Entesa Urkullu-Carretero per la Devolució

El líder del PNB i el de Rcat acorden col·laborar i sospesen algun tipus de coalició de cara les europees, després de celebrar una reunió a Girona de més de dues hores de durada

Número 13 del Carrer del Carme de Girona. Seu gironina de Reagrupament decorada amb una ikurriña i una estelada. Escenari on a quarts de cinc de la tarda d’aquest dimecres, el president de l’Euskadi Buru Batzar, Iñigo Urkullu, i el cap de files de Rcat, Joan Carretero, han encetat una reunió que s’ha allargat fins tres quarts de set del vespre. Una trobada que, segons fonts dels pròximes als assistents, ha estat “cordial, intensa, profitosa i d’acostament”.

Acords concrets

De fet les dues formacions han encetat aquesta tarda un període “d’entesa”. I el balanç, segons han explicat les dues parts a Nació Digital, ha estat “molt positiu”. De fet, més enllà dels punts de trobada genèrics -com a forces nacionalistes i independentistes- les dues formacions han arribat a tres acords concrets.

En primer terme, han establert una línia de col·laboració per tal que els diputats del PNB-EAJ donin suport i estudiïn les iniciatives que impulsi RCat a Madrid de la mà dels tres diputats que la formació, juntament amb ERC -més relacionada amb Amaiur-, tenen al congrés espanyol.

Fins i tot, tant Rcat com el PNB contemplen presentar alguna iniciativa conjunta. D’entrada Urkullu s’ha compromès, també, que el grup parlamentari al Congrés estudiï detingudament la proposició no de llei sobre la devolució de les Constitucions Catalanes que hi presentaran, a instàncies de Reagrupament, la terna de diputats d’ERC i Rcat.

En segon lloc, el delegat de Rcat a Madrid, Ricard Cabré es trobarà amb el cap de files dels nacionalistes bascos al congrés espanyol, Josu Erkoreka, per mantenir-hi un fil més directe. I per reblar el clau, tant Urkullu com Carretero s’han compromès a “explorar vies” per tal d’establir algun tipus d’acord de cara les properes eleccions europees.

Compartir el què i el com

La reunió també ha servit per compartir informació i perspectives de la situació actual de la política basca i catalana, i de retruc, de l’espanyola. Una anàlisi en un context d’augment i estesa de l’independentisme tant a Euskadi com a Catalunya. Així mateix, totes dues formacions han coincidit que qualsevol procés d’independència requereix primer una declaració unilateral de secessió i un referèndum posterior que ho ratifiqui. A Girona, aquest divendres alguns han arribat a una conclusió que trenca un vell paradigma, el PNB, tot i ser social-cristià, no té cap tipus de “relació estructural amb CiU”. Agradi o no, la política del segle XXI ja no fa estranys companys de viatge.

Publicat a www.naciodigital.cat  el 14/03/2012

Deixa-hi una resposta

*

captcha *