FEDERALISME EUROPEU?

MIQUEL MANUBENS………..

federalisme_INTERIOR_Utrecht

Alguns afirmen que plantejar una pregunta plebiscitària condicionada a la pertinença a la Unió Europea és enredar la gent, i tenen raó, perquè la pertinença es demana després i l’ha d’acceptar la UE. Però aquesta mateixa gent que esgrimeix aquest argument hi oposa la tesi del federalisme espanyol, sense explicar que per a això cal també que els espanyols ho vulguin. I avui per avui és molt més fàcil que Europa vulgui acceptar l’Estat Català a que Espanya es torni, desprès de demanar-ho per més de 130 anys, federalista de debò. De mentida ja sabem el que hi ha, teòricament cafè per a tothom i a la pràctica xicoira per a nosaltres. Pretendre forçar el federalisme asimètric espanyol es una tasca impossible.

Contràriament al que sempre ens han explicat, l’any 1480 no es produeix el naixement de la monarquia hispànica perquè les Corts de Toledo així ho acorden, sinó que es produeix pel fet que Castella surt del patró monetari musulmà del dinar, fixant el valor monetari de la seva moneda, el morabatí, amb el ducat català, establint el canvi a 374 morabatins per ducat. Clar i net, Castella entra a la Comunitat mediterrània del ducat, moneda convertible a tot l’Imperi Català i als estats italians. Ni ens van demanar permís, ni els ho vàrem vetar, simplement ells entraren al nostre sistema monetari, de la mateixa manera que ara estats europeus que no pertanyen a la Unió Europea usen l’euro, perquè així ho han decidit, com l’Estat d’Andorra.

I tenen raó que no es pot condicionar la independència a ser o no un estat de la Unió Europea, i de fet, és que ni ens convé a nosaltres condicionar-ho si no volem que aquest condicionant es perjudiqui, ans al contrari, hem de demanar l’Estat Català independent i d’això d’Europa ja en parlarem, que en som molts els que no tenim gens clar que aquesta opció sigui la millor, ni en el pla econòmic, ni tampoc en el pla de creació d’un estat de debò i no de nyigui-nyogui, com per exemple els il·lusos que parlen de no tenir exèrcit, i alhora pertànyer a l’OTAN. Què es pensen? que a l’OTAN enviarem un mosso d’esquadra i ja n’hi ha prou? no fotem!

Després d’intentar durant trenta-cinc anys arranjar Espanya, ara no ens podem imposar la càrrega feixuga de voler arranjar aquesta Europa en extrem burocratitzada i en mans de prussians al·lèrgics a la inflació, quan precisament un nou estat, per la pròpia expansió econòmica que es produiria, seria lleugerament inflacionista. És com si un mecànic que no ha sabut arranjar un Seat 600 pretengués arranjar un Ferrari. De il·lusos! No hem aconseguit una Espanya federal i ara volem inventar una nova manera d’entrar a Europa, delegant tot el que altres estats no han volgut delegar. Per què ens auto enganyem?

Per a que t’acceptin a un club, tothom sap que la millor estratègia és fer-se el desmenjat. Anar-hi al darrere té costos i peatges. Si continuem com a europeus seguirem sent la subfàbrica d’Alemanya, els que treballen a màquila per les multinacionals. Si no fóssim europeus, per exemple, la SEAT sí podria competir amb igualtat de condicions a tot el món amb la Volkswagen, sense les contínues prohibicions tecnològiques que fa l’empresa «madrastra» a la fàbrica de Martorell.

A més a més, «si no vols brou, tassa plena!»: portem tres-cents anys queixant-nos de la burocràcia espanyola i ara volem entrar a un club amb un parlament en dos ciutats, amb uns dirigents que avui afirmen una cosa i demà la contrària, i amb unes cúpules reals, els estats, que per a prendre qualsevol decisió seriosa programen cimeres que mai arriben enlloc. Volem sortir de Guatespanya i volem anar a Guateuropapitjor? Què en som de masoquistes!

També és fals que la Generalitat no tingui atribucions per a convocar un referèndum. La Generalitat pot convocar un referèndum per la reforma de l’Estatut. És del tot legal. I si volem la independència, aquí tenim una solució, convocar un plebiscit sobre un estatut de Devolució de les Constitucions Catalanes:

Art. 1r: A partir de l’aprovació d’aquest estatut seran vàlides les Constitucions Catalanes de 1705.

Art. 2n: Posteriorment a l’aprovació d’aquest estatut pels ciutadans catalans, el Parlament català redactarà les lleis d’esmena per a actualitzar les Constitucions que haguessin quedat obsoletes.

Art. 3r: La Generalitat cedeix, per sis anys renovables, les competències en política monetària, política de defensa i política exterior a l’Estat espanyol i a la Unió Europea. L’Estat Català aportarà els recursos econòmics per al manteniment d’aquestes tres competències seguint una proporcionalitat del nombre d’habitants, o bé hi participarà amb els seus consolats i el seu exèrcit en una unió d’armes pactada posteriorment.

Art. 4t: Catalunya manté la seva reclamació territorial d’integritat territorial històrica de tota la Nació catalana, i per tant acceptarà l’annexió voluntària de les Terres de Ponent, de les Illes Balears i Pitiüses i de la Catalunya del Nord al Principat de Catalunya, així com la Confederació amb l’antic Regne de València en les mateixes condicions que existien fins el 1714, si els ciutadans d’aquests territoris així ho reclamessin.

Art. 5è: El Parlament català farà una profunda reforma electoral, establint districtes electorals per cada 50.000 habitants per a les eleccions al mateix Parlament i reduint el nombre d’ajuntaments a la meitat, del nombre de regidors també a la meitat amb elecció per sistema majoritari. Se suprimiran les provincies i les diputacions, els consells comarcals, les vegueries i les corporacions metropolitanes.  Els càrrecs electes de dedicació exclusiva seran retribuïts d’acord a  una taula referida a quantitats múltiples del Salari Mínim Interprofessional segons el càrrec, sense afegiment a dita retribució cap tipus de dietes ni de complements, ni dineràries ni en espècie.

Art. 6è: En cas de conflicte legal, a Catalunya prevaldran les seves Constitucions per damunt de la Constitució Espanyola, en tots els casos que no siguin els de les competències cedides temporalment, així com les lleis catalanes específiques prevaldran sobre les d’igual àmbit de la monarquia hispànica, fins a llur total substitució.

Art. 7è: El resultat d’aquest plebiscit és inapel·lable, doncs no hi ha cap poder superior a la Sobirania del Poble de Catalunya.

Aquesta fórmula d’Estatut invers és perfectament legal, i alhora suposaria clarament l’exposició pública a tot el món d’un pla democràtic de «devolution». Retornar a la situació legal del 10 de setembre de 1714. I això ho entén, ho respecta i ho accepta tot el món civilitzat.

Com molt bé va dir en Jordi Pujol el 8 de març de2012 ala seva conferència «Reflexió en el Tombant d’un Camí. 1714-2014»:

«Probablement des del primer moment hauria estat bo que la reivindicació política i nacional s’hagués formulat en termes més precisos del que es va fer. Probablement hauria estat bo fer com els escocesos, que també varen perdre la independència a les primeries del segle XVIII, i que ara han plantejat la recuperació de l’autogovern en termes de ”devolution”, és a dir, de tornar el que varen prendre, que en el nostre cas seria: ”Torneu-nos les Constitucions de Catalunya que ens vàreu prendre el 1714”. Naturalment amb els retocs que el país requerís, però conservant el fet bàsic de sobirania. És a dir, aferrant-se als drets històrics.»

I en Joan Carretero també afirmà el 3 de març de 2012: «A Europa i al món els costa menys reconèixer la devolució a pobles que ja han existit. Un cop presentat al govern espanyol demanarem als britànics la revocació del Tractat d’Utrecht».

I afegeixo que també podríem recordar als anglesos el Pacte de Gènova de 20 de juny de 1705 que estableix la defensa de Catalunya, de les seves Lleis i Constitucions, en cas necessari.

Recuperant les Constitucions Catalanes podríem exigir l’anul·lació dels Tractats d’Utrecht i Pirineus, i esdevindríem els líders econòmics de la Europa del Sud.  I allò d’Europa, pensem-ho ben pensat: no s’han de barrejar les coses de l’esperit amb les de la butxaca. Per no ser-hi a la Unió Europea no deixarem de ser europeus, no ens capfiquem creant-nos un nou auto engany de porucs.

Sí, ja sé que si cedim a Espanya la política monetària, la política de defensa i la política exterior, no som completament independents, però tard o d’hora aquestes competències les tindrà la Unió Europea, per tant els fets esdevindrien sols i no forçant nosaltres la creació d’un nou concepte d’adhesió a la UE en el que no ens en sortirem, i molt menys condicionant-lo en la pregunta d’un referèndum.

Devolució Constitucions Catalanes amb totes les atribucions, no d’un «nou estat propi», sinó d’un dels estats més antics d’Europa, amb la bandera i Parlament més antics, i sense perdre ni renunciar a cap territori.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *