EL DEUTE ODIÓS

Es just ara que estem en un greu moment econòmic, quan tenim mes a favor les balances polítiques. Tenim un govern central que fa trampes amb els números, i alhora tenim un govern català al que li interessa airejar el màxim possible els dèficits.  I aquí es on entra un concepte econòmic molt interessant, el “deute odiós”.
El “deute odiós” es aquell deute que un poble, un cop aconseguida l’independència no te perquè pagar. Aplicat per primera vegada en 1898 per a establir com il·legítim el deute que Filipines tenia amb Espanya, una vegada que Espanya havia estat derrotada i perdut la seva colònia davant els Estats Units. ( veure http://en.wikipedia.org/wiki/Odious_debt )
Molta gent afirma que en cas d’independència ens haurem de repartir amb Espanya els actius i els passius. Analitzem-ho. Els actius en infraestructures seus no ens els podrem emportar. Els actius en empreses abans de l’Estat, la major part d’aquestes 37 grans empreses espanyoles amb les que es reuní Zapatero fa uns dies, que malgrat representar el 50% del PIB espanyol només tenen un milió de treballadors, tampoc ens les podrem emportar, ja s’han preocupat de privatitzar-les, i donar la seva gestió als amics dels dos grans partits espanyols. Veiem doncs que l’import mes gran a repartir que tenim amb Espanya es el dels seus dèficits.
Perquè mes enllà de establir quants diners ha pujat el dèficit fiscal des de 1975 fins el moment de l’independència, es tractaria de demostrar que hi ha hagut mala fe per part del govern central, que el seu deute i el de les seves comunitats autònomes obeeixen a un pla per a perjudicar Catalunya i per a robant-nos recursos, beneficiar a la resta, com està perjudicant també al país això de tenir unes empreses de serveis, suposadament de mercat lliure, que malgrat tenir la major part dels seus beneficis a Catalunya, els inverteixen a altres llocs. I dintre d’aquests comptes es podria posar tot el malbaratament, totes les coses que en altres llocs paguen els governs mentres que aquí son de pagament, tots els serveis que ells tenen gratis i aquí son de peatge.
No podem reclamar el dèficit fiscal perquè si, a tot arreu hi han dèficits fiscals malgrat siguin molt menors, però podem considerar com a “deute odiós” tot aquest malbaratament i discriminació, i per tant en base a això reclamar en primer lloc no ser solidaris amb els seus deutes, però en segon reclamar aquests diners discriminatoris.

Així doncs fora important, ara que el tema econòmic català comença a sortir a la premsa internacional, que alguns agents econòmics fessin saber que, en cap cas, si aconseguim l’independència  assumirem uns deutes que no son nostres, al contrari, que podem demostrar i demostrarem, que aquest suposat deute es un “deute odiós” segons les lleis internacionals, i que en tot cas, si existeix algun deute, aquest es a favor nostre, i que podria equivaldre al dèficit fiscal acumulat des de 1975 en aquesta “democràcia” de monarquia tarongera

Deixa-hi una resposta

*

captcha *