Llegirem el text de la Declaració d’Indepèndencia dels Estats Units d’Amèrica, però canviant nomès tres paraules: Gran Bretanya per Espanya, Amèrica per Catalunya, i colònies per províncies. Es un text del 4 de juliol de 1776, però es bastant actual en el nostre cas.   http://devolucio.cat/eua/

9-7-1713 – Catalunya: la Junta de Braços fa una crida a resistir fins al final contra Felip IV en la defensa del país. Llegirem el discurs que el 6-07-1713 va fer en Emmanuel Ferrer i Sitges en la sessió del Braç Militar de Catalunya, durant la Junta de Braços.     http://devolucio.cat/ferrersitges/ ‎    

HAVENT LO EXCELENTISSIM, Y FIDELISSIM CONSISTORI de Deputats, y Oydors de est Principat de Cathalunya, ab intervenció dels Braços Militàr, y Real, per regoneixer ser la causa comuna, resolc eixir à la defensa de las Constitucions, Vsos, y Privilegis de Comuns, y Particulars, ( cada lletra dels quals costa al valor, y llealtat Catalana tanta sanch ) y pendrer las armas en nom del Emperador, y Rey nostre Senyor, (Deu lo guarde) desitjant mantenirse baix son suau domini; no obstant la evacuació executada ja per lo Mariscal Comte de Estaremberch, en la major part de las Tropas : Esta Excelentissima Ciutat Amant de sa propria llibertat, y de la de tots los Pobles de Cathalunya, no sols se ha comformàt à la deliberació dels Excelentissims, y Fidelissims Deputats, y Oydors, però encara per la defensa de tant justa causa, ha passat à enarbolir lo Estandart de la Invicta Patrona Santa Eularia, pera oposarse al Enemich, que per no trobarnos encara ab competents forças pera detenirlo, se acerca à esta Ciutat. Y considerant à V.M. igualment interessat, es indispensable posarho en noticia de V.M. y demes Pobles del Principat, pera que acudint agermanants en qualsevol contratemps ahont clame la vrgencia del perill, puga la Nació Catalana logràr gloriós desempenyo en tant justa empresa, lo mes demostratiu testimoni del inimitable amor à son Monarca, segura conservació de nostra inestimable llibertat, y de la mes pacifica quietut, en augment del Culto Divino. Deu guart à V.M. Barcelona, y Iuliol 24. de 1713.

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 – 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català. Ferrer fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Tambe fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya de 1995 a 2003. També es va presentar com a candidat a l’alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent. Tambe va actuar com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del català. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt. Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d’un linfoma cutani. El mateix any 2006 es creà el premi literari Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès en el seu honor. Assaigs La persecució política de la llengua catalana (1985) Via Fora! (1982) Catalunya light…? Editorial El Llamp (1986) Lletres de batalla (1989) La insubmissió lingüística (1990) Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000) El Gran Llibre per la Independencia (2004).