CARTA AL REI DEL PAÍS VEÍ

No sóc el primer i amb seguretat no seré l’últim entre els catalans que pensa que a la difícil conjuntura econòmica, política i també social que travessem és imprescindible que interioritzem dues coses fonamentals:

La primera és que només superarem les dificultats actuals actuant units, caminant junts, unint les nostres veus, remant al mateix temps, cosa que ja vam començar a fer el 10 de juliol de 2010 i hem repetit aquest 11 de setembre.

Estem en un moment decisiu per al futur d’Europa i de Catalunya i per assegurar o permetre que altres arruïnin el benestar que tant ens ha costat aconseguir.  En aquestes circumstàncies, el pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, aprofundir ferides.  Desprès de trenta-cinc anys de pseudodemocràcia ha quedat demostrat que la Espanya democràtica ers una quimera impossible.´

Es just el moment aleshores d’escodrinyar en les essències, de mirar al passat i veure que la Nació Catalana va poder ser un estat modern i potent gràcies a no perdre el temps debatin si eren llebrers o conills els que amenaçaven el nostre model de convivència.  Ha quedat clar en tot aquest temps que tant la dreta com l’esquerra espanyola sempre van en contra nostra, contra la nostra cultura, contra el nostre autogovern i contra els nostres interessos econòmics i comercials.

Es per tant el moment mes adequat a l’acció decidida i conjunta de la societat, a tots els nivells, en defensa del model democràtic i social que entre tots volem, i que nomes ens podrà garantir la independència de tota la Nació Catalana.

Els espanyols mai han volgut ni volen la unió i la concòrdia amb nosaltres, sinó es per a assimilar-nos i robar-nos. No han tingut mai cap interès ni en entendre els nostres arguments, ni la nostra cultura ni la nostra història.

La crida del seu rei a recuperar i reforçar uns suposats valors que segons ell van destacar en particular en la transició democràtica no son res mes que una crida al nostre silenci, perquè aquets suposats valors inicials van ser traïts per tots ells, especialment per ell,  perquè : Abans de la Constitución ja teníem Generalitat.  Abans de la Constitución la Generalitat va absorbir les quatre diputacions. Abans de la Constitucion, el rei parlava en català a Catalunya. Abans de la Constitución el dèficit fiscal era molt menor. Abans del 23-F els partits catalans eren tinguts en compte sempre. Des de l’època Aznar hi ha una triple aliança (executiu, legislatiu i judicial) contra les lleis catalanes. Abans de la sentència de l’Estatut no es posava en dubte la immersió lingüística.

Els catalans hem treballat i ens hem esforçat com qui mes. Els partits catalans, especialment CiU han tingut el mèrit, la generositat i el diàleg sempre disposat amb qui governava a Madrid, independentment de quin partit fos el que governes.

A resultes de tot això nomes hem rebut insults, menyspreus i amenaces continues de qui no governés, i continus incompliments de les seves pròpies lleis, retallades i boicots a les lleis del nostre parlament o fins i tot continues deslleialtats legals i econòmiques per part de qui governés.

En tot això, el seu rei ha restat sempre mut, o fins i tot mentider com quan afirmà que mai s’havia imposat la seva llengua quan encara existeixen lleis que l’imposen en totes les àrees. En cap moment ens ha defensat de les continues agressions i menyspreus.

I en canvi ara es ell qui s’atreveix a demanar-nos : el treball, l’esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l’imperatiu ètic, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l’interés general.  Com pot tenir tanta barra.!

Ens reclama la renúncia a la veritat en exclusiva, però en cap moment ho fa ell. Ens demanen que complim amb la seva Constitució quan el propi rei mai l’ha jurada. Ens amenacen amb conflictes militars i en boicotejar-nos indefinidament la nostra incorporació a la Unió Europea.  Però com pensen que algú pot voler seguint compartint res amb gent tant ufana i tant superba.

Nosaltres volem deixar enrere immediatament tota aquesta colla d’indesitjables. Volem un estat amb una democràcia plena i on es garanteixi el benestar social dels ciutadans. Són aquests els valors d’una societat sana i viva, la societat que volem ser i on volem estar per superar entre tots les dificultats que avui vivim. Per tant caminarem, sense insultar ni menysprear ningú, cap a la independència de tota la Nació Catalana, la nostra única i veritable Pàtria, Fins aconseguir-ho!

Miquel Manubens

=================================================================

Carta rebuda del Sr Juan Carlos:

“No soy el primero y con seguridad no seré el último entre los españoles que piensa que en la difícil coyuntura económica, política y también social que atravesamos es imprescindible que interioricemos dos cosas fundamentales. La primera es que solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez. Estamos en un momento decisivo para el futuro de Europa y de España y para asegurar o arruinar el bienestar que tanto nos ha costado alcanzar.

En estas circunstancias, lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia. Son, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos elegido.

La segunda es que, desde la unión y la concordia, hemos de recuperar y reforzar los valores que han destacado en las mejores etapas de nuestra compleja historia y que brillaron en particular en nuestra Transición Democrática: el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva. Son esos los valores de una sociedad sana y viva, la sociedad que queremos ser y en la que queremos estar para superar entre todos las dificultades que hoy vivimos.”

//

  1. Antoni Xufre Respon

    Un altra vegada no puc més que dirte:Endavant

Deixa-hi una resposta

*

captcha *