5 D’OCTUBRE DE 1022 Abat Oliva i les Constitucions de Pau i Treva

Quan:
9 octubre 2016 @ 12:00 am – 1:00 am
2016-10-09T00:00:00+00:00
2016-10-09T01:00:00+00:00
On:
Fossar de les Moreres
Barri del Born
Barcelona
Contacte:
Patriotes per la Devolució

L’Abat Oliba va viure a cavall dels segles X i XI, i era nét de Guifré el Pilós. La seva família ostentava diferents comtats, però ell va renunciar al que li pertocava, i va ingressar al monestir de Ripoll. Va ser escollit abat el 1008 i el 1009 abat de Sant Martí del Canigó. Va convertir els monestirs catalans en importants centres culturals, i va participar activament en la construcció de castells defensius i diferents esglésies i monestirs, entre ells el monestir de Montserrat. Però un dels aspectes més importants de la seva obra, en tant que van contribuir enormement a configurar un món més pacífic i lliure del que hi havia, van ser les assemblees de Pau i Treva. En un moment de màxima puixança del feudalisme, on els pagesos estaven cada cop més oprimits i sotmesos a les lleis arbitràries dels nobles, Oliba promogué la Pau i Treva de Déu. Aquesta Pau i Treva, limitava els dies on eren permeses les lluites bèl.liques, protegia els pagesos i els seus domicilis i oferia les esglésies i sagreres, com a llocs lliures de lluites. Tot això, va contribuir a pacificar Catalunya, i va oferir a la gent un marc de convivència que va permetre al país de prosperar. Amb això, volem recordar que els catalans ja des d’un inici hem estat gent pacificadora, i que hem lluitat per tenir un país lliure, cosa que avui encara continuem fent.

 

=================================================

El 5 d’octubre del 1022 a Sant Pere de Rodes establí –amb el bisbe Berenguer d’Elna– les Constitucions de Pau i Treva, referendades el 16 de maig del 1027 al Prat de Toluges, lloc on, passats 950 anys, el patriota Josep Maria Batista Roca les commemoraria cada any mentre visqué.

Significat:

La Institució de la Pau a fi de sostreure a la violència una determinada categoria de víctimes (clergues no armats, pagesos i llurs cases amb bestiar, conreus i eines, etc.), les quals serien respectades pels combatents

La Institució de la Treva a fi de suprimir la violència (s’entén la violència l’armada) en determinats períodes fixats amb tota precisió (de dijous a dilluns, les pasqües, advent i quaresma i les vigílies i festivitats de més de vint-i-cinc diades de l’any)

Les Constitucions de Pau i Treva foren admeses pel Sínode de Niça el 1041 i pel Concili de Narbona del 1054, i aviat s’imposarien al món d’aleshores com a institució de salvaguarda dels Drets humans.

informació  de Parlament . cat :

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Còdex dels Usatges, Arxiu de la Paeria, Lleida.)

Precedents del parlamentarisme català

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau de Déuera el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenatsagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals i d’establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l’aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). D’aquesta manera entroncaren l’una institució i l’altra. Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I, i s’incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l’època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.

La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

Les Assemblees de Pau i Treva per Gener Gonzalvo i Bou, Historiador, Arxiu Històric de Tarragona

LES CONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE CATALUNYA(SEGLES XI-XIII)  —T E X T O S JURÍDICS CATALANS—

 

Deixa-hi una resposta

*

captcha *