ANIVERSARI DE LA MATANÇA D’ELNA DE 25-05-1285

Incendi de la catedral de santa Eulàlia d’Elna, que produí una matança per part de l’exèrcit croat, per a continuació cremar la vila.

Varen prendre la vila i van matar tots els homes i forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l’altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l’altra, despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després la deixaren estar. Partiren d’aquí tots junts amb gran goig i alegria »
— Làpida erigida a l’entrada del claustre

 

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d’Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d’agost de 1283 a Carles I d’Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París .

Durant l’hivern de 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d’Aran i havien intentar una invasió entrant pel Regne de Navarra travessant el Regne d’Aragó, però foren rebutjades i Albarrasí, que donava suport al Regne de França va ser conquerit i incorporat a la Corona d’Aragó.

Pere el Gran volia la col·laboració de Jaume II de Mallorca per establir la línia de defensa als castells del Rosselló i la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpinyà, però va escapar i unir-se als croats, amb el que Pere va haver de canviar la tàctica i establir-la als Pirineus, especialment al pas natural del Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpinyà procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava a Cotlliure.
La Batalla

L’exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig en direcció als Pirineus, quan es va trobar una forta oposició a Elna, que va demanar socors a Pere el Gran, qui va enviar a Ramon d’Urtx amb trenta cavallers, però van marxar en veure la desunió dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar.

La població del Rosselló que s’havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada, produint una matança per part de l’exèrcit croat, per a continuació cremar la vila.

 

 

========

ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA
Remembrança de la Massacre del 25.05.1285
Diumenge, 31 de maig de 2015

Enguany, els actes del DIA DE LA MEMÒRIA, celebrats amb la col·laboració de Mossèn
Oriol, arxipreste d’Elna i de l’ajuntament, tindran lloc al centre històric, a la Vila d’Amunt,
tant al matí com a la tarda. Cada any es commemora, a Elna, l’episodi tràgic de la Croada
francopapista contra Catalunya al segle XIII: la massacre de la gent d’Elna refugiada a la
catedral i el saqueig de la vila, després d’un setge de tres dies (25 de maig del 1285) per les
tropes franceses i europees capitanejades per Philipe le Hardi. Felip l’Ardit, empès pel papa, volia destronar el rei Pere el Gran –a Barcelona– per imposar el seu propi fill.
Com sempre, ens honoren, amb llur presència i suport actiu, els membres del prestigiós
IPECC, Institut de Projecció de la Cultura Catalana, d’ençà del compromís del seu fundador i president, Enric Garriga Trullols, de sostenir i promoure la catalanitat a la Catalunya del
Nord.

En el decurs del matí, el programa inclou un acte religiós, un acte civil i un àpat de germanor; i, a la tarda, unes visites relacionades amb el tema: la importància del “deure de memòria”, imprescindible per a nosaltres, catalans del Nord, perquè la nostra història és ignorada per la gran majoria dels habitants.

Volem recalcar el caràcter singular d’aquesta diada: la missa –oficiada en català per Mn.
Oriol– és l’única missa en la nostra llengua en tot l’any i arreu de la Catalunya del Nord.
Enguany comptarem amb la participació de la coral Santa Eulàlia d’Elna, d’uns infants de les classes bilingües –que faran lectures en català– i de la cantant nordcatalana Maria Andrea, que va debutar amb el cantant rossellonès Joan Pau Giné, i, l’any 2014, va participar en el seu disc d’homenatge.

A continuació, l’acte civil tindrà lloc al recinte de la catedral: al claustre, hi haurà els
parlaments i, al jardí de la catedral, l’ofrena de flors de l’IPECC, davant la placa
commemorativa. El text d’aquesta placa, instal·lada el 1985 per Jordi Vera amb el vistiplau
del batlle Narcís Planas, és un extracte de la cèlebre crònica d’en Bernat Desclot,
contemporani dels fets, que ressalta la ignomínia de la matança amb violacions, profanacions de relíquies, esclafaments de nens contra les parets i destrucció de la ciutat.
Aquest acte cívic té també, a la Catalunya del Nord, un caràcter únic, perquè s’homenatgen els qui, a Elna al segle XIII, van morir per Catalunya, per fidelitat als comtes-reis.
Després del dinar de germanor, el programa inclou també dues exposicions singulars:
l’exposició inèdita de trenta obres del pintor il·liberenc Esteve Terrús (Elna 1857- Elna1922), coneixedor de totes les tendències artístiques, apreciat pels grans pintors del seu temps, amic de Matisse i dels Fauves que el van inspirar, d’A. Maillol. Mai no va voler expatriar-se a París; les seves pintures demostren que l’arrelament i l’amor a la pròpia terra són el millor mitjà per accedir a l’universalisme. La Sra. Odeta Traby, artífex de la creació del museu Terrús, a Elna, presenta aquestes obres en nom de les associacions Amics d’Illiberis i Amics del museu Terrús, que organitzen una subscripció per tal que pertanyin al patrimoni d’Elna.

La segona exposició té una rellevància extraordinària amb la presentació del Llibre del
Sindicat Remença de 1448, de l’Arxiu municipal de Girona. Aquest llibre conté, en 237 folis,
les 553 actes de reunions de pagesos fetes en 912 parròquies dels bisbats catalans – el d’Elna hi és inclòs– amb el vistiplau del rei Alfons el Magnànim. En aquelles reunions, 10.425 pagesos de remença, serfs, van escollir els seus representants, els síndics, per defensar l’abolició de la servitud individual.
Aquestes reunions tenen un caràcter excepcional durant l’Edat Mitjana, perquè es contraposen a l’estructura jerarquitzada de la societat. D’una banda, anticipen el sindicalisme d’època contemporània, segons l’historiador Paul Freedmann, i, d’altra banda, anticipen l’abolició, a Catalunya, uns decennis més tard, de les servituds dels pagesos (Mals Usos) pel rei Ferran II de Catalunya-Aragó: la Sentència Arbitral de Guadalupe, de 1486, va ser la primera abolició legal i oficial de la servitud a Europa.
Els pagesos catalans posseïen, ja al segle XV, una llibertat personal que, a la resta de la
península Ibèrica i d’Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al segle XVIII i XIX.
Segons l’historiador A. Rovira i Virgili (Història de Catalunya, 1934), «La redempció dels
remences és un dels fets més transcendentals de la Història de Catalunya, un dels que més han influït en la seva prosperitat posterior. Catalunya va ser l’únic país de la Península que tingué […] una pagesia rica, lliure i culta». Ferran Soldevila (Història de Catalunya, 1963) ho corroborà: “Catalunya era, així, el primer país d’Europa […] que trencava els lligams
d’ignomínia en què es debatia una part de les seves classes rurals».
Per aquestes raons, el Llibre del Sindicat Remença de 1448 va ser integrat, el 2013, en el
registre de la Unesco «Memory of the World», que preserva el patrimoni mundial de
l’amnèsia col·lectiva.
Amb el Dia de la Memòria, a Elna, intentem lluitar contra l’amnèsia imposada per l’Estat
francès des de l’annexió del nord de Catalunya.
Daniela Grau (Comissió Organitzadora, Elna) – Catalunya del Nord 13.05.2015

Deixa-hi una resposta

*

captcha *