Des
19
Dj
19 DE DESEMBRE DE 1359 CREACIÓ DE LA GENERALITAT @ Fossar de les Moreres
Des 19 @ 1:00 am – 11:45 pm

 

Cort de Cervera de 1359,

Creació de la Generalitat

Segell de Pere Terç

 

L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que al nostre País, a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol, i molt menys fer impostos per a finançar la guerra, ho havia de proposar a les Corts i les corts decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, davant la petició reial d’una aportació econòmica de guerra molt més important es decidí, a la Cort de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar quatre diputats per cada un dels tres Braços i quatre consellers dels diputats per Braç. Se li conferiren competències per prendre decisions amb la mateixa validesa de les de les Corts, és a dir, la màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte. Això ja ho sabien molt bé a la antiga Roma, que en temps de la República, en casos com aquest, nomenaven un Dictador per un període de sis mesos renovables. Catalunya no va voler donar poder absoluts a un sol individuu, ja sigui un rei o un electe. És el nostre tarannà no acceptar dominació de cap mena ni de ningú, molt menys estrangera, però tampoc autòctona. Va néixer la Diputació del General, el seu primer president Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió , control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada, a la manera catalana.

Aquesta Diputació del General, encara no amb caràcter permanent ans era un organisme excepcional per una situació excepcional, anà prenent força en els anys següents i es configurà com a govern efectiu de la Nació catalana, ja de manera permanent com a màxima autoritat de la Nació, un organisme de govern representatiu en períodes entre convocatòries de Corts Generals. Al pas dels anys anà prenent força i competències, i foren ja els Trastàmara els que la consolidaren i ha estat la manera de govern participativa i representativa dels catalans, el que ara en diríem democràtica, atenent a tots els condicionant de la representativitat de l’època.

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera (19 de desembre de 1359)

 

La Generalitat va néixer per assumir la gestió dels impostos per la defensa de la Nació Catalana, de Catalunya Tota, davant les agressions del nostre veí de l’altiplà, d’aquest veí que sempre cobeja i desitja el que no és seu i es creu legitimat a imposar la seva voluntat per la força, a sang i foc quant li cal i amb intrigues i mentides sempre. Veiem que rés no canvia, que la història es repeteix i cal recordar-la per aprendre d’ella i poder seguir endavant amb les ensenyances que en ella trobem.

Des d’aleshores les agressions castellanes s’han repetit una rere altre, i s’han repetit perquè no han aconseguit mai el seu objectiu d’anorrear-nos com a poble ni de sotmetre’ns a la seva voluntat. Ha emprat tots els mitjans al seu abast, guerra, repressió, persecució, assassinat, extermini, esborrament de la identitat i de la llengua, mentida i manipulació, traïció de TOTS els acords i pactes, més repressió, més extermini, més persecució, més mentides i manipulacions.

I seguim aquí, i seguirem aquí mentre quedi un sol català que sigui fidel a la Pàtria.Però no, no estem en aquesta situació, estem dempeus com a nació orgullosa i ferms en la decisió d’assolir la nostra llibertat.

Ara, com quant va néixer, la nostra Generalitat ha assumit el repte i s’ha posat al capdavant de la nostra reclamació i la nostra lluita, i com llavors ho està fent de manera pactada i participativa, de manera inclusiva perquè en aquesta lluita no sobra ningú, és una lluita de tots i cadascun de nosaltres. És el moment de deixar de ser catalanistes, sobiranistes, independentistes i qualsevol altre -isme, som Catalans per sobre de tot, som Patriotes, ens estimem Catalunya perquè ella és la nostra llibertat, el nostre dret i la nostra justícia. Perquè nosaltres la fem i en ella hi som tots, volem que esdevingui la Nostra Pàtria. És el nostre dret i el nostre deure lluitar per allò que ens pertany, per allò que som.

La nostra Generalitat com ha entomat el repte, i nosaltres amb ella per no cedir davant els brutals atacs que vindran, davant dels intents de desprestigi de tots i totes les institucions catalanes, davant l’ofec econòmic al que ens voldran sotmetre, davant la ofensiva legal i mediàtica que ja han començat a desfermar contra nosaltres. Saben mol bé que el nostre èxit és la seva fi. Que hauran de canviar per sobreviure i tenen una por ancestral al canvi. No hem de defallir ni escoltar els seus crits ni amenaces, el nostre camí és un, el nostre camí és la llibertat, el nostre camí és la defensa de la Pàtria i d’allò que la fa. Allò que defensaren els que en aquest Fossar van ser enterrats per l’honor de la seva causa. Les Llibertats i Constitucions de Catalunya, que han estat, són i seran la veu i la voluntat de la Nació Catalana.

Demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Amb elles tornarem a tenir un ESTAT CATALÀ. Amb elles defensarem tot el que ens han volgut robar i encara és nostre: la nostra VOLUNTAT i la nostra LLIBERTAT.

Catalans , Visca Catalunya!

 

 

Gen
29
Dc
26 DE GENER DE 1641 COMMEMORACIÓ de la Batalla de Montjuïc @ Fossar de les Moreres
Gen 29 @ 12:00 am

 

 

Oct
5
Dl
5-10-1022 Abat Oliva i les Constitucions de Pau i Treva
Oct 5 tot el dia

L’Abat Oliba va viure a cavall dels segles X i XI, i era nét de Guifré el Pilós. La seva família ostentava diferents comtats, però ell va renunciar al que li pertocava, i va ingressar al monestir de Ripoll. Va ser escollit abat el 1008 i el 1009 abat de Sant Martí del Canigó. Va convertir els monestirs catalans en importants centres culturals, i va participar activament en la construcció de castells defensius i diferents esglésies i monestirs, entre ells el monestir de Montserrat. Però un dels aspectes més importants de la seva obra, en tant que van contribuir enormement a configurar un món més pacífic i lliure del que hi havia, van ser les assemblees de Pau i Treva. En un moment de màxima puixança del feudalisme, on els pagesos estaven cada cop més oprimits i sotmesos a les lleis arbitràries dels nobles, Oliba promogué la Pau i Treva de Déu. Aquesta Pau i Treva, limitava els dies on eren permeses les lluites bèl.liques, protegia els pagesos i els seus domicilis i oferia les esglésies i sagreres, com a llocs lliures de lluites. Tot això, va contribuir a pacificar Catalunya, i va oferir a la gent un marc de convivència que va permetre al país de prosperar. Amb això, volem recordar que els catalans ja des d’un inici hem estat gent pacificadora, i que hem lluitat per tenir un país lliure, cosa que avui encara continuem fent.

 

=================================================

El 5 d’octubre del 1022 a Sant Pere de Rodes establí –amb el bisbe Berenguer d’Elna– les Constitucions de Pau i Treva, referendades el 16 de maig del 1027 al Prat de Toluges, lloc on, passats 950 anys, el patriota Josep Maria Batista Roca les commemoraria cada any mentre visqué.

Significat:

La Institució de la Pau a fi de sostreure a la violència una determinada categoria de víctimes (clergues no armats, pagesos i llurs cases amb bestiar, conreus i eines, etc.), les quals serien respectades pels combatents

La Institució de la Treva a fi de suprimir la violència (s’entén la violència l’armada) en determinats períodes fixats amb tota precisió (de dijous a dilluns, les pasqües, advent i quaresma i les vigílies i festivitats de més de vint-i-cinc diades de l’any)

Les Constitucions de Pau i Treva foren admeses pel Sínode de Niça el 1041 i pel Concili de Narbona del 1054, i aviat s’imposarien al món d’aleshores com a institució de salvaguarda dels Drets humans.

informació  de Parlament . cat :

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Còdex dels Usatges, Arxiu de la Paeria, Lleida.)

Precedents del parlamentarisme català

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau de Déuera el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenatsagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals i d’establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l’aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). D’aquesta manera entroncaren l’una institució i l’altra. Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I, i s’incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l’època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.

La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

Les Assemblees de Pau i Treva per Gener Gonzalvo i Bou, Historiador, Arxiu Històric de Tarragona

LES CONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE CATALUNYA(SEGLES XI-XIII)  —T E X T O S JURÍDICS CATALANS—

 

Des
19
Ds
19 DE DESEMBRE DE 1359 CREACIÓ DE LA GENERALITAT @ Fossar de les Moreres
Des 19 @ 1:00 am – 11:45 pm

 

Cort de Cervera de 1359,

Creació de la Generalitat

Segell de Pere Terç

 

L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que al nostre País, a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol, i molt menys fer impostos per a finançar la guerra, ho havia de proposar a les Corts i les corts decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, davant la petició reial d’una aportació econòmica de guerra molt més important es decidí, a la Cort de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar quatre diputats per cada un dels tres Braços i quatre consellers dels diputats per Braç. Se li conferiren competències per prendre decisions amb la mateixa validesa de les de les Corts, és a dir, la màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte. Això ja ho sabien molt bé a la antiga Roma, que en temps de la República, en casos com aquest, nomenaven un Dictador per un període de sis mesos renovables. Catalunya no va voler donar poder absoluts a un sol individuu, ja sigui un rei o un electe. És el nostre tarannà no acceptar dominació de cap mena ni de ningú, molt menys estrangera, però tampoc autòctona. Va néixer la Diputació del General, el seu primer president Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió , control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada, a la manera catalana.

Aquesta Diputació del General, encara no amb caràcter permanent ans era un organisme excepcional per una situació excepcional, anà prenent força en els anys següents i es configurà com a govern efectiu de la Nació catalana, ja de manera permanent com a màxima autoritat de la Nació, un organisme de govern representatiu en períodes entre convocatòries de Corts Generals. Al pas dels anys anà prenent força i competències, i foren ja els Trastàmara els que la consolidaren i ha estat la manera de govern participativa i representativa dels catalans, el que ara en diríem democràtica, atenent a tots els condicionant de la representativitat de l’època.

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera (19 de desembre de 1359)

 

La Generalitat va néixer per assumir la gestió dels impostos per la defensa de la Nació Catalana, de Catalunya Tota, davant les agressions del nostre veí de l’altiplà, d’aquest veí que sempre cobeja i desitja el que no és seu i es creu legitimat a imposar la seva voluntat per la força, a sang i foc quant li cal i amb intrigues i mentides sempre. Veiem que rés no canvia, que la història es repeteix i cal recordar-la per aprendre d’ella i poder seguir endavant amb les ensenyances que en ella trobem.

Des d’aleshores les agressions castellanes s’han repetit una rere altre, i s’han repetit perquè no han aconseguit mai el seu objectiu d’anorrear-nos com a poble ni de sotmetre’ns a la seva voluntat. Ha emprat tots els mitjans al seu abast, guerra, repressió, persecució, assassinat, extermini, esborrament de la identitat i de la llengua, mentida i manipulació, traïció de TOTS els acords i pactes, més repressió, més extermini, més persecució, més mentides i manipulacions.

I seguim aquí, i seguirem aquí mentre quedi un sol català que sigui fidel a la Pàtria.Però no, no estem en aquesta situació, estem dempeus com a nació orgullosa i ferms en la decisió d’assolir la nostra llibertat.

Ara, com quant va néixer, la nostra Generalitat ha assumit el repte i s’ha posat al capdavant de la nostra reclamació i la nostra lluita, i com llavors ho està fent de manera pactada i participativa, de manera inclusiva perquè en aquesta lluita no sobra ningú, és una lluita de tots i cadascun de nosaltres. És el moment de deixar de ser catalanistes, sobiranistes, independentistes i qualsevol altre -isme, som Catalans per sobre de tot, som Patriotes, ens estimem Catalunya perquè ella és la nostra llibertat, el nostre dret i la nostra justícia. Perquè nosaltres la fem i en ella hi som tots, volem que esdevingui la Nostra Pàtria. És el nostre dret i el nostre deure lluitar per allò que ens pertany, per allò que som.

La nostra Generalitat com ha entomat el repte, i nosaltres amb ella per no cedir davant els brutals atacs que vindran, davant dels intents de desprestigi de tots i totes les institucions catalanes, davant l’ofec econòmic al que ens voldran sotmetre, davant la ofensiva legal i mediàtica que ja han començat a desfermar contra nosaltres. Saben mol bé que el nostre èxit és la seva fi. Que hauran de canviar per sobreviure i tenen una por ancestral al canvi. No hem de defallir ni escoltar els seus crits ni amenaces, el nostre camí és un, el nostre camí és la llibertat, el nostre camí és la defensa de la Pàtria i d’allò que la fa. Allò que defensaren els que en aquest Fossar van ser enterrats per l’honor de la seva causa. Les Llibertats i Constitucions de Catalunya, que han estat, són i seran la veu i la voluntat de la Nació Catalana.

Demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Amb elles tornarem a tenir un ESTAT CATALÀ. Amb elles defensarem tot el que ens han volgut robar i encara és nostre: la nostra VOLUNTAT i la nostra LLIBERTAT.

Catalans , Visca Catalunya!

 

 

Gen
29
Dv
26 DE GENER DE 1641 COMMEMORACIÓ de la Batalla de Montjuïc @ Fossar de les Moreres
Gen 29 @ 12:00 am

 

 

Oct
5
Dt
5-10-1022 Abat Oliva i les Constitucions de Pau i Treva
Oct 5 tot el dia

L’Abat Oliba va viure a cavall dels segles X i XI, i era nét de Guifré el Pilós. La seva família ostentava diferents comtats, però ell va renunciar al que li pertocava, i va ingressar al monestir de Ripoll. Va ser escollit abat el 1008 i el 1009 abat de Sant Martí del Canigó. Va convertir els monestirs catalans en importants centres culturals, i va participar activament en la construcció de castells defensius i diferents esglésies i monestirs, entre ells el monestir de Montserrat. Però un dels aspectes més importants de la seva obra, en tant que van contribuir enormement a configurar un món més pacífic i lliure del que hi havia, van ser les assemblees de Pau i Treva. En un moment de màxima puixança del feudalisme, on els pagesos estaven cada cop més oprimits i sotmesos a les lleis arbitràries dels nobles, Oliba promogué la Pau i Treva de Déu. Aquesta Pau i Treva, limitava els dies on eren permeses les lluites bèl.liques, protegia els pagesos i els seus domicilis i oferia les esglésies i sagreres, com a llocs lliures de lluites. Tot això, va contribuir a pacificar Catalunya, i va oferir a la gent un marc de convivència que va permetre al país de prosperar. Amb això, volem recordar que els catalans ja des d’un inici hem estat gent pacificadora, i que hem lluitat per tenir un país lliure, cosa que avui encara continuem fent.

 

=================================================

El 5 d’octubre del 1022 a Sant Pere de Rodes establí –amb el bisbe Berenguer d’Elna– les Constitucions de Pau i Treva, referendades el 16 de maig del 1027 al Prat de Toluges, lloc on, passats 950 anys, el patriota Josep Maria Batista Roca les commemoraria cada any mentre visqué.

Significat:

La Institució de la Pau a fi de sostreure a la violència una determinada categoria de víctimes (clergues no armats, pagesos i llurs cases amb bestiar, conreus i eines, etc.), les quals serien respectades pels combatents

La Institució de la Treva a fi de suprimir la violència (s’entén la violència l’armada) en determinats períodes fixats amb tota precisió (de dijous a dilluns, les pasqües, advent i quaresma i les vigílies i festivitats de més de vint-i-cinc diades de l’any)

Les Constitucions de Pau i Treva foren admeses pel Sínode de Niça el 1041 i pel Concili de Narbona del 1054, i aviat s’imposarien al món d’aleshores com a institució de salvaguarda dels Drets humans.

informació  de Parlament . cat :

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Còdex dels Usatges, Arxiu de la Paeria, Lleida.)

Precedents del parlamentarisme català

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau de Déuera el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenatsagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals i d’establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l’aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). D’aquesta manera entroncaren l’una institució i l’altra. Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I, i s’incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l’època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.

La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

Les Assemblees de Pau i Treva per Gener Gonzalvo i Bou, Historiador, Arxiu Històric de Tarragona

LES CONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE CATALUNYA(SEGLES XI-XIII)  —T E X T O S JURÍDICS CATALANS—

 

Des
19
Dg
19 DE DESEMBRE DE 1359 CREACIÓ DE LA GENERALITAT @ Fossar de les Moreres
Des 19 @ 1:00 am – 11:45 pm

 

Cort de Cervera de 1359,

Creació de la Generalitat

Segell de Pere Terç

 

L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que al nostre País, a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol, i molt menys fer impostos per a finançar la guerra, ho havia de proposar a les Corts i les corts decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, davant la petició reial d’una aportació econòmica de guerra molt més important es decidí, a la Cort de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar quatre diputats per cada un dels tres Braços i quatre consellers dels diputats per Braç. Se li conferiren competències per prendre decisions amb la mateixa validesa de les de les Corts, és a dir, la màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte. Això ja ho sabien molt bé a la antiga Roma, que en temps de la República, en casos com aquest, nomenaven un Dictador per un període de sis mesos renovables. Catalunya no va voler donar poder absoluts a un sol individuu, ja sigui un rei o un electe. És el nostre tarannà no acceptar dominació de cap mena ni de ningú, molt menys estrangera, però tampoc autòctona. Va néixer la Diputació del General, el seu primer president Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió , control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada, a la manera catalana.

Aquesta Diputació del General, encara no amb caràcter permanent ans era un organisme excepcional per una situació excepcional, anà prenent força en els anys següents i es configurà com a govern efectiu de la Nació catalana, ja de manera permanent com a màxima autoritat de la Nació, un organisme de govern representatiu en períodes entre convocatòries de Corts Generals. Al pas dels anys anà prenent força i competències, i foren ja els Trastàmara els que la consolidaren i ha estat la manera de govern participativa i representativa dels catalans, el que ara en diríem democràtica, atenent a tots els condicionant de la representativitat de l’època.

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera (19 de desembre de 1359)

 

La Generalitat va néixer per assumir la gestió dels impostos per la defensa de la Nació Catalana, de Catalunya Tota, davant les agressions del nostre veí de l’altiplà, d’aquest veí que sempre cobeja i desitja el que no és seu i es creu legitimat a imposar la seva voluntat per la força, a sang i foc quant li cal i amb intrigues i mentides sempre. Veiem que rés no canvia, que la història es repeteix i cal recordar-la per aprendre d’ella i poder seguir endavant amb les ensenyances que en ella trobem.

Des d’aleshores les agressions castellanes s’han repetit una rere altre, i s’han repetit perquè no han aconseguit mai el seu objectiu d’anorrear-nos com a poble ni de sotmetre’ns a la seva voluntat. Ha emprat tots els mitjans al seu abast, guerra, repressió, persecució, assassinat, extermini, esborrament de la identitat i de la llengua, mentida i manipulació, traïció de TOTS els acords i pactes, més repressió, més extermini, més persecució, més mentides i manipulacions.

I seguim aquí, i seguirem aquí mentre quedi un sol català que sigui fidel a la Pàtria.Però no, no estem en aquesta situació, estem dempeus com a nació orgullosa i ferms en la decisió d’assolir la nostra llibertat.

Ara, com quant va néixer, la nostra Generalitat ha assumit el repte i s’ha posat al capdavant de la nostra reclamació i la nostra lluita, i com llavors ho està fent de manera pactada i participativa, de manera inclusiva perquè en aquesta lluita no sobra ningú, és una lluita de tots i cadascun de nosaltres. És el moment de deixar de ser catalanistes, sobiranistes, independentistes i qualsevol altre -isme, som Catalans per sobre de tot, som Patriotes, ens estimem Catalunya perquè ella és la nostra llibertat, el nostre dret i la nostra justícia. Perquè nosaltres la fem i en ella hi som tots, volem que esdevingui la Nostra Pàtria. És el nostre dret i el nostre deure lluitar per allò que ens pertany, per allò que som.

La nostra Generalitat com ha entomat el repte, i nosaltres amb ella per no cedir davant els brutals atacs que vindran, davant dels intents de desprestigi de tots i totes les institucions catalanes, davant l’ofec econòmic al que ens voldran sotmetre, davant la ofensiva legal i mediàtica que ja han començat a desfermar contra nosaltres. Saben mol bé que el nostre èxit és la seva fi. Que hauran de canviar per sobreviure i tenen una por ancestral al canvi. No hem de defallir ni escoltar els seus crits ni amenaces, el nostre camí és un, el nostre camí és la llibertat, el nostre camí és la defensa de la Pàtria i d’allò que la fa. Allò que defensaren els que en aquest Fossar van ser enterrats per l’honor de la seva causa. Les Llibertats i Constitucions de Catalunya, que han estat, són i seran la veu i la voluntat de la Nació Catalana.

Demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Amb elles tornarem a tenir un ESTAT CATALÀ. Amb elles defensarem tot el que ens han volgut robar i encara és nostre: la nostra VOLUNTAT i la nostra LLIBERTAT.

Catalans , Visca Catalunya!

 

 

Gen
29
Ds
26 DE GENER DE 1641 COMMEMORACIÓ de la Batalla de Montjuïc @ Fossar de les Moreres
Gen 29 @ 12:00 am

 

 

Oct
5
Dc
5-10-1022 Abat Oliva i les Constitucions de Pau i Treva
Oct 5 tot el dia

L’Abat Oliba va viure a cavall dels segles X i XI, i era nét de Guifré el Pilós. La seva família ostentava diferents comtats, però ell va renunciar al que li pertocava, i va ingressar al monestir de Ripoll. Va ser escollit abat el 1008 i el 1009 abat de Sant Martí del Canigó. Va convertir els monestirs catalans en importants centres culturals, i va participar activament en la construcció de castells defensius i diferents esglésies i monestirs, entre ells el monestir de Montserrat. Però un dels aspectes més importants de la seva obra, en tant que van contribuir enormement a configurar un món més pacífic i lliure del que hi havia, van ser les assemblees de Pau i Treva. En un moment de màxima puixança del feudalisme, on els pagesos estaven cada cop més oprimits i sotmesos a les lleis arbitràries dels nobles, Oliba promogué la Pau i Treva de Déu. Aquesta Pau i Treva, limitava els dies on eren permeses les lluites bèl.liques, protegia els pagesos i els seus domicilis i oferia les esglésies i sagreres, com a llocs lliures de lluites. Tot això, va contribuir a pacificar Catalunya, i va oferir a la gent un marc de convivència que va permetre al país de prosperar. Amb això, volem recordar que els catalans ja des d’un inici hem estat gent pacificadora, i que hem lluitat per tenir un país lliure, cosa que avui encara continuem fent.

 

=================================================

El 5 d’octubre del 1022 a Sant Pere de Rodes establí –amb el bisbe Berenguer d’Elna– les Constitucions de Pau i Treva, referendades el 16 de maig del 1027 al Prat de Toluges, lloc on, passats 950 anys, el patriota Josep Maria Batista Roca les commemoraria cada any mentre visqué.

Significat:

La Institució de la Pau a fi de sostreure a la violència una determinada categoria de víctimes (clergues no armats, pagesos i llurs cases amb bestiar, conreus i eines, etc.), les quals serien respectades pels combatents

La Institució de la Treva a fi de suprimir la violència (s’entén la violència l’armada) en determinats períodes fixats amb tota precisió (de dijous a dilluns, les pasqües, advent i quaresma i les vigílies i festivitats de més de vint-i-cinc diades de l’any)

Les Constitucions de Pau i Treva foren admeses pel Sínode de Niça el 1041 i pel Concili de Narbona del 1054, i aviat s’imposarien al món d’aleshores com a institució de salvaguarda dels Drets humans.

informació  de Parlament . cat :

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Còdex dels Usatges, Arxiu de la Paeria, Lleida.)

Precedents del parlamentarisme català

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau de Déuera el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenatsagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals i d’establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l’aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). D’aquesta manera entroncaren l’una institució i l’altra. Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I, i s’incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l’època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.

La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

Les Assemblees de Pau i Treva per Gener Gonzalvo i Bou, Historiador, Arxiu Històric de Tarragona

LES CONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE CATALUNYA(SEGLES XI-XIII)  —T E X T O S JURÍDICS CATALANS—

 

Des
19
Dl
19 DE DESEMBRE DE 1359 CREACIÓ DE LA GENERALITAT @ Fossar de les Moreres
Des 19 @ 1:00 am – 11:45 pm

 

Cort de Cervera de 1359,

Creació de la Generalitat

Segell de Pere Terç

 

L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que al nostre País, a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol, i molt menys fer impostos per a finançar la guerra, ho havia de proposar a les Corts i les corts decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, davant la petició reial d’una aportació econòmica de guerra molt més important es decidí, a la Cort de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar quatre diputats per cada un dels tres Braços i quatre consellers dels diputats per Braç. Se li conferiren competències per prendre decisions amb la mateixa validesa de les de les Corts, és a dir, la màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte. Això ja ho sabien molt bé a la antiga Roma, que en temps de la República, en casos com aquest, nomenaven un Dictador per un període de sis mesos renovables. Catalunya no va voler donar poder absoluts a un sol individuu, ja sigui un rei o un electe. És el nostre tarannà no acceptar dominació de cap mena ni de ningú, molt menys estrangera, però tampoc autòctona. Va néixer la Diputació del General, el seu primer president Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió , control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada, a la manera catalana.

Aquesta Diputació del General, encara no amb caràcter permanent ans era un organisme excepcional per una situació excepcional, anà prenent força en els anys següents i es configurà com a govern efectiu de la Nació catalana, ja de manera permanent com a màxima autoritat de la Nació, un organisme de govern representatiu en períodes entre convocatòries de Corts Generals. Al pas dels anys anà prenent força i competències, i foren ja els Trastàmara els que la consolidaren i ha estat la manera de govern participativa i representativa dels catalans, el que ara en diríem democràtica, atenent a tots els condicionant de la representativitat de l’època.

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera (19 de desembre de 1359)

 

La Generalitat va néixer per assumir la gestió dels impostos per la defensa de la Nació Catalana, de Catalunya Tota, davant les agressions del nostre veí de l’altiplà, d’aquest veí que sempre cobeja i desitja el que no és seu i es creu legitimat a imposar la seva voluntat per la força, a sang i foc quant li cal i amb intrigues i mentides sempre. Veiem que rés no canvia, que la història es repeteix i cal recordar-la per aprendre d’ella i poder seguir endavant amb les ensenyances que en ella trobem.

Des d’aleshores les agressions castellanes s’han repetit una rere altre, i s’han repetit perquè no han aconseguit mai el seu objectiu d’anorrear-nos com a poble ni de sotmetre’ns a la seva voluntat. Ha emprat tots els mitjans al seu abast, guerra, repressió, persecució, assassinat, extermini, esborrament de la identitat i de la llengua, mentida i manipulació, traïció de TOTS els acords i pactes, més repressió, més extermini, més persecució, més mentides i manipulacions.

I seguim aquí, i seguirem aquí mentre quedi un sol català que sigui fidel a la Pàtria.Però no, no estem en aquesta situació, estem dempeus com a nació orgullosa i ferms en la decisió d’assolir la nostra llibertat.

Ara, com quant va néixer, la nostra Generalitat ha assumit el repte i s’ha posat al capdavant de la nostra reclamació i la nostra lluita, i com llavors ho està fent de manera pactada i participativa, de manera inclusiva perquè en aquesta lluita no sobra ningú, és una lluita de tots i cadascun de nosaltres. És el moment de deixar de ser catalanistes, sobiranistes, independentistes i qualsevol altre -isme, som Catalans per sobre de tot, som Patriotes, ens estimem Catalunya perquè ella és la nostra llibertat, el nostre dret i la nostra justícia. Perquè nosaltres la fem i en ella hi som tots, volem que esdevingui la Nostra Pàtria. És el nostre dret i el nostre deure lluitar per allò que ens pertany, per allò que som.

La nostra Generalitat com ha entomat el repte, i nosaltres amb ella per no cedir davant els brutals atacs que vindran, davant dels intents de desprestigi de tots i totes les institucions catalanes, davant l’ofec econòmic al que ens voldran sotmetre, davant la ofensiva legal i mediàtica que ja han començat a desfermar contra nosaltres. Saben mol bé que el nostre èxit és la seva fi. Que hauran de canviar per sobreviure i tenen una por ancestral al canvi. No hem de defallir ni escoltar els seus crits ni amenaces, el nostre camí és un, el nostre camí és la llibertat, el nostre camí és la defensa de la Pàtria i d’allò que la fa. Allò que defensaren els que en aquest Fossar van ser enterrats per l’honor de la seva causa. Les Llibertats i Constitucions de Catalunya, que han estat, són i seran la veu i la voluntat de la Nació Catalana.

Demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Amb elles tornarem a tenir un ESTAT CATALÀ. Amb elles defensarem tot el que ens han volgut robar i encara és nostre: la nostra VOLUNTAT i la nostra LLIBERTAT.

Catalans , Visca Catalunya!