els polítics es pensen que la història no serveix per res. I estan equivocats. Hi estan moralment obligats a aprendre història, perquè políticament atès que la Constitució ens empara els nostres drets històrics i no n’hauríem de deixar-ne passar ni un. D’aquesta manera resolem el contenciós que hi ha actualment sobre si som una “nació” o som una “comunitat”. Tant se val, si em donen totes les llibertats i competències que Catalunya tenia abans de 1714.

Primer cal reclamar els drets històrics. I sobre aquest assumpte, cal recordar a tothom el “Tribunal de Contrafaccions”. Aquest tribunal era específic de Catalunya, i tenia la funció de dirimir totes aquelles accions, gestions, o normes que el rei i els seus oficials podien dictar i estessin en contra de les Constitucions i de les lleis pactades catalanes. Aquest tribunal estava configurat per persones paritàries entre el rei i els tres braços de les corts catalanes. Quan calia els actes del Príncep quedaven nuls si envaïen les competències de la Generalitat, o anaven en contra de la legislació paccionada.

Quan els cesaristes i els unitaristes es queixen de que el “vet” pot anar contra la seva sobirania, cal recordar-los-hi que a Catalunya el “Tribunal de Contrafaccions” també anava contra la sobirania del Príncep, i no va passar res. I es que en la pràctica, ara per exemple hi ha temes que el Govern de Madrid no es ningú per legislar, i en canvi ho fa, i és en la legislació lingüística. Tenim el cas concret del Jutjat de Santa Coloma de Farnés que s’ha enderiat contra les inscripcions registrals a Santa Coloma, actuant en tota impunitat, sense cap vergonya, i amb ínfules imperials. Per aquesta gent ni els principis constitucionals, ni el dret natural, no els diu absolutament res i amb valentia imperial a l’empara de la glotofàgia congènita ataquen sense miraments els drets fonamentals de la persona.

Sort hem tingut d’homes valents. De patriotes que anteposen la incomoditat de la situació davant dels drets trepitjats i paltrigats per la justícia legislativa redactada sota la dictadura del general Franco. Els Jutges de Pau d’Arbúcies i d’Anglès han patit en la seva pròpia estima la persecució judicial. Doncs bé, això seria una qüestió claríssima per anar al “Tribunal de Contrafaccions”. Uns funcionaris alteren i malmenen la pau civil invadint territoris que la Constitució empara i els drets fonamentals de les persones garanteixen, i per tant, és el moment perquè Catalunya a través del Senat pugui vetar aquesta norma actualment il·lícita i sempre maldestre contra la dignitat dels catalans.

El Parlament de Catalunya va aprovar el 2002 la modificació del Reglament del Registre Civil. ¿No ho saben això els jutges?. Quina és la dignitat de les institucions catalanes que es deixen trepitjar per la gosadia d’una norma que qualsevol innocent, sense estudiar lleis, ni fer oposicions, ja sap que va en contra dels catalans?. No demanem res de l’altra món, només volem pels drets històrics, que se’ns reposi al Senat el “Tribunal de Contrafaccions”. ¿Ho sentirà algú?. ¿Hi ha encara algú que escolti?.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *