Constitució? Quina Constitució?

Jrdi Miravet…..

El coneixement  del nostre brillant passat polític, ens permet enfrontar-nos millor al nostre present i ens fa albirar un futur més d’acord amb els nostres anhels.Francisco Manuel de Melo, va ser un militar i escriptor portuguès que va participar a la Guerra de Separació de Catalunya de 1640. Fruit d’aquesta experiència va publicar el llibre HISTORIA DE LOS MOVIMIENTOS DE SEPARACIÓN Y GUERRA DE CATALUNYA  EN TIEMPO DE FELIPE IV.
En aquest llibre ens explica la seva sorpresa i admiració  pel fet que els barcelonins en plena guerra destinessin el dia de Sant Andreu, a elegir les persones que durant un any tindrien la responsabilitat en el Consell de Cent de la Ciutat. En altres paraules, el que el militar i escriptor portuguès va veure, era una mostra de la nostra tradició democràtica que és desenvolupava any rere any, seguint un cerimonial de gran bellesa.

En commemoració d’aquest fet descrit anteriorment. L’Associació  Memorial 1714 entitat de Barcelona, un dels objectius de la qual és la de la recuperació de la consciència històrica dels catalans, cada any aprofita aquesta data del 30 de novembre per a parlar d’alguna de les institucions perdudes com a conseqüència de la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica. I fer-ho amb l’ànim de treure’n lliçons que ens serveixin avui.
Enguany hem tractat, estem tractant les Constitucions Catalanes i l’experiència que ens ha brindat fins ara aquest debat el volem compartir amb tots vosaltres, lectors del butlletí de l’ANC.
Les Constitucions Catalanes, són un conjunt de lleis on es recull la nostra tradició civil, política i institucional. La seva renovació i actualització, es feia a través dels segles mitjançant diferents compilacions, com les que es van fer a les Corts Barcelona de 1413,  impreses l’any 1495; les de les Corts de Montsó de 1585 i impreses a Barcelona l’any 1588.
Les últimes van ser les de 1702-1706, que en paraules del catedràtic Francesc Xavier Hernández Cardona, són una meravellosa herència de civilització. Segons va dir en l’acte de commemoració dels tres-cents anys de la batalla de Prats de Rei, celebrada en aquesta població el 12 de novembre de 2011. De fet les constitucions, van ser el gran nexe d’unió en la gran resistència de 1714. Els catalans eren molt conscients del per què lluitaven i el país que volien.
Les Constitucions Catalanes es constituïen a base de lleis que eren  proposades pel Comte Rei i aprovades per les Corts Catalanes, eren normes de rang major que únicament podien ser revocades per les Corts, mai per decrets o sentències reials que eren legislativament de rang inferior. En les darreres compilacions es va desenvolupar de forma clara allò que en termes actuals en diríem un tribunal constitucional.

Durant segles el Dret Paccionat va ser el nostre principi. Tothom estava sotmès a la llei, ja fos cristià, heretge o jueu, rei o plebeu. La llei tenia que ser curta i clara, havia  d’ésser útil a les persones i s’havia d’adaptar als temps, cada generació havia de fer la seva llei. La llibertat personal i col·lectiva era una condició indispensable per al seu desenvolupament.
Les Constitucions Catalanes també parlen del territori on neixen i s’han desenvolupat, en la recopilació de 1706, al seu capítol 61 limita Catalunya al nord per Salses i a ponent pel Cinca . A les compilacions de 1702, segons recull Antoni Porta i Berguedà al seu llibre LA VICTÒRIA CATALANA DE 1705 i acollint-se a treballs anteriors de Josep Pella i Forgas i Josep Coroleu, ens diu:
”La nació catalana és la reunió de pobles que parlen l’idioma català. El seu territori comprèn: Catalunya amb els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, el Regne de València i el Regne de Mallorca”. “Els tres pobles que formen la nació catalana tenen una constitució política pròpia i estan federats entre si i amb el Regne d’Aragó, mitjançant certes condicions que són objecte d’una llei especial. Catalunya és l’estat polític format, dintre de la Confederació pels catalans del Principat i dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya. El Principat de Catalunya és lliure i independent”Com a conseqüència del desenllaç de la Guerra de Successió a la Monarquia Hispana, vam perdre la nostra independència i vam ser incorporats a Castella, és va establir un sistema polític absolutista, que era a les antípodes del nostre i és va desfer tota la nostra arquitectura política. Només és va salvar el dret civil català si bé els redactors de  la Constitució de Cadis de 1812 van voler-ne la supressió. Es va evitar gràcies a la aferrissada i documentada defensa dels juristes catalans del moment i mercès a la feina dels seus successors i dels nostres contemporanis tenim un dret civil adaptat a les necessitats d’avui.
La Constitució Espanyola actual, aprovada per les Corts Generals el dia 31 d’octubre de 1978 i referendada el 6 de desembre del mateix any, té per a nosaltres el greu inconvenient del no  reconeixement de la nació catalana i que cada vegada  és menys útil per a solucionar les necessitats dels catalans.

Com a conclusió i en resposta a la pregunta que ens fèiem al títol de l’article: CONSTITUCIÓ, QUINA CONSTITUCIÓ? ens decantarem per aquella  que reconegui la nació catalana com subjecte de dret polític i tingui com a objectiu donar resposta a les necessitats de les persones que estiguin sota la seva empara. El camí seria doble per una part fer una nova compilació de les Constitucions Catalanes i per l’altra guanyar la força política necessària que faci d’aquesta nova compilació el nostre marc jurídic normatiu.

Jrdi Miravet,  President del Memorial 1714
Publicat al Butlletí de la ANC ( Assemblea Nacional Catalana)

Deixa-hi una resposta

*

captcha *