fa 74 anys, ESPANYA ASSASSINÀ LLUIS COMPANYS

senyal

El senyal al pit

Diputats de Catalunya,
els de l’antic General,
porteu en les cerimònies
damunt el pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on rellú la frase sòbria:
“duien lo senyal als pits”.

En la vostre digne toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n’adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplendent.

Si les quatre flames roges
marquen l’ensenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu de vida dels combatents
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya
el del novell General
com a lloc del teu suplici
n’han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure’l bé

Al castell de les tragèdies
et dreces a peu descalç;
petges la terra i la guaites
entre clarors matinals.

L’oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d’un màrtir antic;

-no em maten per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè, com jo,
has volgut lliure la Pàtria…

Trèmul l’oficial mana
fer foc. Oh màxim dolor!
–Per Catalunya!– tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impia,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s’han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.

President, quan tu mories,
duies el senyal al pit.

A. Rovira Virgili

  1. Santi RC Respon

    Ni oblidem, ni perdonem.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *