DIUMENGE 8 de juny: recordem l’inici de la primera guerra civil catalana (1462-1472)

CONSTITUCIONALISME CONTRA ABSOLUTISME,
200 ANYS ABANS QUE A LA RESTA D’EUROPA

La Guerra civil catalana (14621472) és l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i els remences d’una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l’altre, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana –protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l’excusa per a formalitzar l’inici d’un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnànim.

Tanmateix, la guerra és el resultat d’una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l’oligarquia i entre l’estil absolutista i el pactisme. També és sobre la taula la capacitat política de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. Al començar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bàndol en funció del seus interessos i ideologies.

 

La Capitulació de Pedralbes és signada el 24 d’octubre de 1472. És el final d’una guerra que acaba sense vencedors ni vençuts. Joan II únicament demana que s’anul·li la Capitulació de Vilafranca. Les mesures de clemència i una preferència a la Diputació rebel davant la reialista, permetent seguir en el càrrec a diputats que havien estat opositors, van portar alguna divisió però van pacificar el país.

Calia treballar per solucionar els greus problemes econòmics, ja que Catalunya estava arruïnada després de la guerra. Les Corts de 1473 aborden el tema de la recuperació, que no se solucionarà.

Joan el Sense Fe va morir en 1479, deixant sense solució els principals problemes, que el seu fill Ferran el Catòlic intentarà solucionar:

  • En primer lloc ocupant el Rosselló i la Cerdanya.
  • El programa econòmic adoptat era, en part, el dels buscaris des de 1450.
  • Es decideix també la reforma dels organismes dirigents de Catalunya: la Diputació i el Consell.
  • El problema remença va ser el que va prendre més temps en solucionar-se.

Durant la guerra dels remences, el cap dels remences Francesc de Verntallat va ser nomenat vescomte d’Hostoles, però la política sobre els mals usos va continuar sent ambigua, la qual cosa donà lloc a noves revoltes, com la de 1475, i fins i tot és manifestarà en mesures contra els remences (Corts de 1480). Aquesta política ambigua de Ferran el Catòlic provocà que els nobles recuperessin drets perduts i llavors es produeix la segona guerra remença (1484), dirigida per Pere Joan Sala, que aconsegueix una revolta de grans proporcions.

Ferran, finalment, pren un compromís que es plasmarà en la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), on els mals usos són redimits mitjançant el pagament de seixanta sous per mas i els camperols aconsegueixen una sèrie de llibertats. Amb aquests diners, els senyors van ser indemnitzats i al monarca se li va pagar una multa de 50 mil lliures. Els senyors van continuar tenint drets sobre els camperols cultivadors, però no de la forma humiliant com fins a aquell moment.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_civil_catalana

 

Deixa-hi una resposta

*

captcha *