DANIEL CARDONA I LES DISCUSSIONS SOBRE LLEBRERS I CONILLERS.

MIQUEL MANUBENS …………….

Avui honorem la figura d’en Daniel Cardona perquè va ser dels pocs que no va voler mercadejar amb la Pàtria. De fet, tot el que ell ja apuntava es una constant que es repeteix en la historia de la defensa del país. Fa tres-cents anys que els nostres polítics, fan com a la faula dels llebrers i conillers i perden el temps en discussions absurdes, mentre l’enemic es rearma d’arguments, amb lleis, amb manipulacions informatives,  o ja directament utilitzant les forces legals colonials contra els nostres representants.

De discussions estúpides en tenim unes quantes en aquests moments, una d’elles es si hem de fer una DUI o un RUI o un PUI. Seguim discutint els llebrers o conillers. Cap nació del mon, dels lakotes als ciutadans de Papua Nova Guinea, quan volen recuperar la llibertat, plantegen altra cosa per a aconseguir-ho, que recuperar les seves antigues lleis i costums, cap.

Nomes els catalans tenen la dèria de voler, sempre, recomençar de bell nou, amb l’excusa d’alló que anomenen “ampliar la base”. Creuen alguns que recuperar la nostra vella historia no aproparia als immigrants a l’objectiu, fet que demostra un avergonyiment indigne, o un desconeixement de la pròpia historia. Tot immigrant a altres països se sent honorat de compartir la historia de la Nació que els acull, arreu del mon. Perquè aleshores un immigrant nostrat no se n’hauria de sentir, quan la nostra es justament la mes llarga de defensa de les llibertats al mon.

LA DUI ja la va fer Borrell II, ahir va fer 1.029 anys. El referèndum es una eina que cap Nació amb estat preexistent al mon l’ha utilitzat per a recuperar la llibertat, cap. El cas escocès es especial perquè el seu parlament va aprovar la Unió, no es comparable amb nosaltres.  Ni tampoc hi ha cap cas al mon, que una Nació, un cop foragitat l’invasor, s’hagi inventat “lleis de transitorietat jurídica”, simplement ha tornat a les seves lleis preexistents abans de la invasió, tot reformant-les si era precís.

També em provoca una estranya barreja de somriure i indignació qual escolto gent parlar que hem de fer un “procés constituent”. Voleu dir que amb el procés constituent que va de la Pau i Treva de 1027 fins les Corts de 1705 no em varem tenir prou?.

Si algú us planteja que el Decret de Nova Planta va anular les nostres lleis, la resposta es simple, no nomes aquell Decret va ser il·legal, sinó que caldria saber si per a fer-lo van comptar vots o escons. Aquell Decret alguns caps pensants actuals el volen anular ara en una nova Constitució que estan redactant. Es pot ser mes babau.!  Des de quan un Decret il·legal precisa d’una Constitució refrendada per anul·lar-lo? El Decret no s’ha d’anular, sinó que amb un Decret presidencial es fa constar la seva invalidesa, i es commina al Parlament a redactar lleis d’esmena a les Constitucions Catalanes (llei electoral i fiscal)  i a baix que fa baixada.

O preferiu que una classe política que va trigar tres anys en redactar un Estatut infumable redacti una nova Constitució? Voleu mes anys de llebrers i conillers? Amb aixó ja tindríem feta la PUI i tindriem Constitucions tot recuperant la nostra dignitat sobirana, Les Constitucions defineixen les nostres fronteres: Corbeil la frontera amb França, Almizra la frontera sud-oest amb Castella. Les Constitucions defineixen que el Principat va de Salses al Cinca, i que les Balears son indestriables del Principat, i que els valencians son per “ius solis” o “ius sanguinis” ciutadans catalans de ple dret.

Una independència feta així, Constitucions Catalanes en ma, garanteix els drets de tots els altres connacionals catalans, de la mateixa manera que ho fa la Constitució de la RFA respecte a la RDA, on si recordeu, gracies a aixo, no es va fer cap referèndum per l’annexió.

El següent pas es simple, denunciar a Estrasburg els Tractats de Pirineus i Utrecht per il·legals, al no comptar amb l’aprovació de les Corts Catalanes, i reclamar a GB i USA, com estats successors de la Anglaterra de 1705 el compliment efectiu del Tractat de Gènova, que obliga a la defensa de les Constitucions malgrat es perdés aquella guerra.

Aquest es l’únic camí que els països occidentals entendran, tot nou estat s’ha de posar a la cua de la finestreta, però la recuperació d’un VELL ESTAT, ens situaria en el concert mundial d’immediat i ens donaria dret a reclamar indemnitzacions, pels 303 anys d’esclavatge, de l’espoli i per les guerres.

Jo no se si aconseguirem la independència, el que si se es que pel camí de les cartolines de colors i perdent el temps amb un procés que no camina no anirem enlloc. Nomes donem temps a l’enemic.  I en dir això ni som separatistes ni som radicals, al contrari som unionistes de la Nació Catalana i, com en Daniel Cardona, som patriotes coherents.

Visca Catalunya Lliure

  1. Martí Respon

    Per guanyar per aquest camí tan lloable caldria un miracle excepcional. Al septembre de 1714 hagués calgut un petit miracle què no va ocórrer.
    Els miracles no existeixen.
    Ets un valent, però no… Està tot perdut per el camí que proposes. Amb la composició de la Catalunya actual això és impossible.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *