COM INVOLUCRAR EUROPA EN LA INDEPENDÈNCIA CATALANA

MIQUEL MANUBENS ……..

 

GDS_conflicte mapaRecentment una cadena russa donava quatre potents arguments per a la independència catalana:
La primera de les raons és que Catalunya és la comunitat amb més producció industrial de l’estat espanyol; la segona, que amb la independència els catalans evitarien la discriminació fiscal a la qual estan sotmesos; la tercera, que Catalunya podria gestionar millor els recursos que genera, i la quarta, per mantenir els seus trets identitaris, ‘la llengua pròpia, la bandera, història. Perquè la seva identitat nacional sigui reconeguda a la resta del món’.
Totes aquestes raons ja les hem exposat a Europa. Hem demostrat que som demòcrates i volem votar. Hem demostrat que no som espanyols i fem castells en comptes de curses de braus. Fins aquí tot correcte.
Però malgrat tot, per a Europa el que fem els catalans és una revolució nacionalista. Si ja els costa comprendre les dues paraules per separat: revolució i nacionalisme, imagineu-vos la por que pot fer en un ciutadà de l’Europa central les dues paraules alhora, per molt que ens vegin carregats d’arguments. Per tant els europeus sempre s’amagaran darrere l’excusa que la reivindicació catalana és un afer intern espanyol que, per tant, s’ha de resoldre dintre d’Espanya.

Però la realitat que no expliquem és la mes important. La realitat és que els Catalans vàrem perdre les nostres Constitucions per ajudar a la majoria dels països europeus a combatre les monarquies absolutistes, i que si vàrem perdre, no només les nostres Constitucions, sinó molta part del territori de l’Imperi Català fou en part per culpa d’haver-los ajudat.
No és cert que Espanya (o Castella) conquerís Catalunya, i per tant no tenen cap dret de conquesta. La realitat va ser que el mariscal Guido von Starhemberg cedí a l’exèrcit francoespanyol totes les nostres fortificacions, traint-nos.
El cert és que ni Barcelona ni Cardona foren derrotades, sinó que s’acordaren unes capitulacions que posteriorment l’exèrcit francoespanyol del Mariscal Berwick incomplí.
I el cert és que és el Tractat d’Utrecht de 11-04-1713 qui esquartera l’imperi Català, i regala i abandona Catalunya al Borbó.
Espanya-Castella només s’aprofita del desarmament posterior a la guerra per a esclavitzar-nos.
I el cert és que Anglaterra ha incomplert el Tractat de Gènova de 20 de juny de 1705 que l’obligava a defensar les Constitucions Catalanes malgrat es perdés la guerra, i l’ha incomplert per 300 anys, només a canvi de mantenir l’usdefruit de l’enclavament de Gibraltar.
I és per això que hem de reclamar a Europa que corregeixi el seu error anul·lant i deixant sense efecte aquell indigne Tractat d’Utrecht, i faci per que Catalunya recuperi el seu vell estat de 10-09-1714, tal i com era i amb les compensacions pertinents.
De la mateixa manera que tothom comprèn a Europa les ànsies de DEVOLUTION del poble escocès, malgrat l’Acta d’Unió de 1707 es va signar a perpetuïtat per un Parlament, igualment han de comprendre les nostres quan en el nostre cas, va ser una unió forçada per la violència i sense aprovació del nostre Parlament.
I és just per això que Patriotes per la Devolució no volem ni un “nou estat”, ni un “estat propi” que amnistiaria les barbaritats comeses posteriorment per l’invasor espanyol, sinó que exigim la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes de 1702-1706 i dels territoris i drets de ciutadania definits en elles, i reclamem als països europeus que ens van demanar ajut en la seva guerra contra els Borbons: Anglaterra, Alemanya, Àustria, Holanda i Portugal, que com a hereus legals dels estats existents aleshores, tenen l’obligació DEMOCRÀTICA d’ajudar-nos a recuperar la nostra dignitat nacional.
I és aquesta paraula, la DEVOLUTION, la que en comunicació entendran millor els europeus. Volem que ens ajudeu a recuperar el que ja teníem i vàrem perdre per prendre partit a favor vostre.
    
I és en aquest context, que Patriotes per la Devolució hem demanat al Foreing Office Britànic, tinguin a bé fer-nos arribar una còpia del document del Tractat de Gènova de Aliança militar entre Anglaterra i Catalunya signat a Gènova el 20 de juny de 1705 entre els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric, i per Mitford Crowe, enviat de la reina Anna d’Anglaterra contra el Sereníssim Duc d’Anjou, donat que les tres parts involucrades en aquell Tractat segueixen existint. El Foreing Office britànic és responsable legal de l’acord signat per Mitford Crowe. La Generalitat de Catalunya és l’hereva legal dels comissionats catalans, i l’actual família real espanyola és l’hereva legal del Duc Felip d’Anjou.
Ens mou en la nostra demanda no només un interès històric, sinó també, poder fer veure al poble de Catalunya i al Foreing Office britànic que aquell Tractat és plenament vigent, i l’esperança que en recuperar-lo i adonar-se’n, els anglesos seran els primers en ajudar-nos a recuperar les nostres Llibertats, Lleis i Constitucions com així consta en aquell Tractat.

 

  1. Joan Coll Respon

    Bon article Miquel. Li dono difusió al meu Facebook.

  2. Luis Sierra Respon

    Estic totalment d’acord amb aquesta demanda al govern anglès.
    Salut
    Lluis Sierra

  3. Joan Ferragut Pons Respon

    moltes mercès per tan bon i acurat treball a favor de la veritat de la nació catalana.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *