26 DE NOVEMBRE DE 1508 – MOR HUG ROGER III DE PALLARS

Quan:
29 novembre 2015 @ 11:00 am – 11:45 am
2015-11-29T11:00:00+00:00
2015-11-29T11:45:00+00:00
On:
Plaça del Fossar de les Moreres
Barri de la Ribera
al costat de Santa Maria del Mar
Preu:
Gratuït
Contacte:
Patriotes per la Devolució
Decret de Nova Planta

 

26 de novembre  1508 – Xàtiva (La Costera): Mor Hug Roger III de Pallars Sobirà, aristòcrata català.

28-11-1705, Barcelona: L’arxiduc Carles d’Àustria hi jura els privilegis de la Corona d’Aragó i n’esdevé rei amb el nom de Carles III.
28-11-1715, Mallorca i Eivissa: Felip V de Castella n’aboleix el govern polític i administratiu propi amb un dels Decrets de Nova Planta.
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430Xàtiva 1508) va ser el capità general de l’exèrcit del Principat de Catalunya[1] durant la Guerra civil catalana (1462-1472). Fou el darrer comte del Pallars Sobirà (1451 – 1491) i senyor de la baronia de Ponts (1478-1491).

Ascendència

Hug Roger era fill d’Arnau Roger IV de Pallars Sobirà i de Joana de Cardona. Era nebot del comte de Cardona.

Núpcies i descendents

El 1478 es va casar amb Caterina Albert i de Cardona, filla del noble rossellonès Felip Albert. Tingué dues filles il·legítimes: Elisabet i Joana.[2]

Participació del comte Hug Roger a la guerra civil catalana (1462-1472)

En esclatar la guerra civil catalana (1462-1472), el comte Hug Roger III encapçalà el bàndol de la Generalitat de Catalunya, enfrontada al rei Joan el Gran. A causa de la seva significació en el bàndol de la Generalitat, en la que comandà l’Host del Consell del Principat, el rei exclogué el comte de Pallars de la Capitulació de Pedralbes (1472), amb la que es posà fi a la guerra.

Fi del Comtat de Pallars Sobirà

Hug Roger III es refugià als seus dominis pallaresos, on va poder resistir fins que, el 1484, Ferran el Catòlic va encarregar al comte de Cardona Joan Ramon Folc III de Cardona la conquesta del Pallars. Entre la tardor i l’hivern de 1486, Hug Roger marxà a França, abans que les neus tanquessin els passos de muntanya. El comte mirà debades d’obtenir l’auxili dels francesos, mentre la seva muller defensava el castell de València d’Àneu. No fou fins al 30 de juny de 1487 que la comtessa inicià converses per la rendició d’aquella fortalesa. València fou lliurada a Joan Ramon Folc IV de Cardona (el seu pare Joan Ramon Folc III havia mort durant la conquesta del comtat) el 10 de juliol. Tot seguit, Caterina marxà a França per reunir-se amb el seu espòs.

L’exili del comte a França

Hug Roger III continuà atacant les fronteres de Catalunya, gràcies a l’ajuda del rei de França, Carles VIII de França, que el va fer un dels seus pensionats. El 1491, després d’un intent desesperat de recuperar el comtat, Ferran el Catòlic ordenà accelerar el procés contra el comte i la comtessa, que els condemna en rebel·lia a pena de mort i confiscació de les seves terres. El comtat de Pallars fou atorgat a Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Hug Roger participà en l’expedició francesa a Nàpols (1495) i possiblement participà a la batalla de Fornovo. En morir Carles VIII (1498), Hug Roger va perdre el favor del següent monarca, Lluís XII de França, i hagué de guanyar-se la vida com a condottiero al servei de l’exèrcit francès a Itàlia. Finalment, fou fet pres pel Gran Capità durant la captura que aquest féu del Castell Nou de Nàpols (1503).

Conduït amb vaixell a Barcelona, el rei Ferran el Catòlic acabà commutant-li la pena de mort per la de reclusió perpètua al castell de Xàtiva. Hug Roger III va morir el 26 de novembre del 1508, a l’edat de setanta-tres, després de patir un tempestuós captiveri de cinc anys.[3]

Referències

  1. Sobrequés i Callicó, Jaume. Estudis d’Història de Catalunya (Edat Mitjana · Edat Moderna · El Pactisme). Editorial Base, 2009. ISBN 978-84-92437-19-1.
    « A la honor e voler de vosaltres aparellat, lo comte de Pallàs, capità general de l’exèrcit del Principat de Catalunya. [ref. 45: AHCB Ll. C.O. de 1462, núm 210] »
    loc. cit., El llenguatge nacional d’Hug Roger III, comte de Pallars (1461-1463), Jaume Sobrequés i Callicó, pàg. 294
  2. SOBREQUÉS, Jaume i SAROBE, Ramon. Hug Roger III. Epistolari de guerra i exili del darrer comte de Pallars (1451-1500). Pàgs. 89-90.
  3. Hug Roger III retorna al Pallars

Enllaços externs

 

 

Deixa-hi una resposta

*

captcha *