LA MODERNITAT DE LES CONSTITUCIONS DE 1706

SEBASTIÀ SARDINÉ …………

De la CONSTITUCIÓ DE 1706 coneguda com “Llei d’exclusió de la casa de Borbó” a La “CONSTITUCIÓN DE 1978”,  esdevinguda en  “Llei d’exclusió de Catalunya”

L’entitat MEMORIAL 1714, em va convidar el proppassat dia 30.11.2011 a impartir una conferencia que vaig titular “ La modernitat de les Constitucions Catalanes de 1702-1706”. El ponent que em precedia l’advocat Eduard Cardona, i també altre advocat, Josep Ferrer (el dia 14.12.2011 en altre acte) varen fer un erudit repàs de les nostres lleis, Usatges i Constitucions, fins la darrera a finals del S.XVI. Vaig analitzar les Constitucions de 1701 i 1705.

La meva intervenció deixava constància de que, l’esperit de les nostres lleis constitucionals, a part de ser un cos jurídic molt modern per aquella època, influenciaren a tot el cos jurídic-constitucional de la resta d’ Europa de llavors, sent aquells conceptes encara avui, modernitzats, perfectament aplicables segons sentencies tretes de diferents autors antics, així:

Faci lo rei la llei a la Cort, amb la Cort.

Poc valdria fer lleis i constitucions si no eren per nos e per nostres oficials observades (Procediment d’Observança).

El príncep té potestat en tant que el poble li atorga.

El poder judicial ve de la llei.

Per dret natural, tota persona i tota cosa son lliures.

Llibertat es un do de la naturalesa. Allò que es natural, es immutable.

El dret i la raó de ser de la llei, no pas la llei, son una mateixa cosa.

La llei no és el dret, sinó una assenyada expressió del dret.

La llei ha de ser honesta, s’atingui als temps, sigui útil, clara i intel·ligible (Abad Oliva, fa més de mil anys). Per això els textos legals, que siguin breus.

A Catalunya, el rei, per ell sol, no pot legislar, legisla el rei i poble, juntament, les lleis obliguen al rei.

Les lleis a Catalunya, eren de pacte.

La Constitución de 1978” va ser un pacte, que l’ ”estado”, altra volta, ha trencat.

Varem redactar, consensuar, aprovar en el Parlament amb àmplia majoria l’Estatut, que va passar pel sedàs del Parlamento, tornat al Parlament, sent referendat pel poble i sancionat pel Rei, (les lleis obliguen al rei) sent publicat en el BOE, complint així amb totes les exigències legals i democràtiques. L’Estatut hauria d’haver estat respectat, sense necessitat de que, un tribunal caduc, polititzat, coix, mancat de legitimitat -segons la nostra filosofia del dret i parer meu- , gosés legislar (no es el seu paper) contrariant l’Estatut, interpretant, a la seva manera, allò que, per pacte legal i emparament popular, en base a un DRET exercit pel poble català, aquest, es va donar. La sentencia del TC va contravenir un principi jurídic bàsic : El dret i la raó de ser de la llei , no pas la llei , son una mateixa cosa. En desvirtuà altre: La llei, no és el dret , sinó una assenyada expressió del dret (dels catalans a decidir i legislar). No respectant la sentencia cap altre principi jurídic nostre. El TC s’havia d’haver declarat incompetent.

Primer trencament constitucional, recent, base de l’exclusió de Catalunya: La sentencia del TC contra l’Estatut. Ens diuen clarament als catalans, que de res ens val, en base al dret, fer lleis ni referendar-les ni que el rei les signi. Som, per la força, una propietat del “estado”.

Segon trencament: Reforma constitucional feta per Decret, modificant la “Constitución” per fixar un sostre de despesa, fent-ho només dos partits, sense consultar al poble. Podien haver aprofitat també per establir un màxim d’expropiació del PIB de Catalunya (2% durant 5 anys per recuperar dèficits endèmics i un 3% a partir de llavors). De res serveix demanar el concert, és perdre el temps, ni demandar l’ “estado” per moros. Son de la llarga. Ara ens exclouen de la “Comisión de Secretos de Estado”, és clar, els catalans no som, ja, espanyols.

Per això afirmo que, aquestes dos actuacions, converteixen, de facto, la ” CONSTITUCIÓN DE 1978” en la LLEI D’EXCLUSIÓ DE CATALUNYA del marc estatal i per tant, recuperem la sobirania plena, sense guerres, sense aldarulls, pacíficament. Ens han retornat –com diuen els anglesos “return nation” – , les llibertats. Som un Estat. Sent així, al estar orfes d’emparament legal, tenim que recorren a la nostra darrera CONSTITUCIÓ, la de 1705-1706, que el Parlament de Catalunya ha de fer seva , convocant Corts i, si convé, també al comte de Barcelona, (per excloure’l) i per actualitzar i modernitzar les nostres Constitucions, Capítols i Actes de Cort, donant-nos un nou cos jurídic amb que desenvolupar-nos, pactant, sobiranament, els que ens convingui, desempallegant-se, l’actual “estado” resolent el “Cas dels Catalans”. Tots contents. És evident que, és molt millor, governar per a set milions i mig de ciutadans, que fer-ho, amb setze pensar`s forans diferents, -comunitats- que pensen per nosaltres. Els estats petits, poden sortir millor de la crisi o no la pateixen. Europa tindrà un problema menys i nosaltres estarem en condicions d’ajudar Europa. Un actuar com el proposat, no és un problema. És la solució. No en fa falta cap d’argument per, actuant lliurement, al empara del dret de gens, convertir-nos en un nou estant dins de la UE, la vella o la nova a refundar. Ara és la ocasió.

Recolzen el nostre actuar:

Les declaracions sentides –per sortir-li de l’ànima- d’un “padre de la Constitución” D. Gregorio Peces Barba, relatiu a que potser s’haurien d’haver quedat amb Portugal, en lloc de Catalunya , ja que els hagués anat millor. A part de l’ànim de perdonavides i el sentit de propietari de latifundis que decideix el futurs dels altres, posa sobre la taula el sentir del seu grup polític i el dels qui varen aplaudir la afirmació, que no acudit. Objectiu: posseir.

El vanar-se un alt dirigent de les ribotades al Estatut que varen fer-nos al “Parlamento”. El no pagar l’estat el que deuen. Actuar contra les nostres lleis d’ensenyament. L’afer dels papers de Salamanca. El dèficit fiscal que afoga la nostra economia, per expropiació de recursos més enllà d’allò raonable, que comporta rebaixar, al principat, conquestes socials , educatives, sanitàries, d’investigació, d’inversió i altres. Tot aquest actuar, planificat, no te altra finalitat que la de afogament jurídic i econòmic amb que acabar amb els drets dels catalans si aquests no decideixen, com no ho fan els politics. SÍ la societat civil (consultes populars, manifestació 10-J-10, ara ANC). Varem passar de la Unió d’armes, a la Unió de Corones, al pensament únic I ara, a la legislació única a la que ens tornaran. El fet de no voler que un representant català al “parlamento” formi part de la “Comissión de Secretos del estado”, és tant com considerar que els catalans no son espanyols i no poden conèixer secrets d’altre estat. Lògic.

Com recuperar la nostra Constitució de 1706?. Ells ens en han ensenyat. Quant es va haver d’aprovar la “Constitución” es va fer una ficció: La monarquia fugida que, de facto, Franco havia abolit també, es va recuperar com si res hagués passat, (obrint un parèntesi en el moment de la República i del ”alzamiento” per tancar-lo en la data en que, Don Juan, el fill d’un ex rei, abdicà ¿? a favor del seu fill Joan Carles), tenint llavors el “estado” monarquia successòria a incloure en una constitució a aprovar en bloc. Pacte?.

Altra. També obrint i tancant parèntesi. Es va fer la ficció de retornar-nos la Generalitat de la Catalunya de la República, abolida per la mateixa guerra anterior, no creant-ne altra, sinó restaurant-la, per donar credibilitat democràtica a un procés de transició pactat, ara trencat.

Altra ficció a endegar, (obrim parèntesi des del dia 12.09.1714 i tanquem-lo avui, en el dia en que recuperem aquella Constitució de 1706, signada article per article, pel olianès Ramon Frederic de Vilana Perles, el darrer Protonotari de la Corona d’Aragó), amb un dret civil desenvolupat i amb la resta de cos jurídic a actualitzar per les nostres Corts, el Parlament de Catalunya, aprofitant allò aprofitable del Estatut abans de la sentencia. Si els polítics no ho fan, que ho faci el poble i els ajuntaments. Ens han exclòs del “estado” aprofitem-ho.

El Parlament ha d’exercir el Dret a Decidir, proclamant l’autodeterminació, la independència, recuperant nació i estat. Constitució ja en tenim, desenvolupada per el nostre Estatut aprovat en referèndum.

Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Arenys de Mar

  1. alfons Respon

    Magnifica anàlisi, que explica amb absoluta normalitat com estan les coses, i quin es el camí menys traumàtic per assolir la nostra sobirania. Llàstima que no es pugui publicar als diaris de més tirada, o sortir a TV3, com surt el comiat de’n Pep Guardiola…. de moment continuarem fent pedagogia tots els diumenges al Fossar, cal esperar que ben aviat siguem una bona colla de gent, que es la manera de poder tenir ressò als mitjans….

    • sebastià sardiné i torrentallé. Respon

      Gràcies Alfons per indicar que el meu treball és una “Magnifica anàlisis”.
      No es tracta tant de que ens RETORNIN (altres, terceres persones o institucions) les nostres Constitucions, sino que nosaltres mateixos, en FEM una REPOSICIO DE LES MATEIXES (per autoestima, com a acte sobirà, sense que ningu ens hagi de tornar res), com a RETORN a la situació de normalitat despres del parentesi del 300 anys que tancarem aviat.
      Aixi ho desitjo i per aixo treballo.
      La meva biografia, ja en la editorial, sobre RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES I CARAMARASA, de facto, el darrer Protonotari de Catalunya, signant de tots els articles de la nostra darrera Constitució, aporta infinitat de detalls, documents, tractats incomplerts o traïts que son l’ARGUMENTARI de tot el que ara estem vindicant i que clourà, esper-ho, abans del 11.09.1714 en que haurem proclamat, altra volta, la nostra Republica Catalana, com ja es preveia des de Pau Claris, Vilana Perles…Macià/Companys i ara, desitjo, el nostre Parlament.
      Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Biograf de Vilana-Perles.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *