5-12-1705 inici de les darreres Corts Catalanes

Inici de les darreres Corts Catalanes

Fa tres-cents deu anys al Palau de la Generalitat s’hi celebraven Corts Catalanes. Després de prendre Barcelona el sis de novembre, un cop aixecada la població de la Ciutat Comtal en favor de l’Arxiduc, va entrar a Barcelona fent fora l’odiat Virrei Velasco. Un cop a la ciutat Carles va començar a prendre disposicions i a actuar com a rei, però un català tot just sortit de la presó, on era per oposar-se a Felip V, se li va plantar davant i li va dir amb tota solemnitat que no podia actuar com a rei fins que no hagués jurat acatar i defensar les Constitucions de Catalunya. Aquell català era Ramon Frederic de Vilana- Perles, i va prendre jurament al nou Rei per tal que pogués actuar com a tal. Aquest Català va esdevenir Protonotari de la Corona, i va tornar a prendre jurament a València i a Aragó, car havia de jurar també les seves lleis. Ràpidament l’arxiduc Carles va convocar Corts a Barcelona, ja que no podia legislar sense la acceptació dels representants de la Nació Catalana, només en corts es podien fer lleis, així era a la nostre Pàtria des de que Pere II el gran així ho estipulés l’any 1284, més de quatre segles enrere, més de quatre segles ininterromputs de sobirania nacional a través de les nostres Constitucions de Catalunya.

El dia cinc de desembre de 1705 van començar aquestes Corts, que són les darreres en llibertat i sobirania plena, si no és que hi posem remei, com sembla que estem fent. Es van allargar fins el 31 de Març de 1706, i en elles es van anular les fetes amb Felip d’Anjou, quan va jurar com Felip IV de Catalunya i que després no va respectar. Per això, el tribunal de Contrafaccions, que era qui vigilava l’acompliment de les lleis, evidentment també per part del Rei, ja que no n’era exempt, va pledejar contra el borbó Felip, i va guanyar els plets, i el President del Tribunal, Miquel de Calderó torna de Madrid amb sentencies favorables sota el braç. Per això, en Vilana-Perles i d’altres defensors de les Constitucions, i per tant opositors a la voluntat reial eren a la presó.

Aquesta setmana s’ha celebrat al país veí l’aniversari de la seva constitució, una joveneta de de trenta-quatre anys, que s’ha fet vella prematurament. Una Constitució feta sortint d’una dictadura, feta amb soroll de sabres i pressions de l’exèrcit i dels sectors afins a la dictadura, que varen imposar articles en aquell text que ens han volgut vendre com exemplar. Precisament els que van votar en contra, la antiga Alianza Popular, ara convertida en Partit Popular, són els que la branden com a text sacrosant i inamovible, com a garantia de tot el més sagrat, ells que no la volien. I precisament s’agafen als articles imposats per l’exèrcit com a un clau roent, són els únic que els importen, són els únics que van imposar ells.

En la confecció de les nostres també hi va haver soroll de sabres, l’enemic de Catalunya, el borbó Felip ara ja com a Felip V de Castella, estava amb el seu exèrcit a les portes de la ciutat. Creieu que això feu que els catalans condicionessin les seves constitucions a la amenaça de la força? És clar que no! En paraules pronunciades per el Cavaller Ferrer i Sitges davant la junta de Braços del Principat el 1713, i repetides íntegrament per primera vegada des d’aleshores en aquest mateix lloc el passat més de juliol :

Rendida Barcelona ab honrosa capitulació, convocà lo rei nostre senyor per celebrar Corts generals; donàs remei en ella als abusos, corregint-se ab saludables lleis la inobservància de moltes; se disputà lo dret de nostre rei i senyor proposant sa Majestat a la cort l’exclusió de la familia borbona al comtat de Barcelona. Aprová i consentí la Cort general la llei d’exclusió ab les majors solemnitats que prevé lo dret, expressades en aquella constitució primera de dites Corts celebrades per lo rei nostre senyor en 1706; trobant-se los enemics a les portes d’esta capital, hassanya digne de cors catalans que, despreciant perills, s’exposaren als més imminents desastres sols per apoiar les regles de la justícia.

 

En aquestes constitucions s’exclou als Borbons a perpetuïtat dels regnes catalans, s’estipula un torn d’ofici, pagat per l’estat per garantir el dret a defensa de tots els catalans, es segueix reconeixent el Rosselló i la Cerdanya, extirpats il·legalment de Catalunya pel tractat dels Pirineus, i tantes d’altres coses.

Aquestes constitucions nostres no us penseu que no han tingut influencia en el món, encara que el borbó Felip ens les prengués van influir i molt en dos altres estats, l’un en el seu naixement, i a l’altre en la seva reforma i modernització. La veritat és que molts dels principis i conceptes de les nostres Constitucions es troben en la dels Estats units d’Amèrica, on es podien inspirar uns revolucionaris del nou món per crear una nació lliure, en les monarquies absolutistes de la Vella Europa, o en la darrera Nació lliure d’aquest vell món i en les seves Constitucions i Llibertats.

L’altre és precisament el Sacre Imperi, on en Ramon de Vilana-Perles va ser primer ministre de l’emperador i va endegar una complerta reforma i modernització de l’imperi en base a les Constitucions de Catalunya, que ell mateix havia ajudat a redactar i les havia signat totes en nom del rei.

Curiós que els dos estats influïts per les nostres Constitucions siguin ara les dos grans potències occidentals, Els Estats Units i Alemanya.

 

Com a catalans no ens cal cap constitució estrangera feta sota l’ombra d’un dictador difunt i amb l’amenaça i imposició militar, tenim les nostres, fetes, com ja he di també amb l’amenaça militar davant les mateixes portes de la ciutat, però que no va poder influir en els cors ni en les paraules d’uns catalans que se sabien homes lliures i que las defensaren amb la vida.

Per això, avui i aquí, al lloc sagrat on foren enterrats els defensors de les Llibertats i Constitucions de Catalunya, tornem a reclamar al nostre Parlament electe que en faci la Devolució a la Nació, amb la proclamació de la vigència d’aquestes Constitucions de Catalunya tornarem a ser una nació lliure i sobirana, tornarem a tenir una Pàtria

Visca Catalunya!

Salvador Bonada i Font

 

  1. Sebastià Sardiné Torrentallé Respon

    Magnific. Per fi es va potenciant la figura de Vilana Perles.
    A veure si ara en surt altre que amb fermeça, com lo Vilana, es planta i diu al cap de l. Estat SP: Senyor rei, voste aqui ha deixat de tenir jurisdiccio. Aboli’m el seu Decret de Nova Planta, restablim les nostres Constitucions, i, recuperant nacio i Estat, ens declarem independents com a Republica Catalana i, abraçant-lo, li digui, senyor, he tingut molt de gust. Es diplomacia .

Deixa-hi una resposta

*

captcha *