EL DRET DE CONQUESTA ES VIGENT?

Francesc Ferrer i Gironès

Hem de suposar que tot els Catalans sabem, segons ens han ensenyat a l’escola pública i privada, que les Constitucions del Principat de Catalunya varen ser abolides per la força de les armes per Decret del 1715 dictat pel rei Felip IV  d’Aragó i V de Castella, després d’una derrota militar. Aquesta derogació, aboliment, o supressió de les  Constitucions del Principat de Catalunya, jurídicament s’havia de fer tal com ja ho reglamentaven les pròpies normes constitucionals. Ai las!. Però, les lleis catalanes eren lleis paccionades, no podien ser imposades unilateralment per la sobirania reial. Els catalans tenien parlament i les lleis havien d’emergir de les Corts amb pacte entre les institucions polítiques catalanes i el príncep. Aquí tenim una prova evident de que l’eliminació de la validesa de les Constitucions del Principat de Catalunya per la Casa de Borbó es va fer il·legalment, atès que va ignorar el poder legislatiu del poble català.

I si la forma jurídica de supressió de les Constitucions era il·legal, com ho va fer el Monarca per superar aquest tràmit?. Doncs simplement ho va fer per una font de dret conegut per “dret de conquesta”.

Aquesta font de dret suposa que l’omnímoda potestat del Sobirà un cop derrotats per la força els vassalls a sotmetre se’ls hi pot aplicar les lleis i preceptes que la majestat li plagui, fins i tot els pot imposar la seva llengua. Per això el “Consejo de Castilla” afirma que els catalans “son vasallos por la fuerza” i el rei en el decret diu que “habiendo pacificado mis Armas el Principado de Cataluña, tocaba a mi Soberania establecer gobierno en él.”. Això era una mentida. De govern ja n’hi havia i les Constitucions per modificar-les calia que el poble fos la font de poder,  pactadament, amb el Príncep.

En conseqüència, ens trobem que el “dret de conquesta” aplicat mitjançant el Decret del 9 d’octubre de 1715 per eliminar les Constitucions del Principat de Catalunya encara és vigent avui dia. ¿I per què cal fer avinent aquesta vigència i aquesta validesa del “dret de conquesta”?. Doncs simplement perquè aquests dies hem llegit a bastament, escrit per persones mancades d’escrúpols i de coneixements,
que els “drets històrics” eren anacrònics, eren medievals, eren mítics, etc. Eren una antigalla que no calia utilitzar-los per posar a l’Estatut d’Autonomia. I un que no arriba ser tan savi, ni tan disposat a ocupar càrrecs tan enlairats com aquesta gent, és fa una pregunta ingènua. I ingènuament diu: “Si els “drets històrics” que contenien les Constitucions del Principat de Catalunya, actualment ja no son vigents per anacrònics i mítics, el “dret de conquesta” mitjançant el qual es va perpetrar l’aboliment jurídic d’aquests “drets històrics” encara val, i encara es vigent?. Jo voldria que tota aquesta gent que públicament ha refutat els “drets històrics” em digui amb veu alta i amb total convicció que el “dret de conquesta” aplicat al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears també s’ha derogat, i com a tal derogació, nosaltres no depenem, ni estem subjectes al sobirà del que ara se’n diu Reialme d’Espanya.

Si efectivament el “dret de conquesta” no és vigent, és inqüestionable que totes les coses canvien jurídicament. Canvien tant que nosaltres ja no hem de demanar respecte al “drets històrics”, nosaltres hem d’exigir posar el dia les nostres Constitucions del Principat de Catalunya i exercir la nostra llibertat. La  “competència” de les competències és de la Generalitat, i per aital objectiu nosaltres no depenem de la Corona de Castella, ni hem d’estar-los subjectes ni en l’Administració de Justícia, ni amb sistema Fiscal, ni amb l’Exercit, ni en les Infrastructures, ni tampoc amb d’altres elements com podrien ser les Seleccions  Nacionals esportives.

Per últim, no podem deixar de dir una qüestió que moltes vegades s’amaga i s’intenta esborrar de la memòria col·lectiva del nostre poble. Tots aquells que han parlat dels “drets històrics” amb frivolitat i han negat la seva validesa actual, han de saber que aquesta idea seva deu ser falsa totalment, atès que per causa d’aquests “drets històrics” continguts en les Constitucions del Principat de Catalunya, i per tant resum de les nostres llibertats nacionals, han mort molts de catalans. I ara el motiu es doble. Per un costat, la persecució patida pel poble català per causa de la
reivindicació de les llibertats nacionals significa que son vigents, i de l’altra bandat, cal que el poble català sempre lloem i rememorem a tots aquells que han mort i han patit persecució per causa de lluitar a favor de les nostres llibertats. Com es pot veure aquest tema dels “drets històrics” o del “dret de conquesta” no és  simplement una qüestió juridico-teòrica, és una qüestió molt seriosa.

Per Francesc Ferrer i Gironès

02/09/2005

  1. ramontorramilansroca Respon

    Hem de deixar de ser un país ocupat. No es tracta d’independència, es tracta de Llibertat!

Deixa-hi una resposta

*

captcha *