30-08-1957 – ASSASINAT DE JOSEP LLUÍS FACERIES

Quan:
30 agost 2017 tot el dia
2017-08-30T00:00:00+00:00
2017-08-31T00:00:00+00:00
On:
Passeig Verdum / Urrutia Barcelona
30-08-1957 - ASSASINAT DE JOSEP LLUÍS FACERIES @ Passeig Verdum / Urrutia Barcelona

En record de Josep Lluís Facerias

Va néixer Josep Lluís Facerias  l’any 1920 en una llar anarco-sindicalista, d’una nació amant de la llibertat, no és d’estranyar que en una època de lluita obrera contra la opressió i per la llibertat i la dignitat, aquesta arrelés tan fort a casa nostra. L’anhel de justícia i llibertat ens ha acompanyat des dels nostres inicis.

Als setze anys ja era afiliat a la CNT i a les Joventuts Llibertàries, ho duia dintre. S’allistà ben jove per lluitar en aquella guerra contra Catalunya, a la Columna Ascaso. Feu tota la guerra al front d’Aragó, fins que seria pres l’any 1939, amb l’exèrcit republicà ja en retirada. Empresonat en varis dels “inexistents” camps de concentració franquistes, després, com la majoria dels presoners republicans de la seva edat, hagué de fer el servei militar obligatori en aquell exèrcit contra el que havia lluitat tres anys.  Tornà a ser un home lliure l’any 1945

Amb 25 anys, havia fet una guerra, sofert el captiveri dels vencedors, i la humiliació de servir a aquells que havia combatut. Per si això no fos prou la seva companya, i la seva filla de mesos havien “desaparegut” en l’èxode de civils fugint de la ocupació de l’exèrcit feixista. A molts civils els feren “desaparèixer” en aquells temps, s’havien quedat sense pàtria, sense res, la seva existència es tornà incomoda. I el que molesta tendeix a desaparèixer, no falten ajudes per fer-ho.

Vint i cinc anys i tota una vida darrera. Evidentment tornà a la militància sindical i continuà la resistència des de la clandestinitat, a les Joventuts Llibertàries de Catalunya, tornant a publicar “Ruta”, el seu diari portaveu. Com podeu suposar acabà a la Model, i al sortir ja no veia altre camí que la lluita armada.

Va néixer la Partida de Maquis de Facerias. S’especialitzà en cops de mà per aconseguir diners per la causa, i per a les famílies  dels presos de la lluita. Hi va destacar, se li donava bé, primer la Hispano-Olivetti, l’any 47, amb un botí de tres milions i mig de pessetes de la època, que repartí entre els que les necessitaven.

Va arribar a col·locar un artefacte explosiu sota la tribuna d’autoritats durant la desfilada de la victòria de l’any 1950, els soldats ja desfilaven quant encara no l’havien acabat de desactivar. No és de estranyar que durant la vaga del 1951, la dels tramvies per entendre’ns, deia que no és d’estranyar que apareguessin octavetes que deien: “ Per solucionar lo dels tramvies, aviseu en Facerias”

Caigué abatut en una emboscada de la benemèrita, franc-tiradors als terrats, un dia de pluja, un trenta d’agost, va ploure plom sobre en Josep Lluís, va caure el món sobre en Facerias, a la confluència de Pi Molist, Urrutia i Verdúm , a un quart d’onze del matí, baixant d’un taxi, la mort. Una placa a terra el recorda, cada trenta d’agost s’hi veuen flors

Recordem un lluitador, un català que va lluitar per la llibertat, fill d’una nació que porta tant temps oprimida que qualsevol lluita per la llibertat i la dignitat la fa seva. I aquest és el perill, que lluites menudes ens fan abandonar la grossa. Fa tant temps que resistim que potser hem oblidat perquè lluitem i ens embranquem en lluites que no són la nostra. Bé, per ser exactes,  totes aquestes lluites, de classe, ideològiques, totes ! són incloses en la nostra lluita principal, la lluita per les nostres Llibertats i Constitucions, perquè en elles se’ns reconeix com a homes lliures, en elles ens definim com a nació sobirana, en elles declarem que no ens sotmetem a dominació estrangera, en elles ens comprometem en el govern de la nació, en elles som co-responsables en la defensa i creació de la Pàtria. En elles estan totes les llibertats , drets i responsabilitats que tant desitgem. I elles ens permetran crear aquesta societat justa que està en el destí de totes les lluites.

Volem la Devolució de les Constitucions de Catalunya.

Visca la Terra!!

Salvador Bonada

Deixa-hi una resposta

*

captcha *