PAGAR EL DEUTE ESPANYOL? DE CAP MANERA.!

MIQUEL MANUBENS ………………

dissolved

 

ACTE DE SOBIRANIA. El 9-N ha estat el primer acte de sobirania dels catalans des de 1714. A veure si ens anem acostumant a pensar i actuar com a catalans.  Si no ho fem, no tindrem cap altra oportunitat . No guanyaríem un referèndum pactat amb l’estat perquè el vot anti-PP desapareixeria, i l’experiència dels escocesos ens ha de servir d’exemple. Les esquerres espanyoles prometrien, un cop mes, coses que mai complirien, i com sense burros no hi hauria gent que anés a cavall, la nostra penitència ha durat 300 anys. I això ho saben els partits catalans, per això és justament tanta histèria i urgència que tenen alguns en fer-ho ràpid. Però com ho fem?

ESPANYA ENS ESTIMA O VOL QUE MARXEM? Qualsevol persona aliena que llegeixi els diaris de Madrid sense ser d’aquí, qualsevol ciutadà d’Austràlia, que per aprendre espanyol llegís els diaris de Madrid, trauria la conclusió simple que els espanyols volen que marxem, i a més que volen que ho fem ràpid i amb presses. Amb tantes presses com per a pagar el peatge de pagar part del seu deute d’estat per tal d’acabar de rebre insults i menypreus constants. Espanya vol que marxem.

I el que també està clar és que no podrem negociar res amb Espanya, la història de totes les excolònies és prou clara. A Cuba i a Filipines van ser els últims exemples prou clars. Espanya mai negocia.
Oblideu-vos de negociar amb Espanya. Les fronteres amb ells són clarament definides a les Constitucions Catalanes: la frontera amb Aragó és a les Constitucions i és el Cinca, i amb Castella la frontera hi és definida al Tractat d’Almizra. Per tant l’única cosa a negociar serà quan ens deuen d’aquests 300 anys.

EUROPA, LA GRAN MENTIDA. El gran capital mundial accepta la independència catalana per a poder salvar els seus calés. Si els catalans establíssim que per marxar d’Espanya és tan senzill com fer efectiu el peatge de pagar part del seu deute, altres ens seguirien, i així el capital mundial podria recuperar part de l’immens deute espanyol, o bé s’estalviarà més part del futur rescat dels bancs espanyols que són els creditors del deute públic. Per això quan els bancs catalans amenacen de traslladar les seves seus centrals a Madrid, i recordo que són els que tenen un 25% del deute espanyol, em vénen ganes de riure, perquè tindríem un problema menys. Bon vent per a tots.

Finalment quan ja només quedi Castella, simplement ho solucionaran com sempre han fet, deixant de pagar. En això tenen experiència, tant uns com altres. Espanya-Castella ha fet 21 cops suspensió de pagaments d’Estat. Tant si marxem com si no el deute espanyol és impagable, per tant procurem no fer el babau i escollir molt bé el moment de marxar. És vital, i no ho ha de marcar res més que l’economia i tenir els números molt clars.

Hem de valorar, negre sobre blanc, quantificar els edificis que encara tenen ells la titularitat perquè els van expropiar després de guerres, quants llibres i obres d’art són als seus museus perquè són fruit de robatori als vençuts. Quines indemnitzacions ens deuen encara per les guerres. Quin és el dèficit fiscal acumulat en 300 anys. Marxem tenint molt clar tot el que ens deuen. Abans de començar a pensar en parlar de pagar UN SOL EURO del seu deute, posem damunt la taula TOT EL ROBAT aquests 300 anys

ISRAELIANS I AMERICANS, ELS ÚNICS ALIATS FIABLES. Europa no es gens de fiar. Ja no és necessari recórrer a exemples d’altres llocs, heu vist lo muts que estan després del 9-N. Per a ells l’única cosa important és que Espanya els pagui el deute, i sense nosaltres, això és encara més difícil. El Deute públic espanyol és un deute il·legítim que han creat ells. És un deute il·legítim que no ha estat creat per a beneficiar la gent, ans al contrari, l’han creat per a fer-nos més pobres. El deute espanyol és el resultat de tres factors: el deute il·legítim potenciat des d’Alemanya per a empobrir els ciutadans europeus, enriquint les grans empreses. La brutal despesa publica espanyola en inversions tant megalòmanes com inútils, i en menor mida, per la corrupció imprescindible per a què la classe política espanyola acceptès tot el altre.

Actualment, els únics estats de confiança són Israel i els Estats Units. Últimament hem vist molts detalls que així ho indiquen, com a mínim han estat els únics en tenir un comportament ètic amb el problema català.

Fins i tot amb detalls poc visibles com que les passejades de combois militars cap a Catalunya es van acabar quan va arribar al port de BCN el vaixell de míssils guiats USS Philippine Sea. Un fet molt curiós que ens hauria de fer reflexionar.

Molt al contrari que la Unió Europea, que no és mes que una gran Espanya, on la burocràcia, la corrupció, i la defensa de la casta de les grans corporacions i els grans capitals, han aconseguit enriquir-se en aquesta gran crisi, mentre els ciutadans s’empobrien. Són una colla de pocavergonyes. Amèrica, al contrari, quan va haver de rescatar els bancs, hi va destinar la mateixa xifra que destinà al rescat bancari (800.000M$) a crear ocupació. Així de clar, i en una sola nit, per videoconferència, ho van decidir. No com els europeus que fan moltes cimeres de caps d’estat i govern per a acabar no fent mai res.

TENIM 2.100.000 VOTS SINO QUE VOLEN UN ESTAT CATALÀ
CiU i ERC tenen un pacte de legislatura, i per a què acabi aquesta hi manquen encara dos anys. El govern està complint la seva part del pacte, i per tant s’ha de suposar que ERC també ho farà. En aquests dos anys hauria d’haver-hi QUATRE objectius clars de les nostres forces polítiques:

PRIMER: En primer lloc, aplicar el SINO guanyador de la consulta, crear les estructures d’estat que fessin possible d’aquí a dos anys fer una DUI amb èxit. Ha guanyat el SI, doncs comencem per aquí mantenint així units TOTS els partits del DRET A DECIDIR, FEM ESTAT. Els que no teniu paciència (de pressa en tenim tots) tingueu clar que si aquest procés no té vistiplau de les empreses catalanes, no funcionarà. Per tant, calma, molta calma.

 

SEGON: QUIN ESTAT?
En segon lloc, hauria d’haver-hi un debat profund de com volem que sigui el “nou estat”. Un nou estat format pels territoris de les actuals quatre províncies catalanes, és una amnistia per a Espanya i per a Europa, que ens deixa despullats davant el món. Som un nou nat. Una Icària, i poca cosa mes. Una espanyeta del nordest enfadada pel tracte que li dóna sa mare. Un “nou estat”és abandonar la resta de la NACIÓ CATALANA a la seva dissort.

Si el Parlament català declares en vigor les Constitucions Catalanes seríem un estat, i tindríem capacitat legitima de reclamar a tots aquells que aquests 300 anys ens han robat.
Podríem reclamar a Alemanya, Àustria, França i Anglaterra la derogació del Tractat d’Utrecht per haver-se repartit els territoris de la Nació Catalana sense l’aprovació de les nostres Corts.
Podríem també reclamar a Espanya tot el que el seu estat ha confiscat en totes les guerres, tots els llibres, obres d’art, terrenys, edificis, TOT.
Podríem reclamar indemnitzacions de la guerra incivil, pels bombardejos de les poblacions catalanes pels aliats de Franco.
Hem de negociar amb Franca compliment Tractat fronterer de Corbeil i anulació del Tractat dels Pirineus, fet sense aprovació de les Corts Catalanes.
Hem de negociar amb Alemanya i Àustria com ens van deixar tirats el 1714, i el prejudici que ens causaren
Hem de negociar amb Anglaterra i exigir que compleixin el Tractat de Gènova 1705 o que ens indemnitzin pel seu incompliment, ja que el Tractat deia clarament “la Sereníssima Reina d’Anglaterra pel bé públic i el seu afecte a l’ínclita i Noble Nació Catalana, promet… que si ocorreguessin (que Déu no permeti) alguns successos adversos i imprevisibles de guerra,….auxiliats i ajudats per les armes d’Anglaterra i els seus alts aliats amb el fi de sacsejar-se l’onerós jou de França, quedaran amb tota seguretat, a garantia i protecció de la corona d’Anglaterra, sense que puguin patir la més mínima alteració ni detriment en les seves persones, béns, lleis, ni Privilegis, de manera que ara i en l’esdevenidor gaudeixi al Principat de Catalunya de totes les gràcies, privilegis, lleis i costums, tant en comú, com en particular, de la manera que aquest Principat fruïa d’aquests Privilegis, Lleis i Gràcies, en el temps del difunt Rei Carles II”.

I tot això a ells els beneficia perquè hi ha una contrapartida molt important per a ells: si tornem a ser l’Estat que ÉREM el 1714 no estem creant cap precedent a la Unió Europea que activi una febre de nous estats independents, ja que NINGÚ MÉS A EUROPA tenia CONSTITUCIONS el 1714.

 
TERCER: QUI PAGA EL DEUTE PÚBLIC ESPANYOL?
En tercer lloc hem de saber qui està a favor i qui en contra d’assumir un sol euro del Deute públic espanyol.
Assumir com diuen alguns “entesos” un 18% del deute espanyol, uns 180.000 M€ si comptem amb l’actual dèficit fiscal de 10.000 M€/any serien uns 23 anys continuant amb la situació actual de retallades socials i de fre de les inversions productives. És això el que volem, fotre a la merda una altra generació? Serem tan estúpids?
Fa anys molts especialistes afirmen que sense l’actual dèficit fiscal podríem destinar aquests diners a benestar social i inversions. Ara, molts d’aquests especialistes afirmen que en una Catalunya independent l’actual dèficit fiscal el destinaríem a pagar un 18% del deute espanyol. Seria important que ens expliquessin com els mateixos diners poden pagar dues coses o això sembla el “donde està la bolita”
Així doncs els que tenen pressa, la seva ambició personal els porta a acceptar pagar un deute que de cap manera s’ha de pagar perquè segons les lleis internacionals és deute odiós. Jo ho tinc clar, NO PODEM ASSUMIR NI UN EURO del deute espanyol perquè no l’hem creat nosaltres.

QUART: PROPOSTES D’ASSOCIACIÓ. Necessitem que en aquests dos anys que resten de legislatura els partits polítics catalans ens expliquin com serien els pressupostos de la Generalitat en totes les possibilitats per a què puguem triar: Dins d’Espanya amb SINO; El SISI dins d’Europa tornant deute; El SISI dins d’Europa sense tornar deute; o bé no assumir el deute i pactar amb els americans moneda i defensa. Com serien els pressupostos de la Generalitat en tots aquests casos, i quan es podria destinar a Benestar social, Ensenyament, Sanitat i inversions. Els números clars. No hem fet manis, vies i consultes només per a canviar des d’on se’ns mana, la ciutadania també ha exigit alhora regeneració democràtica i transparència.
I quan tot això estigui molt clar, i estigui clar també que ells ens deuen molt més que la suposada part nostra del deute de l’estat, quan estigui clar que no deixarem a la propera generació hipotecada amb un deute que de cap manera és nostra, aleshores proclamem la república ikea, la monarquia britànica, o un estat lliure associat militarment i econòmicament a Europa o a Amèrica, però no abans.

Jo prefereixo que Catalunya sigui un Principat com era el 1714, i com és ara Andorra, i que el Cap d’Estat sigui el President dels EUA, i que això em costi només convidar-lo a un sopar de gala cada quatre anys quan s’obri la legislatura, i com deia l’amic Joan Carretero, deixar-los un lloc per aparcar els seus avions de guerra.

Preferiria no ser a l’euro amb aquesta Europa burocràtica, lenta, i falsària, però abans de decidir, vull estar millor informat, especialment de què els costarà als meus fills.
Això és una partida d’escacs molt complexa i delicada per a tenir presses, i com sempre, acabar espifiant-la. Hiperventilats preneu trankilmazin, i no ens porteu a un nou 6 d’octubre com acostumeu, i sobretot, tots amb el President, que fins avui ha portat el timó de manera perfecta.

 

  1. Alexandre Pineda Fortuny Respon

    Gràcies a la lectura del teu article he refermat, la meva idea sobre el moment actual. Miquel: tens molts encerts en la teva opinió.

  2. Joaquim Cabanas Respon

    Felicitats, un molt bon article, per intentar que els nostres polítics no ens la tornin a espifiar
    Joaquim Cabanas

Deixa-hi una resposta

*

captcha *