COLOM NO ÉS D’EN BILBENY

Recentment
hi ha hagut per twitter un rebombori entre els defensors del INH i els
autoanomenats acadèmics, o sigui els historiadors amb carnet, promogut pel
diputat Rufian.

Entenc, evidentment les raons dels “acadèmics” malgrat que no les
argumentin a twitter i que ja van ser exposades a l’article del Sapiens de març
titulat “desmuntant la nova història” que podeu llegir aquí http://data.inh.cat/files/files/190306200830209.pdf
.El que no entenc és que actuïn com un ressort a resposta del sr Rufian.

No opinaré sobre la suposada catalanitat de Marco Polo, Da Vinci, Erasme, etc.
perquè no els he estudiat. Però si puc afirmar que avui en dia la catalanitat
de Cristòfol Colom és indiscutible, i no ho és gràcies a Bilbeny sinó a què els
historiadors catalans mai havien dubtat de la catalanitat d’en Colom: C
Despuig, 1557; J. Zurita, 1579; J R Vila, 1602; A Bosch, 1628, Leonardo de
Argensola, 1630; Gaspar Sala, 1640; Diego Iosef Dormer, 1697; Narcís Feliu de
la Penya, el 1709. I arriba 1714 i comença el silenci.

El 1888, s’inaugurà a BCN el monument a Colom, amb un conjunt escultòric que
reivindica la presència de catalans en el descobriment. El lema del monument a
COLOM va ser “”Honorant a Colom, Catalunya honora als seus fills
predilectes” Més clar, aigua.!

A primers del S XX els historiadors cohesionaren i documentaren el sentir
popular convertint-lo en tesi: Ulloa, Carreras Valls, Bayerri. Aleshores com a
resposta Musolini hi aboca diners al Colombo genovès i la dictadura de Primo de
Rivera enalteix les figures dels Pinzon.
 
Altres historiadors no catalans també arribaren a la conclusió que Colom era
català i jueu com Salvador de Madariaga o Simon Wiesental. Conclusió a la qual
també arribà recentment la doctora Estelle Irizarry al seu llibre El ADN de los
escritos de Cristóbal Colón.

Després del franquisme, els historiadors del CENTRE D’ESTUDIS COLOMBINS,
prosseguiren les investigacions: Caius Parellada, Pere Català Roca, Francesc
Albardaner, Nito Verdera, Ernest Vallhonrat, Charles J. Merrill. Joaquim
Arenas, Josep M.Castellnou, Coll, Bestratén, Ortadó, Romà Pinya, Antonio Poyo,
Frederic Udina i Martorell, Fidel Company, Antoni Bach, Enric Mitjana de las
Doblas, Dalmau Valls, Jaume Aymar, etc

El moment àlgid del CEC va ser l’any 2004, quan el canal Discovery Channel, amb
la col·laboració dels investigadors del Centre d’Estudis Colombins, va estrenar
un documental que reafirmava la tesi del COLOM CATALÀ i que aportava els
següents peritatges científics:
-El Peritatge de Lluís de Yzaguirre sobre que Colom era un parlant de català
central
-El peritatge del paleògraf Gabriel Roura que les cartes manuscrites de Colom
són fetes en lletra gòtica cursiva catalana
– Els resultats de les anàlisis d’ADN que certifiquen el parentesc entre
Cristòfol, Diego i Hernando
– El resultat de l’anàlisi antropològic de Diego Colom que certifica que tenia
52/58 anys en morir i no 47 com tindria el germà genovès. Per tant la teoria
genovesa a la paperera.

Aquí podeu veure el documental:
original anglès (2004) https://vimeo.com/353669429

versió per a Espanya (2004): https://vimeo.com/355144432
refregit hispanista (2005): https://vimeo.com/353660526
 
Tenim també el peritatge forense del dr. Charles W. Goff a les restes de Colom
de Santo Domingo que asseguren que Cristòfol tenia uns 70 anys en morir, per
tant nascut el 1436 aprox., i no el 1451 com el genovès, ni 1414 com diu en
Jordi Bilbeny.
I també tenim amb posterioritat al documental els peritatges dels catedràtics
de Paleografia Montserrat Santmartí (URV) i el Dr Garrido (UdA) que han
ratificat el peritatge del professor Roura.

Per tant tots hauríem d’estar d’acord almenys en què la teoria genovesa es
falsa, i que Colom era catalanoparlant.

El INH no va tenir res a veure en aquest documental, més aviat el van
menystenir. Mentre això passava el director del Museu Nacional de Catalunya,
sr. Sobrequès donava suport i obria el MHC a Jordi Bilbeny perquè presentés un
dels seus llibres, i ERC donava suport i fins i tot donava premis al INH.

El CE Colombins, delegació funcional d’Òmnium durant 20 anys, va ser
“convidat” a marxar d’Òmnium (igual com van fer també amb el Memorial
1714) quan una “nova generació” va prendre les regnes de l’entitat el
2011. La “nova generació” que ha convertit Òmnium en una comercial de
samarretes, fa cartells en castellà i oblida que el seu lema era “llengua,
cultura, país”, i es dedica a influir políticament.

Tots els historiadors de la “acadèmia” no van donar suport al CEC
malgrat el seu estil academicista i han restat callats tot aquest temps. Si el
INH ha agafat volada i el CEC és mort és té que agrair a ells.
 
És evident que en el tema Colom, en Bilbeny desbarra i molt. La major part dels
llibres d’en Bilbeny, ell no ho amaga, es basen en escrits d’historiadors
anteriors, fet que li dóna certa patena de credibilitat, però les seves
conclusions són errònies. Per no atabalar-vos us exposaré algunes:

El tema de la suposada partença d’en Cristòfol Colom d’un suposat port de Pals
neix d’una mala interpretació d’un document-carta que localitzà la Núria Coll i
Julià, on diu literalment “Vicens Anes Pinson de la vila de Pals”,
dintre d’una carta íntegrament escrita en llengua catalana. En la mateixa carta
ens parla de cinc persones més de Civilla. Qui això escriu catalanitza els noms
de Palos i Sevilla.
El mateix Cristòfol Colom ens diu al Diari de Bord del primer viatge
“Salpí de la barra de Saltes…”. I la barra de Saltes és al municipi
de Palos de la Frontera i té prou calatge per a encabir petroliers avui en dia.

També afirma que en Cristòfor Colom era en Joan Colom Bertran, i d’aquest
personatge existeixen fins a quatre documents on consta com a mort abans de
1492. Bilbeny, tot ignorant aquests documents i en la seva dèria per
identificar l’Almirall amb el Joan Colom Bertran afirma que es va casar dos
cops, la primera amb Caterina d’Alós de qui té a Diego Colom i la segona amb
Felipa d’Avis amb qui té a Hernando Colom.
Identificar Felipa Moniz amb Felipa d’Avis i d’Urgell, quan d’aquesta dona
sabem, pel seu testament, que morí soltera, és un nou error, i a la Beatriu
Enriquez, en canvi, en Bilbeny ni l’anomena, malgrat existir documents, que
segons el seu criteri, deuen ser tots falsos.

I com, segons Bilbeny, els Reis Catòlics atenen Colom per ser marit d’una Avis,
i per ella li admeten la noblesa, curiosament no es planteja perquè l’hereu de
l’Almirallat no és Hernando a qui fa fill de la noble, sino Diego.

Tampoc deu ser important que les nissagues de descendents de Diego Colom Moniz
i Jaume Colom Alós siguin totalment diferents, ni que Jaume Colom Alós sigui un
personatge documentat a Barcelona mentre el Diego Colom Moniz corre amb el seu
pare per Amèrica.

L’absurd queda al descobert quan lliguem edats i descobrim que quan neix Diego,
el Joan Colom Bertran tindria 66 anys i quan neix Hernando en tindria 74, i
Felipa d’Avis 53. Suposo que quan repensi aquestes dades donarà peu a un nou
llibre tot justificant la inseminació artificial.

Podria estendre’m molt més sobre els errors detectats en llibres de Bilbeny
sobre Colom, els tinc tots i els he llegit i marcat, però penso que és
suficient a tall d’exemple, i que amb aquests pocs exemples que he donat per no
estendrem qualsevol lector s’haurà adonat de la magnitud de les errades.

Queda clar que segons les proves científiques, especialment el peritatge del
Dr. Charles W. Goff trobat a la Universitat de Yale fet a les restes de
Cistòfor Colom de Santo Domingo, que ens el fan nascut sobre 1436 és més lògic
pensar que tingués a Diego amb 44 anys amb una Felipa Moniz de 25, i a Hernando
amb 52 anys amb una Beatriu Enriquez de 25.

Per als que dieu que el INH serveix per a reescriure la història catalana
expliqueu-me perquè necessita a Erasme, Da Vinci o altres figures europees, com
si no tinguéssim prou figures catalanes o fets importants a investigar. Si
fossin certes les seves teories sobre Erasme o Da Vinci faria conferències a
Holanda i Itàlia per a ser escoltat. Amb tota aquesta exageració només s’aconsegueix
que tothom qui intenta investigar en aquesta direcció sigui etiquetat de boig.
I això ha ajudat a matar el “Colom català” dins la comunitat
acadèmica.
 
Però mirem també cap a l’altre cantó: Quants historiadors oficials han
treballat el tema Colom recentment? Quants d’ells s’han trillat els arxius de
Barcelona, València, Marsella o del Vaticà buscant proves?
Segurament, a part de la gent del CEC ningú més ho ha fet. I malgrat seguir
criteris acadèmics no van tenir mai el suport dels historiadors catalans
acadèmics. En canvi cap historiador “oficial” es va queixar quan
Bilbeny fins i tot presentava llibres al Museu de Història de Catalunya, ni
tampoc quan s’emetien els seus “documentals” per TV3. Ningú es
queixava aleshores, perquè ho fan ara? Perquè ja ha desaparegut el CEC i ja
podem tornar a la “versió espanyola”, o perquè algun partit ha donat
ordre de tancar una de les seves guinguetes perquè ja no els és útil per a la
seva nova república espanyola de la Comunitat Autònoma de Catalunya?

Fixeu-vos bé que la desaparició del CEC i la propera desaparició del INH
suposarà que tota la investigació sobre Colom el senyors acadèmics la deixen en
mans de foscos personatges com Consuelo Varela, Juan Gil, Anunciada Colón de
Carvajal o Guadalupe Chocano que evidentment defensen el colom genovès,
ignorant, malgrat haver vist (i participat) en el documental les proves
científiques d’aquest.

No només això, sinó que deixaria el camp lliure a què el domini historiogràfic
continuï en les mans de qui tenen la visió inquisitorial que predomina a la
història espanyola fa 500 anys. A què es publiquin llibres tan macarrònics com
“El imperio espanyol”( en angles Rivers of Gold) del Hugh Thomas, que
és un llibre ple d’errades històriques, però com és un amic del Aznar cap historiador
català ho va denunciar, no fos cosa que fos mal vist.
 
No estic a favor de la desaparició del INH, estic a favor que
l'”acadèmia” fiscalitzi la feina dels investigadors no professionals
i els doni suport, en comptes de callar i deixar el camp buit perquè els
espanyols segueixin escampant mentides. Que ajudin en comptes de primer
ignorar-los i després destruir-los, si el que vol és realment aprofitar la seva
feina. Potser tota la feina no es valida (les conclusions), però molts dels
dubtes raonables exposats per ells valdria la pena investigar-los i
aclarir-los.

Sobta que quan els nostres historiadors col·laboren en llibres de text escolar,
no tinguin gens de vergonya en escriure que Colom era genovès. No coneixen les
proves aportades pel CEC? Només per interès acadèmic o professional les haurien
de conèixer. I si les coneixen perquè ho fan? Molt al contrari et pots trobar
en llibres de text escolars redactats per historiadors catalans, una doble
pàgina d’homenatge al primer rei que va prohibir el català, Carles III (el del
conyac, no el nostre) o llegir expressions absurdes com “Corona
d’Aragó”.

Pretendre que algú no pugui parlar o escriure d’història sense tenir la carrera
hauria de valdre també pels que opinen de disseny gràfic o de futbol sense
tenir títol. Fer-ho a Catalunya suposaria, a més, que ens quedem on eren els
nostres historiadors fa 60 anys deixant així el camp lliure a un poderós enemic
amb molts més recursos per la mentida i que porta 500 anys inventant fake-news
. Perquè amb l’experiència dels últims 30 anys està demostrat que els
historiadors “oficials” no els preocupen segons quines coses, amb
honroses excepcions com és el cas d’en Francesc Xavier Hernandez Cardona.

Per tant, us demano que deixeu en pau en Colom, si almenys no coneixeu la feina
feta pel CEC, o com a mínim, haver vist el documental.
 
Miquel Manubens
Expresident CEC
Autor de “histories de distracció massiva”.
 
  

IMATGE: pàg. 10 i 21 d’un llibre de 2n de Batxillerat, d’Ed. Teide, A la 21 explica que Carles III prohibí el català. A la pàg. 10 honora el mateix rei amb una pagina sencera

  1. Lleonard Garcia Solà Respon

    Benvolgut sr.
    Estic d’acord amb el tó general de les seves opinions aqui expressades. Especialment, allò que afirma en els darrers paràgrafs quan diu. “No estic d’acord en la desaparició de l’INH, ho estic a favor de que l’ “Acadèmia” fiscalitzi llur feina i els doni suport… portser tota la feina no és vàlida, però molts dels dubtes raonables… valdria la pena investigar-los i aclarir-los”.
    No, en canvi, en allò que diu en relació a l’article de Sapiens -Març del 2019- on representants de l’ “Acadèmia” hi exposaven una sèrie d’ ‘arguments’. Personalment, em va fer el mateix efecte que podem experimentar quan un policia, davant les explicacions del denunciat, és limita a ensenyar la placa enlloc d’escoltar. La veritat, només hi vaig veure exhibició de ‘placa’ i d’arguments, ni un de sol. En tot cas,els tòpics de sempre i massa desqualificació. Per no parlar que d’aquella trobada s’en digués ‘tertúlia’; doncs diría que, per definició, en un lloc per a debatre assumptes controvertits i no un encontre on tothom coincideix en allò que es tracte, tal i com sembla que va ser el cas. Tampoc és que estigui sempre d’acord amb allò que diu el sr.Bilbeny (i soc soci de l’INH) tinc dubtes en més d’una dels seus plantejaments, com el de convertir en el Colom històric al personatge Joan Bertrán nascut el 1414. Ell ho ha investigat, té les seves raons però a mi m’en calen de més sòlides per acceptar-ho. És més, fins i tot en determinada ocasió li vaig fer veure l’error de negar que l’emperador Carles I va desembarcar al port basc de Fuenterrabia en la seva primera vinguda als regnes hispànics. Cosa que es desprén de la lectura dels esborranys conservats a la B.Colombina de l’obra no acabada a instàncies dels Consejo de Castilla i el de Indias coneguda com a -Itinerario o Cosmografia de España – del seu fill Ferran Colom. No acabada i, precisament per aquesta raó, tampoc censurada i que, a més es va recuperar a finals del segle XIX Doncs bé, en un dels registres que s’hi conserven és allò que s’hi diu: que és a Fuenterabia on va desembarcar l’esmentat monarca. Per cert, si té intenció de fer-hi una ullada li recomano que ho faci amb els originals amb que es va voler donar forma al recull dels milers de pgs. servades: una edició del 1911 i, la més recent, del 1988 que en 3 volums fou editada per la Junta d’Andalusia en vistes al 500 aniv. i a la qual hi vaig tenir accés per préstec bibliotecari. També hi han assajos que tracten els esmentats papers però no ho diuen tot, especialment allò que “no s’entén”. Com qué ? És una obra amb la pretensió original de donar dades sobre tots els municipis dels regnes hispànics, podem entendre que es tractava d’una empresa amb molts anys de recorregut abans no fos acabada, i vaig tenir interès per comprovar que en deia el fill del Descobridor, tant del ‘Palos’ andalús i alhora que podia dir del Pals empordanés. Doncs bé, d’aquest darrer municipi ben res, o no s’hi va arribar o es va ‘despistar’, com sol dir-se vulgarment. I això que si que hi han dades de Port Bou, de Perpinya, em sembla que també de Girona i d'”Estelrique”, etc., però, de localitats de la costa de Girona res, ni un de sol. Però, del Palos de Huelva si que hi vaig tenir sort en localitzar el registre, i feia: “palos es lugar de mil vecinos e esta en llano Riberas de la mar e tiene fortaleza e es de tres señores del rey e de don pedro de puerto Carrero e del duque de sevylla e fasta moguer ay una legua de tierra llana e todo de huerta de olivares e viñas” Increïble, oi ? Ni parla del seu pare, ni que d’aquesta vila va emprendre el primer viatge de descoberta !! De fet, la principal font de molts historiadors per aceptar el protagonisme del Palos de Moguer prové dels famosos ‘Plets’ dels Colom contra la Corona. En aquest sentit proposo la lectura, a la revista ‘Analytics’ (2-12-2016) de l’entrevista que es fa a l’actual descendent dels Colom, Anunciada Colón de Carvajal i al catedràtic J.M.Pérez Prendes els quals parlen de l’obra escrita per ambdòs “El proceso de los mal llamados pleitos colombinos es un reflejo de…” etc. De la seva lectura es dedueix que aquells ‘Plets’ -com a font- no son gens de fiar. Deia que aquests esborranys no haurien estat ‘censurats’ perquè, d’haver-ho estat, dirien exactament el contrari. Dada aquesta que, en comentar-la amb en J.Bilbeny, avui forma part de les raons que dóna a favor de considerar Pals com el port de sortida de l’esmentat viatge. I d’aquesta categoria n’hem aportat d’altres, més aviat nombroses.
    Aquest tipus de recerca, diguem que d’afeccionat ja que no soc historiador, va començar precisament perquè creia que allò que explicava en Bilbeny era una barbaritat, una gosadia i exageració… i, descregut, vaig optar per recórrer a biblioteques i alguns arxius i, vol saber la meva opinió ? doncs que en alguns aspectes el sr. Bilbeny encara es quedava curt !! (i fixi’s que dic alguns, és a dir no és una seguidista relació de fe ni de devoció)
    Finalment, i com a detall curiòs, vos esmenteu el lloc geogràfic de la ‘Barra de Saltes’ com segur lloc de partença, etc. Cal saber, tanmateix, que a Pals a la desembocadura del riu Daró en l’indret conegut coma ‘Basses d’en Coll’, no lluny de la platja del Grau, hi arriba un riuet anomenat de ‘Saltseseugues’ i no deu ser improbable -evidentment caldria investigar- que hagués tingut un tram navegable avui enterrat per sediments i l’oblit. D’altra banda, qui sap si aquest nom no tindria una versió abreujada com ara: ‘Saltses’ ? Al capdavall, no tendim al camí de la menor resistència, fins i tot en la parla ? Aquesta darrera observació-discussió sobre la “Barra” no és de collita pròpia sinó de l’investigador local de Pals, l’ex-regidor Narcís Subirana. A cascú el que li pertoca.
    Per acabar, assabentar-lo que properament sortirá, al butlletí de l’INH, una aportació de dades -no de caràcter acadèmic, que no és el meu cas- sinó com a persona interessada- on provo d’aportar dades no coincidents amb el parer general dels contertulians de Sapiens.

    Salutacions,

Deixa-hi una resposta

*

captcha *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada