Barcelona va fer capitana Santa Eulàlia per a manifestar que no es rendiria

26 Gener 1641 12 004

L’estudiós Joaquim Auladell

treu a la llum un paper publicat l’agost de 1714

Refuta la tesi que la religiositat dels catalans

va ser el que els va empènyer a situar la santa com a líder

Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, va ser nomenada capitana dels defensors de Barcelona el 1714 pels propis conciutadans. Fins ara, s’explicava aquest fet per l’extrema religiositat dels defensors de la ciutat, sobretot a causa de la interpretació que en va fer Voltaire. Dies abans de la festivitat, aquest dimecres 12 de febrer, l’estudiós Joaquim Auladell ha tret a la llum un paper que es va publicar l’agost de 1714 (pdf) a l’interior de la Barcelona assetjada, a partir del qual formula una nova explicació: “Els barcelonins van fer capitana Santa Eulàlia perquè no es rendiria mai, no podia rendir-se. Estratègia.”

El full, segons Auladell, “fa que ningú no es pugui rendir. És una crida a la resistència, fins i tot contra les autoritats militars”, explica el propi estudiós a NacióLaFlama.cat. En aquesta crida, escrita en castellà amb catalanismes, “s’hi reconeix que la situació és negativa, amb tres bretxes obertes a la muralla, però demostra uns ànims impressionants, fins al punt que diu: “Vamos à embeftir de Francia, y de Efpaña, el pujante Exercito“.”

Auladell explica que va aconseguir reproduir aquest paper del fons d’un antiquari que el tenia a punt per enviar a una subhasta a Londres. “D’allí no sabem on ha anat”, es lamenta. Tot i no disposar de l’original, ressalta que el valor del document, per tot el relat que s’hi pot llegir, ja és exepcional.

El redactor del paper, desconegut, també fa menció a la “nació catalana”, fet que fa pensar a Auladell que “té molt clara la idea de nació, autocentrada i internacionalista com perquè els diplomàtics i els economicistes diguin que la idea de nació ve de la de nacionalisme”. Concretament, el full afirma: “ Efta, nuestra invicta Nacion Catalana, ha de defender, de toda contraria.

Després de la troballa, Auladell explica que ja s’està treballant en la possibilitat de representar-lo teatrealment, en tant que és una al·locució pública de fàcil recitació.

Paper de l’agost de 1714 en honor a Santa Eulàlia (pdf

TRADUCCIÓ AL CATALÀ:

eula

Anima Barcelona als seus fills i implora el poderós patrocini de la seva invicta Patrona Santa Eulàlia en voler treure la seva invencible bandera, trobant-se amb tres bretxes, a l’agost de 1714 en aquest romanç d’art menor.

Ressoni el Clarí, bramuli la Caixa, poblant d’horror aquesta Regió vaga.

Alarma, fills meus, Hércules, alarma, i deixant el Mur trepitgem la Campanya.

Armis el fusell, desembeinis l’Espasa, doncs ja va arribant el dia de provar les Armes.

Trobarem a aquesta Gent armada, que té el valor sol en amenaces.

Anem a envestir de França i d’Espanya el puixant Exèrcit que cruel em té assetjada.

A aquesta gent que va voler en tres jornades vèncer, i en tres-centes està com estava.

A aquesta gent que guanyarà Plaça, i al veure-la es torba, i en arribar s’atura.

A aquesta gent que en lloc d’avançar, es fica en Cordó, Fossa i Estacada.

A aquesta gent que només té gestes contra tendres nens que als Camps troba.

A aquesta gent que nova guerra entaula, doncs llança bombes sense atacar plaça.

A aquesta gent que, sacrílega i dolenta, crema, mata i furta, gent, temples i cases.

A aquesta gent ja resolta es troba d’envestir-la el meu ardor, Ea fills alarma.

Alarma repeteixo, deixem muralles i anem resolts a donar-los batalla.

Més cal advertir que per aconseguir-la importa molt molt la celestial Aliança.

Ja la tinc feta, i ella es prepara per donar-me el Triomf amb Armes molt rares.

La que és del cel, Emperadriu sacra, per Capitana m’envia a la invicta Eulàlia.

Aquestes les nostres tropes, gent ciutadana, ha de governar com fer-ho va Marcial Pal·las.

Aquesta la nostra invicta nació catalana s’ha de defensar de tota contrària.

Ea doncs, Campiona, disposeu esquadres, formeu batallons, dirigiu les meves armes.

Que tots els valents a la vostra llum clara, segueixin Papallones, cremin Salamandres.

Ja a la vostra bandera s’allisten, bizarres, de Barcelonins la fe i esperança

Ja tots resolts es troben des d’ara a arriscar la vida per gloriar la Pàtria.

Ja no tenen por de riscos, espases ni bales després que vós sou la nostra Capitana.

Ostenteu gloriosa, oh ínclita Eulàlia, ser barcelonina, ser la nostra paisana.

Renovint-se ara proeses passades, victòries antigues, conquestes de fama.

Mostris el valor, surti la innata destresa a la llum del terrestre Mapa.

A vosaltres m’adreço, amb vosaltres parla la meva Fe, Catalans, els que sou de casta.

I perquè s’encoratgi la viva constància escolteu el record de proeses passades.

Aquella Garzota que està enarborada, la que anomenem tots bandera de Santa Eulàlia

És la mateixa que a Europa i Àfrica, a la Terra i a la Mar, i fins a la Àsia

ha obrat proeses i tals gestes que l’admiració les mira torbada.

Doncs si en rars climes i en terres estranyes ha obrat prodigis, faltarà a la seva Pàtria?

Primer creuré que té el sol taques, la Lluna fermesa i sempre el Mar calma.

No faltarà, no, a empresa tan alta, i si assistirà, si, Maçona esforçada.

i més quan sap que prenem les armes per la llibertat, per la pàtria estimada.

Però … perquè gastem el temps en paraules? a les obres fills, que ja assisteix Eulàlia.

A lliurar la Terra a gloriar la Pàtria, Santa Eulàlia a ells, a ells Santa Eulàlia.

 

traducció: Joan Llacuna

Deixa-hi una resposta

*

captcha *