20 de gener de 1279, Pacte de Perpinyà

Quan:
17 gener 2016 @ 11:55 am – 12:00 pm
2016-01-17T11:55:00+00:00
2016-01-17T12:00:00+00:00

m

Jaume II fou un rei independent només tres anys, ja que degué vasallatge al seu germà Pere, pel tractat de Perpinyà (20 de gener de 1279), una infeudació renovada a la força en el tractat d’Argelers (29 de juny de 1298) perquè era contrària al testament de Jaume I.

La confirmació de la infeudació fou el resultat de la derrota de Jaume II després de prendre partit per Felip III de França en la Croada contra la Corona d’Aragó del 1285 entre aquest i Pere el gran.[2] La decisió de fer costat al rei francès l’havia presa Jaume II per por de la mediatització per França dels territoris occitans de la Corona de Mallorca, de manera que el rei mallorquí a Montpeller era vassall del rei francès, i pel suport del papa Martí IV a Felip III.

En acabar la guerra el seu germà Pere li havia confiscat les Balears, que li foren tornades el 1295 mitjançant el tractat d’Anagni, amb les mateixes condicions pactades el 1279.

Després d’aquest episodi i fins que es morí, es dedicà a administrar el seu regne, del qual era un bon coneixedor. Reformà l’urbanisme, la colonització agraria, la defensa, la moneda i el patrimoni. També fou protector de Ramon Llull.

Un cop presa la plaça fou lliurada als benimerins, que canviaren de bàndol i decidiren auxiliar el granadins. El vicealmirall Eimeric, com a capità de l’esquadra de l’estret de Gibraltar,[3] hagué de barrar-los el pas cap a la península i impedir el pas d’aquests, ara enemics, a la Península. Per la seva ardidesa fou comparat aleshores amb Roger de Llúria.[4]

El 1309, després de la captura de Ceuta pels catalans, i cessió de la ciutat als benimerins, va afegir una galera al bloqueig de l’estret per rescatar uns mercaders mallorquins retinguts a l’emirat de Gharnata.[5]

El succeí el seu fill Sanç I de Mallorca.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *