NO SEREM INDEPENDENTS (2): EL GRAN ENGANY

 

power

Sovint em sorprèn l’infantilisme de la nostra casta política. Em sorprèn que pensin que anant a ploriquejar a Europa o als americans sobre democràcia i drets a decidir ens faran de cosins de zumosol i ens arranjaran els nostres problemes.

Els americans, com a bons descendents d’anglesos, funcionen per interessos, i avui per avui, Espanya es un important aliat dels americans. Els europeus, en canvi, que sempre s’omplen la boca amb “liberté, egalité i fraternité” ja van fer provar els nostres avis la seva gran solidaritat quan al travessar la frontera els reberen amb els senegalesos amb baionetes col·locades als fusells. Ei, i aleshores governaven uns socialistes a França.

I molt menys valor li dono a qui pensi que el cas de Catalunya serà la proba de la reforma de l’organització de la Comunitat Europea. Això de l’Europa de les Regions ja ho provà el President Pujol i va acabar deixant-t’ho anar d’avorriment.  Si no hem pogut arranjar Espanya com dimonis podrem canviar Europa.

Això del Mercat Comú va ser la gran estafa. Ens van fer arrencar arbres, van limitar la producció lletera i van condicionar tota la nostra agricultura. Per contra no van ajudar en res a que la nostra industria s’enfortís. Al contrari, la van utilitzar per a convertir-la en proveïdors low-cost de les seves empreses. Es partia de la base aleshores que nosaltres canviàvem el mercat espanyol pel mercat europeu, i aquest havia de ser autàrquic. Aquesta era la idea que ens van vendre.

Ja aleshores els nostres politics s’haurien d’haver adonat que si qualsevol europeu podia vendre qualsevol producte a Espanya igual que nosaltres, ja no existia justificació pel dèficit fiscal que te Catalunya i que, segons els espanyols, feia de compensació.  Idea per cert, bastant bèstia, doncs parteix de la premissa que importem immigrants per a produir a baix preu per a vendre als seus familiars. Potser si haguéssim produït menys, no haguéssim necessitat aquests immigrants, i haguéssim venut a mes alt preu a altres llocs, i amb mes qualitat. El treballar per vendre a Espanya, ens ha resultat nefast, i ara ho notem.

Un cop ja dintre del club de la Unió Europea, el capitalisme internacional ha donat un nou salt qualitatiu, la internacionalització de l’economia, i això ha suposat dues coses. Que al principi els països forts europeus ens colessin com a propis productes industrials fabricats en part fora de la UE, i a que les seves cadenes de distribució alimentaria, ens colessin també com a propis productes agrícoles de les seves zones d’influència. Vaja, que van fer trampes.

I tots nosaltres molt contents de poder comprar aquets productes perquè eren mes barats, i comprar-los sense adonar-nos que cada diner que gastem en un producte exterior, matem part d’un lloc de treball a casa nostra.  Ja se que sortiran els partidaris de la productivitat dient que tot es solucionable treballant mes, però com podem competir amb països amb sous de misèria i sense cap tipus de benestar social?

I just al mig de tot aquest disbarat econòmic, Espanya en comptes d’utilitzar els recursos amb que l’ajudava Europa per a deixar d’escanyar als catalans i que tots invertíssim en infraestructures productives s’ho han malgastat en obres absolutament inútils productivament.  Tot això ha fet que, juntament amb la bombolla immobiliària impulsada pel sr Aznar i el seu “España va bien”, hagin deixat el país absolutament arruïnat i en mans dels europeus, i a sobre, amb els espanyols de mitjancers.

Si abans deia que des del mateix moment que entrem a la Unió Europea ja no es justifica el dèficit fiscal, també es cert que des de la ribotada de l’Estatut, no es justifica continuar dintre d’Espanya, i els polítics del Parlament haurien d’haver reaccionat d’immediat. Però no ho van fer.

Per als que esperin res dels americans, dir-los que un grup destacat de catalans van anar a veure fa molts anys al President dels EUA, i quan li explicaren el nostre “problema”, en Woodrow Wilson , qui en el seu programa dels Catorze punts va demanar “el dret d’autodeterminació dels pobles”, els preguntà quants morts havien tingut. I els nostres innocents representants li respongueren “cap”. Els acomiadà dient-los que quant tinguessin 10.000 morts que tornessin a veure’l.

Per als que esperin res dels europeus, recordar-los que Espanya va nàixer com a estat únic, i conseqüentment les llibertats catalanes finiren, al Tractat d’Utrecht, pacte fet entre l’imperi Austríac, Anglaterra i França.

Possiblement desprès de les eleccions europees, Europa iniciarà una altra fase de retallades. El capitalisme està canviant el sistema econòmic cap a la seva dèria global que en res beneficia als ciutadans europeus. Alemanya és fortament dependent d’orient: a nivell industrial dels xinesos i a nivell energètic dels russos.

La banca espanyola i les empreses de l’IBEX estan totes tocades. El deute de l’Estat espanyol en mans dels bancs, tant espanyols com europeus. La situació a Espanya és de fallida d’Estat.

Segons el Premi Nobel Joseph Stiglitz “desprès de les eleccions europees Espanya i Itàlia seran rescatades de nou, Xipre i Grècia sortiran de l’Eurozona. A Espanya les veritables retallades encara estan per arribar”. I segons ell també “si no es produeix urgentment el rescat de l’Estat Espanyol podria caure l’economia alemanya, i posteriorment la americana de rebot”.

Amb visió estratègica d’economia mundial, la creació d’un “nou estat propi” a Catalunya pot ser beneficiós pels grans capitals mundials si amb això aconsegueixen que els catalans assumeixin la “seva” part del deute espanyol. Almenys així algú pagaria una part d’aquest immens deute, perquè tot el mon coneix, que Espanya mai ha pagat les seves deutes d’Estat, i fins i tot ha arrossegat sovint als seus deutors a la fallida. Per tant no us refieu mai d’independentistes extrems que parlen que assumint la “nostra part” del deute espanyol ja hi som, perquè o son babaus o treballen per l’enemic.  El deute espanyol es Deute Odiós segons les lleis internacionals, perquè no s’ha produït en despeses al nostre territori.

Vist això, i vist que cada dia enviem a Madrid 50M€ que no tornen, es urgent la proclamació d’independència, i els fulls de ruta d’ANC o d’altri, son tant lents que no es compliran. Per tant, l’única solució que tindríem els catalans fora convertir en el plebiscit per la independència les properes eleccions europees del 25 de maig, el 26 que el Parlament fes la seva feina proclamant la vigència de les Constitucions Catalanes de 1702-1706, i per tant reclamant a Europa l’anulació dels Tractats d’Utrecht i de Pirineus.

Nomes recuperant el vell estat que teníem, podem exigir a Espanya i a Europa no nomes indemnitzacions pels Tractats signats sense aprovació de les nostres Corts, sinó també per les guerres, que tant espanyols com alemanys i italians han fet al nostre sol, la mes recent els bombardejos de la malnomenada guerra civil.

Mentre no entrem de nou, si es que ens convé a la Unió Europea, no patiu que podrem exportar des de la EFTA, però una cosa a tenir molt en compte es controlar els aranzels d’importació de productes europeus, fent-los pagar en el % del producte que no sigui europeu.  Nomes així ens en sortirem.

Si continuem dintre de l’engany, tant si som de passaport espanyol com català, estarem igual i no traurem el cap mai mes, per tant si hem de ser independents, ho hem de ser amb urgència i protegint el benestar social de la nostra ciutadania, i això nomes s’aconseguirà tenint mentalitat d’Estat des del principi.  I no tindrem aquesta mentalitat si no recomencem on ho vàrem deixar, el 10-09-1714, amb les nostres Constitucions Catalanes, amb el nostre exèrcit, i deixant-nos ja d’una vegada de mentalitats semiespanyoles de republiquetes de cartró i de idees xirucaires.

Que el Parlament català faci la Devolució de les Constitucions Catalanes a la Nació es l’única manera de garantir el nostre futur i el dels nostres fills.

I desprès ja en parlarem si ens interessa entrar en aquesta Unió Europea, que no es el Mercat Comú que vàrem votar en referèndum, o si potser ens interessa mes una aliança amb els EUA, que aquests si que, primer de tot, protegeixen als seus, tant si es tracta dels aranzels com si es tracta de crear ocupació.

Però el pas l’hem de fer nosaltres. No podem esperar a que els demés ens facin la feina, perquè no ens la faran o ens la faran malament, com des del Compromís de Casp ens ha passat.

MiquelManubens.cat

  1. Andreu Marfull i Pujadas Respon

    Bones reflexions, sobretot si a l’hora d’anar a demanar una consulta a les Corts no hi va el President. Potser perquè no té discurs històric, com mostra aquest article, potser perquè no sap dir les coses pel seu nom, o perquè no té nassos per fer-ho. Hauria estat genial que els EUA, Anglaterra, França i el conglomerat germànic ho haguéssin escoltat, juntament amb Holandesos, Italians i, és clar, castellans, navarresos, valencians, mallorquins, aragonesos, gallecs i andalusos.
    Jo em sumo a les teves paraules.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *